dissabte, 28 d’abril del 2012

Bauzá i la unitat popular en defensa de la nostra llengua

                          Més de cinquanta mil persones manifestant-nos en favor de la nostra llengua


Començ  l’article, agraint de cor la política lingüística que volen imposar,  aquesta ala ultradretana i espanyolista que governa les Illes Balears: José Ramon Bauzá , Rafel Bosch i Carlos Delgado, exponents màxims d’uns polítics que volen espanyolitzar la nostra terra i crear una confrontació social.

Gràcies, perquè mai  s’havia produït un moviment unitari i no polític ( que Bauzá i els seus si volen polititzar) en favor de la nostra llengua – catalana- i la nostra dignitat de poble.

L’espanyolisme i sobretot el gonellisme incentivant el sentiment anticatalà, és  una argúcia emprada per un tipus de dreta, per dos motius: El primer crear un conflicte, on no n’hi havia, i una confrontació social. I el segon intentar guanyar els vots i el vist i plau dels gonellistes, ara mateix, relativament representats per “Circulo Balear” que diuen xerrar la “Llengo Bálèa” i que són quatre gats i un moix, que a la manifestació del passat 15 de març que  amb el lema de “Si a la llengua” és feu a Ciutat de Mallorca , arreplegaren poc menys de dues dotzenes de “militants”, mentre que qui clamaven ( jo hi era) per un respecte, i que es deixi d’atacar a la nostra llengua – catalana, amb tots els modismes que vulguem, aquesta és la seva riquesa- foren més de cinquanta mil al carrer de totes les afinitats polítiques.

A Josemon, Bosch, i Carlos Delgado, el tir els ha sortit per la culata, intentant rompre un consens en referència a la normalització lingüística de  més de trenta anys per part de totes les forces polítiques, la seva inclosa.

Han rebut una resposta per part d’intel·lectuals, cantants, actors; comunitat educativa ( UIB i Instituts), partits polítics, quantitat de Col·lectius que s’han anat creant i gent del carrer que si estimem la nostra llengua i no estem disposats a fer ni una passa enrere amb la seva utilització a tots els nivells; incloent administratiu, jurídic, sanitari, etc.

S’han hagut d’enviar i segur que tenen  la gargamella escarritxada, la campanya “Enllaçats pel català” – repeteix, mai havia vist tantes persones portant el llaç quadribarrat, ni a tants de balcons de cases i per fer els dos rals justs, han fet un ridícul espantós, amb les ordres de retirar els llaços dels instituts, els quals se’ls hi han rebotat no tan sols tornant-los penjar, si no que al Mossèn Alcover,  que els hi havien llevat el llaç gran, n’han penjat tres-cents  més petits.

I per afegitó, dins les seves files, s’han començat a escoltar veus discordant amb la política lingüística, per part d’un  vicepresident i batlle de Manacor Antoni Pastor, manifestant públicament en una entrevista l’espanyolitat de Bauzá i Carlos Delgado. I que llegint unes manifestacions a Vilaweb de 20 de març passat, parlà que la política lingüística de Bauzá crearà divisió social inclusiu dins del PP i que les al·legacions ( tretze mil) en contra la llei de funció publica i normalització lingüística, no han estat escoltades i es continua amb la línia bàsica. Paraules d’Antoni Pastor, batlle de Manacor del PP: “El giro hacia el españolismo del Partido Popular es total”. Per Sant Jordi portava el llaç quadribarrat a la solapa.
               
             En Delgado, ha manifestat respecte a Pastor: “"Váyase del partido y deje ya de incordiar...” Sembla que no l’estima gaire l’ala dura.

Que estan pixant fora de test, és més que evident i basta veure unes declaracions que aparegueren al Dbalears del passat 17 d’abril, on el titular, ja canta per si mateix ( a cloïssa podrida):”El PP diu que cal recuperar l’amor al català sense imposicions polítiques” Per llogar cadiretes! Afirmant que el moviment que ha sortit de la societat civil mallorquina  en favor de la llengua “estan impulsades per grups polítics” i a més el Conseller d’educació Rafel Bosch, amnèsic total  i una barra que no és de dir, proclama que el Govern: “ No ha realitzat cap política en contra el català”. Li record:  tancament TV Mallorca, deixar de subvencionar la premsa no diària en llengua catalana, l’espanyolització d’IB3, el canvi de requisit a mèrit del català a la llei de funció publica i normalització lingüística. En volen més?

Respecte al tema d’especulació urbanística, intentant destruir la seva terra, que és la nostra, amb el macro-hotel a Sa Ràpita- amb el suport del Consell Insultar i l’ajuntament de Campos ambdós PP; no en vull ni escriure, sols dir: “Qui estima Mallorca, no la destrueix!”

dissabte, 21 d’abril del 2012

La família Tribulete més reial


                                       Qui es pot enorgullir de matar, amb totes les avantatges?

