dilluns, 15 de maig del 2023

En blauet


Avui, l'hem intercanviat,  per uns quants doblers, no puc dir,ni em surt,  que l'hem venut. 

Ho hem fet a unes persones que apreciam, que sabem el cuidaran bé. 

Del 2003 fins ara, i sense gaire problemes,  ens va portar arreu. 

És un peugeot 206, blau fosc, de pintura descolorida i qualque nyap a la carroceria. 

Mai ens deixa tirats a la carretera,  nosaltres sempre el varem cuidar.

Ell, ens va avisar amb molt de renou, de com ens van  afluixar tots els perns de les quatre rodes.

Algú sense entranyes ni cor.

 En sortirem,  sans, estalvis i amb certa por.

Història tancada.

La paperassa,  l'hem enllestida avui.

He anat al banc a cobrar el taló. 

Sinó tinc compte,  et cobren, despeses de gestió. 

M'ha semblat de vergonya i he anat a fer l'ingrés a la nostra llibreta. Cost 0.

Tanquem un cicle. 

Bertold Brech,  va dir : "Els objectes es fan preciosos,  perquè han estat apreciat moltes vegades "

Així ha estat amb en blauet. 

Gràcies. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

15 de maig de 2023

diumenge, 14 de maig del 2023

Deler

Delerós,  

recerco paraules precises, 

que omplin la buidor, 

del què voldria escriure,  

i amagat, escapol,  

no sorgeix.

Delerós, 

detinc la vida, 

per congelar l'instant.

Delerós, 

el cor batega al ritme de les caligrafies, 

que marquen l'estructura d'un poema, 

qui sap,

si nascut a les esferes celestes on no existeix l'absència. 

Delerós...

-Per què  no et capbuces dins la calma, 

dins la pau, 

que et donarà tot el què precises?

Tens una túnica preciosa, 

feta de paraules i sentiments,  em diu una veu llunyana.

Cubreix-te amb ella i la màgia, farà el miracle.

Delerós,  es desfà el desfici, ressorgint,  

un poema de les profunditats de l'ànima, 

on es dilueix l'absència. 


Josep  Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

14 de maig de 2023


*Regal d'aniversari a una persona que sempre estimaré.

dissabte, 13 de maig del 2023

Missatge al cel

Avui, 

i perquè demà,  

arribi d'hora,  

envio un missatge al cel, 

per felicitar a una persona estimada,

què partí massa prest.

Parlo del meu germà en Ximet,  

que em deixà,  

una gran absència, 

amb la seva partida. 

Cada any, 

li telefonava, 

i fèiem broma, sobre la diferència d'anys.

Era 19 mesos més jove. Sempre m'ho recordava.

Serà un missatge d'estimació i de record,  

que sorgirà del meu cor, 

per tot el què visqueren junts.

Volia que l'Univers,  

em permetés partir, 

abans que ell, 

per no viure el dolor, 

del seu darrer viatge;

la mort, no ho tingué en compte. 

Tal volta era una espècie d'egoisme.  Qui ho sap.

Ha calgut seguir caminant, la vida, 

malgrat que en esperit,  

és amb mi.

La malaltia esquiva, el va vèncer.

Ho visqué amb molta dignitat.

Sóc el darrer de la família primigènia. 

Inclòs dels familiars,  tant de mare com de pare.

He conegut i acompanyat la partida,  de molts d'ells.

He escrit abastament sobre ells, son arrels meves i sent, 

que sols es mor, quan ningú et recorda.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

13 de maig de 2023

diumenge, 7 de maig del 2023

El teu dia, mamà?

 Mamà,  avui no és el teu dia. 

Fou, el  dia,  que em parires, i tots els que continuares al meu costat, i jo al teu. 

Un 11 d'agost de 1952, devers les 18.15, 

al dormitori,  en un quart pis de Blanquerna, ens estrenarem,  ma mare i jo.

També foren altres dies el teu dia o el nostre dia. 

Dies que ens cuidares, em guarires,

m'agombolares si em feia mal, quan em vares transmetre els teus valors i 

m' omplires d'amor incondicional. 

Quan a la cuina, feies els ous amb tomàtiga,  que tant m'agradaven. 

Quan més d'una vegada em salvares la vida amb la teva intuïció. 

Quan venies al nostre dormitori del meu germà  Ximet i meu i dèiem junts: "Angel de la guarda/dulce companyia /no nos dejes solos/ni de noche ni de dia"

Després la besada al front de bona nit.

Mils records, han omplert molts dies de la meva vida.

El teu dia, durà anys, fins que partires al cel i encara dura. 

No pogueres fer de padrina del nostre fill.

Sempre m'ha dolgut. 

Mon pare, si feu de padrí,  i li feia sopetes d'avecrem, quan anava a dormir amb ell a ca seva.

El carrer d'Argenteria,  li era estret, quan ambdós partien cap a casa seva.

Els dies, imposats,sobretot, sinó els comprenc,  no els celebro. 

Els meus sentiments són molt més amplis, 

i respecto totalment,  a qui ho vulgui celebrar així.

Per ma mare ,  un sol dia és poc i ínfim,  sento.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

7 de maig de 2023

dijous, 27 d’abril del 2023

He trobat dintre mi...

De cada dia més,  

percep el que em sobra. 

He buidat el gavatx del que és un llastre. 

Estimo la senzillesa,  que em fa sentir meravelles. 

La pau, per on transit,  

és inapreuable. 

Em puc equivocar,  I accepto les lliçons d'aquest fet.

No en sabia més i vaig experimentar per aprendre. 

Ni em culpabilitzo ni em castigo. 

Som qui som, amb totes les meves conseqüències. 

Tothom, pot arribar a aquestes vivències plenes.

Cal deixar la por enrere,  

i uns patrons obsolets que enlloc, 

ens porten. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

27 d'abril de 2023

dimecres, 26 d’abril del 2023

Agressions

 No en sé , ni en vull aprendre. 

Qualssevol vulneració de la dignitat,  d'un ser humà,  mitjançant la violència,  és reprovable i condemnable. 

Faig un apart, 

la legítima defensa.

Trobo que la justícia, hauria de tenir unes línies de protecció,  

molt més properes a qui és agredit.  

Inclús a qui es defensa.

Encara, 

a hores d'ara, 

trobo uns resavis patriarcals i connotacions heretades d'una dictadura patida, 

en la manera d'aplicar la llei.

Em declaro,  un pacifista pacific. 

He llegit molt d'en Gandhi,  i admiro la seva valentia i coherència. 

Digué: "No hi ha un camí per a la pau, la pau és el camí " 

Molts i moltes pacifistes,  fermes, enfront la injustícia,  han estat, reprimides,  empresonades i algunes assassinades. 

Ara, fa fet anys, de la revolució dels clavells.

Recordar un clavell a la boca d'un fusell,me n'alegrà i em fa tindre esperances, encara. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

26 d'abril de 2023

dimarts, 25 d’abril del 2023

Resons de paraules

 Espais siderals,  on la melangia és notòria. 

Malgrat tot, 

les meves paraules,  en aquesta esponerosa primavera,  

volen com babaianes,  de flor en flor, 

líbant els seus nectars i les percepcions,  que em mouen per dintre. 

Elles, visibles, 

recerca constant de diccionaris, 

em fan ser molt afortunat i feliç. 

Bateguen,  a l'uníson del meu cor.

Em descobreixen nous mons, flaires, llums, colors i vivències. 

Les puc posar nom, amb les caligrafies amatents i màgicament, compartir-les. 

No és poc això!

Algunes, 

em reporten una musicalitat especial,  i es fan habituals als meus escrits i poemes.

Ens estimem.  

Per a mi son font de vida.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

25 d'abril de 2023

dilluns, 24 d’abril del 2023

Kummakivi


Trescant pel facebook,  em vaig trobar una imatge impactant. 

Tots sabeu de la meva curiositat,  que és font d'aprenentatge. 

Una roca de prop de 500 tones,  als boscos de Finlàndia, a la regió de Savonia del sud.

I , malgrat desafia les lleis físiques ( més tard sabreu perquè) sembla que el fet ocorrè durant l'edat del gel.

Teories...humilitat,  poca.

El desgel dels glacials,  la portaren on es troba, es suposa. 

Una roca que fa 11.000 anys que manté l'equilibri. 

Déu Sant, nosaltres per mantenir un mínim equilibri, durant la nostra vida, curteta; 

necessitem,  que totes les forces celestials ens ajudin, i així i tot, no és permanent. 

La imatge,  em va corprendre. 

Vaig sentir,  que em portava un missatge,  per transformar el meu sentiment, amb paraules.

Equilibri,  que manca tant al món i la natura el mostra? 

I perquè no.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

24 d'abril de 2023

dissabte, 22 d’abril del 2023

Màgia creativa

Tinc una estranya costum,  pinto  quadres amb paraules; 

ja què d'elles, es desprenen imatges,  per a qui les llegeixi. 

No vull , que ho percebi amb els meus ulls, mirada; 

sinó amb la seva.

Aquí,  rau la màgia 

i el sortilegi que provoquen. 

Jo veig,  percebo la mar, i més, i

les emocions que em porten, 

les transmut en paraules. 

Quines seran les teves emocions,  

quan em llegeixis? 

A on, a quin indret, 

a quin temps, et portaran?

Infinites tècniques creatives, provoquen aquests prodigis. 

Ens transporten a uns mons, sols existents dins nosaltres i a vegades per l'escala dels records.

