dissabte, 22 de febrer del 2014

La corrupció: especialització en la carrera judicial




Una imatge a vegades ho diu tot


S’ha arribat a tal quantitat de corrupció escampada a lo llarg de tot l’estat espanyol; que possiblement els futurs jutges, que ara mateix es troben preparant oposicions, hauran de fer una especialització: “Com combatre la corrupció i no morir en l'intent”
No faré una llista dels cents de casos que s’escampen arreu, per les nostres contrades quasi estem batent rècords guinnes, ja que tots els coneixeu; a dir que l’11 de març en Jaume Matas i na Maria Antònia Munar estaran a jutjats distints de Via Alemanya, però a la mateixa planta.
Ara s’ha destapat un altre cas, que presumptament esquitxaria a la cúpula del PP, o no. Però per les hemeroteques podem saber bastants coses.
Francisco Granados, senador del PP, dimitirà, ja que se li ha trobat un compte corrent a Suïssa, poca cosa, tan sols milió i mig d’euros, que qualsevol empra com a menuts  per les compres diàries.
Em sembla que fou devers els anys 1999-2000 que digué que ja no el disposava. De cop i volta, ara, caparrut el compte, ha ressuscitat i està ben viu i culejant.
No sé que passarà dins la cúpula santíssima del PP, que normalment se la solen agafar amb un paper de fumar. Tindran problemes, ja que quasi tothom deu tenir les mans socarrades, ja que les posen al foc per amics, que més tard o acaben imputats o dins la presó.
Si mal no record, jo a vegades també tinc lapsus amnèsics- no tant com la infanta Cristina a la declaració que li feu el jutge Castro- en Rajoy també posà la mà al foc per en Barcenas, que ara es troba a la presó de Soto del Real, després de destapar la caixa de Pandora de la presumpta comptabilitat B del PP. I és que al final tot es tracta de poder i de doblers; moltes vegades nostres que se’ls han quedat de manera ben porca.
N’Esperanza Aguirre ( o la Colera de Dios- per allò de la pel·lícula- dels seus enemics) , va amollar devers el 2013, que si es confirmava el tema de comptes a Suïssa, s’estaria en front de l’escàndol polític financer més greu de la democràcia. Idò ja està confirmat senyora.
Jo em deman, ja que el recompte dels comptes seria molt més senzill, que diguin qui són els que no en tenen.
S’ha de reconèixer que el Poble té una paciència de mul.,
La pobresa, misèria, atur, retallades en sanitat, educació i ...  desnonaments, presumptes estafes i estafes provades, fraus, prevaricacions, abusos de poder, xantatges, suborns; amb els resultats de pèrdua dels drets bàsics; dels subministres bàsics per no poder pagar-los: Electricitat, butà i gas, aigua; i el poble o callat com un mort o relativament mal organitzat. La por és el carrer i els dèspotes l’estan estenent, perquè no s’hi surti.
Vivim una dictadura transvestida de “plutocràcia” ja que a la gran majoria de governants sols els importa els doblers i el poder; com beneficiar al sistema financer, com seguir prosperant, deixant a les cunetes cadàvers exhaurits de milions de persones de les classes populars.
I just ara, per acabar d’arrodonir-ho, les maleïdes activitats punitives dels polítics, al bon seny i a la intel·ligència. Amb els  actes preparatius de les properes eleccions europees, mirall possible de les municipals i autonòmiques.
No deixaré  d’escriure sobre l’aberració que  ha passat a Ceuta, amb els dispars de la Guàrdia Civil de bales de gomes i pots de fum als immigrants que s’acostaven nedant a la costa. 15 persones mortes o matades? Si això es prova, hi ha vídeos, ja no és corrupció són paraules molt més fortes. I el Ministre d’Interior Fernández Díaz, tirant balons defora.
Per les nostres contrades, el darrer succeït fou que en Joserra apocalíptic reuneix al seu personal en un bar de la plaça de Sóller, per contar-li els seus miracles, encomanat de la mà de déu i fer transmissió de la púrpura divina.
En Simarro n’ha fet un de miracle,  arribar al deute de l’ajuntament als VINT I QUATRE MILIONS D’EUROS. Res aconseguit en cap altra legislatura. Premi per ell!
El sumo sacerdot Joserra, que sembla que té poca capacitat de convocatòria, malgrat va vindre acompanyat de la plana major, feu o no un adoctrinament? Segur que ha portat de present el  llibre sobre “Formación del espiritu nacional”. Traduït al  bàlêá.” “Defensant lo nostro” Ja s’ho val! Banastra, dit carinyosament.

diumenge, 16 de febrer del 2014

Propera campanya electoral: Engreixant màquines



                Batlle de Sóller Carlos Simarro en ple míting electoral a la tercera edat. Què els hi ven?