Froilan de Todos los Santos, net del rei d’Espunya ( perdó d’Espanya)  Juan Carlos I ( a partir d’aquí JC. I) es fot un tret al peu amb una escopeta del seu pare Marichalar, la qual no podia emprar, ja que per la seva edat, 13 anys,  és un delicte.

Urdangarin i la trama Noos, que diàriament,  el culebrot ens dóna més sorpreses, com els  correus electrònics presentats pel seu soci al jutge ( soci, amic de l’ànima que segons Urdanga  li fotia dels doblers) on apareix que el Rei i la infanta estaven assabentats i a més, presumptament, participaven  amb els negocis tèrbols del gendre.

El Rei JC. I que abandona el seu lloc de treball i les seves responsabilitats (prou ben pagades per tots els ciutadans i ciutadanes de l’Estat Espanyol) per anar-se’n  a Botswana a practicar caça major ( Elefants i quadrúpedes banyuts) amb tanta mala pata ( mai tan ben dit ) que travelà per les escales del bungalou ( la mona estava a l’arbre i no s’ha esbrinat si portava una turca ( no ciutadana)  i es romp el ballador i després, rebombori: Premsa, televisió, xarxes socials, partits- els grossos que ho justifiquen i en l’entrellat sembla que s’omplen la boca de mentides- per esser el més políticament correctes, i justificar lo injustificable.

Pregunta: Si després de saber la caiguda, no li queda més remei al Príncep Felip que fer les funcions de cap d’estat, si resulta que les primeres declaracions del Govern, eren que no sabien on es trobava el Rei, malgrat després es desmentiren; que el Rei estava en estat de baixa i no de bona esperança, just ens faltaria mantenir a algun més; quin temps va estar l’estat espanyol sense cap d’estat degut al deixament de funcions?

De la Reina Sofia, que la pobreta ho passa malament els vint minuts que durà la visita a l’hospital, per a veure quin ballador s’havia romput, ja que sembla que per Àfrica estava ben acompanyat; no abans que li haguessin habilitat una porta d’entrada més alta, perquè no es topes als dentells, ja que sembla que porta el cap ben coronat.

La Reina Sofia, per més informació, és membre del Club Bieldelberg ( segons el llibre de Daniel Estulin), un Club de membres, alguns de la reialesa europea, que mou i controla els fils del món, ve a esser un Govern a l’ombra.

A mi  m’agradava  més la Família Tribulete, que apareixia al TBO i tot a dir que ens sortia molt més barat, que alimentar aquesta tropa reial que no deixa d’augmentar i que ara segons quins periodistes està passant un annus horripilis.

Hom mira les xarxes, escolta els comentaris de la gent del carrer i sembla que ciutadans i ciutadanes , després de contemplar la xida de geperut de l’elefant i no tant la ruptura del ballador de la cama, o maluc, pensant amb el que deu haver costat, en un moment en que hi ha cinc milions d’aturats, processos de desnonament a diari per impagament d’hipoteques, encariment dels medicaments i de la sanitat pública ( no gratuïta, per més informació, ja que tots la paguem a través del descompte de les nòmines), pujada de tot: electricitat, gas, tasses universitàries per crear altre pic una universitat d’elit, retallades arreu – Rajoy i Govern han canviat les tisores, per la serra mecànica- n’estan fins als dallonses, i ja estan deixant de tenir pèls a la llengua.

Digueu-me no és insultant el tema de l’elefant que en una cacera es gasti quaranta mil euros, més “suplements” i el país on el regna, el  salari mínim interprofessional mensual, no passi  del set-cents, perquè llavors aparegui per televisió i  ens amolli  un discurs confeccionat a mida i  que no es creu ni ell: “Lo siento mucho,  me he equivocado, no volverà ocurrir ” Acomiadat sense indemnització!

Monarquia o república? Ailàs! És veu que un gnom malintencionat ha escrit el meu pensament sense que li donés permís.

Memòria: Alfonso XIII, avi del rei actual, i botat del tron per la proclamació de la I República, amb el seu fill, D. Joan de Borbon, Conde de Barcerlona, a qui en Franco se’ls va passà  per l’entrefolre- a dir que trencà  la línia de successió  monàrquica- per imposar-nos a l’actual i preparat per a complir amb “las leyes y principios del Movimiento Nacional”
Tanc la paradeta.

dimecres, 18 d’abril del 2012

“Què volen aquesta gent...?”


                  No basta la repressió i brutalitat policial, que ara el ministre d'interior intentarà
                            emprar   la repressió jurídica. Ens estem allunyant de l'estat de dret!


Amb el inici de la lletra de la cançó “Que volen aquesta gent, que truquen de matinada cantada per Maria del Mar Bonet,  vull  denunciar que ens estem acostant a un tipus de repressió, censura, supèrbia i despotisme que no havíem sofert amb la mateixa mesura, des del inici de la democràcia.

