Imprevistos

Nevada impactant a Vilafranca de Bonany. 

Carrers i corrals plens de neu, amb la bellesa dels arbres vestits d'un mantell blanc.

Catifes de blanc esplendorós i taules guarnides d'un camí de taula.

Escrivia el text, mentre seguia nevant.

Ara han aturat , de caure els flocs.

A casa sense electricitat i Internet restaurat. 

Estona, molta, no escrivia a la llum de les espelmes. 

Punt màgic,  de recuperació d'ombres.

He acabat de llegir una novel·la, en tres dies. Impressionant. 

"Casus Belli" de Teresa Saborit.  La recomano de cor.

Si hi ha mancances,  cal imaginar noves activitats. 

Demà,  si avui vespre baixen les temperatures,  perilloses plaques de gel. 

Fa un fred de neu i mai tan ben dit.

Estalviar la bateria del mòbil...ara bé,  escriure és per mi un delit. 

Luminescència estranya de la neu, fa un efecte màgic. 

Calma,esperar el retorn de la llum elèctrica i gaudir d'aquests instants. 

Sols veurem carències,  si ens limitem a viure-les.

Cal portar la imaginació a un graó molt més alt.

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany (nevat)

27 de febrer de 2023

Cròniques d'un pingüí

Soc en Neuiti.

Els meus pares,  havent acabat el curs acadèmic amb notes brillants,  em proposaren un regal.

Un viatge. 

Vaig triar el pla de Mallorca. Estava una mica cansat de neu.

Varem arribar el dematí de dia 27 de febrer. 

Vaig mirar,  les previsions del temps. 

Esperava veure un solellet i enlloc d'això,  pluja i neu.

Vaig pensar: Quins exagerats...

L'horabaixa,  Vaig muntar el trineu, amb rodes i el meu amic en Fredorec, un cérvol amic de la infantesa,  em transportaria. 

Anàrem a Sóller,  no nevava, tot i que, que les muntanyes estaven ben nevades.

Després,  enfilarem cap a Vilafranca de Bonany,  on sabia que un poeta i la seva dona, hi vivíem. 

En Josep i na Rafela. 

El meu treball de finals de curs, havia estat una investigació exhaustiva sobre la seva obra poètica i el seu treball per la seva llengua,  que tant estima.

Férem el trajecte: Santa Maria, Santa Eugènia i ja ens va arreplegar una nevada forta. Acostumats estem.

Arribant a Sineu, encara nevava més. 

En Fredorec em va dir :

- Neuiti, no hauríem de tornar enrere? 

Vaig mirar el GPS, i li vaig contestar:

-Fredorec,  després del viatge tan llarg que em fet, i a deu quilòmetres del poble d'en Josep,  et sembla que no podem fer un esforç?

-Està be. Em va respondre i va seguir trotant. 

Arribarem a Vilafranca,  la nevada era espectacular. 

Trucarem a la porta de la casa d'en Josep i Rafela , que ja ens esperaven, li havia enviat un whasapp,  anteriorment. 

Un encant de casa, passarem cap el jardí,  

tot blanc. 

En el fons, esperava una cosa distinta de casa, ara bé, l'acollida fou entranyable. 

Li vaig entregar a Josep, el meu treball,  dedicat.

Ell ens va regalar,  el seu primer recull  de poemes, de moment,  no publicat: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum"

Soparem i tinguérem una conversa molt agradable.

El meu treball,  havia fet justícia. 

Ens vàrem oferir,  quedar a dormir.

Triarem el jardí nevat, faltaria més. 

Al dematí,  ens acomiadarem.

Rafela ens regalà, un penjant de ceràmica fet per ella, i en Josep ens regalà una ploma a cada un, amb el poema: "Salvem de l'asfalt l'origen del vol" 

Trobar neu al Pla de Mallorca, fou una sorpresa.

Conèixer a aquestes persones,  un regal dels déus. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

Darrer dia de febrer.