 A un any i mesos vista, de les properes eleccions municipals i autonòmiques, les maquinàries bèl·liques dels grans partits es posen en marxa i es comencen a engreixar. Aturades durant els quatre anys.
Torna a esser l’hora de trepitjar els carrers i marejar la perdiu amb mítings a mida- De fer promeses, incomplertes o manipulades durant la legislatura en poder de majori9a absoluta , que s’ha hagut de patir i encara es pateix.
Temps de posar adob als futuribles votants tot per o conservar o recobrar la cadira desitjada , amb els temes que més preocupen, però que s’han passat per l’entrefolre mentre governaven: serveis, neteja, impostos, IBI, preu dels serveis bàsics, etc...
Malgrat tot, segueixen les obscenitats en despeses que no són gens prioritàries. Per les nostres contrades pistes esportives, petanca, skate; cent vuitanta mil euros per Son Angelats i el somni que cada dos per tres se li presenta al Faraó Carlos Simarro. Un moment fou el gran auditori i ara l’estudi d’un aparcament amb un cost d’uns sis milions d’euros. Mentre les retallades a altres serveis més necessaris com per exemple la teleasistència ja que no té el nostre pobret ajuntament una partida de devuit mil euros anuals. Que malament fan els comptes.
És temps de fidelitzar i de preparar als membres de partit que hauran de fer una feinada, voluntària és clar de cap a la campanya electoral.

               Les llumeneres del Govern Balear amb el Pius Pius de majoria absoluta, crea la targeta blava ( mancaria més d’altre color) pels seus militants que tindran rebaixes a prop de tres-cents establiments de Balears ( supós que també Pitiüses) i males veus diuen que un conveni especial amb “Rasputin” . Casa de barrets visitada de manera assídua en estada cultural per Rússia.
Quan s’ha escrit infinitat de vegades del clientelisme dels grans partits, les col·locacions a dit, les ajudes des del poder a amiguets i empreses; mai m’hagués pensat que veuria una campanya de màrqueting com aquesta per part del PP, que ara ha fet anques enrere.
No tan sols rosen, si no que s’hi fiquen de quatre potes, en una bassa de ridícul espantós, si no que, mal pensat que sóc, posaria messions que hi ha una estratègia, i no gaire sibil·lina si no un tant maquiavèl·lica. Ens tenen acostumats.
Podria esser una cortina de fum, perquè prestéssim, massa atenció a l’endemesa i mentre, ells em refereix als des governants del PP, vagin fent de les seves i no s’oregin massa temes conflictius que no els interessen.
A mode d’exemple, la tombada per part del Tribunal Superior de Justícia, a l’increment dels sous en un 25% dels membres de l’equip d’en Joserra Bauzá. Tot i que ells se n’omplen la boca d’acatar les sentències judicials, recorreran la sentència i a més, ho faran amb doblers públics, com sempre..
Cada cop que ens acostem a unes eleccions, m’entra una agrura en veure l’aparell dels partits, en una compravenda i subhasta de promeses, ben igual que es trobessin a la llotja per la subhasta del peix, a canvi dels estimats vots ( cadireta inclosa o no ?)
Tenen una barra i una cara de ciment forjat; i a hores d’ara es pot creure al Batlle Carlos Simarro, quan promet que el 2015 abaixarà impostos, els de fems diu, si ha fet tot el contrari durant la legislatura.
A veure, el tema de l’Ajuntament són faves comptades i despeses del Gran Capità, incrementant deute quan segons el seu pla de sanejament haurien de fer el contrari. L’ajuntament passeja un deute de vint i quatre milions d’euros. El Consistori garantí el pagament a l’Estat, del préstec per pagar a proveïdors; endeutant al Poble de Sóller i aprovant la ponència de valors cadastrals més alta de la història. El cobrament d'aquest IBI, és  la garantia de retornar el deute.
S’han   convertit en experts en intentar prendre’ns el pèl. Clar que si. Que la gent té memòria curta i que se’l podria arribar a creure, també si.
Que me’l vulguin prendre a mi, ho té una mica més complicat, tot i que l’altre dia a plaça ho intentà de valent.
Diuen que pels seus actes els coneixereu, idò durant aquesta legislatura  tot ha pujat.
El premi Pinotxo pel Batlle? I clar que si, el que m’agradaria saber a on ha empresonat a en Pepito Grillo. Fais memòria.

Salut que mai és de sobres

dissabte, 8 de febrer del 2014

Gloses a una infanta monàrquica




Infanta motoritzada per Via Alemanya

En cotxe i per la rampa
baixarà cap els jutjats
un privilegi d’infanta?
no pels altres imputats.
Afavorir a afectats
que disposen sang reial
a mi em sembla fatal
i a més no em fa gràcia
insulta a la democràcia.
en justícia: tots iguals!

