Qui són els violents?

El batlle de Sóller se li veu el plomall. Ben igual que al Conseller d’Educació Sr. Bosch.

El primer perquè ara vol fer acomplir a “rajatabla” que no es pengin cartells a façanes, faroles, cabines telefòniques, etc, excepte als taulons d’anuncis permesos o a vidres de botigues que ho autoritzin ( n’hi ha poc si molt pocs) . Perfecte. Ara m’encantaria que m’expliqués ( no explica res ni a l’oposició, no crec que ho faci) , perquè una practica a la que es feia els ulls grossos durant moltes legislatures, inclusiu la seva passada, s’apliqui quan els hi ha sorgit un grapat de grups reivindicatius que empren aquesta manera d’expressió,,,i que al Sr. Batlle no li agrada, ja que, Torna-m’hi torna-hi, afecta a la imatge de Sóller.

Respecte a En Bosch, s’ha tret de la mànega, una llei perquè no es puguin  penjar llaços quadribarrats i considerarà les escoles edificis públics on no es puguin penjar més que banderes oficials. Em queda un dubte, la bandera mallorquina, la del castell morat, és oficial o no? Es podrà penjar sense por a sancions o inspectors? ho dic perquè també porta la quadribarrada.

Jo a vegades he pensat que podrien esser penjats, no hem refereix ni a llaços ni a medalles, si  no a alguns il·luminats, per un lloc a prop dels engonals, de qualcun símbol d’aquests feixistes que encara romanen drets a alguns pobles i ciutats de Mallorca, i així la sang els arribaria al cap i tal volta es destaparia l’enteniment. És un simple pensament, que a vegades em traeix la meva trajectòria pacifista.

Per cert a tall de la qüestió, em deman qui són realment els violents, els que segons quins pares governants, ens qualifiquen i criminalitzen ,  quan ens diuen radicals i antisistema?

Els que reclamam de manera pacifica els nostres drets que són conculcats a diari per la fòbia dels qui governen, o els que ens envien el seus cans de brega (pagats amb els nostres impostos: Teus, meus i nostres) perquè ens atrotinin i ens baldin amb sancions, amb lleis que ells mateixos estableixen i apliquen el seu criteri per tenir-ho ben controlat i les boques callades? Jo tinc la resposta i vosaltres?

És violència legislar per acontentar el més rics i dia a dia anar creant més pobres i retallar als drets bàsics pels que tants d’anys s’ha lluitat per tenir-los?

És violència fer un dispendi brutal des de l’estat, per sufragar la Casa Reial ( seixanta milions d’euros anuals) Església Catòlica (deu mil milions d’euros)  i a més exemptes d’IBI, quan disposa d’un patrimoni immobiliari  dels més grans de l’estat) , el combustible dels cotxes oficials ( no passa a altres països d’Europa molt més avançats) , prebendes, dietes i sous ( dos o tres que no quedem curts) de segons quins polítics i condicionar l’ajut als aturats de llarga duració ( mai diuen tota la veritat)  si viuen amb els seus pares i les rendes dels mateixos superen els vuit mil euros anuals, i que també es mirarà les rendes dels avis? Això més de violència és insultant!

És violència afavorir bancs i multinacionals i passar l’IVA del material escolar del 4 al 21%? Per cert alguns que els votaren tenen infants en edat d’escolarització idò ho podeu continuar fent i de segur que alguns dels seus votants està a les llistes de l’atur.

És violència donar suport a col·legis de l’Opus Dei, i retallar material, personal , i mestres a centres públics i concertats?

És violència que un treballador per anar al seu lloc de feina ( aparcament Son Espases) l’hagi de pagar, o pagar un peatge d’un túnel ( Túnel de Sóller) , que llavors no li retornen, tal com està legislat en ordre de la Conselleria de Transport i Mobilitat, de 29 de Maig de 2009 i mentre ens fiblen en pujades d’impostos?

És violència haver rebaixat les places de 30 a 10 subvencionades per l’Ajuntament de Sóller de la residència d’ancians, mentre el Batlle de Sóller, acaricia el somni del submarí, ampliació del port, auditori ( i ja ens està preparant amb l’arribada de creuers de súper luxe i vaixells de l’armada britànica que segons ells ens trauran de pobles als comerciants del Port; ai aquest nas Sr. Batlle de Sóller, podria créixer)

Hi ha moltes maneres d’exercir la violència des dels nostres respectius governs, inclusiu en contra de les nostres tradicions, llengua i cultura; i que de passada aquest, no governants, si no comanadors, ens volen impedir expressar el nostra rebuig omplint-se la boca de democràcia. N’hi ha alguns que vendrien les seves arrels ( si és que en tenen) i les nostres i qualcuna cosa més per mantenir la quota de poder i un poc més de temps la cadira i la poltrona.