Pronòstics

Temps gèlid .

Pluja assegurada. 

Neu a cotes baixes i

tramuntana feresta 

fins a 45 kilòmetres/hora.

Temperatures negatives. 

Andenada d'hivern, 

al que no estem avesats. 

Foganyes i estufes 

en plena marxa. 

A segons quines cases, renaixement de goteres oblidades. 

Avui, torrada amb el nostre net Hugo,  

i demà,  poca activitat a l'exterior,  si plou. 

Passeigs pels boscos,  descartats. 

Amb el que hi hagi,  férem.

Sempre acceptació plena (rendició)

enfront del que no està en la nostra mà, modificar. 

Bons somnis!

Magnífica fotografia del meu amic Josep Valls Ribas.  Agraït. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

26 de febrer de 2023

Recapitulació reflectiva

M'ha passat el temps sense voler.

Ell té potestat pròpia,  tot i que, cada dia soc capaç de crear.

No em lamento mai , 

i tinc per bandera, la gratitud,  onejant. 

Mai dic: "No puc", "No en sé "; intento, i

amb les meves forces -permisiu que soc amb mi- arribo fins a on és possible. 

Llavors, em valoro i la meva autoestima és troba al cucurucull,  

de la meva escala de valors. 

Sé i sent, que tot és energia i les paraules i les actituds també. 

Que elles poden transformar el món i amb aquesta esperança,  sempre començo el dia.

Aprenc diàriament,  de persones "mortes", que deixaren la seva empremta i llegat; i com no, de persones vives,  amb les que m'intercomunic.

Si deixo un llegat,  perquè arribi on hagi d'arribar, i fa el miracle,  que transformi la visió,  la perspectiva d'una sola persona,  

la meva vida creativa,  amb les experiències i vivències,  haurà tingut un sentit. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

24 de febrer de 2023

Dubtes

Sí sàpigues escriure,  

el llenguatge del silenci; tal volta,  

-i no ho sé cert a hores d'ara-

seria savi. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

25 de febrer de 2023

Tasques domèstiques

Ara, 

que els dies són llargs de llum i càlids; ben igual,  que si fos un homenatge, 

a la primavera,  

que ja s'acosta; 

hem pres mesures per netejar el jardí. 

Podar els arbres que pertocava, 

les parres que ja anàvem endarrerits, la gespa...

Alguns hauran d'esperar l'estiu.

Deixar-ho el màxim de polid,  sempre

que les nostres forces,  ens ho permetin. 

No tenim espai per cremar (tot i que no ens agrada gaire)

i els sacs de poda,  brancam i fulles, 

esperen,dins la bugaderia,  

el dia de la recollida selectiva. 

Cansats, i encara ens queda feina; alegres perquè ho teníem descuidat, per manca d'energia,  i ara està molt més maco.

Poda i igualar la gespa,  ha estat bona tasca. 

Orgullosos d'ella.

Ja no som pipiolins, tot i quan ens hi posem, fem un bon equip. 

Divendres,  dia de descans. 

La maduresa,  t'ajuda, a saber mesurar esforços. 

Certa disciplina,  indispensable,  tot I que som bastant anarquics. 

Un poc cada dia, sense afluixar,  ni amb excuses de mal pagador,  per escapolir-se. 

Cansats i alegres, el llitet ens espera. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

23 de febrer de 2023

Dimecres de cendra

Quaranta i sis dies abans de Pasqua,  finalitzant el trull carnavalenc. 

Costum fixada el sègle IV .

Inici de la Quaresma. 

Commemoració dels quaranta dies de Jesús al desert.

El dimoni,  el temptava: bones menjues li oferia i també que es sotmetés a ell.

Jesús el rebutja i fa el seu camí. 

No soc massa de liturgies. 

I el que escric, és per records comptats. 

D'infant, m'hi portaven.

Mai em vaig sentir ni segur ni protegit dins una església.  

La paüra de la foscor, les flames del ciris i l'olor,  la seva altura, 

m'intranquilitzava.