Quan els jutges i els fiscals
es donen cops de   llendera
em deman que hi ha al darrere
i qui està actuant en fals.


Gloses pel rebombori de demà. Una infanta imputada i motoritzada. El xou de la pandereta.

La infanta té a l’agenda
demà un dia marcat
perquè  seguirà la senda
del seu marit imputat.
En cotxe, cap al jutjats
i un esbart de periodistes
de diaris i revistes
cobrint  l’esdeveniment
i també hi haurà gent
gaudint de les “bones vistes”.

Els carrers acordonats
policies a balquena
la infanta porta l’ofrena
dels doblers que se n’han ‘nat?
La justícia els ha comptat
i una fiança civil
d’euros, són uns sis-cents mil
que haurà de dipositar
i després de declarar
portarà el posat humil?

Els actes protocol·laris
paga la Casa Reial
també paga els desvaris
dels qui ho han fet fatal?
A mi d’aquest recital
no en vull pagar entrada
perquè la gran doblerada
el poble feiner la paga
i de balda no sufraga
a una infanta imputada.

Que li passin la factura
de tanta seguretat
a la imputada pura
o al seu marit: l’imputat.

Dècima a Palma festa contra els borbons

La festa contra els borbons
i contra la monarquia
part d’una oligarquia,
experta en dissipacions.
Que donin explicacions
si han posat la mà a la caixa
i que tornin els doblers
haurien d’esser els primers
tan transparents com la llum
i enlloc ens donen fum
la monarquia ens rebaixa.

La baixada per la rampa
ens ha costat un colló
doncs que ho pagui el borbó
els mals afers de l’infanta


El camí de la infanta Cristina

14 passes ha fet
per entrar dins el jutjat
quan la infanta ha arribat
per fer el  que  cal en Dret.
El camí no es massa estret
ella no sap ni contesta
i sembla que ara s’entesta
en que pobra res sabia
molt poc sap la monarquia
malgrat es cregui molt llesta.

Massa insults als ciutadans
poques coses transparents
aprofitant estaments
aquell esbart de guarans.

Ara està desmemoriada
i d’Aizoon no en sap res
tal volta queda palès
el com cuida la jugada.
En Castro  amb la feinada
que ell ben ha  preparat
deu estar al·lucinat
de veure-la tan callada
la paciència no l’acaba
no sé si es sent insultat.



La infanta no sabe no contesta. Té una crisi d’amor.

En el cel està l’infanta
en Castro li ha enviada
perquè està enamorada
i s’ha convertit en santa.
Tant d’amor a mi m’espanta
caldrà fer-li oracions
a la filla dels borbons
que ens donarà indulgències
després de les diligències
ja no ens tocarà els crostons.

La infanta a la Lluna estava
era l’home el què movia
els doblers que ella rebia
però no s’assabentava.
perquè pena, no en passava
i tant amb ell confià
que els comptes no va mirar
i ara viu un calvari
voldria resar un rosari
i que la deixin anar.


En Castro l’ha   imputada
i així ella ha fet l’entrada
i de tan enamorada
que  sortís com acusada
això es diu una putada.
 

dilluns, 3 de febrer del 2014

Confessió d'una aberració

Diana García está desesperada y no sabe qué hacer.

02-02-2014
| Vasil Vasilev

 

«Estoy viviendo una pesadilla, me estoy muriendo y nadie hace nada para evitarlo»



És una confessió que esgarrifa i un es demana, si no hi ha alguna voluntat per poder ajudar en aquests casos. Sé que n'hi ha molts d'altres que també estan deixats de la mà de déu. És aquesta la sanitat que s'anirà imposant? Continuarà a marxa forçades una deshumanització de la mateixa degut a les retallades polítiques que s'estan fent i que pateixen, tot el personal sanitari i els pacients? Com és possible que el qui sigui responsable i pugui d'alguna manera evitar-ho, tengui la consciència tranquil·la i pugui dormir? Hi ha bastants situacions que no entenc en absolut i em pos a la pell d'aquesta dona i jo també estaria desesperat. Fins quant aquestes barbaritats inhumanes? M'agradaria al manco dir-li alguna paraula de suport i m'he quedat sense.
Al manco si na Diana, llegeix el que escric, malgrat no sé si servirà d'alguna cosa, li envio una forta abraçada i que desitj de tot cor que el seu malson s'acabi i que arrel d'haver sortit publicat a premsa; es mogui alguna mà humana per poder ajudar-la.


http://ultimahora.es/mallorca/noticia/sucesos/ultimas/estoy-viviendo-pesadilla-estoy-muriendo-nadie-hace-nada-para-evitarlo.html 

Tota la informació és del UH sucesos, menys el meu escrit.  