Llavors, qui són els violents?

Educació i desmemòria del Batlle de Sóller

Cap insult als Prínceps i si els concentrats es veren insultats per la Guàrdia Reial, com a "Este es un hijo de puta" o "Puta" a una de les participants.

Recordem les històries i la   història passada per a comprendre el moment actual, que en Franco amb la seva dictadura repressiva i feixista s’encarrega de fer un salt amb tirabuixons, botant-se, en un tres i no res, la línia dinàstica successòria de la monarquia espanyola.

El comte de Barcelona D. Juan de Borbón, hereu legítim de Alfonso XIII, fou substitut pel seu fill que actualment regna com a D.Juan Carlos I, i preparat amb les distintes “Leyes y acatamiento a los principios del Movimiento Nacional”

La transició descafeïnada que visquérem , ja que la dreta estava prou encabronada perquè estava perdent els seus estatus de poder ( recordem que el febrer de 1981, tres anys després d’aprovar la Constitució, es tornaren sentir renou de sabres amb un intent de cop d’estat, del qual encara hi ha polítics i intel·lectuals  que dubten de quina posició hi va tenir  el rei ).

El poble espanyol -consultat en referèndum (muntat per la por que encara perdurava en segons quines persones que prou bé recordaven la guerra incivil i la repressió)-  fou el  que elegí ( amb llibertat d’expressió, no s’ho creu ni déu) el model que estem vivint ara, una monarquia constitucional. Això si que fou  llibertat d’expressió, Batlle Sr. Simarro.

Aquella elecció mediatitzada i manipulada de nou pels hereus dels guanyadors de la guerra incivil i els que acotaren el cap i tragaren.

Recordi que el primer president Sr. Adolfo Suarez, arriba a Ministro  Nacional del Movimiento, o sigui falangista i prop de l’Opus Dei ; i el passat polític de segons quins pares de la constitució, havien estat a governs repressius de la dictadura franquista i han durat fins al nostres dies inclusiu governant alguna comunitat autònoma; concretament la gallega el Sr (és un dir) Fraga Iribarne, qui segellà “La calle és mia” , més llibertat d’expressió.

Vostè Sr. Batlle , no pot parlar de llibertat d’expressió i menys d’insult gratuït,

En primer lloc, negar a l’Obra Cultural Balear,  una concentració , en contra de la llei de funció pública (recordant-li que al darrer plenari el PP va  votar en contra que el català fos un requisit pels funcionaris) , enviar-la al Castellet, amb una excusa infantil , davant un símbol i monument feixista, concretament el dia 17 de juliol, revetlla del cop d’estat, en contra del model legal elegit a les urnes (II república) que desembocà amb la guerra incivil. Provocació?

Monarquia o república?

Mai s’ha fet aquest referèndum que si tindria molt que veure amb la llibertat d’expressió, i la llibertat democràtica d’expressió

En quant a educació i  l’insult gratuït, li puc recordar Sr. Simarro que un dit alçat amb un gest obscè i sexual a cinc ciutadanes solleriques el dia de l’esbroncada a Josemon Bauzá,  quan vostè baixava amb el seu cotxe acabada la reunió de Deia, i  recordar-li que ho  va reconèixer en el seu perfil del facebook arrel d’una fotografia en el Bar Sa Picada, on unes cinc persones li feien el mateix gest, dedicant-li “Bon Dia Sr. Simarro”, i que posteriorment  al reconeixement, paraules seves: “Ho vaig fer de bon rollito”, el seu perfil fou esborrat.

Doncs nosaltres també de “bon rollito” diguérem que no volem la monarquia ni la continuïtat del Principe Felipe i a més no es va insultar a ningú , ja que el que si insultaren foren la guàrdia real, que a uns dels components li digué, por lo bajini es clar, “hijo de puta”; i el que a la fotografia del setmanari Sóller passat, concretament el que porta el casc, és el que va fer ostentació de la pistola a unes persones que ni estaven en el ple de la concentració.

Les consignes del manifestant eren  “Els mallorquins no tenim rei” i la pancarta deia “Jo també  sóc antimonàrquic”

Això, li agradi o no,  és llibertat d’expressió.

En quant al benefici turístic, si és el mateix que ens porta Juan Carlos I, que estiuejant a Mallorca ve tota la pijeria de los madriles i part de la mallorquina  ( gonellistes i botiflers) déu els cria i ells s’ajunten; amb l’estalvi de la despesa de manteniment del palau de Marivent ( un milió set-cents  mil euros anuals,  per quinze dies a l-anz)  podríem fer una bona campanya publicitària.