Les cendres eren el resultat de la incineració dels rams del diumenge de Rams de l'any anterior. 

"Pulvis eris et in pulverem reverteris " deia el capellà,  mentre et feia la creu al front. 

Poca, millor dit, gens de gràcia em feia; a més no entenia res.

A casa, era costum menjar peix en divendres,  no sols per Quarema,  sinó tot l'any.

Record les bules,  per contarelles de mon pare, que si pagaves a l'església,  podies menjar carn. 

No eren gaire barates.

No tothom es podia permetre el dispendi. 

Sempre hi ha hagut "categories " 

No he anat a posar-me cendra i considero,  que malgrat haver estudiat el perquè més pragmàtic de la Quaresma. Em quadra més,  els quaranta dies de dejuni i abstinència (de tot i quasi tot, i podeu pensar amb el que s'anomenaven "relacions carnals")

A més,  quaranta dies sense menjar carn,  feien que el fruit de les matances duressin el que pertocava.

La saviesa popular, és directa i enfloca: "Ningú queda per llavor" .

Respectant a tothom,  jo no precís  recordatoris, ho tinc ben present. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

22 de febrer de 2023

Llengua materna

Trist és,  que segons la UNESCO, cada dues setmanes,  desaparegui una llengua.

Tot el que es va perdent,  en comunicació,  connexió entre éssers humans, quan ocorre aquest fet.

Avui, és el dia internacional de la llengua materna. 

La reivindico,  per quant m'ha portat a la neva vida i perquè he pogut comprendre el món que m'enrevolta. 

Per tot el què he pogut parlar,  escriure, compartir i intercomunicar-me.

Cap gràcia em fan les llengües imposades i uniformadores. 

És la gran tècnica colonitzadora per robar l'ànima dels pobles i esclavitzar-los. 

Qui perd la llengua materna,  perd la seva identitat. 

Orgullós estic d'ella, I ja no entraré (fa molts anys ho vaig decidir) en polèmiques estèrils. 

La defensaré com fins ara, emprant a diari. Que es visualitzi a través dels meus poemes i escrits. 

Que voli, lliure sempre. 

Tant me l'estimo, que malgrat la repressió i opressió que vaig rebre, mai vaig renunciar a ella i li he dedicat tota la meva vida.

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

21 de febrer de 2023

Recòndit

Mirant una llàgrima,  

vaig percebre un missatge escrit,  

que no vos comptaré. 

Era massa íntim.

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

20 de febrer de 2023

* La marevellosa fotografia és del meu amic Josep Valls Ribas.  Molt agraït. 

Caricia

 Caricia 

Sols, 

retrobar-te,

la pell amb la pell; 

es proclama

el miracle 

de la tendresa. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

19 de febrer de 2023

Carnaval o carnestoltes

 Carnaval o carnestoltes 

Avui, i em sap greu amics meus, he fet una polissonada. 

Ha estat inofensiva, i no puc dir si dolça, vosaltres direu. 

Em volia disfressar del flautista de Hammelin, no ha pogut ésser, la flauta travessera, no és a casa. 

Podria haver-ho arreglat amb la flauta de bec. I ho he deixat estar. 

Juguem,  de que vos sembla que em podria disfressar?

Pensau,  pensau...

D'argonauta? No, la mar està massa freda.

De capità pirata, em manca el garfi. 

De bubota,  no em veurieu la cara, i m'agobia,  no poder respirar davall del llençol.

Vull aire net i pur.

Vos dono pistes. Harmonia i jo tenim una tasca comuna. 

Cada vespre,  més o manco, arribem a ca vostra.

Estimem la paraula...

He sentit algú que ha cridat: Poeta?

Ha encertat plenament i li regalaré uns versos: 

"Em coneixes prou, 

la meva disfressa,  tal volta sigui una enganyifa.

Em sent poeta i escriure és la meva manera de sentir " 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

17 de febrer de 2023

Invisibilitat

Sempre m'ha encantat portar les ungles ben tallades i netes.