No em referiré als  temps foscos  i dictatorials del Franquisme, ja que teòricament, no  hauria d’esser comparable, una dictadura amb una democràcia; ans bé, quan un partit que ha aconseguit una majoria absoluta ( fais una exhaustiva anàlisi de la Llei d’Hond)  i es basa en ella, suposant que li dóna la legitimitat per no comptar amb cap altra formació política que ha estat igualment votada i té la legitimitat també de molts vots de ciutadans i ciutadanes, per aplicar el dret de cuixa i imposar els seus criteris de governació – agradin o no agradin a la majoria dels ciutadans, ja que ni els sona allò de governar pel bé comú i interès general- inclusiu passant-se per l’entrefolre els procediments legals ( tal com denuncia Catalina Esteva ( PxS) en la manera d’actuar el Consistori de Sóller, que no li ha quedat més remei que posar un recurs en contra  de lo acordat en un plenari dels darrers); ens trobam amb una espècie de dictadura encoberta dins d’un estat de dret.

Per a mi, aquesta realitat que descric és absurda i contradictòria, ja que vindria a esser i en pràctica ho és: “ el govern del poble, però sense el poble”

Que es legisla per afavorir els seus, mantenir les cotes de poder, desfer tot el treball que feren altres partits quan governaren, amb el suport de més vots que ells, i agranar cap a què els acòlits del partit detectin els càrrecs necessaris, per si de cas en alguna altra vegada perdessin les eleccions i així, seguint al peu de la lletra les normes del generalíssim dels exercits, deixar-ho “atado  y bien atado”

A dir que ambdós partits majoritaris han actuat de manera semblant, col·locant als seus, amb la diferència  que la dreta més pura, quan detecta el poder de la majoria absoluta, el primer que fa és esbucar les consecucions socials de la classe treballadora ( contemplau la reforma laboral, on tan sols hi queda afegir l’acomiadament lliure)  i  ara de la mitjana, en ares d’una crisi, ja vaig dir que inventada i construïda- que han creat els mateixos que mouen els fils econòmics ( tots els que es troben darrera del sistema financer i crearen la bombolla immobiliària pels seus interessos, i que ara patim tots) que habitualment no és que tan sols els votin, si no que els situen  en el poder com a braços executors, quan els convé.

“Que volen aquesta gent...? idò  el ministre de l’Interior del Govern Espanyol Jorge Fernández Díaz,  ha anunciat que començarà una espècie de caça i captura dels capdavanters i organitzadors del 15 M bis que convoquin les concentracions i manifestacions a través d’Internet per a tenir-los ben controlats.
No sé  si  aquestes mesures no es passen pels dallonses la Constitució, que quan els convé ells la tenen tan a mà i com per llavors, amb un canvi de terci, facin un procés d’oblit sistemàtic i intencionat.

Per les nostres contrades,  l’autentica burrada i salvatjada de la permissivitat per a construir un macrohotel a Sa Ràpita  amb el vist i plau de  Josemon Bauzá; Consell Insular i Ajuntament de Campos ambdós PP i que han fet per  “arte de birlibirloque” que una modificació en la capacitat de construcció de la sona, i “alla donde decia 2 hectàrees, ahora digo que 21” i amb aquesta mesura, pegar una punyalada a un lloc idíl·lic de Mallorca. Qui  els votaren i també  estimen Mallorca, veuran com una part emblemàtica del nostre territori, entra dins la “Balearització, ja que a més de l’hotel i el camp de golf, no oblidem les infraestructures que es crearan.

Si els hagués de definir, als nostres trists governants, ho faria com els Reis Mides, però en lloc de convertir en or, tot el que toquen, ho converteixen en merda.

Estem arribant a un tipus de feudalisme simiocràtic, on els que surten elegits a les urnes, són perillosos per la salut i la llibertat. Petits dictadors encoberts de llana democràtica.

Hi ha massa fills hipòcrites de la  gran Messal·lina.

Ja he quedat a ple!.

dissabte, 7 d’abril del 2012

Repressió policial en contra de la llibertat d’expressió


 La brutalitat de la càrrega dels antiavalots i les pilotes de goma, deixà a aquest manifestant pacífic amb un ull cec.

Dissabte dia 31 de març i en el Casal La Victòria del Col·lectiu Albaïna, es va fer la xerrada sopar en suport dels quatre independentistes mallorquins repressaliats ( Robert, Sílvia, David i Guillem) repressaliats pels incidents ( provocats o no?) durant la Diada de Mallorca de 2010, als quals se’ls demana per part del fiscal, penes  entre dos i tres anys de presó per cada un i na sanció de més de tretze mil euros. També assistí a la xerrada, Martí Majoral d’Alerta Solidària, que dóna un suport jurídic i legal en casos de detencions ( a vegades són arbitràries) i posteriors judicis a manifestants detinguts i acusats.