Acab amb  una afirmació, que hi ha massa gent que es considera demòcrata per imperatiu legal i que creu que con Franco se vivia mejor.

Sánchez Gordillo i l’enfrontament contra el gran capital

Que aquesta acció sigui més punible que el robatori dels bancs i dels grups multinacionals; o polítics corruptes que circulen a la seva ampla, no té nom!

  

L’assalt de dos  supermercat,  Écija (Sevilla) y Arcos de la Frontera (Cádiz)   per part de Sánchez  Gordillo, diputat i batlle de Marinaleda , acompanyat d’altres sindicalistes  i robar articles de primer necessitat per repartir entre els que ho passen malament, m’ha impactat.

Això no ha estat tan sols un atac testimonial contra un sistema injust, depredador, que crea exclosos, perquè d’altres cada dia es facin més rics; d’especuladors que juguen amb la vida dels altres; de grups multinacionals que tenen les mans banyades de brutor i de sang, d’esglésies que cobren brutalitats, tenen un dels patrimonis més grans de l’estat espanyol, i que estan exemptes de pagar impostos, mentre a nosaltres ens fiblen amb les pujades dels mateixos. D’una monarquia que ens costa un ull de la cara i part d’un altre, d’uns polítics que tenen uns privilegis absurds, d’uns banquers que han portat a una crisi del capital, que estem pagant nosaltres, mentre ells continuen amb la cadira acotxada.

I els insults pel que es diuen mesures, retallades assassines que deixen exclosos als carrers, desnonaments diaris de  famílies, quan hi ha un fotimer de cases buides sense ocupar, i per més inri, som nosaltres els que estem pagant a aquesta banda de mafiosos, corruptes, assassins de guants blancs expenedors de misèria i penúria.

Miguel Hernandez, escriví: Andaluces de Jaen. On deixava ben clar de qui eren les oliveres, no dels “senyors” si no dels jornalers. L’ocupació de la finca militar “Las Turquillas” a Sevilla, n’ha estat una mostra. La terra pel qui la treballi!

El que ha fet en Gordillo, és treure la lluita de classes al carrer. S’ha enfrontat al gran capital que acumula, i acumula, tira aliments, els tuda, els posa a preus que no són assequibles per moltes persones que no tenen feina; i ha pegat un crit d’atenció; i mentre tant una gran part dels partits polítics, inclusiu un que es diu socialista, han condemnat el fet.

És molt fàcil condemnar segons quins fets amb la panxa plena, el sou assegurat per anys, les prebendes i dietes ( inclusiu algunes de caire una mica il·legal, com percebre per allotjament quan es tenen pisos a Madrid, alguns diputats). És insultant veure com se’ns van els doblers, com es destinen a mega projectes, com molts dels polítics acusats i amb sentències fermes de presó per casos de corrupció, encara circulen pels carrers; i no han tornat ni un euro de tot els que ens han fotut. De totes les corrupcions que s’han generalitzat durant aquests anys, i que una gran part de la classe política s’ha convertit amb una banda organitzada de xoriços, i precisament són els que manegen els nostres impostos i a més de foter-nos els doblers a carretades, ens neguen el pa i la sal, defensant els interessos dels seus “amos”. Si no demaneu-li a Rajoy i camarilla. Que per estalvi pretenen inclusiu una acció de caire feixista, que és negar la sanitat a immigrants il·legals.

La cosa està molt calenta, i a punt de rebentar, perquè s’han fet massa estretes de clau i quan el menjar manca a cases, la situació pot esclatar en el moment més impensat. I no ens podem quedar callats, ja que de lo contrari ens convertim amb còmplices del robatori , en còmplices d’aquestes retallades que ens estan robant uns drets adquirits per anys de lluites, de morts, de sang vessada per la classe treballadora, estudiantil.

I per acabar d’arrodonir, quan sortim al carrer a defensar aquests drets nostres, ens amenacen, en coaccionen i ens envien els seus cans de presa i ens volen fiblar amb sancions, ja que ells mateixos legislen, perquè res es mogui i estigui com va dir Franco “Atado y bien atado”.

La insurrecció en contra d’una autoritat injusta, que està retallant als “més dèbils”, aplica mesures per seguir beneficiant als taurons especuladors, als mateixos que ens han portat fins a la situació que estem vivint, és legítima, malgrat no sigui legal.

Quan enlloc de governar, comanden i ho fan de forma despòtica, perden la legitimitat d’autoritat, es converteixen en tirans i contra aquests, és legítim oposar-s’hi fins a les darreres conseqüències”.