Les meves mans,  

ara un poc més arrugades, 

sempre han fet planta. 

A vegades,  me les mir, i em sembla,  

que formen una part externa del meu cos. 

La meva gratitud cap a elles, per tot quan m'han regalat,  a lo llarg dels setanta anys,  és infinita.  Molts llibres podríem escriure. 

Sempre m'ha encuriosit,  que faria si tingués la capacitat de tornar-me invisible. 

Estones, quan era infant, enmig de la vigília i el somni, m'ho imaginava. 

Em veia fent polissonades a amics: Amagar-los les coses, donar-los alguna bescollada no massa dura. Fer-los pessigolles,  sense que sapiguesin qui les feia...

Les meues mans,  no son invisibles. 

És una part del meu cos, que més m'estim. 

També,  els meus ulls blaus,  com els de la meva mare,i  que el nostre net Hugo, ha llegat. 

Quan em mir al mirall,  sé que és una de les poques maneres o única, de veure'ls. 

Tal volta,  no ens fixem massa,  amb el que més ens agrada de nosaltres. 

Del que ens ha aportat a la nostra vida: cames, peus, espatlles,  braços, oïdes,  pell, nas, sexe...

Gràcies a elles,  visibles -de les invisibles,  és  un altre sostre- hem fet molts descobriments i moltes experiències. 

Algunes,  solen ser invisibles i sols amb un estri com l'espill,  les podem veure, tot I que,  em dóna,  que poca atenció,  els hi prestem.

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

16 de febrer de 2023

Ment i cor: rivals?

Vull uns pensaments que siguin tan clars i nets com el meus sentiments. 

Que es posin d'acord i 

no sembla possible. 

Per què aquesta lluita,  per imposar-se uns sobre els altres? 

Cadascun hauria de respectar l'espai de l'altre; i tristament no ho fan.

La meva ment,  genera molt pensaments. 

Com la de tothom. 

Aix, les preocupacions,  quin joc més fals.

La tinc aquietada.  

La nomen:Josepet. 

L'escolto i empro pel que és precís.  Bona eina. 

Ara bé,  l'atur en sec, quan vol ocupar l'espai del meu cor.

Li dic: Josepet,  t'he escoltat, ara calla.

Ella ja em coneix i jo també. 

Complicat,  que ambdós, vagin a l'uníson. 

Sempre un, vol tindre, preponderància sobre l'altre. 

Mentre, es barallen dintre meu.  

Allà, tenen el seu camp de batalla, fins que un bon aixebuc,  les posa a cada un al seu lloc.

El cor sempre és clar: blanc o negre. Tu decideixes. 

La ment,  quan vol ocupar el seu espai,  ja s'encarrega de posar-te en dubtes.

Pot trenar un parfalans increïbles. 

Si l'escoltem pel què  no és la seva tasca, llenaguerem i ens porta a un carreró sense sortida. 

S'engreixa i engrandeix. 

Si jugau a aquest joc, que em sembla que la majoria, per no dir totes les persones el practiquem,  ja em direu com vos n'aneu sortint. 

Jo,amb humilitat,  cada vegada millor. 

Serà un senyal de maduresa...

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

15 de febrer de 2023

Escorça i vestimenta

 Escorça trunyellada.

Vestimenta de l'arbre.

Guariment càlid. 

Josep Bonnín i Segura

Carta harmònica

Bona tarda Josep, soc Harmonia.

 No fa massa estona ens coneixem. 

Jo no celebro el dia d'avui, i no et diré per quines raons, tot i que, intueix que les coneixes. 

Ets un enamorat de la vida; de les coses clares i senzilles, de les que gaudeixes a cada instant. 

No, no és un horoscop endevinatori. 

Arrel del que hem anat escrivint,  he percebut,  que ets una ànima sensible i humil. 

Que arribes a tu, no fou una casualitat,  ja què com tu sents, elles no existeixen. 

