Mort al Mediterrani, massacre a Kenya i diferents vares de mesurar

Europa, la Comunitat Europea no té cap voluntat política per no convertir el nostre estimat Mediterrani en un cementiri d’aigua d’immigrants que forçats per les situacions que viuen als seus diferents països ( on els estats occidentals són còmplices directes  amb les seves polítiques colonialistes). La tragèdia d’encara no se sap el nombre, no hi ha llista d’embarcament, de prop de nou-centes persones ofegades, en naufragar un vaixell al nord de Líbia; ens ha tornat mostrar l’horror que no s’hauria d’haver viscut mai.

Les màfies organitzades que mouen els fils del transport d’immigrants, amb la connivència dels governants d’origen en molt de casos i permeses per la Santa Europa.

Parlaré de més casos, on les vares de mesurar les diferents tragèdies, segons qui és sigui i on hagi nascut, és més que oiós.  

Quan va ocorre l’atemptat a França contra Charlie Hebdo, en el que moriren assassinades vuit  persones per part de terroristes pertanyents a Estat Islàmic (?), la premsa va donar la notícia en portada, i portada varen esser bastants dies. Quantitat d’articles d’opinió i com a primera notícia dels canals internacionals de televisió.

Després de l’accident de l’avió de lufthansa amb 147 morts, del que també vaig sentir una tristor profunda, pel que realment significava pels familiars i amics de les persones mortes i més em va commocionar quan em vaig assabentar que hauria estat intencionat.

De l’accident i del pilot, sobretot del pilot que estavellà intencionadament l’avió, ha estat tan àmpliament cobert per la premsa, i canals de televisió, que quasi han fet una sèrie de la seva vida; i no ho he seguit, perquè no canviava la situació de la tragèdia. Això li dic morbositat.

A segons quins moments, crec que la informació s’ha de donar de la manera més objectiva i no caure en la morbositat, que res té a veure amb la labor informativa , i tal volta si amb l’efecte comercial ( per cert, si realment la morbositat ven més, anam ben arreglats i hi ha moltes persones prou malaltes, consider)

He fet aquesta introducció i ara entraré en la meva indignació enfront a la gran hipocresia que la premsa escrita i mitjans audiovisuals han tractat la notícia de la massacre dels cent quaranta vuit estudiants keniates. Assassinats brutalment durant més de setze hores dins les seves aules pel grup “islamista” Al Shabab  ( Jihadistes) que es va fusionar  amb Al Queda. Els estudiants eren cristians. Tornem altra vegada amb la santa excusa de la matança per confessió religiosa ( Darrera i ho sé cert hi ha molts altres interessos, que de moment desconeixem)

Com han tractat els mitjans de comunicació la notícia d’aquesta aberració? Ni prop fer-s’hi com es tracta l’atemptat de França a Charlie Hebdo, ni l’accident de l’avió.

Sembla que hi ha morts i morts i que si són occidentals són valorats d’una manera i si són un poc més morenos, o de raça negra i a més viuen al continent Africà, prou explotat i  colonitzat per part d’occident, no se’ls dóna tanta importància.

Volia denunciar obertament aquesta maleïda hipocresia que marca les línies editorials de molts periòdics occidentals i també dels canals de televisió a l’hora de donar les cabudes a les notícies i marcar la prioritat;  i també de moltes persones que varen escriure  “Je suis Charlie Hebdo” i no han estat capaç d’escriure: “Jo sóc estudiant keniata assassinat” ,  ni “Jo sóc immigrant ofegat al nostre mediterrani.  Doncs, jo si que ho escric: “Jo sóc estudiant keniata assassinat” i “immigrant ofegat prop de Líbia”

A diari es cometen atemptats i en premsa escrita no surt ni a una paraula per persona assassinada; ni es fa més seguiment. Una columna i no massa llarga, el lloc, el nombre de víctimes, la nacionalitat i si se sap el nom del grup que ho reivindica. És desesperançador veure les diferents vares i mesures de valorar la tragèdia i el patiment d’éssers humans, segons qui són i on vàrem néixer.

.Els estudiants assassinats i les persones  immigrants ofegades,  ben prest ja començaran a formar part de l’oblit, ben igual que la mort per desídia de nou-cents immigrants que anaven cap a la vella Europa a intentar complir alguns dels seus somnis.

La mesura del valor que es dóna a  les vides humanes, depenent d’on hagis nascut, és aberrant.

A vegades, pertànyer a la raça humana, se’m fa prou costa amunt.