Som, en part, uns certs mags, 

que fan ressorgir vivències,  d'un jardí màgic, tal volta inexplorat. 

Imatges,  pintures,  poesia,  literatura,  escultures,  fotografies, música,  teatre, cinema...

tu arribes al món que t'estimulen. 

Que moltes vegades, desconeixerem, on t'han portat.

A no ser, que ho desitgis i ens ho facis saber. 

Tot un agraïment,  per totes les persones que creen. 


Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany 

Revetlla de Sant Jordi 2023

divendres, 21 d’abril del 2023

Fantasia i Imaginació




Avui,

 a la biblioteca de Vilafranca,  he gaudit,  talment,  com un infant,  d'un contacontes. 

Gemma Moll (Menorca) 

amb "Badant enfora,  contes de prop " ens ha portat a espais màgics. 

Un gran treball,  divertit,  imaginatiu i fantasiós,  ens ha inundat, als que el contemplàven, i en alguns instants,  participavem. 

Aquesta transmissió de la cultura nostrada, per aquests canals, m'alegra molt. 

Al programa de la "Setmana del Llibre " 

i a l'anunci d'aquesta activitat d'avui; 

transcric textualment: 

"Badant enfora, contes de  prop" pretén ser una invitació a esfondrar els límits de la nostra imaginació, a repintar el món de colors,  a estendre les ales  i sortir volant en bandada " 

Un missatge preciós,  que tanta falta li fa al nostre món. 

Gràcies Gemma i Jordi Rosselló, per portar-nos aquesta riquesa cultural i imaginativa. 


Josep Bonnín i Segura 

Poeta irreverent de Vilafranca de Bonany 

21 d'abril de 2023

dimarts, 18 d’abril del 2023

Esbuca-somnis

 Esbuca-somnis

(paraula,  tal volta,  inventada)


Conec persones,  que son un rosari de queixes.

No donen gràcies per res del què disposen (que és molt), i son ingrates.

Escampadors de misèries. 

És amb l'únic,  

que hi deparen l'atenció,  

i pretenen,  amb el seu discurs, 

que els altres fecem el mateix. 

No creuen amb la vida. 

Viuen un calvari,a més el volen fer extensible. 

Visca, les persones,  que son capaces de projectar un nou sol. 

Que donen empenta i esperança. 

Amb elles,vull estar sempre, i

aprendre d'elles.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

18 d'abril de 2023

dilluns, 17 d’abril del 2023

Tanatori

Vetlla per un familiar longev. 

Els vius vetllen els morts. 

Familiars, ens retrobem després d'infinitat d'anys.

Les retrobades,  ja no es fan a noces,  bateigs, comunions...

La mort, tànatos,  arreplega els familiars al voltant del difunt. 

"Thanatos", provenent del grec.

La pulsió de la mort,  que s'oposa a Eros, déu de l'amor(Vida)

Tànatos,  geni masculí alat.Déu governant de la mort, que serveix a Hades , 

i germà de Ker, deesa del destí. 

Mitologies, que ens han marcat fins ara.

Quedaran: memòria i records; vivències d'altres temps,  que creen un pont d'unió; 

un tant malmès. 

Inclús,  alguns dels fills o filles, o no els coneixíem,  o no els reconeixem.

Dels nets...

Tal volta,  ni ens retrobarem, fins la propera volta, que Tànatos,  faci el seu treball. 

Qui sap, si comencem a morir,  el dia en què naixem, esgotant el temps que ens pertoca; del què desconeixem la quantitat permesa. 

Dies,  segons, minuts, anys, engolits,  pel xuclador del passat.

Els vius parlen, el mort, descansa. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

17 d'abril de 2023

diumenge, 16 d’abril del 2023

No et confonguin...

Si te'n rius de mi, aprofiteu per la teva vanagloria.  No et portarà a enlloc. 

Si rius amb mi, crearem una connexió què mai morirà. 

El somriure, 

és  una bella flor, 

que fa reverdir l'amor.

Ell mai jutja. 

Si plores amb mi,

 el teu cabal de llàgrimes,  

ens farà vibrar els nostres cors, 

per poder agombolar-nos,  mútuament. 

Tampoc ens jutjarem. 

Ens estendrem les mans. 

Ens abraçarem,  sense demanar res, 

i el temps, s'aturarà. 

Exhaurirem totes les pors, 

perquè la llum, 

trobi la retxillera, 

i penetri,  dolçament, 

a la nostra ànima,  i

els nostres cors la visquin

i bateguin acompassats 

i alegres. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

16 d'abril de 2023

dissabte, 15 d’abril del 2023

Dia mundial de l'art

 Fent gala, de diccionari,  em quedo amb aquesta accepció de la paraula art.

"Expressió de la idea de la bellesa, per les obres humanes"

Coincidint amb el naixement de Leonardo da Vinci, es  va instituir aquest dia.

Escriure sobre Leonardo da Vinci, són paraules majors. 

El que arribà a fer (visqué 67 anys, molt per aquells moments) és inaudit. 

També, ho és tot el que va arribar a desenvolupar,  sense que s'arribés a materialitzar,  

i ha servit i serveix fins avui en dia.

Un autèntic precursor,  avançat en el seu temps. 

Fou un geni, que treballa amb tots els àmbits dels coneixements humans i tal volta divins. Qui ho sap.

A vegades, he dubtat que fos d'aquest món, 

o que tingués una connexió directa,  amb altres. 

Va impulsar,  i crea escrits i treballs sobre el "Saper vedere" o sigui educar la mirada.

De les obres pictòriques,  no cal parlar o si...

La més coneguda (per a mi no la millor) "La Gioconda) .

Plurifacetic del "Cinquecento" 

A vegades, m'he demanat: Quins missatges transmetia i d'on, amb els gestes de diversos personatges que pintava

i amb tot el que era capaç de crear? 

D'on li arribava tota aquesta saviesa, i que era capaç de materialitzar-la? 

Quasi segur, i contemplant les seves obres pictòriques; 

sabia molt més del que mostrava.  

Generar l'enigma, ho dominava perfectament. 

La genialitat,  no sé d'on arriba, ara bé,  sospito, i intuesc,

qui la fa arribar. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

15 d'abril de 2023

divendres, 14 d’abril del 2023

Jugar

 Capto els espais diminuts,  sense deixar de sorprendre'm. 

Si son sigilosos,  més,  

m'atreven, 

donant ales, a la meva curiositat insaciable. 

Sé,  del què escric,  

tot i que, m'haurien d'estorquir,  

abans de revelar 

el meu secret. 

Jugo a crear mons inexistents; I vosaltres,  estimats,  

viatgeu per ells.

Una llançadora de fantasia,  creada amb les paraules. 

Vos  convid,  a deixar llastres i pors.

Volar,

lleugers,

sense gaire equipatge. 

Un salt al buit? 

Encara no,

 passa a passa,

 tot arribarà. 

Caldrà fer el rodatge. 

No tingueu presa. 

Simplement, 

 gaudiu del viatge, 

del què aneu descobrint; 

del què vos faci vibrar,  fins a tenir calfreds inexplicables. 

Cada un de vosaltres,  és el comandant del seu propi vol.

Condició "sine qua non " de la vida.

Jo, empri,  uns estris,  per convidar-vos al meu vol. 

Vosaltres trieu,  en plena llibertat. 

No hi ha paracaigudes. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

14 d'abril (republicà)

de 2023

dijous, 13 d’abril del 2023

Enamorament metàl·lic

 Dia internacional de la besada 



Besada de lava volcànica, 

del què esdevé 

un amor imantat

 i gratellos. 

La mirada, 

augura,

 que uns llavis separats,  s'ensemblaran. 

Futur de desitjos. 

Esbaldrec d'emocions,  encara no materialitzades. 

Fruita madura metalitzada. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

13 d'abril de 2023


* Escultura del meu amic Toni De La Mata

amb la penya de fusta del nostre estimat Rafel

Cifre, que és al cel.

dilluns, 10 d’abril del 2023

Dolçament...

Avui, 

una gran pau, 

travessa els finestrals 

de la meva ànima. 

No esper res, 

absolutament res.

Res que m'espitgi, 

a tindre algun desitj. Sols, 

sentir-me viu, 

 i gaudint,

aquest regal

que em fa, 

infinitament,  agraït. 

Les aigües són manses. 

Cau, languidament l'horabaixa; 

i un silenci,  plaent, 

innunda cada racó de ca nostra. 

Aleno,  

l'aire penetra dolçament, 

dins els meus pulmons. 

Contemplo,  la flama de l'espelma,  

que acabo d'encendre. 

M'asalta la memòria,  

un poema de Miquel Martí i Pol,  

del qual, ni recordo el títol,  

en el  qué descriu la fi del món; 

tal volta amb la mateixa lentitud,  

que destil·la,  

un horabaixa-vespre 

com el d'avui.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

10 d'abril de 2023

diumenge, 9 d’abril del 2023

Resurrecció

Trencant pel diccionari,  recercant : Ressucitar; em trobo unes quantes accepcions. 

La primera, "Tornar a la vida a un mort " que no és precís,  emprar literalment. 

Més bé, com a metàfora; ja què hi ha morts en vida; que enlloc de viure, sols existeixen. 

La segona,  que m'encanta,  ja què la definició,  és molt més propera a mi, i m'hi sento més identificat. 

"Renovar, fer que torni eixeexistir, allò que havia cessat"

Tal volta com l'au Fènix, que renaix de les seues cendres. 

A molts instants de la nostra vida, reneixem i ressucitem; i si cal, reinventem. 