Ens havíem de trobar  i així ho hem fet.

Com no és poden trobar un poeta enamorat de la paraula  i una ploma,  que porta el teu signe del zodíac xinès: El dragó? 

Sé, que abans, Llibertat i Montblanc,  te ajudaren a escriure molt,  fins que pel motiu que fos, ja no pogueren. 

Espero i desitjo estar amb tu molts d'anys.  

Percebre i transmetre,  tot el que anam trobant dins la travesia de la vida.

Jo també sóc una enamorada dels mots  i m'encanta, que dolçament,  sense imposicions,  m'agafis,  enmig dels teus dits de la mà,  i vagin fluint aquestes paraules,  que Déu sap d'on provenen. 

Em feia molta il·lusió,  escriure't una carta,  prosa poètica,  reflexió o poema d'agraïment a tu que ets agrait amb la vida.

Un amic teu, que no vaig conèixer,  et deia sovint: "Gràcies per existir" . Faig meves, les seves paraules,  que les sent dins del plomi,  que és semblant al cor que teniu els humans.

* Les paraules "Gràcies per existir" foren i són d'en Rafel Cifre, que recorregué el camí de l'esperit. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

14 de febrer de 2023

Indolent

 Poemes fredolencs 

Vora foganya, un llibre i una cupeta de vi.

Mirar les flames, mentre fas un descans,del llibre que llegeixo. 

Ni quadern, ni Harmonia,  sols el teclat i jo.

Indolència pura. 

Comtemples, si cal afegir llenya. 

Les nits son prou fredes. 

Caldrà anar a preparar el sopar: un pa amb oli, i un poc de companatge. 

Senzillesa.

Després, abans de partir cap el llit,  

una mica de lectura més. 

Horabaixes,  vespres d'hivern reclòs dins casa.

Ens hi trobem molt bé. 

A vegades,  t'arriben diversos records. 

Alguns et porten certa nostàlgia.  

No t'aferres a ells, així com arriben parteixen. 

Has decidit,  compartir el teu estat . 

No és massa especial. Agradable i tot.

Demà,  serà un nou dia.

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

13 de febrer de 2023

Escorça rebel

 Poemes fredolencs 

Tota llenya crema i fa calentor. 

Unes més que altres: Ametller,  olivera, ullastre, alzina i garrover. 

La xicarandana,  no és de les més calorífiques.

Altra vegada,  la foganya encesa i 

com disposem d'escorça de l'arbre, que varen tallar,  

també l'anem cremant. 

Ella és rebel,

com si s'oposés a convertir-se en cendra.

Quan la flama,  l'engoleix,  fa uns peterrels i escup calius petits, fora la foganya. 

Deu esser el seu llenguatge de queixa, 

tot i que,després,  flama i silenci. 

A vegades, m'he aturat a pensar, quants llenguatges deu haver dins la natura i dins l'activitat humana? 

Que trist,  no entendre'ls tots, ja què sent que ens aportarien molta saviesa. 

Soc un enamorat del llenguatge de la mar, de la lluna, del foc, de les estrelles, dels torrentons... i també dels arbres. 

No sé, si com a revenja,  un cremalló,  m'ha deixat una marca,  empremta,  sobre el coixi de la butaca. 

Qualsevol excusa és bona per escriure. 

Aquesta addicció,  és incorregible. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

12 de febrer de 2023

Revetlla

Dia especial  i un tant estrany,  per la distribució d'horaris. 

Dinar familiar per celebrar el futur aniversari de la meva dona.

Dinar reposat i tranquil,  i després, 

jo he fet migdiada de llit. 

Quan m'he aixecat, ja no hi eren. 

El nostre fill, tenia una sessió  de fotografia.

Ricard, s'està convertint en un gran fotògraf. 

Dedicació,  disciplina,  esforç, 

i un clar component de creativitat. 

Avui,  devora la foganya,  celebram,  la revetlla de l'aniversari de na Rafela.