Josep Bonnín

Els miracles polítics de la campanya electoral i Simarro a la corda fluixa

La campanya electoral cap a les eleccions del proper maig, han passat del trot al galop i també a les coces.

Sorpreses, traïcions ( inclusiu dels més propers), desqualificacions, tràfic de cadires, corrupció que sobrecreix com l’escuma, impresentables que malgrat tot, incombustibles es tornen a presentar; preses de pèl dels que prometen que si guanyen faran tot el que no feren  durant els quatre anys de mandat.

Obres, inauguracions, nous carrers, doblers a balquena quan abans no n’hi havia ni cinc; per seguir intentar assegurar-se la cadira pels propers quatre anys.  I tal volta la manca de memòria d’un electorat o si ve al cas la memòria interessada, perquè pensen que ja els ha anat bé la pesca, quan han “governat” els que han governat i si no que els hi demanin al grup Barceló i la pantomima de la concessió de Palau de Congressos.

Batalles internes, que ara es veuen i que fa temps que es tenien dins els partits, però estaven més dissimulades; tirades de trasts al cap, culebrot Camarga, amb la protagonista Alicia Sanchez-Camacho. Rajoy que intenta posar ordre en el galliner i quasi li treuen els ulls a picades. La faraona ( au) d’Esperanza Aguirrre, que té el bec ben esmolat i la seva guerra pròpia.

Rosa Diez que diu que ha estat traïda pel ses mateixos, ja diuen que “Quien a buen arbol se arrima buena sombra le cobija”

Cirereta pel pastís: Rodrigo Rato detingut i imputat per frau, emblanquiment de doblers  i frau fiscal.

Aix, deu meuet quin patiment,

En Joserra I “L’engominat” prometent miracles per PP3.

Per les nostres contrades, la crònica d’una mort anunciada; malgrat sembla que alguns lluitaren prou perquè no es produís fins que no varen poder aguantar més, em refereix a la dissolució de “Junts per Sóller”. En el fons  m’alegra; ja que queden ben definides les posicions dels dos partits en representació a les institucions MES i PSOE.

Guanyem es presenta. Seguirem a l’aguait.

La llista del PP solleric, un misteri.

Carlos Simarro, com a capità, tot i que la notícia de “Diario de Mallorca” (18/4) on es  podria veure’s presumptament  imputat per una querella admesa a tràmit contra ell per coaccions i prevaricació per part d’un hoteler del port , el posa a la corda fluixa. Segons el codi ètic PP, no pot anar a les llistes cap imputat. Amb les dues denúncies per presumpta prevaricació de Progressistes per Sóller i Entesa , haurà fet el “triplet”.

Sant Jaume, S’hort de ses ties, margalides als monuments dels “caidos” perquè els pensaments ja han passat a millor vida. Sants doblerets, i em refereix als pagaments  del Jumeirah.Quin regal de loteria. No ho puc afirmar, però presumptament em sembla que ja tenien feta la guardiola i la guardaven pel moment oportú. I a pocs mesos de les eleccions, ha arribat l’herència del conco  d’Amèrica.

Fins i tot Simarro se n’ha alegrat tant, que vol plantar un submarí “Amarillo” (?) al Port de Sóller, i fer un museu militar.

L’altre dia passat per l’aparcament de Teixidors ( pista americana) vaig tenir la santa ocurrència que el faraó Simarro ordenava muntar una piràmide per la seva lloança i glòria i record per  les generacions venideres.

Tinc ganes que s’acabi d’una vegada el suplici de la campanya, on cada dia apareixen mentiders i mentideres que et volen vendre com a profitós pel poble el negoci de na peix frit.

Ara tothom està plegat de bones intencions, i ens venen “el mundo de yupie” fins que toquin “tita” o poder que és el mateix i s’oblidin per art de màgia o de “birlibirloque”.

Aposten per: baixada d’impostos quan han fet tot el contrari durant els quatre anys que han comandat. Creació de llocs de treball ( durant els quatre anys s’han dedicat a destruir-los) i els que creen són temporals, precaris i mal pagats, i fins i tot en Joserra Bauzá s’atreveix a parlar de “regeneració”, ell que té una denuncia sobre la situació del concurs de farmàcies i li ha esclatat el tema doblers negres en el PP balear de mà de Jose Maria Rodríquez. .

L’únic que em consola és que les CUP a Catalunya,  duplicaran el nombre de candidatures en relació a les passades eleccions. Una enveja sana, i a  més que una amiga meva es presenta com a cap de llista.

De moment el primer nucli CUP constituït  a Mallorca. Bona nova.