Enllaç per presentar una queixa a la Conselleria de Salut del Govern Balear

Enllaç per presentar la queixa per internet a la Conselleria de Salut del Govern Balear. Si volem entre totes i tots podem! https://www.caib.es/formfront/ver.do?ID_INSTANCIA=fbc55639c643a6f7efaf3b49ae7af03b

dissabte, 1 de febrer del 2014

Morts, dimissions i rebomboris





Que mori l’ultradretà Blas Piñar, fundador de “Fuerza nueva”, el que li desitj que descansi en la mateixa pau que es va dedicar a repartir arreu durant la seva vida, és normal, ningú queda per llavor.
A dir que hi ha morts que m’entristeixen més unes que altres i normalment és per l’estimació cap a la persona que fa el traspàs.
Vos puc que no m’ha entristit gens la del “Sr” Piñar ni tampoc la d’Ariel Sharon, que fou president del govern israelià. En canvi si que m’ha sabut greu la del cantat Peter Seeger.
Que dimiteix o hagi estat cessat en Pedro J. Ramirez, l’amo de la piscina mallorquina prop de la mar, a dir que no m’ha entristit  molt, tot i que intueix que al darrera hi ha un presumpte cop quarterer d’en Rajoy i altres elements, als quals la darrera política editorial d’en Pedro J al Diario “El Mundo”., els hi feia més nosa que companyia.
No m’allargaré sobre el destí d’aquest senyor i les circumstàncies del seu cessament o dimissió com a director, amb el que no combregava gaire ideològicament, ni parlaré respecte a la seva vàlua com a periodista. Altres persones més bregades amb aquests temes ho faran. Tot i que dir que ficar-se massa amb la Moncloa, Gènova: Barcenas o altres casos de presumpta corrupció; o la Sarsuela; pot passar factura.
Parlant de dimissions, sembla que hi ha un bon rebombori a la Conselleria de Salut del Govern Balear. Han dimitit de cop el gerent d’Atenció primària de Mallorca Federico Sbert i dos alts càrrecs més. Hom no profunditza més, tot i que es demana si podria esser que no aguantassin més  la política del Conseller en Sansaloni? Qui ho sap, es diu que dimiteixen per motius personals i jo consider que haver d’aguantar, segons quin cap, és un motiu personal prou justificant.
Quan surti publicat l’article, estarem a punt del plenari ordinari de l’ajuntament de Sóller, dia 4 de febrer; els quals segurament serà dels que acaben passades les quatre. Amb la calefacció i si no fos per la panxa buida, t’entren ganes de pegar una becada.
Sempre he dit que les mitges veritats, són mentides “tunetjades”. Tot i que ja m’estic acostumant que alguns governants siguin capaços de mentir en públic, per televisió sense immutar-se.
I per les nostres contrades ens trobam un especialista que ha arribat al grau de l’excel·lència . S’ha de reconèixer el seu mèrit si no ens costes tants doblers i es dediqués al càrrec per “amor et gratia” que no és així.
Veurem al proper plenari quantes arribarà a amollar; durant la legislatura segurament haurà batut un rècord, no crec que sigui el guinnés ja que en Rajoy i en Montoro; també en Guindos van a la saga.
El mercat amb goteres, el pavelló amb goteres que, qui sap, acaben d’omplir les piscines, i això que era la “millor” empresa d’Europa que les arreglava; “Chinchilla-beach” sense arena, perquè, a més dels temporals, els albellons de la font del Mul, se l’emporten mar endins. L’IBI sense baixar per un “oblit” de publicar al BOIB la substanciosa rebaixa marca Simarro de dues centèsimes la quota. Ni sóc ingenu ni innocent, malgrat l’afer baixada IBI sembla una innocentada i un insult  al Poble de Sóller.
Per si no mancaven afers incomprensibles, el marro dels bastons desapareguts  dels ebenistes alemanys, que ha acabat amb una denúncia a la Guàrdia Civil i la intervenció del Consolat d’Alemanya. Quin trui!
Si no tinc inspiració per trobar tema pels relats que com sabeu escric; hi ha una gran quantitat d’afers per les nostres contrades que donen molt de si i el dels bastons, m’ha inspirat prou i el seguiré de prop.
Respecte al comunicat dels pregoners del Firó, que sortia publicant als setmanaris, envers a la desapareguda escultura d’en Josep Llimona, també dóna per un altre relat.
I és que a les nostres contrades  és difícil avorrir-se; tenim un Consistori que dia si dia també ens alegra la vida amb idees peregrines, com la reforma circulatòria o els viatges organitzats a Fitur; dels quals segur que ens contaran els ets i els uts, ja que els vessa la transparència i qui no s’ho vulgui creure, és un mal pensat.
A quin governant de les nostres contrades el faríeu disfressar-se de “pinotxo” els propers carnestoltes? Quants metres tindria el nas?
Tancada per avui la paradeta.