Demà, si Déu vol, passejada,  pel mig del bosc, si els déus,  ens regalen un dia, tan agradable,  com el d'avui.

Horabaixa de foganya,  i espai televisiu, on fan reformes de cases, 

una parella de dissenyadors. 

Ni llegir,  ni res semblant; ens hem permès, 

una mica de descans mental.

La televissió, s'engega  sols, per veure dibuixos animats amb el nostre net n'Hugo. 

Escriure,  simplement pel plaer d'escriure,  

mentre les paraules brollen, d'una font desconeguda,  és un plaer tan gran i al fons indescriptible. 

S'acomiada de vosaltres,  n'Harmonia  i el poeta polissó. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

11 de febrer de 2023

Ones i missatges

La primera ona, d'escuma blanca, és l'inmediat present. 

Endarrerida,  una altra, 

de la que desconeixem la força i la intensitat, 

augura un futur,  

desconegut i misteriós.

L'ona que representa el passat,  no hi és,  no existeix,  

va besar la sorra,  

hi deixa un regust humit, 

que el sol, el vent i el temps,

ja l'han assecat. 

Altra vegada la triada, tan present a les nostres vides, I no sempre, 

som capaços de percebre-la. 

La mar ens mostra l'analogia de la vida. 

Porta missatges xifrats, perquè,  

els vianants, 

en prenguem consciència. 

Ens convida  a tindre: 

coratge,  gosadia i valentia, per adintrar-nos dins ella.

La mar i la vida ens deixaran empremtes,  I qui no diu, que l'arena se'ns sembli a nosaltres,  que rebrem, els seus missatges sigilosos i marins, per destriar la nostra estança,  

en un món,  difícil de comprendre a vegades? 

Un dia per crear i modelar-lo com una nova ona, viva i potent. 

Un dia, ple de gratitud 

pel seu significat. 

Visquem,  amics I amigues,  profondament, cada instant regalat,  ja què prest,  i a una velocitat inaudible , anirà al pou d'un passat,

del qual, mai podrem recuperar-lo.

El secret meravellós de l'efímer. 

* La fotografia fantàstica és del meu amic Josep Valls Ribas. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

10 de febrer de 2023

*Primer poema escrit  a un magnífic quadern, que em va regalar ahir, per la nostra amiga Joana Ramis. 

Amb estimació,  Harmonia i jo  li dediquem.

Aigua

 Poemes de febrer 

Aigua 

Sempre, m'ha enamorat l'aigua enmig de la natura.

La que puc contemplar,  

la subterrània té uns secrets amagats. 

Des del bram estruendós de les petites cascades, com la mansa, o embravida dels torrentons,  que arrosseguen i poleixen còdols.

H2O, la fórmula química, prou coneguda.

Quan estudiava,  eren els tres estats de la matèria: líquid,  sòlid i gasós. 

Sense ella, no podríem viure, el nostre organisme és  70% líquid.

Múltiples processos químics, no és podríen fer.

Sense ella, res creix ni s'alimenta.

Una deshidratació porta, sinó es controlada, inevitablement a la mort. 

Fa anys, una senyora ens exposa la seva teoria: "L'aigua,  sempre és la mateixa: Arriba, s'evapora,  va als niguls i torna" 

Per reflexionar,  sent que no anava desencaminada.

Mils escrits, poemes,metàfores,  s'han generat amb ella. 

També,  és font de goteres insospitades. 

La saviesa popular ens ha deixat: 

"No és aigua neta" "Aigua passada, no mou molí " "Sempre plou, sobre banyat " 

Podem agrair tot el que ens aporta i regala; tot i que

és sinònim de vida, també ho pot ser, de mort i destrucció. 

Josep Bonnín i  Segura 

Vilafranca de Bonany 

8 de febrer de 2023

* La fantàstica fotografia que l'acompanya és del meu amic Josep Valls Ribas.

Rellotges i temps viscut

 Rellotges i temps viscut.