La xerrada fou prou clarificadora, doncs moltes vegades, tan sols tenim la versió oficial de la que es fan ressò per estigmatitzar-los i demonitzar-los segons quins mitjans de comunicació – tant escrits com audiovisuals- que empren aquesta informació manipulada a favor d’un sistema inviable i injust, i que son de tendència ben dretana.

Martí, ens va explicar com funciona i de quina manera la repressió als moviments independentistes, tant al Principat com de Mallorca i els sistemes de control i seguiment  per part de la Brigada d’informació policial, que no em varen venir de nou i em recordaren l’etapa franquista i en absolut un tipus d’actuació en un estat de dret.

Posteriorment cada un dels independentistes encausats, dos d’ells militants de “Endavant- Osan” en Robert, no va poder assistir i na Sílvia que també pertanyia  al Servei d’ordre i seguretat de la manifestació exposaran el seu testimoni.

A dir que Sílvia, l'única no militant, està encausada igual que els altres i també se li demana una pena de presó i simplement com he dit pertanyia al servei de seguretat.
Quan escric això, ja s’ha fitxat la data pel judici: dia 18 de juny. L’haguessin pogut posar en 18 de juliol, i recordarien una data ben significativa. Un cop d’estat!

Les paraules, tenen tot un pes i depèn de com són emprades, i poden arribar a  intentar justificar una acció policial contundent i ficar a tots dins del mateix sac; a més també cal escriure sobre els infiltrats i provocadors ( per la informació que surt a les xarxes, hi pot haver policies i això no és gaire estrany), els grups denominats  “anti-sistema” violents ( que no se sap ben bé d’on surten, durant les celebracions de quins partits de futbol també apareixen) i els que es manifesten de manera pacífica per defensar uns drets. És mescla tot , amb tota la intenció, els manifestants pacifistes que surten al carrer amb els drets que porta la llibertat d’expressió i la d’uns vàndals que destrossen mobiliari urbà i s’enfronten als antiavalots. I això és realment el que volen, per desprestigiar als “no violents”.

Quan deia del pes de les paraules, vos diré que jo sóc anti-sistema, vaig en contra d’un sistema injust que està robant els seus drets a la classe treballadora ( aconseguits en lluites de molts anys) , que està empobrint també la classe mitjana, que atempta contra l’educació i als estudiants. Que de cada vegada crea més atur, més pobres, més exclosos, que expulsa a les persones de casa seva, perquè no poden pagar la hipoteca, que ens fa pagar uns impostos per tenir uns sous astronòmics, als que s’han acomodat i el defensen.

I sóc radical, ja que radicalment m’oposo a un sistema neoliberal ( la part més agressiva del capitalisme)  que amb la seva manera injusta del repartiment de la riquesa que genera el poble i no els grans magnats de multinacionals, ni els seus acòlits: Banc Central Europeu-, Fons Monetari Internacional, Sistema financer, especuladors-taurons de mercat i els polítics que s’han convertit amb els seus braços executors. Estic radicalment en contra de la Triple A, del G20, del Club Bieldelberg que manegen els fils del món pels seus interessos. Feta aquesta reflexió: Qui tenint una mica el sentit de la justícia a flor de pell, no es declara “radical i anti-sistema”?
           
Qui no es declara anti-sistema d’un sistema injust, insolidari, i prepotent , i no es declara radicalment en contra de totes aquestes injustícies que he descrit?

Qui no es declara en contra dels qui volen emprar l’ordenament jurídic – no per a perseguir els “violents” – que a veure d’on surten- si no per intentar anorrear i estigmatitzar públicament uns moviments que els denuncien i van radicalment en contra dels seus interessos ( que no són en absolut els del poble)  si no d’uns pocs i de cada vegada menys, que controlen el poder, la riquesa i l’economia mundial?
Idò jo si!

Els motius i acab, pels que em declar independentista ( no sóc el dimoni, i ho precís, ja que quan s’empra aquesta paraula ho sembla) , apart de l’econòmic, amb l’espoli fiscal per part de l’estat espanyol a les autonomies més productives en recursos i riquesa, ja que els he explicat, i els ideològics també en altres articles.

Em podria allargar més, però crec que amb el que he dit, n’hi ha prou suficient.

Per acabar,  vull compartir l’enllaç d’un vídeo d’un ex-sargent de la guardia urbana de Barcelona, dirigit amb Conseller d’Interior Felip Puig, en relació a les càrregues policals i la repressió a cutadans i ciutadanes ( no als violents) en la data de la manifestació de dia 29 d març. Val la pena veure’l
“29-M EN BARCELONA GASEAMIENTO Y PALOS”