La simbologia de la resurrecció de Jesús; per a mi significa: Transcendir la carn per arribar a l'esperit. 

Segons la Bíblia, s'apareix als seus éssers estimats: la seva mare i Maria de Magdala. 

Tres dies tarda, la numerologia, té  una especial connotació.

Una minsa reflexió, per tenir en compte el fet.


Josep Bonnín i Segura. 

Algaida 

9 d'abril de 2023

dissabte, 8 d’abril del 2023

Contemplar

 Eremita Basili:

"No adquirim la saviesa a través de les nostres contemplacions; contemplar ja és la gran virtut dels savis "

"Les Torres del Cel" de Coia Valls 


Contemplar 


"Mirar atentament absorbint-se en l'objecte " Diccionari. 

Contemplar, per mi,  es produeix, quan mires, i no jutges res. No encasilles, ni etiquetes...

Tu, 

amb el que contemples, 

es crea 

un nexe de fusió,  d'unitat indissoluble. 

El teu espai físic desapareix,  

i per tant 

ho fa el temps.

No saps ni perceps la dimensió del temps, ni la seva mesura.

El foc, contemplar la llenya a la foganya,  és un bon mestre.

No saps si ha passat un segon o un sègle. 

Et transportes a un altre espai,  on les lleis físiques, no funcionen 

de la mateixa manera. 

Tal volta,  transites, per un altra dimensió.

No és definible,  ja què si ho intentessim,  limitariem la vivència. 

Observar, no és el mateix, hi ha separació i judici. 

Contemplant,  sobre tot dins la natura i memòries ancestrals (foc, mar, estrelles, Lluna, Sol...) 

s'arriba, a la unitat, 

i percebem el què realment som, 

sense poder-ho definir, 

ja què seria

 intentar establir

 un límit a

l'infinit. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

8 d'abril de 2023

divendres, 7 d’abril del 2023

80 anys de somnis

 80 anys de somnis 


Fins al final del poema, no sabreu del què escriuré. 

És una celebració d'un aniversari d'un fet literari,  que m'ha marcat i ensenyat molt, 

durant la meva llarga vida.

És un llibre, que em va impactar molt i a hores d'ara, el rellegeixo de tant en tant.

Sempre hi descobreix,  aprenentatges nous.

Sempre el tinc visible. 

Em trasllada a un món de fantasia, i imaginació,  al que he viatjat. 

Amb unes connotacions de realitat ben tangibles. 

Amb les meves paraules,  he intentat,  també,  fer-vos volar a mons màgics, als qui em llegiu. 

Segur que estau encuriosits. 

Una pista: 

"L'essencial és invisible als ulls, sols es veu bé amb el cor " Vos ressona una mica, vos fa vibrar,  la coneixeu? 

A mi m'ha acompanyat des que vaig descobrir el llibre o ell em va descobrir a mi.

Fa 80 anys que Antoine de Sants Exhupéry, va escriure,  

les marevelloses paraules de "El petit príncep " i pintar els seus fantàstics dibuixos.

He sentit,  que per tot el què m'ha aportat a la meva vida, com a senyal de gratitud, 

es mereixia un testimoni escrit.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

7 d'abril de 2023

dijous, 6 d’abril del 2023

Invisibilitat

 Els miralls de casa, uns més antics que altres (mai m'han comentat el que reflectiren,  ni els moderns tampoc); 

em regalen,  

miratges descolorits. 

Em voldria veurem reflectit, i polissons,

m'enganyen. 

A vegades em mostren un lliri blanc que flaire dolçament. 

O una ploma, en record d'un poema, que ha estona vaig escriure. 

D'horabaixa cap al vespre, un tel de melangia,  

amb una boira de nostàlgia, 

no el deixa reflectir res. 

Sols una percepció abassegadora,  és salva.

Voldria escometrel i no goso, 

ja què,

impertinent, 

em pot donar qualsevol resposta a les preguntes. 

Un dia, 

sé ben cert, 

em tornaran a reflectir; 

i em demano: 

s'haurà modificat la meva imatge? 

Em reconeixeré? 

Reflectirà,  també, 

alguns dels meus poemes,  amb una cal·ligrafia indesxifrable? 

Quan pas, davant ells, 

els miro de coa d'ull, m'atemoreixen, 

les imatges que em poden portar.

I sinó me'n porten cap? 

I qui sap, si conscient 

o inconscientment,  

he arribat a la invisibilitat que em manifesten? 

A vegades, sent, 

no cal reflectir res, per sentir qui som.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

6 d'abril de 2023

dimecres, 5 d’abril del 2023

Segrest

Han intentat segrestar-me les forces de la foscor.

Volien , com m'han comunicat,  que deixés d'escriure.

-Ens poses en perill. M'han dit, amb una mirada que em posava els pèls de punta.

Em trobava engalevernat,  sense resposta. 

Harmonia, que dormia amb un ull mig obert,  ja m'havia dit,  que esperava aquesta embestida. 

-Fa estona,  van darrera teu, per intentar anul·lar-te

Les fas nosa.

Des que estem junts i despertem la sensibilitat de moltes persones.  

Els enviem missatges de cor a cor.

No ho poden suportar. 

Com un llampec,  Harmonia-no ho sé,  com s'ha llevat el caputxo, en forma de llança poètica. 

-A en Josep, ni el toqueu,  ni l'ameneceu; 

o vos trobareu de front amb mi.

No vos tenim por.

Han marxat esperitades; no esperaven una resposta tan contundent. 

He mirat agraït a Harmonia. 

Li he promès que escriuria el que ens havia passat i que ho faria des del teclat, perquè descanses. 

Abans de dormir-se'n, m'ha dit: 

-Als teus amics i amigues,  que ens llegeixen,  i ens envien comentaris d'empenta; 

Dona-l'hi les gràcies. 

És meravellós el seu suport. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

5 d'abril de 2023

dimarts, 4 d’abril del 2023

Penediment

Paraules poc destres,  repeteixin patrons injustos, que cruelment,  llastimen a  persones que estimes. 

Demanar perdó,  no és suficient. 

Tal volta sigui per dolor intern,  per por...

No hi cal cap tipus de justificació,  ni excusa.

Els has repetit,  massa vegades.

Et pertoca el treball,  sincer al màxim,  de modificar,  el que és un llastre,  i creies resolt. 

Si, ets capaç de no fer-te més mal a tu, no en faràs als altres. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

4-4-2023

dilluns, 3 d’abril del 2023

Poema estrafolari

 


Hi ha jorns,  

que sembla que l'univers, 

t'hagi posat una llosa a sobre.

Tot et costa déu i ajuda.

Tens una torpitud,  que no és de dir.

Procures fer l'indispensable i no tocar eines perilloses. 

El capet,  ben embotit. 

Articulacions,  espatlla i una ciatica (no és el nom de  cap senyora)- mai perdre el sentit de l'humor-

et donen llandera i malestar. 

Com sempre,  

per experiència,  acceptació i relativitat. 

Res dura per sempre. 

Màsters de paciència,  n'he practicat abastament; 

humilment,  he tret bona nota; 

tot i que cada dos per tres, toca examen. 

He après a no queixar-me, 

i intentar veure, el costat positiu, que sempre hi és. 

Estic viu, i puc gaudir de moltíssimes coses. 

Vos creieu,  que els poetes irreverents,  tenen bula? Doncs no.

Hem encetat Setmana Santa, no soc gaire d'aquesta vicencia. 

Em sol deprimir abastament. 

Harmonia? Descansa.

Té el seu ritme i li respecto.

I com no sé com acabar; 

"Bon viatge pels guerrers,  que al seu poble son fidels" 

Sempre he admirat a Kavafis i a Lluís Llach.


Josep Bonnín i  Segura 

Vilafranca de Bonany 

3 d'abril de 2023

diumenge, 2 d’abril del 2023

Alenar el teu flaire

Assaborir la dolçor que m'ofereixes,  

amb un halit de tendresa insubornable

no m'inspira paraules abastament; 

per expressar,  

a quin paradís em portes.

Insolent i gosat,  

vull transitar pel teu jardí secret. 

Seure'ns a l'ombra, 

d'una glicinia amb ramells de flors violetes; 

i omplir-me de tu, 

alenant,  

el teu flaire. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de  Bonany 

2 d'abril de 2023

dissabte, 1 d’abril del 2023

1 d'abril poètic

Què li demanaria, la meva ploma Harmonia,  i un poeta irreverent,  a aquest mes d'abril, recent encetat? 

Harmonia, s'ha despertat i em proposa que: "Què l'estimació desbordi els límits del nostre enteniment "

Encertadissima,  trobo jo.

Afegeix: "Concòrdia,  empatia entre tots els éssers humans,  pau, que dintre de nosaltres,  ens porta a un viatge,  per arribar al port de la vertadera sinceritat i molta llum, per a discernir el camí,  que fem des del cor"

Harmonia,  poèticament,  estàs inspirada.

Compartim aquests desitjos. 

Jo, per a nosaltres,  demano: molta creativitat i inspiració,  

per poder, 

anar compartint diàriament,  

percepcions de vida, aprenentatge i saviesa. 

També,  molta humilitat,  actitud,  que obri portals màgics. 

Intentar, aquest mes, com els passats,  

crear harmonia al nostre redós,  

perquè el món sigui més amable i hospitalari. 

Poder arribar a vosaltres,  

amb un trajecte de cor a cor, i fer-vos vibrar,

amb les nostres paraules,  

que tant m'estimo. 