Mai els nostres rellotges,

 marcaran la mateixa hora. 

Cadascú, gestiona el seu temps, 

com sap i pot.Rellotges i temps viscut.

Mai els nostres rellotges,

 marcaran la mateixa hora. 

Cadascú, gestiona el seu temps, 

com sap i pot.

Podria escriure sobre l'eternitat, que anula tots els temps coneguts o per conèixer. 

La meva relació amb l'infinit és bona, i no penso forsar-la. 

Sé i en soc, conscient, que en algun instant,  

em convertiré,  

amb la guspira d'un record, i no em fa por.

Tampoc, malgrat, així sigui, (un amen) , el que bonament faig, 

no és per deixar empremtes. 

La humilitat és una bona companya de camí.  

La vida m'ha passat de presa, o al ritme que li pertocava. Qui ho sap...

Soc plenament conscient,  

de gaudir cada segon , 

que la vida em regala. 

No renuncio a cap instant viscut,  

del contrari,  

no seria qui soc ara. 

No sé, si això sé li pot anomenar maduresa.

Quan em transformi en eter,

la meva ànima, alliberada del meu cos, 

volarà per espais interestelars.

A vegades, tinc una certa anyorança, per retornar al regne de l'esperit. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

6 de febrer de 2023

* La fotografia és del meu amic Josep Va

lls i Ribas. Gràcies.

Podria escriure sobre l'eternitat,  que anula  tots els temps coneguts o per conèixer. 

La meva relació amb l'infinit és bona, i no penso forsar-la. 

Sé i en soc, conscient,  que en algun instant,  

em convertiré,  

amb la guspira d'un record, i no 

em fa por.

Tampoc, malgrat,  així sigui, (un amen) , el que bonament faig, 

no és per deixar empremtes. 

La humilitat és una bona companya de camí.  

La vida m'ha passat de presa,  o al ritme que li pertocava.  Qui ho sap...

Soc plenament conscient,  

de gaudir cada segon , 

que la vida em regala. 

No renuncio a cap instant viscut,  

del contrari,  

no seria qui soc ara. 

No sé,  si això sé li pot anomenar maduresa.

Quan em transformi en eter,

la meva ànima, alliberada del meu cos, 

volarà per espais interestelars.

A vegades,  tinc una certa anyorança,  per retornar al regne de l'esperit. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

6 de febrer de 2023

* La fotografia és del meu amic Josep Valls i Ribas.  Gràcies.

Elegància

 

Diu una frase ben nostrada que : "De porcs i de senyors,  si ve de casta" 

I n'hi afegiré una altra: " No regalis margalides als porcs..." 

L'elegància de dir o escriure,  sense faltar el respecte a ningú,  deu néixer,  d'unes aptituds personals molt treballades i curoses. 

Molts filòsofs i pensadors,  en diverses èpoques,  han denotat l'insult com d'una baixesa moral,  de qui, no disposa de més "arguments" en el seu discurs, molt semblant al fet de la calúmnia. 

En canvi, considero,  que la ironia i el sarcasme, neixen d'una intel·ligència especial, i no tothom disposa de la capacitat d'entendre'ls. 

A vegades, desconeixes,  els caires que agafaran els teus escrits o poemes. 

Aquest sembla, com una espècie de reflexió,  feta en veu baixa o alta. 

Ni jo ho podria afirmar,

 fins  rellegir-lo. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

7 de febrer de 2023

Misteriosa ànima

 Poemes de febrer 

Misteriosa ànima

Escorça livida de l'ànima,

quins secrets guareixes,

perquè mai siguin profanats?

Aquesta cal·ligrafia xifrada, que desvela,  

sentiments difusos 

en un temporal d'emocions,

crea una calitja sinuosa.

Serem prou valents,  

per adintrar‐nos, 

aquell en espai ignot? 

Reservarem les forces  internes, per accedir,  a un laberint, 

del que desconeixem 

la sortida? 