Aquella frase  “Prefereix morir de peu, que viure agenollat” defineix clarament que quan la dignitat de les persones, és conculcada a diari per aquesta mà de pocavergonya, aprofitats, lladres i corruptes; el que s’ha de fer és unir-se per treure’ls a defora.

Revolucionaris de Facebook

Durant l'apartheid hi va haver molts assassinats de persones de raça negra. I molts que miraven cap a un altra costat, o que inclusiu els semblava be.

Voldria que aquest article s’entengués des d’una perspectiva de crítica constructiva.

Existeixen massa “revolucionaris/es de facebook” i a altres xarxes socials, els quals comparteixen frases, enllaços, i comentaris altament revolucionaris; els quals, les quals, no se’ls veu mai a primera línia i que el compromís esdevé a quatre manifestacions, concentracions o casserolades a l’any;  les més multitudinari i poca cosa més.

Crec que la situació que ara mateix s’està vivint, situa aquesta aptitud com un “volem canviar les coses” però no volem estar a segons quines situacions i espais, que ens esquitxin massa, És un nedar, segur, i guardar la roba.

Estar permanentment a primera línia de combat, és cansat i crema. Tot i que, està vist que dins tots els moviments revolucionaris, aquesta avantguarda ha degut d’existir i les consecucions assolides han estat de millora per a tots i totes; inclusiu pels qui han contemplat els fets i la lluita, ben situats al sofà de casa seva.

Aquesta aptitud, no és gaire bé solidaria, malgrat algunes persones, que es miren els toros des de la barrera, se’n solen omplir la boca amb la paraula “solidaritat” ans be, no la duen mai a la pràctica.

No em trob ni cansat, ni desencantat; i sé i conec quin és el meu lloc, que voluntàriament he triat, per intentar fer la tasca el millor que sé i puc. Continuar aprenent a diari de les situacions de lluita, dels meus companys i companyes, i de l'enfrontament  davant de  les situacions injustes.

Corre pel facebok, ja que parl de xarxes, una frase que ve com anell al dit.

Escrita per Desmond Tutu, activista i pacifista sud-africà que lluita els anys 80 en contra de l’apartheid discriminatori de les persones de raça negra, a Sudàfrica.

“Si ets neutral en les situacions d’injustícia, has triat el costat de l’opressor”

Mireu, amb quines poques paraules, es pot sintetitzar el que vull expressar en el meu escrit.

La neutralitat enfront de la injustícia, deixarà , a qui la practiquen, arraconats i tots sols, quan aquesta injustícia la pateixin els que no s’han mogut, quan han contemplat inamovibles, les injustícies que queien sobre els altres.

Aquesta frase, erròniament atribuïda a Bertold Brech i que va escriure un pastor protestant de nom Martin Niemoeller (1892-1984), també resum perfectament el sentit del que escric.

"Primer vingueren a buscar els comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era comunista. Després vingueren pels socialistes i els sindicalistes, i jo no vaig parlar perquè no era ni una cosa ni l'altra. Després vingueren pels jueus, i jo no vaig parlar perquè no era jueu. Després van venir a buscar-me, i llavors ja no quedava ningú que pogués parlar per mi"

Voldria que si algunes persones a què em refereix, com a revolucionaris de saló, llegís aquest article, que estic obert totalment al diàleg i que és una manera d’esperonejar en uns moments que vivim que no podem perdre temps.

Em rebenta la frase. “I que hi podem fer? Aquesta resignació i fatalisme que ens ha aportat la tradició judeo-cristiana. Doncs si que hi podem fer, si som capaços de moure’ns i deixar de mirar-nos el llombrígol. Tots i totes podem fer algun tipus d’acció compromesa per a modificar les injustícies que ens afecten a tots.

Cadascú des de les seves possibilitats i coneixements es pot comprometre amb l’acció. Pot vèncer les comoditats internes per a participar en un procés de lluita i transformació, cap a un món més just i més harmònic.

Els “Què hi podem fer?” són excuses de mal pagador, als que encara, sembla,  no els hi han arribat les sotragades , què tard o d’hora els hi arribaran.

Aquest escrit surt del  meu esperit de lluita i canvi. No intent fer apologia, si no obrir  una reflexió profunda, objectiu  des que vaig  entrar al món de la paraula escrita.

Els que em coneixeu sabeu on estic i el que faig. Dic, des de la humilitat que aquest treball de formigueta  i constant, és el que transforma, el que arriba a moure muntanyes.

Concloent:

“Si tu no fas política, algú la farà per tu” i fer política és tenir la llibertat de prendre les pròpies decisions democràtiques, inclusiu a vegades, en contra dels mateixos governants. No conformar-se amb unes votacions cada cert temps, si no participar activament en la construcció d’un model social, just i equitatiu a tots els nivells.