Cordialment (ve de cor)

vos podem assegurar,  que farem, tot el que puguem,  

perquè,  aquests desitjos, es manifestin. 

Que la Pau i la Concòrdia ,

omplin sempre les vostres vides.


Harmonia i Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

1 d'abril de 2023

divendres, 31 de març del 2023

Papallona d'ales blanques

 Sent que reflecteixen el meu esperit,  lliure de llastres.

Sovint,  se m'acosten i percep el seu missatge lleuger.

Em diuen: 

-Josep ,vola, que tu pots i en saps.

No t'acovardeixis...

I transmeteu.  Per favor.

Qui ens atormenta i no ens deixa volar? 

Em responen, sempre. 

-La vostra ment, que viu en un gran camp de suposicions. 

Nosaltres som papallones,  i sent-ho, no demanem res més. 

Vosaltres,  creeu falsos mons, i  vos imagineu qui no sou.

El treball que heu de fer ,  és  descobrir,  

que sou un esperit,  que ha triat un cos humà. 

Nosaltres,  som, això simplement. 

Per què vos costa tant a vosaltres,  comprendreu? 

Vaig mirar la papallona,  amb silenci. 

La seva veritat, em va emocionar i vaig percebre,  que m'explicava, una realitat tan senzilla  que nosaltres, inconscientment,  ens ocultavem. 

Sigilosament,  li vaig donar les gràcies. 

La saviesa arriba, del saber aprendre.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

31 de març de 2023

dijous, 30 de març del 2023

Poeta profètic o profeta poeta

 Caldrà ser forts, sense perdre la tendresa. 

Temps durs ens esperen.

Caldrà l'empatia a un grau superlatiu. 

Ens volen desunits. 

No caiguem, en el seu atzucac. 


Josep Bonnín i Segura 

Avui


dimecres, 29 de març del 2023

Paraules que escalfen

Avui ha estat un dia que m'ha alegrat molt. 

En primer lloc, l'arribada a canostra, del llibre "El secret del meu nom" de Teresa Saborit,  

publicat a través d'un verkami,  al que vaig participar. 

Una crak de la literatura i la comunicació. 

Sempre visca la cultura!

Després,  m'he topat amb unes paraules, a la xarxa, dedicades a mi.

L'estimat Norat,  administrador del grup "Projecció Cultural de ses nostres illes" ; 

m'ha dedicat unes paraules entranyables,  

envers la meva participació poètica dins el grup. 

M'ha regalat una balquena de qualificatius, preciosos. 

Acompanyades d'una glosa, i una imatge fantàstica. 

A dir que m'han emocionat,  com els comentaris posteriors,  

d'altres membres del grup.

Una cullerada de mel, sempre és ben rebuda; 

tot i que mai perdre la humilitat.  

Actitud vital, per fer camí endavant.

Al grup, 

cal mencionar,  

que existeixen unes persones amb una creativitat i sensibilitat infinita. 

Una d'elles, és Josep Valls, (magnífic fotògraf) amb qui he tingut una estreta col·laboració, 

de la que orgullós estic.

Qui em coneixeu,  sempre la gratitud per endavant. 

Si vas plantant bones llavors, sempre la recollida,  és un regal.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

29 de març de 2023


https://www.facebook.com/groups/709592003094757/permalink/1212873799433239/

Enllaç de les paraules  del meu amic Norat.

dimarts, 28 de març del 2023

Hort i piscina poètica

 Avui amb molta empenta,  

m'he posat per feina a l'hort. 

Selva verge, semblava.

Descuidat massa temps, herbes de mig metre.

Per arrodonir,  la maleïda grama,  

que s'escampa arreu, 

i és complicat exhaurir-la. 

Enguany,  desilusionats, pels resultats de l'hort,  de fa un any, no en férem.

Massa esforç,  per tan poc profit. 

Amb la calorada, tot és cremà. 

Queda feina,  els bloquets encastats,  de les parades que férem.

Cansat de culejar,  bany a la piscina, per llevar-me la pardeleria.  Feia calor.

Aigua, devers el 17⁰.

No habituat,  he fet dues piscines i he sortit gelat i a corre-cuita. 

Si ho torno repetir demà,  no serà la mateixa sensació. 

Valent què és un.

Emprar altres estris,  que no siguin la ploma, és més feixuc. 

Tot i que s'ha de cuidar la terra, 

i extreure i percebre la seva poesia. 

Enguany,  si Déu vol, menjarem albercocs. 

Bon regal. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

28 de març de 2023.

dilluns, 27 de març del 2023

Dia Mundial del Teatre

La natura, l'univers,  sent que és,  

un gran espai escènic. 

Dins la tramoia,  

no tots els personatges

són amb formes humanes. 

Dins l'àmplia escenografia,  existeixen molts personatges: alguns visibles,  altres invisibles. 

Sol, Lluna, planetes,  estrelles, constel·lacions, nebuloses... coneixen perfectament els seus papers. 

També tots els animals que l'habiten. 

Així com altres fenòmens,  dins la tramoia: 

Espais dels mars. El vent,  les muntanyes,  els rius i torrentons,  la neu, la pluja,  els niguls...

Dels invisibles,  com les fades,  els follets, els gnoms i els àngels ...

Qui ha escrit,  tan excelsa obra teatral,  on també,  la improvisació,  és prodiga? 

Mils obres de teatre escrites. Mils personatges creats.

Jo també soc un personatge de l'entramat,  i he representat molts papers dintre de les candilejas de la meva historia de vida.

Un dels que més goig m'ha fet i encara ho fa, és el d'escriptor i poeta. 

Malgrat els mons existents,  amb la paraula i la fantasia,  n'he inventat d'altres, donant vida, a personatges variats, 

que serien inexistents,  sense la inspiració,  quasi sempre prodiga. 

Molta merda, Amics de la faràndula !


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

27 de març de 2023

diumenge, 26 de març del 2023

"Sin-cero"

A vegades la informació 

que mai havies cercat, 

apareix de manera sobtada. 

Quant, desconeixem, 

del trànsit de les energies.

Artistes, escultors amb marbre, a Itàlia, 

alguns tapaven les esquerdes,  per dissimular-les, 

amb cera.

Quan el sol, els arribava,es derretien i veien els errors en l'escultura. 

A Itàlia,  els escultors,  marbristes, posaven al seu taller: "sin-cero"

i els seus clients,  sabien que no estaven amanyades,  amb cera.

Una mostra de confiança,  hi havia cap a ells.

La sinceritat,  és  una actitud,  que ens porta a mostrar-nos com som.

Res a amagar. A cor obert i sense por.

Sense cap artilugi,  per entabanar als altres.

A mi, ja sigui per ingenuïtat,  o innocència; 

m'han portat moltes vegades, a escoltar el sermó. 

No veia la maldat en altres, perquè jo no en tenia.

Prou mormes,  m'arriaren i cèntims em costaren.

Avui en dia ,soc més precavid. 

Qui, em seguiu,  sabeu que jo soc: 

"Sin-cero" 

El que veis i percebeu de mi, 

és el que hi ha.

I, humilment,  em sent orgullós de ser qui soc.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

26 de març de 2023

dissabte, 25 de març del 2023

Galimaties poètic

Empro tres dits, per sostindre la meva ploma Harmonia. 

El polsar, l'índex, i el del cor, la guia.

El polsar i l'index, li donen moviment,  

per transitar,  

sobre la plana en blanc.

Podria escriure amb els ulls closos com ara faig , 

i no em manca,

per la concentració. 

Mentre no escolto,  tot i que sent el ritme del rentavaixelles. 

La glicinia florirà esponerosa,  

i totes les plantes i arbres, ens regalen el florit primaveral al jardí. 

Passeig, 

devers tres quaderns i una mini plagueta,  

a la que hi escric, 

amb un retolador blau, ornamentat,  

amb dibuixos ètnics; 

que té l'opció, 

d'esborrar les gràfies. 

Avui he anat a veure els boiets i boietons de foc; amb vídeo de l'esdeveniment.

Diumenge,  de matinada, canvi d'horari; 

avançament d'una altra hora.

Soc molt reticent, amb aquesta mesura.

Un desequilibri,  que ens afectarà a tots, sobretot,  a nadons, infants  i a persones mol velles.

Es dubte, de la seva eficàcia. 

El dissabte,  es va morint,  poc a poquet. 

Sigau feliços!


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

25 de març de 2023

divendres, 24 de març del 2023

Declaració

He ennuat,  massa,  silencis,  

a una estança difusa, 

que em portava flaires de rescus. 

Del que s'ha clivellat,  

dins ma vida, 

he barrat portes.

Ja no em serveix per res al meu present, 

i el llast ha desaparegut, enmig d'un somni,  somniat. 

Volaré lliure, sense condicionants,  

ni de vius, ni de morts. 

La meva ànima,  s'omplirà de flors novelles -alguna rossella que tant estimo-

per venerar la primavera del meu esperit 

La por, s'ha exhaurit. 

L'Univers, em nodrirà d'esperances. 

Seguiré,  

creixent, 

i res , ni ningú em furtarà l'alegria.

Sempre, 

sempre, 

no desistiré, mai, 

del camí que  he triat.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

24 de març de 2023

dijous, 23 de març del 2023

Boires marines


Roques punxegudes, 

sobresurten enmig d'unes boires marines.

Els colors embadaleixen la mirada, que agosarada,  

es perd dins la llunyania. 

Recerca un horitzó,  i es troba amb unes muntanyes.

Somnis amatents de penya-segats. 