S'hi poden amagar 

tant verins com elixirs, 

dins d'un gresol alquimic a on es gesten.

Retronadors o sibilins  sons,  

poden retrucar tambors de guerra , 

o mansetud melòdica de pau.

Ànima, 

eterna desconeguda,  

que et mostres per unes íntimes retxilleres, 

deixant que els teus raigs , 

ens ajudin a descobrir 

el millor i el pitjor 

de cada un, des de la lucidesa a la follesa. 

En tu, quan arribi el moment,  

percebre la meva  divinitat. 

Congrio per mi aquesta esperança. 

Josep Bonnín I Segura 

Vilafranca de Bonany 

5 de febrer de 2023

La fotografia magnífica, és del meu amic Josep Valls Ribas. Gràcies. 

La bellesa que fa vibrar  l'ànima.

Preferències

M'alluny de la ignorància perversa,  com d'una víbora, 

que em vulgues clavar els ullals, 

i enmetzinar els meus sentiments.

Veig tanta estulticia , que em fa pànic. 

Escric per millorar-me a mi mateix,  

i sí és factible,  

fer més benèvol i harmoniós,  

el món que m'ha tocat de viure. 

Ara, ja no em desesperen aque

stes percepcions.

Aprofit la meva energia vital, 

per albirar nous espais,

on poder volar lliurement. 

Sense llastres,  sense servituds, alçant, dia a dia,

un clam per la meva dignitat,

perquè ningú me la trepitgi. 

Retorn a llegir molt. 

L'Univers, em porta el que precís. 

En el camí de vida, he après a escoltar-lo i percebre el que em regala.

Si del cor,  sorgeixen les meves paraules,  quasi segur, 

faran mella,  al qui les llegeixi. 

Harmonia està inspirada,  

Sant Blai,  la deu haver beneïda.

Josep Bonnín I Segura 

Vilafranca de Bonany 

3 febrer de 2023

Candelera: Festa de la Llum

Candelera: Festa de la Llum.

Solsticis que revelen uns secrets amagats.

Rossasses de la Seu: Ponent i Llevant, sobreposades,

mostren amatents, el prodigi del vuit. 

Ajagut, símbol del infinit i també, nombre de Jesucrist. 

Jocs cabalistics de geometria sagrada,

que porten un clar missatge:

"La llum, augura, 

la derrota de la foscor.

La llum,  que reneixerà,  

enmig,  d'una primavera majestuosa: alè de vida" 

Desprès de l'hivern,

la natura i la Terra adormides,

recuperant forces, 

practicant la introspecció, 

prometen la primavera.

Una esperança.

 Els arbres floriran i ens regalaran els fruits.

Els ametllers de flors fràgils, 

ompliran de flaires la nostra Mallorca.

Sempre l'esperança en la Llum, 

que sempre vencerà.

Josep Bonnín I Segura 

Vilafranca de Bonany 

 2 de febrer de 2023

* La magnífica fotografia,  és del meu amic, Josep Valls Ribas, a qui li agraeix.

Sempre l'esperança en la Llum, 

que sempre vencerà.

Josep Bonnín I Segura 

Vilafranca de Bonany 

 2 de febrer de 2023

* La magnífica fotografia,  és del meu amic, Josep Valls Ribas, a qui li agraeix.

Somni d'una mirada

Embadalit,  

contemplo els teus ulls,

amarats de melangia,

que em transporten,

 insolents,  

a una mar calma, 

lliure d'embats i temporals. 

Voldria fugir

cap a les seves profunditats 

abismals

i desxifrar els secrets maragda.

I no em deixes!

Deus tenir preservat , 

aquest jardí aquos,

per altres ulls? 

Somnolent,

desperto

d'un agradable somni.

Intentaré, 

que es repeteixi, 

abans que la nit i la fosca,

em portin a un insomni,  

a una vetlla adolorida.

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

1 de febrer de 2023

* La fotografia és del meu amic Josep Valls Ribas.  Gràcies.