En blauet

Avui, l'hem intercanviat,  per uns quants doblers, no puc dir,ni em surt,  que l'hem venut. 

Ho hem fet a unes persones que apreciam, que sabem el cuidaran bé. 

Del 2003 fins ara, i sense gaire problemes,  ens va portar arreu. 

És un peugeot 206, blau fosc, de pintura descolorida i qualque nyap a la carroceria. 

Mai ens deixa tirats a la carretera,  nosaltres sempre el varem cuidar.

Ell, ens va avisar amb molt de renou, de com ens van  afluixar tots els perns de les quatre rodes.

Algú sense entranyes ni cor.

 En sortirem,  sans, estalvis i amb certa por.

Història tancada.

La paperassa,  l'hem enllestida avui.

He anat al banc a cobrar el taló. 

Sinó tinc compte,  et cobren, despeses de gestió. 

M'ha semblat de vergonya i he anat a fer l'ingrés a la nostra llibreta. Cost 0.

Tanquem un cicle. 

Bertold Brech,  va dir : "Els objectes es fan preciosos,  perquè han estat apreciat moltes vegades "

Així ha estat amb en blauet. 

Gràcies. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

15 de maig de 2023

Deler

Delerós,  

recerco paraules precises, 

que omplin la buidor, 

del què voldria escriure,  

i amagat, escapol,  

no sorgeix.

Delerós, 

detinc la vida, 

per congelar l'instant.

Delerós, 

el cor batega al ritme de les caligrafies, 

que marquen l'estructura d'un poema, 

qui sap,

si nascut a les esferes celestes on no existeix l'absència. 

Delerós...

-Per què  no et capbuces dins la calma, 

dins la pau, 

que et donarà tot el què precises?

Tens una túnica preciosa, 

feta de paraules i sentiments,  em diu una veu llunyana.

Cubreix-te amb ella i la màgia, farà el miracle.

Delerós,  es desfà el desfici, ressorgint,  

un poema de les profunditats de l'ànima, 

on es dilueix l'absència. 

Josep  Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

14 de maig de 2023

*Regal d'aniversari a una persona que sempre estimaré.

Missatge al cel

Avui, 

i perquè demà,  

arribi d'hora,  

envio un missatge al cel, 

per felicitar a una persona estimada,

què partí massa prest.

Parlo del meu germà en Ximet,  

que em deixà,  

una gran absència, 

amb la seva partida. 

Cada any, 

li telefonava, 

i fèiem broma, sobre la diferència d'anys.

Era 19 mesos més jove. Sempre m'ho recordava.

Serà un missatge d'estimació i de record,  

que sorgirà del meu cor, 

per tot el què visqueren junts.

Volia que l'Univers,  

em permetés partir, 

abans que ell, 

per no viure el dolor, 

del seu darrer viatge;

la mort, no ho tingué en compte. 

Tal volta era una espècie d'egoisme.  Qui ho sap.

Ha calgut seguir caminant, la vida, 

malgrat que en esperit,  

és amb mi.

La malaltia esquiva, el va vèncer.

Ho visqué amb molta dignitat.

Sóc el darrer de la família primigènia. 

Inclòs dels familiars,  tant de mare com de pare.

He conegut i acompanyat la partida,  de molts d'ells.

He escrit abastament sobre ells, son arrels meves i sent, 

que sols es mor, quan ningú et recorda.

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

13 de maig de 2023

El teu dia, mamà?

 Mamà,  avui no és el teu dia. 

Fou, el  dia,  que em parires, i tots els que continuares al meu costat, i jo al teu. 

Un 11 d'agost de 1952, devers les 18.15, 

al dormitori,  en un quart pis de Blanquerna, ens estrenarem,  ma mare i jo.

També foren altres dies el teu dia o el nostre dia. 

Dies que ens cuidares, em guarires,

m'agombolares si em feia mal, quan em vares transmetre els teus valors i 

m' omplires d'amor incondicional. 

Quan a la cuina, feies els ous amb tomàtiga,  que tant m'agradaven. 

Quan més d'una vegada em salvares la vida amb la teva intuïció. 

Quan venies al nostre dormitori del meu germà  Ximet i meu i dèiem junts: "Angel de la guarda/dulce companyia /no nos dejes solos/ni de noche ni de dia"

Després la besada al front de bona nit.

Mils records, han omplert molts dies de la meva vida.

El teu dia, durà anys, fins que partires al cel i encara dura. 

No pogueres fer de padrina del nostre fill.

Sempre m'ha dolgut. 

Mon pare, si feu de padrí,  i li feia sopetes d'avecrem, quan anava a dormir amb ell a ca seva.

El carrer d'Argenteria,  li era estret, quan ambdós partien cap a casa seva.

Els dies, imposats,sobretot, sinó els comprenc,  no els celebro. 

Els meus sentiments són molt més amplis, 

i respecto totalment,  a qui ho vulgui celebrar així.

Per ma mare ,  un sol dia és poc i ínfim,  sento.

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

7 de maig de 2023