Aix, aquesta mar nostra, que ens amaga tans secrets i misteris.

Aquests matisos de colors, enveja de qualsevol paleta de pintores. 

Qui ha congelat el moment,  destaca la seva gran sensibilitat. 

Sempre,  

la gratitud,  als que, 

son capaços de vibrar amb la bellesa. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

23-3-23 


* La magnífica fotografia és de Margarida Carrió Artigues.  Agraït molt.

dimecres, 22 de març del 2023

Paraules i poc més

Pensarós,  

si vos transmet els flaires de les meves paraules,  els olorareu? 

Ara que la primavera,  ja és aquí,  elles precisen,  la vostra estimació,  

com un adob imprescindible. 

Em revinclaré, amb elles, construiré un arc, i enviaré les sagetes dels meus somnis i percepcions.

Van de cor a cor, i si deixeu la porta oberta,  

entraran sigiloses,  a ca vostra, amb molt respecte.

Si vos porten 

pau, esperança, alegria i força per seguir caminant; 

hauran fet la tasca que devien.

Doneu-li les gràcies a elles i no a mi.

Jo simplement,  soc un poeta, 

que les vos pot transmetre. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

22 de març de 2023

dimarts, 21 de març del 2023

Posta de sol i sensacions poètiques


Davant del teclat del telèfon,  m'arriba la percepció del record, 

de la fotografia d'un amic. Màgica. 

Poesia d'imatge amb tons rogencs, d'acomiadament solar.

 Posta de sol màgica i misteriosa. 

A quin cau poètic,  s'amaga el sol, després, de emprar el seu pinzell de melangia? 

Quins misteris i secrets, se'n porta -polissó que és- fins la propera albada? 

Tindrà recança,  de donar pàbul,  a les estrelles que engalanaran el cel nocturn? 

Poesia de Natura i de Vida.

Una persona sensible, congelarà l'instant,  únic i efímer. 

I un poeta, esmaperdut,  ilustrarà,  amb algunes paraules,

el món de màgia de l'instant. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

21 de març de 2021

#DiaMundialDeLaPoesia 

* fotografia del meu amic Josep Valls Ribas. Molt agraït.

I si fos...

 Dia mundial de la Poesia 


I si la Poesia,  

fos l'ànima que vibra, 

enfront de la bellesa,  

transcrivint el llenguatge del cor, 

mitjançant 

cal·ligrafies sigil·loses 

i subtils,

per expressar,  

les percepcions efímeres,  

d'uns secrets encriptats? 

Jo em declararia un fill seu, 

que ha recercat i recerca, 

els seus secrets i misteris,  

durant tota una vida.

Poc temps,

 tal volta, 

per la immensitat 

a captar,  

enmig de temporals d'emocions,  

que ens sacsegen,  

per remourer-nos 

per dintre, i

per fer-nos arribar 

a una essència,  

a cops, 

incomprensible. 


Harmonia i Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

21 de març de 2023

dilluns, 20 de març del 2023

Llum i espelmes

Tombant l'horabaixa cap al vespre,  

escriure a la llum de l'espelma,  

les ombres que percep, 

germanes de la flama rogenca. 

Les avaries elèctriques,  et porten a un món del passat, sense interruptors. 

També s'escrivia poesia; i les plomes estilografiques , devien pertànyer a la ment d'algun inventor,  

que pretenia deixar enrere,  

les plomilles i el paper secant. 

Quasi tot, per no dir tot, et porta una evocació que pots transcriure,  al manco intentar-ho.

La manca d'electricitat,  fa paleses unes carències,  a les que t'has de conformar i acceptar. 

Una gran dependència. 

Cap informació  del que ha ocorregut. 

Un servei d'avaries,  augura,  el retorn del servei,  a les 20.30 h.

Fas un acte de fe, tot i que, no de confiança. 

Contemples l'espelma,  i penses: d'aquí no res ben obscur, la nit caurà sobre el jardí, i se l'engolirà el món de la fosca. 

Demà lluna vella i dia Mundial de la Poesia. Veurem com es porta la meva inspiració.

 Avui solstici de primavera, estació amatent que tant estimo.

Silenci.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

20 de març de 2023, i a les fosques.

diumenge, 19 de març del 2023

Empelt

 Dedicat a l'aniversari del naixement de Miquel Martí i Pol(19 de març de 1929)

El poeta del Poble i el meu referent, en poesia catalana.


Fa tanta estona, 

que ja no ho recordo,  

em vaig  empeltar 

de poeteses,  poetes,  escriptors,  pintors, escultors,  fotògrafs,  actrius i actors; I

de tot el món de la faràndula creativa. 

El meu arbust de l'ànima,  jovençà,  devers els dotze anys, fou empeltat,  més enrere no ho recordo. 

Varen començar a florir: escrits, poemes; 

branques de dubtes, pors i certeses. 

Ma mare, Maria Teresa,  va cuidar els empelts, amb amorossida estima. Quan, insegur,  li llegia algun poema, em deia:

"Pep Lluís,  escrius molt bé! Segueix"

Així ho vaig fer, ara el meu primer puntal, la primera persona que va creure amb mi, és al cel; i jo, repartint els fruits, dels empelts,  que han nodrit,  aquelles branques joves i tendres. 

Si hagués manera d'agrair,  a tots els que cregueren,  ajudaren a que els empelts donessin fruits; i que, curosament,  posaren adob, a les meves arrels; la llista seria inacabable. 

Avui, als setanta anys, me n'adon,  que la vida, m'ha apropat als adobs necessaris,  perquè les branques dels empelts florissin i fructificasin  i encara ho fan.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

19 de març de 2023

dissabte, 18 de març del 2023

Agombol i conhort

Amic meu, has encertat. 

Sensiblement ho has expressat així: 

"Josep,  els teus escrits,  donen conhort " 

Quines paraules més  entranyables...

Defineixen, el que pretenc fer, 

amb elles, 

ja què al món que vivim, 

en manca a balquena.

Quanta alegria amic, 

que em facis saber,  

la teva percepció. 

M'has emocionat, i de la emoció,  ha nascut el poema,  que és una mica teu. 

Conhort!  

Paraula màgica, que 

crea un fet alquimic, en la vida d'altri,  com l'agombol. 

Del pou de la foscor, a la clariana de la llum i l'esperança.  Preciós!

Màgia pura!

Paraules,  gestos,

 accions...que encoratgen,  

a donar la primera passa,  

per deixar enfora la foscor.

Aconhorta-re 

els moments desesperançats,  

perquè hi entri una retxillera de llum,  

per veure un nou camí.

Tu pots! No ho dubtis. 

Que les meves paraules t'aconhortin. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

18 de març de 2023


* Dedicat al meu amic Vicenç Calonge Gustà ,que sense les seves paraules, tal volta,  no existiria  aquest poema.

Gràcies.

dijous, 16 de març del 2023

L'escorpi i les batalles

Es diu , no sé, si comprovat, 

que quan l'escorpí,  es veu rodejat per foc, 

es clava el seu l'agulló i es suïcida. 

No trobar cap sortida, enfront d'una situació,  també,  a vegades , porta a l'ésser humà,  a prendre la mateixa decisió. 

No jutjaré cap dels dos casos.

No em trobo, 

 ni en la ment, ni en el cor; 

ni de l'escorpí; ni de la persona. 

Com deia una frase: "Abans de jutjar a algú,  posat les seves sabates"

Ocupa't de les teves batalles!

Si ens surts victoriós,  feu amb humilitat. 

Si estàs derrotat, 

no t'esfonsis, i prepara't millor, per la propera. 

Serà una lliçó,  veure quins punts dèbils,  té la feren perdre. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

16 de març de 2023

dimecres, 15 de març del 2023

Enamorament volàtil


Em vaig enamorar de les plomes de les aus.

De les d'escriure també i en elles he deixat el meu amor. 

En cadascuna, 

que ha arribat a la meva vida. 

Tenen vida pròpia i cal arribar a ensemblar-se.

Sabeu, perquè resguardava les plomes d'aus -trobades per carrers I boscos-

dins dels meus quaderns; per regalar-les? 

Heu tocat, acariciat mai una ploma? 

La seva suavitat,  

em porta missatges llunyans,  

de la força que ha impulsat l'au a veure cels, a assolir el seu objectiu de vida.

Aquests cels que jo sols podré,  contemplar, o imaginar o tal volta, 

veure en els meus somnis. 

La primera vegada, que vaig recollir una ploma, a la calçada, em portà, 

la inspiració d'un poema: 

"Salvem de l'asfalt,  l'origen del vol" 

Cada cop que n'he regalada alguna,  ha anat acompanyada del poema,  verbalitzat o escrit.

Sempre en deferència i gratitud cap a elles.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

15 de març de 2023.

dilluns, 13 de març del 2023

Espàrrecs poètics

 


Subtil inquina,  

porten les esparregueres, 

per escapolir-se a que, 

li robis el fruit verdurer ,

que ella ha creat.

Amenaça punxeguda,  amb pues lacerants pels dits i les mans, dels qui van rera el recercat fruit , 

atractiu,d'un color verd preciós i comestible. 

Infinitat de receptes cassolanes, 

 l'empren des de l'antigor. 

Sens desmerèixer les altres, 

la principal és la truita. 

Gust amarg i efecte depuratiu en el nostre organisme. 

Millor si són ben tendres.

Ha esclatat la temporada i els cercadors, 

s'espavilen per trobar redols, poblats.

La natura, sempre ens regala coses amb amor, 

és la raça humana, que a cops, la tracta, cruelment i no s'ho mereix.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

13 de març de 2023

diumenge, 12 de març del 2023

Jo sóc natura

Conseqüentment, 

amb el que som,

desobeiex,  

els ordres establerts.

Vaig néixer indisciplinat,  i anàrquic,  com la natura, 

que té els seus cicles propis.

I jo, estimats amics,  talment com vosaltres,  sóc natura. 

Les caligrafies que ella em regala,  on sóc capaç de crear,  

omplen infinitats de vessants de la meva vida,  

i mai me n'he empenedit, ben el contrari. 

Gratitud sempre. 

Ella, és imaginativa,  i crea secrets i misteris; 

jo, com formo part d'ella, també. 

Déu,  és música, geometria i matemàtiques,  i jo , com a xispa, guspira seva,  també. 

Per intentar expressar-me empro 

la música de les paraules,  la geometria de les lletres, i

les matemàtiques dels sentiments. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

12 de març de 2023


* Per un escrit així,  no fa tans anys, la inquisició,  m'hagués condemnat a la foguera.

dissabte, 11 de març del 2023

Actituds i percepcions

Res més determinant que l'actitud. 

Si vols percebre la bellesa,

no tan sols, eduquis la mirada.

Si ella,

no vibra ni s'intercomunica 

amb la teva ànima; 

sols percebras miratges. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

11 de març de 2023

divendres, 10 de març del 2023

T'ho dic, perquè ho sento


 Si amb les meves paraules,  

et trasllat un bri d'esperança; 

que et porti confiança,amb tu mateix,  per seguir caminant, 

malgrat els entrebancs que visquis. 

Hauràs assolit,  el coratge,

per fer que els teus somnis es facin realitat. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

9 de març de 2023

* La magnífica fotografia és del meu amic Josep Valls Ribas. 

Encanteris de paraules

Desenterenyinar,  

el cel de niguls negres, que amenatçants,  són tan desconsiderats,  

que no deixen travessar,  

els raigs del sol amatent , que ens regali un camí de llum, m'engunia. 

Em posaré a la tasca, 

mitjançant,  

aquestes paraules fulgurants, que  facin la neteja polida que pertoca.

Conec el poder que tenen, 

ja què hem transitat junts, tota una vida.

Vull obrir retxilleres,  per vèncer la foscor. 

Hem travessat valls obscurs, plens de por i desorientació; 

tot i que, també,  

hem pujat a cims majestuosos i,

hem estès la mirada, 

cap a l'infinit, 

per trobar nous camins. 

Dintre del meu sarró,  vessen aquests mots, i 

vos puc assegurar,  

que han obrat miracles. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

10 de març de 2023

dimecres, 8 de març del 2023

Dones i dies internacionals

Si parlo de dona, 

ho faig, com a persona, 

amb els mateixos drets que els homes. 

La dona,  

com a gran creadora de vida; 

i durant molt temps, 

educadora dels fills.

Encara a hores d'ara. 

La seva repressió i opressió,  ha generat infinites injustícies; 

i les inquisicions,  dins la societat patriarcal han estat i són paleses. 

L'educació de la igualtat,  

s'ha de fornir dins casa, des de la família. 

Que és una cèl·lula de la constitució social. 

Quan le dones, han triat el camí de la llibertat,  per reivindicar els seus drets; han estat perseguides, reprimides  i molt cops assassinades. 

L'home,  no volia perdre el paper preponderant i no ho podia consentir.  

Tindria una competència massa forta? 

Tenia por i el seu únic discurs era la violència, a través de tot el que controlava, inclús "justícia"? 

La dona, posseïdora d'una intuïció superior,  a la dels homes que no han sabut integrar "lo femení " a les seves vides.

No em sabria gens greu, si hagués de tornar néixer,  fer-ho com a dona.

Voldria en aquest dia, no s'hagués de reivindicar res. 

Seria senyal certa, que la societat ha madurat i

que la injustícia cap a la dona, ha deixat d'existir. 

Mentre el sistema econòmic,  capitalista,  amb components filosofics,  neoliberals; 

el camí no serà senzill, 

per a tots els éssers humans sensibles i empatics. 

Caldrà continuar fent feina, amb la màxima honestedat.

Integrar "el femení " i "el masculí " perquè arribin a l'equilibri,  és una tasca dura, tot i que possible. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

8 de març de 2023

dimarts, 7 de març del 2023

Des d'on? No ho sé...

El teu millor poema,  no l'escriuras mai. 

Ets una recerca constant. 

Olores flaires que vols expressar. 

Desxifres...

Després,  t'aventures,  

amb la teva ploma (Harmonia) i deixes petjada. 


*******


La meva besada de gratitud,  destil·la tendresa. 

Accepta-la, si vols. 

Sols això,  et puc oferir. 


*********


Voldria  que em mirassis i descobrisis, que l'estimació,  

pot esvair boires. 


*******


Renaixem,  

quan enlloc d'acomodar-nos 

en les nostres pors; 

ens convertim,  

amb fars, d'esperances i somnis. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

7 de març de 2023

dilluns, 6 de març del 2023

Vertigen poètic


No m'interessa 

fer molts anys. 

Si,

els que arribi a viure, 

em portin a un equilibri,  

i a una maduresa. 


*******


Quan deix, 

que les mevés paraules,  

volin lliurament,  

m'identifico amb una àguila. 

Els mots, que neixen de la font del cor, 

et donen i regalen ales,

per a descobrir, 

 tots els cels. 

*******

Cadascú, 

es pot negar a assimilar,  

les vivències que li pertoquen. 

Més prest o tard,  

ho haurà de fer.

Si malgrat tot,  renúncia, 

de res li servirà; 

la moneda en que pagarà, serà el dolor. 


*******


Per comprendre el teu silenci,  

he escoltat,  

la vibració,  

de la meva ànima. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

6 de març de 2023

diumenge, 5 de març del 2023

Somriure

Sí m'expreses, 

els teus sentiments amagats,  amb un somriure;

em fixaré en els teus llavis i els teus ulls.

Si el que em regales, 

és net, 

la teva mirada aprofundirà en la meva, 

deixant la petjada del missatge. 

No hi cabrà ni la ironia ni el sarcasme. 

Serà una promesa sigilosa, 

que mai es trencarà. 

La guardaré en un jardí secret,  i,  

quan em manqui la força i l'esperança; 

tornaré a recordar-la, com un elixir màgic, 

dins l'espai amorós,  

que li hauré resguardat, 

dintre el meu cor.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

5 de març de 2023

dissabte, 4 de març del 2023

Conjuncions planetàries


Contemplar el cel nocturn,  sempre m'ha fascinat. 

Al jardí de casa, poca contaminació lumínica hi ha.

Veure les diverses estrelles i constel·lacions (malgrat no en sigui massa entès) m'embadaleix. 

Cada vespre, ara menys temps,  pel fred, 

gaudeix del majestuós espectacle, 

si no està ennigulat. 

Encuriosit per la conjunció: Júpiter-Lluna-Venus.  És una il·lusió òptica, els planetes estan allunyats,  cents de  milions de kilòmetres. 

Recercar, m'encanta, i rememorar,  també. 

Júpiter,  és un planeta benefactor. 

Els seus atributs: l'àguila, el llamp i el ceptre.  

Era l'equivalent,  al déu Zeus (grec) i el significat etimològic: "Pare de la Llum"

Representa: La saviesa,  el pensament i els doblers. 

Venus, o l'estel de l'alba,  s'associa a Afrodita. 

Deesa de l'amor:  eròtic,  no romàntic. 

La Lluna, representa, lo místic, lo ocult, la màgia i l'encantement. 

Aquesta conjunció,  astrologicament,  aportarà: èxit, confiança,  renovació i amplitud mental (que tant manca).

En un món,  on tot és mou a través d'energia i que grans savis i pensadors,  han afirmat: "tot és energia" 

com dubtar que aquests fenòmens,  influiran en nosaltres? 

Ho deix aquí,  per si voleu respondre o qüestionar. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

4 de març de 2023

divendres, 3 de març del 2023

Dia internacional dels escriptors... (Escriptores?)


Aprendre a percebre el que sents,  i transmetre,  través de les paraules,  

ho considero una feina de tota una vida.  

Apreciació personal. 

Sóc autodidacta  i he assolit,  

molts coneixements,  

d'altres escriptors i escriptores. 

He investigat i per les meves mans, 

han passat mils de llibres. 

He fet diversos cursos, de l'obra Cultural Balear,  per aprendre a escriure la meva llengua materna, reprimida i oprimida. 

També,  m'ha inspirat la Natura,  

i com no, la observació. 

La meva curiositat,  m'ha donat moltes alegries, a vegades, algunes tristors,  pel que he descobert. 

Al cap dels anys,  

he assolit,  el que m'havia proposat:

Escriure mitjanament bé. 

Vull dir, tenir un cabal de paraules,  suficients,  

per expressar sentiments i emocions. 

He anat sempre acompanyat de l'estimada imaginació. 

Difícilment, atreurà als lectors,  una persona sense imaginació, que intenti escriure. 

No em vull definir, ja què sent que fer-ho, és limitar-se,  

així i tot: Em declaro poeta. 

Mai he escrit res per a la posteritat. 

Si queda un llegat meu, estaré molt orgullós si algú l'aprofita.

La xarxa, Internet i altres aplicacions,  les aprofito per transmetre el que em cou per dintre. 

