La primera ona, d'escuma blanca, és l'inmediat present.
Endarrerida, una altra,
de la que desconeixem la força i la intensitat,
augura un futur,
desconegut i misteriós.
L'ona que representa el passat, no hi és, no existeix,
va besar la sorra,
hi deixa un regust humit,
que el sol, el vent i el temps,
ja l'han assecat.
Altra vegada la triada, tan present a les nostres vides, I no sempre,
som capaços de percebre-la.
La mar ens mostra l'analogia de la vida.
Porta missatges xifrats, perquè,
els vianants,
en prenguem consciència.
Ens convida a tindre:
coratge, gosadia i valentia, per adintrar-nos dins ella.
La mar i la vida ens deixaran empremtes, I qui no diu, que l'arena se'ns sembli a nosaltres, que rebrem, els seus missatges sigilosos i marins, per destriar la nostra estança,
en un món, difícil de comprendre a vegades?
Un dia per crear i modelar-lo com una nova ona, viva i potent.
Un dia, ple de gratitud
pel seu significat.
Visquem, amics I amigues, profondament, cada instant regalat, ja què prest, i a una velocitat inaudible , anirà al pou d'un passat,
del qual, mai podrem recuperar-lo.
El secret meravellós de l'efímer.
* La fotografia fantàstica és del meu amic Josep Valls Ribas.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
10 de febrer de 2023
*Primer poema escrit a un magnífic quadern, que em va regalar ahir, per la nostra amiga Joana Ramis.
Amb estimació, Harmonia i jo li dediquem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada