El
que es presenta en portada de molts de mitjans de comunicació escrits, els
titulars i la manera en que són redactats, ens desvetlla quina és la línia
editorial de segons quins , així com la tendència ideològica de qui els
redacta.
El titular per si sol, pot arribar a crear “opinió”, ja que no
tothom s’entreté en llegir la notícia sencera. A vegades màxim el primer paràgraf.
L’anàlisi
que es fa de la notícia a través del titular i primer paràgraf , amb alguna
tendenciositat manifesta i flagrant, la meva opinió, és que desenforma. Ara bé,
si la intenció del qui la redacta, vol que sigui tendenciosa i esbiaixada a fi
de perjudicar a algú, ja sigui particular, grup polític, consistori o govern;
fa que aquest mitjà de cada vegada més, enlloc d’esser objectiu en la
informació, amb el temps es converteixi amb un pamflet intencionat, mostrant a
les clares, que la seva línia editorial està marcada per uns interessos prou
concrets. Aquí es nota molt amb els mitjans de comunicació que són clarament i
a més no se n’amaguen ni mica,
conservadors i de tendència de dreta inclusiu diria d’extrema dreta. Això al
meu entendre, no és, ni serà mai
periodisme i això no vol dir en absolut que qui “informi” no pugui tenir la
seva ideologia. Ara bé, el més trist que empri un mitjà per expandir-la.
Una cosa és clara, els articles d’opinió
són un fòrum distint. Es poden debatre, contestar, polemitzar si ve al cas. En canvi les noticies que no són el màxim
d’objectives, informant dels fets que interessi; i que no portin una veracitat
o emprin mitges veritats ( per mi és la mentida més barroera) ; el que
habitualment volen aconseguir és crear una “opinió pública” concreta. A més, en molts casos crear un estat “d’opinió”
d’enfrontament ciutadà i atemptant en contra de la convivència col·lectiva.
Com
més tirada tingui el mitjà de comunicació escrit, més “creació d’opinió” pot
fer. Ja vaig escriure sobre com si cal, s’intenta dimonitzar a segons quins
moviments socials, perquè arribi a un moment que l’opinió ciutadana es trobi
perfectament d’acord amb la repressió que es pugui exercir, amb la cèlebre frase “Qualcuna
cosa hauran fet i s’ho mereixen”
El fet de clarificar les notícies i
donar la informació de la vertadera realitat, tan sovint es fa molt feixuc i pesat.
Podríem entrar en el tema de la
llibertat d’expressió. Jo crec que, qui manipula la informació es troba molt enfora
d’aquesta llibertat.
A vegades és necessari que hi hagi una
contraversió que contraresti la informació tendenciosa, dient o escrivint el
que l’altre amaga. Teòricament en les dictadures es definiria com la “subversió” i durant les “democràcies”
podria esser la contrainformació.
Aquestes
tècniques manipuladores no són gairebé democràtiques, ja que inclusiu la Constitució Espanya
de 1978 “garanteix” al ciutadà el dret a
la informació veraç.
Actualment i amb les noves tecnologies,
aquest tipus de treball “d’acoso i derribo” s’està emprant de manera flagrant
com darrerament he pogut contemplar. Es fa molt cansat dia si dia també,
aclarir la realitat que amaga la notícia tendenciosa. Donar la informació
completa que si existeix, però que es vol manipular a través de les mitges
veritats, que és una falsedat més condemnable perquè crea malestar que és el
que es pretén.
Les
tècniques de Goebels, cap de comunicació de Hitler, qui feu un bon manual i una
de les seves perles fou. “Una mentida repetida mil de vegades s’arriba a
convertir amb una veritat”, el segueixen al peu de la lletra. Són realment
infumables per una persona democràtica.
M’acomiad
amb una notícia prou agradable i justa.
El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat la Iniciativa Legislativa
Popular en contra dels desnonaments i la regulació d’habitatge i en contra de
la pobresa energètica. Un èxit dels moviments socials, que han estat durament
reprimits, amb el treball i la tasca impagable de la Plataforma d’Afectats
Per la Hipoteca
(PAH) ; i el seu treball durant anys i anys, fins poder materialitzar-lo dins
l’àmbit polític. Si ha estat possible al Parlament de Catalunya, esper que
altres llocs de l’Estat Espanyol es pugui legislar. Crec que tan sols és un
tema de voluntat política i al mateix temps de sensibilitat cap a aquestes
persones que han patit directament la crisi provocada pel sistema financer; on
l’estament polític, sinó està conxorxat,
hauria d’esser el fre.
Josep
Bonnín