Em trobo content i satisfet de mi, 

tot i que, a hores d'ara,  

aprenc cada dia,

de molts mestres. 

Humilment,  

no puc ni  vull afirmar,  

que he arribat a certa saviesa. 

Sereu vosaltres,  qui amb el que heu llegit meu, ho podreu afirmar o negar. 

Les meves paraules,  sempre han sorgit del cor, i aquesta realitat,  

m'ha fet,  poder fer, vibrar el cor dels  altres. 

Fer-ho, ha estat un gran privilegi,  i 

anar  treballant el meu do, per millorar-lo, 

una tasca, que no acabarà mai.


Josep Bonnín i  Segura 

Vilafranca de Bonany 

3 de març de 2023

dijous, 2 de març del 2023

Contarelles d'en Lleopard


Nosaltres,  tenim un jardí màgic. 

Una lantana (ara podada,esperant a florir en primavera) ben igual que la buganvilla i altres arbres.

Les plantes variades dels cossiols,  han resistit la nevada. 

Tenim un hort que és una selva verge,  de males herbes.  

Hi ha un albarcoquer, un cirerer, una llimonera, una olivera petita i un llorer altissim. 

Tenim una piscina d'aigua salada que és un goig.

L'altre dia, fent el meu vol matiner, l'aigua és movia de manera estranya. 

Feia remolins i no estava en marxa la depuradora. 

M'hi vaig acostar,  amb precaució. 

No vos podeu imaginar l'ensurt,  quan vaig veure comparèixer el cap d'un cocodril. 

Em va mirar amb atenció i no es va fer l'estrany. 

Atentament li vaig demanar com havia arribat a la piscina. 

- Josep (sembla que molta fauna,  coneix el meu nom) .

M'estaven translladant en avió,  per portar-me a la selva.

Entrarem a una zona de turbulències i tot es va remoure. 

La porta de la bodega,  sobtadament,  es va obrir i jo -em dic Lleopard- broma d'un membre de la tripulació,  per les taques que m'havien sortit durant el trajecte.

Estava estorat,  coses estranyes passen, cap com aquesta. 

- Deu estar molt freda l'aigua, Lleopard. 

- Cert Josep, ara bé, aprofitaré, per fer el que havia de fer a la selva.

- Vols dir? I que era? 

em tens encuriosit. 

- Per aquesta època,  fem un canvi de pell.

La que està morta,  l'ens desempellaguem, i la nova ressorgeix brillant.

Vaig contemplar en Lleopard,  mentre giravoltava. 

Una pell, semblant a una escorça,  va surar enmig la piscina i ell ben ufanós. 

-I ara que penses fer Lleopard? 

- He enviat un correu electrònic als que m'han de vindre a cercar.

No tardaran gaire. 

Al cap d'una estona, el brogit de les ales d'un helicòpter,  una persona baixava amb una corda i portava un arnès per enganxar en Lleopard. 

-Josep, quina sort, haver encertat la piscina.  Fou un miracle. 

Quan ja el treien de l'aigua, ens acomiadarem. 

-Visc en un llac de Sud-àfrica,  si alguna vegada hi vas, vine'm a visitar, a la meva pell antiga, hi ha el meu telèfon.  Per Whasapp et donaré la localització. 

Sempre havia cregut,  que el cocodrils eren agressius,  i en Lleopard em va donar una sorpresa. 

Enganxat i pujant cap a l'helicòpter, va parlar: 

-Josep, escriu alguna cosa sobre mi, els que llegeixen els teus escrits estaran encantats. 

-Gràcies Lleopard,  així ho faré.  Bon viatge. 

Vaig treure la seva pell antiga, la vaig deixar al sol, sense saber, que n'arribaria a fer. 

Quan arribi la inspiració,  ja ho decidiré. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

2 de març de 2023

dimarts, 28 de febrer del 2023

Imprevistos




Nevada impactant a Vilafranca de Bonany. 

Carrers i corrals plens de neu, amb la bellesa dels arbres vestits d'un mantell blanc.

Catifes de blanc esplendorós i taules guarnides d'un camí de taula.

Escrivia el text, mentre seguia nevant.

Ara han aturat , de caure els flocs.

A casa sense electricitat i Internet restaurat. 

Estona, molta, no escrivia a la llum de les espelmes. 

Punt màgic,  de recuperació d'ombres.

He acabat de llegir una novel·la, en tres dies. Impressionant. 

"Casus Belli" de Teresa Saborit.  La recomano de cor.

Si hi ha mancances,  cal imaginar noves activitats. 

Demà,  si avui vespre baixen les temperatures,  perilloses plaques de gel. 

Fa un fred de neu i mai tan ben dit.

Estalviar la bateria del mòbil...ara bé,  escriure és per mi un delit. 

Luminescència estranya de la neu, fa un efecte màgic. 

Calma,esperar el retorn de la llum elèctrica i gaudir d'aquests instants. 

Sols veurem carències,  si ens limitem a viure-les.

Cal portar la imaginació a un graó molt més alt.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany (nevat)

27 de febrer de 2023

Cròniques d'un pingüí




Soc en Neuiti.

Els meus pares,  havent acabat el curs acadèmic amb notes brillants,  em proposaren un regal.

Un viatge. 

Vaig triar el pla de Mallorca. Estava una mica cansat de neu.

Varem arribar el dematí de dia 27 de febrer. 

Vaig mirar,  les previsions del temps. 

Esperava veure un solellet i enlloc d'això,  pluja i neu.

Vaig pensar: Quins exagerats...

L'horabaixa,  Vaig muntar el trineu, amb rodes i el meu amic en Fredorec, un cérvol amic de la infantesa,  em transportaria. 

Anàrem a Sóller,  no nevava, tot i que, que les muntanyes estaven ben nevades.

Després,  enfilarem cap a Vilafranca de Bonany,  on sabia que un poeta i la seva dona, hi vivíem. 

En Josep i na Rafela. 

El meu treball de finals de curs, havia estat una investigació exhaustiva sobre la seva obra poètica i el seu treball per la seva llengua,  que tant estima.

Férem el trajecte: Santa Maria, Santa Eugènia i ja ens va arreplegar una nevada forta. Acostumats estem.

Arribant a Sineu, encara nevava més. 

En Fredorec em va dir :

- Neuiti, no hauríem de tornar enrere? 

Vaig mirar el GPS, i li vaig contestar:

-Fredorec,  després del viatge tan llarg que em fet, i a deu quilòmetres del poble d'en Josep,  et sembla que no podem fer un esforç?

-Està be. Em va respondre i va seguir trotant. 

Arribarem a Vilafranca,  la nevada era espectacular. 

Trucarem a la porta de la casa d'en Josep i Rafela , que ja ens esperaven, li havia enviat un whasapp,  anteriorment. 

Un encant de casa, passarem cap el jardí,  

tot blanc. 

En el fons, esperava una cosa distinta de casa, ara bé, l'acollida fou entranyable. 

Li vaig entregar a Josep, el meu treball,  dedicat.

Ell ens va regalar,  el seu primer recull  de poemes, de moment,  no publicat: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum"

Soparem i tinguérem una conversa molt agradable.

El meu treball,  havia fet justícia. 

Ens vàrem oferir,  quedar a dormir.

Triarem el jardí nevat, faltaria més. 

Al dematí,  ens acomiadarem.

Rafela ens regalà, un penjant de ceràmica fet per ella, i en Josep ens regalà una ploma a cada un, amb el poema: "Salvem de l'asfalt l'origen del vol" 

Trobar neu al Pla de Mallorca, fou una sorpresa.

Conèixer a aquestes persones,  un regal dels déus. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

Darrer dia de febrer.

diumenge, 26 de febrer del 2023

Pronòstics


Temps gèlid .

Pluja assegurada. 

Neu a cotes baixes i

tramuntana feresta 

fins a 45 kilòmetres/hora.

Temperatures negatives. 

Andenada d'hivern, 

al que no estem avesats. 

Foganyes i estufes 

en plena marxa. 

A segons quines cases, renaixement de goteres oblidades. 

Avui, torrada amb el nostre net Hugo,  

i demà,  poca activitat a l'exterior,  si plou. 

Passeigs pels boscos,  descartats. 

Amb el que hi hagi,  férem.

Sempre acceptació plena (rendició)

enfront del que no està en la nostra mà, modificar. 

Bons somnis!


Magnífica fotografia del meu amic Josep Valls Ribas.  Agraït. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

26 de febrer de 2023

dissabte, 25 de febrer del 2023

Recapitulació reflectiva


M'ha passat el temps sense voler.

Ell té potestat pròpia,  tot i que, cada dia soc capaç de crear.

No em lamento mai , 

i tinc per bandera, la gratitud,  onejant. 

Mai dic: "No puc", "No en sé "; intento, i

amb les meves forces -permisiu que soc amb mi- arribo fins a on és possible. 

Llavors, em valoro i la meva autoestima és troba al cucurucull,  

de la meva escala de valors. 

Sé i sent, que tot és energia i les paraules i les actituds també. 

Que elles poden transformar el món i amb aquesta esperança,  sempre començo el dia.

Aprenc diàriament,  de persones "mortes", que deixaren la seva empremta i llegat; i com no, de persones vives,  amb les que m'intercomunic.

