dissabte, 30 de juny del 2012

La vàlua dels joves i els cappares ideològics




                       Si enlloc de competir, compartíssim, el món seria d'una manera molt distinta.



Aquest més que ha acabat, s’han complert  vuit anys de col·laboració en el Setmanari Sóller. Alguns dels meus escrits han estat de pinyol vermell, intentant remoure consciències adormides, procurant la reflexió,  atacant també, quanta situació he considerat injusta, i arrel dels mateixos, he rebut dues algunes  crítiques. S’ha obert una polèmica constructiva en base al diàleg, que algunes d’elles he tancat personalment quan se m’ha faltat al respecte, i a la meva dignitat, arribant  l’insult personal.

Des que a més  d’escriure, i no és la primera vegada durant la meva vida, he passat a l’acció directa ; i puc dir amb orgull que sóc membre del Col·lectiu Albaïna i de la Plataforma Mallorca Lliure de Peatges; m’han plogut les crítiques més inusitades, a vegades patètiques i sense cap tipus de fonament, i altres, simplement, esperpèntiques.

Se m’ha intentat carregar sobres les meves espatlles, esser el cap ideològic  d’Albaina; inclusiu per part del Batlle de Sóller Sr. Simarro, que tot acabant un plenari  m’ho va afirmar, a lo que vaig desmentir categòricament, dient que era jo el que aprenia de la forma de fer, pensar i resoldre de tots els  membres del Col·lectiu, també n’hi ha d’adults. Un problema generalitzat, veuen massa bubotes.

Aquesta dèria, de què jo estic “manipulant ments juvenils” ha vingut per part de persones, amb tant de coratge i valentia, que la fan des de l’anonimat, sense saber que més prest o més tard, arribarà a les meves oïdes; per cert que tant me’n fot.

En cap moment m’he enfadat, ans bé, ens ha servit de divertiment, i amb els membres més joves del col·lectiu i de la plataforma, hem fet una befa alegre, restant-les un valor, que ni tenen.  Inclusiu, si alguna arriba a llegir l’article, l’han  batejada com “La secta d’en Josep” per més conya, i no marinera.

Puc afirmar, de fet, fa una certa estona, vaig escriure un article amb el títol “Al·legat a favor de la Joventut” cansat de sentir unes crítiques absurdes, on els ficaven a tots dins del mateix sac, com a “pasotas”, “irresponsables” , “que sols els hi anava la marxa”, “que si les drogues” i un llarg etcètera que vaig respondre de manera contundent. A dir, que em vaig assabentar que un ajuntament d’una comarca de Catalunya, l’anava repartint a les llars on hi havia jovent i me n’alegrà.

Molts joves que jo conec i treball amb ells com un membre més, tenen el cap molt més ben moblat que certs adults que ni han assimilat ni integrat moltes experiències de la seva vida i es troben a anys llum de la maduresa, permetent-se criticar el que desconeixen.

Tenen un compromís amb la transformació del món. D’un sistema que  més de desagradar-los  l’odien per injust, sentiments els quals assumeix i defens plenament.

S’ estan preparant, estudien  i també treballen, per emprar el seus coneixements,  per a treballar i preparar-se millor per aquesta transformació per la que lluiten.
A molts d’ells no farà ni un any que els he conegut i m’escolten, ens escoltam entre nosaltres, i prenem decisions per consens, ja que aprofitam tota la riquesa de compartir les idees.

Si a ells se’ls criminalitza com a  radicals antisistema, jo també, estic radicalment en contra d’un sistema injust i opressiu, que premia més el competir que el compartir, i crea misèria, injustícia, ignorància i exclosos arreu del món, a fi d’auto mantenir-se i durar sempre, i que quan  és qüestionat emprà la violència, la repressió, la tortura i l’empresonament..

Un sistema que vol criminalitzar a tots quants els posem en solfa; li mostrem les seves pròpies contradiccions, i que per inri, no és que no tinguem por, però tenim el coratge d’enfrontar-nos a elles i superar-les.

He sentit que se’ls ha insultat, se’ls ha menyspreat, amb el meu “nomenament” com “ a cappare ideològic”. No en necessiten cap. Jo aprenc d’ells i ells de mi. Així de simple.
Acabaré amb unes frases, que compartides amb ells : La de Miquel Martí i Pol: “Tot  està per fer i tot és possible” , la de Gandhi: “Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i, finalment, guanyes”i la de Vicenç Andreu Estellès: “No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu” , que  me la va donar a conèixer un dels membres  joves del col·lectiu. Que podria esser el meu cap pare ideològic. Au idò!

dissabte, 9 de juny del 2012

La repressió al carrer vulnerant els drets ciutadans




                     Desallotjament de "Sa Foneta" Ciutat de Mallorca- Qui son els violents?



Que el Comitè de Prevenció de la Tortura Europeu, hagi admès a tràmit l’informe sobre la “deriva repressiva” del Govern Català, amb l’artífex, ( i psicòpata ? apreciació meva) de Felip Puig Conseller d’Interior de la Generalitat, és  preocupant.