Si deixo un llegat,  perquè arribi on hagi d'arribar, i fa el miracle,  que transformi la visió,  la perspectiva d'una sola persona,  

la meva vida creativa,  amb les experiències i vivències,  haurà tingut un sentit. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

24 de febrer de 2023

divendres, 24 de febrer del 2023

Dubtes

Sí sàpigues escriure,  

el llenguatge del silenci; tal volta,  

-i no ho sé cert a hores d'ara-

seria savi. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

25 de febrer de 2023

dijous, 23 de febrer del 2023

Tasques domèstiques

Ara, 

que els dies són llargs de llum i càlids; ben igual,  que si fos un homenatge, 

a la primavera,  

que ja s'acosta; 

hem pres mesures per netejar el jardí. 

Podar els arbres que pertocava, 

les parres que ja anàvem endarrerits, la gespa...

Alguns hauran d'esperar l'estiu.

Deixar-ho el màxim de polid,  sempre

que les nostres forces,  ens ho permetin. 

No tenim espai per cremar (tot i que no ens agrada gaire)

i els sacs de poda,  brancam i fulles, 

esperen,dins la bugaderia,  

el dia de la recollida selectiva. 

Cansats, i encara ens queda feina; alegres perquè ho teníem descuidat, per manca d'energia,  i ara està molt més maco.

Poda i igualar la gespa,  ha estat bona tasca. 

Orgullosos d'ella.

Ja no som pipiolins, tot i quan ens hi posem, fem un bon equip. 

Divendres,  dia de descans. 

La maduresa,  t'ajuda, a saber mesurar esforços. 

Certa disciplina,  indispensable,  tot I que som bastant anarquics. 

Un poc cada dia, sense afluixar,  ni amb excuses de mal pagador,  per escapolir-se. 

Cansats i alegres, el llitet ens espera. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

23 de febrer de 2023

dimecres, 22 de febrer del 2023

Dimecres de cendra




Quaranta i sis dies abans de Pasqua,  finalitzant el trull carnavalenc. 

Costum fixada el sègle IV .

Inici de la Quaresma. 

Commemoració dels quaranta dies de Jesús al desert.

El dimoni,  el temptava: bones menjues li oferia i també que es sotmetés a ell.

Jesús el rebutja i fa el seu camí. 

No soc massa de liturgies. 

I el que escric, és per records comptats. 

D'infant, m'hi portaven.

Mai em vaig sentir ni segur ni protegit dins una església.  

La paüra de la foscor, les flames del ciris i l'olor,  la seva altura, 

m'intranquilitzava.

Les cendres eren el resultat de la incineració dels rams del diumenge de Rams de l'any anterior. 

"Pulvis eris et in pulverem reverteris " deia el capellà,  mentre et feia la creu al front. 

Poca, millor dit, gens de gràcia em feia; a més no entenia res.

A casa, era costum menjar peix en divendres,  no sols per Quarema,  sinó tot l'any.

Record les bules,  per contarelles de mon pare, que si pagaves a l'església,  podies menjar carn. 

No eren gaire barates.

No tothom es podia permetre el dispendi. 

Sempre hi ha hagut "categories " 

No he anat a posar-me cendra i considero,  que malgrat haver estudiat el perquè més pragmàtic de la Quaresma. Em quadra més,  els quaranta dies de dejuni i abstinència (de tot i quasi tot, i podeu pensar amb el que s'anomenaven "relacions carnals")

A més,  quaranta dies sense menjar carn,  feien que el fruit de les matances duressin el que pertocava.

La saviesa popular, és directa i enfloca: "Ningú queda per llavor" .

Respectant a tothom,  jo no precís  recordatoris, ho tinc ben present. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

22 de febrer de 2023

dimarts, 21 de febrer del 2023

Llengua materna



Trist és,  que segons la UNESCO, cada dues setmanes,  desaparegui una llengua.

Tot el que es va perdent,  en comunicació,  connexió entre éssers humans, quan ocorre aquest fet.

Avui, és el dia internacional de la llengua materna. 

La reivindico,  per quant m'ha portat a la neva vida i perquè he pogut comprendre el món que m'enrevolta. 

Per tot el què he pogut parlar,  escriure, compartir i intercomunicar-me.

Cap gràcia em fan les llengües imposades i uniformadores. 

És la gran tècnica colonitzadora per robar l'ànima dels pobles i esclavitzar-los. 

Qui perd la llengua materna,  perd la seva identitat. 

Orgullós estic d'ella, I ja no entraré (fa molts anys ho vaig decidir) en polèmiques estèrils. 

La defensaré com fins ara, emprant a diari. Que es visualitzi a través dels meus poemes i escrits. 

Que voli, lliure sempre. 

Tant me l'estimo, que malgrat la repressió i opressió que vaig rebre, mai vaig renunciar a ella i li he dedicat tota la meva vida.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

21 de febrer de 2023

dilluns, 20 de febrer del 2023

Recòndit




Mirant una llàgrima,  

vaig percebre un missatge escrit,  

que no vos comptaré. 

Era massa íntim.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

20 de febrer de 2023

* La marevellosa fotografia és del meu amic Josep Valls Ribas.  Molt agraït. 

diumenge, 19 de febrer del 2023

Caricia

 Caricia 


Sols, 

retrobar-te,

la pell amb la pell; 

es proclama

el miracle 

de la tendresa. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

19 de febrer de 2023

divendres, 17 de febrer del 2023

Carnaval o carnestoltes

 Carnaval o carnestoltes 


Avui, i em sap greu amics meus, he fet una polissonada. 

Ha estat inofensiva, i no puc dir si dolça, vosaltres direu. 

Em volia disfressar del flautista de Hammelin, no ha pogut ésser, la flauta travessera, no és a casa. 

Podria haver-ho arreglat amb la flauta de bec. I ho he deixat estar. 

Juguem,  de que vos sembla que em podria disfressar?

Pensau,  pensau...

D'argonauta? No, la mar està massa freda.

De capità pirata, em manca el garfi. 

De bubota,  no em veurieu la cara, i m'agobia,  no poder respirar davall del llençol.

Vull aire net i pur.

Vos dono pistes. Harmonia i jo tenim una tasca comuna. 

Cada vespre,  més o manco, arribem a ca vostra.

Estimem la paraula...

He sentit algú que ha cridat: Poeta?

Ha encertat plenament i li regalaré uns versos: 

"Em coneixes prou, 

la meva disfressa,  tal volta sigui una enganyifa.

Em sent poeta i escriure és la meva manera de sentir " 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

17 de febrer de 2023

dijous, 16 de febrer del 2023

Invisibilitat



Sempre m'ha encantat portar les ungles ben tallades i netes.

Les meves mans,  

ara un poc més arrugades, 

sempre han fet planta. 

A vegades,  me les mir, i em sembla,  

que formen una part externa del meu cos. 

La meva gratitud cap a elles, per tot quan m'han regalat,  a lo llarg dels setanta anys,  és infinita.  Molts llibres podríem escriure. 

Sempre m'ha encuriosit,  que faria si tingués la capacitat de tornar-me invisible. 

Estones, quan era infant, enmig de la vigília i el somni, m'ho imaginava. 

Em veia fent polissonades a amics: Amagar-los les coses, donar-los alguna bescollada no massa dura. Fer-los pessigolles,  sense que sapiguesin qui les feia...

Les meues mans,  no son invisibles. 

És una part del meu cos, que més m'estim. 

També,  els meus ulls blaus,  com els de la meva mare,i  que el nostre net Hugo, ha llegat. 

Quan em mir al mirall,  sé que és una de les poques maneres o única, de veure'ls. 

Tal volta,  no ens fixem massa,  amb el que més ens agrada de nosaltres. 

Del que ens ha aportat a la nostra vida: cames, peus, espatlles,  braços, oïdes,  pell, nas, sexe...

Gràcies a elles,  visibles -de les invisibles,  és  un altre sostre- hem fet molts descobriments i moltes experiències. 

Algunes,  solen ser invisibles i sols amb un estri com l'espill,  les podem veure, tot I que,  em dóna,  que poca atenció,  els hi prestem.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

16 de febrer de 2023

dimecres, 15 de febrer del 2023

Ment i cor: rivals?



Vull uns pensaments que siguin tan clars i nets com el meus sentiments. 

Que es posin d'acord i 

no sembla possible. 

Per què aquesta lluita,  per imposar-se uns sobre els altres? 

Cadascun hauria de respectar l'espai de l'altre; i tristament no ho fan.

La meva ment,  genera molt pensaments. 

Com la de tothom. 

Aix, les preocupacions,  quin joc més fals.

La tinc aquietada.  

La nomen:Josepet. 

L'escolto i empro pel que és precís.  Bona eina. 

Ara bé,  l'atur en sec, quan vol ocupar l'espai del meu cor.

Li dic: Josepet,  t'he escoltat, ara calla.

Ella ja em coneix i jo també. 

Complicat,  que ambdós, vagin a l'uníson. 

Sempre un, vol tindre, preponderància sobre l'altre. 

Mentre, es barallen dintre meu.  

Allà, tenen el seu camp de batalla, fins que un bon aixebuc,  les posa a cada un al seu lloc.

El cor sempre és clar: blanc o negre. Tu decideixes. 

La ment,  quan vol ocupar el seu espai,  ja s'encarrega de posar-te en dubtes.

Pot trenar un parfalans increïbles. 

Si l'escoltem pel què  no és la seva tasca, llenaguerem i ens porta a un carreró sense sortida. 

S'engreixa i engrandeix. 

Si jugau a aquest joc, que em sembla que la majoria, per no dir totes les persones el practiquem,  ja em direu com vos n'aneu sortint. 

Jo,amb humilitat,  cada vegada millor. 

Serà un senyal de maduresa...


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

15 de febrer de 2023