La repressió  està al carrer. Basta veure les darreres detencions de membres dels moviments independentistes a Mallorca per part del Delegat del Govern José Maria Rodríguez, arrel de diverses manifestacions: Diada de Mallorca, amb el judici que ben prest es farà a quatre militants . Endavant-Osan i SEPC (Sindicat estudiants Països Catalans), i  se’ls hi demanen entre dos i tres anys de presó i una multa de tretze mil euros. O dels fets a Bunyola amb l’esbroncada pacífica a Joserra Bauzá, on hi hagué quatre detinguts, o amb el desallotjament del centre social ocupat “Sa Foneta” a Ciutat de Mallorca amb un detingut i malmenat com es va poder veure a les fotografies i vídeos que circulen per la xarxa.

Bona notícia envers  a la repressió que es va produir a Bunyola, la jutgessa que instrueix el cas, ha demanat proves a la Guàrdia Civil per veure si la seva intervenció estava degudament justificada. En  un estat de dret, no es pot de cap de les maneres, emprar a les forces de seguretat  per uns interessos privats, i menys botar-se tot un grapat de lleis, Constitució Espanyola inclosa , quan  els mateixos que donen les ordres repressives , se n’omplen la boca quan els interessa, en canvi en altres moments, presumptament, se la poden botar i si ho fan no pot quedar dins la impunitat i la justícia té l’obligació de garantir aquests drets ciutadans. O sigui que els Fiscals corresponents, en cas de presumpció de delicte, haurien d’intervindre d’ofici, com fan en altres casos.

Respecte del que va passar a Sóller i la mostra de força, que es va fer, enviant els 14 Patrols de la Guàrdia Civil, per esporuguir   als “Quely-Borroka” , prop de quatre-cents que estàvem reunits a la plaça de la Constitució, ja en vaig escriure,  no em repetiré. Sols afegir, quin paperot, Joserra i els seus reunits d’amagatotis per Deià, quin paperot que el Batlle de Sóller es cobrís de glòria fent un gest ofensiu a uns ciutadans que estaven a la carretera de Deià, quin paperot que després ho reconeixes a la xarxa   i per acabar quin paperot que després digués que no era vera a un setmanari i demanés disculpes per si algú s’havia sentit ofès. Com quedam? diuen que “excusatio non petita, acusatio manifesta”.

Les situacions repressives  les he viscudes molt de prop, qui varem  patir la dictadura franquista i també, l’inici de la democràcia, on en el Govern de Adolfo Suarez, donaven prou llendera. Grisos i socials,  formen part d’un temps passat, però vist el vist, sembla que està retornant. Els intents de criminalitzar els moviments socials i reivindicatius que els fan nosa, per  justificar les detencions arbitràries i la repressió, és molt antic. Durant la dictadura, no mancava, estavem dins la il·legalitat.
Quan des de dalt,  envien als seus cans de presa degudament ensinistrats a crear por i terror, amb l’excusa barroera de l’ordre públic (  el desordre públic el creen ells), em porta a reflexionar.

Quan el Batlle de Sóller vol  fer una moció condemnatòria en un ple, envers l’esbroncades al President Joserra Bauzá,  i  part de l’oposició  fa una precisió  que no és acceptada – incloure diversos tipus de violència o condemnar el cop d’estat de 1936 o els insults  a un altre batlle de Sóller Joan Deu en una manifestació de constructors-   i no ho acceptaren aprovant-la, aplicant la majoria absoluta; Al·lè l’esperit democràtic.

Per cert, el cèlebre dit en forma d’insult a unes ciutadanes de Sóller, no deu esser cap tipus de violència tampoc, no? I la pujada de la música, per part d’un regidor del PP, perquè no se sentís el manifest d’APIMA, reclamant  una educació digna, el dia de la inauguració de la Fira de Sa Taronja,  a més de violent, és una falta d respecte, dos regidors de l’oposició hagueren de demanar que es baixés.

Ningú que realment  cregui  en la democràcia, no pot  tirar torpedes a la línia de flotació de l’estat de dret,  em refereix a conculcar els drets ciutadans pels seus interessos.

I en aquest cas, se’ls hi ha de cercar les pessigolles judicialment perquè no puguin quedar dins la impunitat.

Pep Guardiola i Lluís Llach interpreten 'Ara mateix' de Martí Pol amb Sílvia Pérez Cruz

Pep Guardiola i Lluís Llach interpreten 'Ara mateix' de Martí Pol amb Sílvia Pérez Cruz

dissabte, 2 de juny del 2012

Resultat concentració 30 M: Sóller 2 – Bauzá&Simarro 0


Seguint la tònica del moviment “Mallorcaesbroncadatours”, la concentració pacífica de dia 30 de maig passat, a la plaça de la Constitució de Sóller, on prop de quatre-centes persones (càlcul fet recordant la xifra d’una casseroleta), on infants, adults, avis – no radicals ni antisistema com tant els hi agrada a alguns omplir-se la boca per criminalitzar els moviments que els fan nosa, atacant la llibertat d’expressió, fou un èxit absolut, malgrat Bauzá, ni comparegués jugant a conillons i d’amagatotis i anant a Deia.

Els lemes en contra de la política de Joserra Bauzá i el seu govern, foren d’un clar rebuig popular, agradi o no.

La Policia local, es trobava sobre tot per Jeroni Estades, també pel carrer que comunica  la plaça, Bauzà, controlant unes barreres que havien col·locat el dematí la Guàrdia Civil, impedint l’accés de vehicles.

Els lemes: “Bauzá a Sóller no ets benvingut” “Tot el suport als represaliats de Bunyola” i “Mallorca lliure de peatges” a més que alguns infants, també antisistema, que deien: “Prou retallades a l’educació” i “Bauzá barrut, no ets benvingut”  i que foren corejats pels concentrats a més d’una xiulada potent, reflectiren el clima d’indignació cap a la política de desastres d’aquest “senyor”. També hi havia cartells amb la seva fotografia  dins d’un senyal  de prohibició d’aparcament,  que deien: “ A  Sóller no ets benvingut”

Enganà a tothom, Premsa, policia inclosa, si no feia comptes en cap moment visitar la seu del partit a Sóller? I per què la presència de prop de catorze patrols dels antiavalots de la Guàrdia Civil, a Son Angelats? Contra quin grup de radicals i antisistema havien d’actuar, ja que les fotografies de la plaça, mostren per si mateixa tots els elements perillosos i subversius que s’havien concentrat.

I per acabar fent el paripé per Deia. Una pregunta. Quans milers d’euros ens ha costat que de les cinc de l’horabaixa fins devers les vuit  i mitja tots els efectius estassin sense fer absolutament res? Teòricament estaven desplaçats per guarir la “seguretat” del President del PP Bauzá, recordem que no havia vingut com a President de Govern.

I aquest covard  homenet, és el que representa a tots els ciutadans de les Illes Balears?  Bona ens espera, a més d’esser patètic!

A la finalització de la concentració, ja que els convocants s’assabentaren que Bauzá s’havia reunit a Deia, amb els batlles del seu color, alguns dels assistents decidiren anar-los a veure a Deia, malgrat sembla que no arribaran d’hora, doncs ja havia partit, però no part de la comitiva d’acompanyament. Tot estant a la carretera de Deià, amb la pancarta desplegada: “Tot el suport als represaliats de Bunyola” ,  un dels cotxes, concretament el del Batlle de Sóller sr. Simarro, fou vist  passar. Sembla que les al·lotes que portaven la pancarta, que anteriorment, quan se’l trobaren abans de partir amb el cotxe, foren malmenades, inclusiu la padrina d’una d’elles;  els s’hi va aixecar el dit de la mà esquerra , amb un gest ofensiu,  té el clar significat. “Aneu a prendre pel cul”

Un vídeo filmat per les insultades, on  es veu clarament el gest, ha circulat  per la xarxa, mostrant  l’educació de la màxima autoritat civil a  Sóller, que  no sap estar al seu lloc quan perd els nervis,  ni sap  acceptar crítiques pacífiques. Malgrat llavors es justifica per la xarxa dient que el ditet fou mostrat de “bon rollo” . Això es diu  pixar fora de test i insultar a unes ciutadanes solleriques que ell representa a les que  envià gràficament a prendre pel cul.

Serà aquesta la salutació que s’imposarà a Sóller quan se’l vegi? imitació als que han de donar exemple d’educació i comportament, no?

Criminalitzarà com a radicals i antisistema, als que li facin aquesta  salutació? .

Circula  per la xarxa una fotografia en un bar prou conegut de Sóller, on devers sis o set persones li donen el:  Bon dia al Sr. Simarro, amb el mateix gest.
           
            Al Batlle de Sóller que tant   li preocupa la imatge turística envers a les accions al Túnel de Sóller; ens podria  dir , quina imatge afecta, la  d’enviar a prendre per cul a unes ciutadanes, i que surti la fotografia a un setmanari ? A tots els sollerics i solleriques que ens representa i no ens mereixem una acció d’aquest calat.

Una autoritat que  no té més  d’argumentació que l'insult ,  perd tota a la raó i el respecte.

Sáenz de Santamaría cierra su viaje a EE.UU. en el influyente Club Bilderberg

A aquest Club "selecte" sempre es va a rebre ordres i molt alerta en no complir-les al peu de la lletra com li va passar a Margaret Tacher i a George Bush, que els varen treure de la carrera política. Veurem quins seran els acords presos en aquesta reunió. També estic encuriosit a veure quins han estat els convidats!


Sáenz de Santamaría cierra su viaje a EE.UU. en el influyente Club Bilderberg