dissabte, 31 de gener del 2015

Esclafits dins les formacions polítiques: Tsunami Maig 2015






Van tan acollonits que han tret el “Fantasma de les armes de destrucció massiva” Recordeu guerra d’Iraq




Crec que a ningú li vindrà de nou que cap a les eleccions municipals de Maig de 2015, les destrals de guerra han estat desenterrades i la maquinària bèl·lica dels partits majoritaris sobre tot ( o ex majoritaris si el bipartidisme toca fons) està intentant fent matx, no tant sols amb partits d’oposició sinó en alguna formació emergent, com el cas de Podemos.
Els alts líders del PP estatal – més endavant escriuré dels de les  nostres contrades- estan fent una llenegada rere l’altra, es dediquen a “l’autobombo ( entrevista de dia 27/1 a “La noche en 24 h”- marca dura de  color ala de mosca, o caca d’hipopòtam de TVE, a la portaveu del PP Soraya Saenz de Santa Maria, “la menína”; filla d’un militar espanyol que té que veure amb les darreres execucions del Franquisme: “De casta le viene al galgo”.
Rajoy, amb el seu porta a porta, com un feriant qualsevol, per vendre un producte que fa estona ha vençut la data de caducitat i es troba més que corcat i podrit. Quatre anys d’un mal somni a les ordres i batuta de Na Merkel i ell obedient servidor.
Pànic generalitzat a segons quins llocs per l’intent de formacions conjuntes “d’esquerres”, també amb Podemos, i just ara amb els resultats de les eleccions gregues; de les quals Na Merkel, FMI i BCE ( els que formen l’Europa dels mercaders) tenen una gran indisposició estomacal i sembla que una diarrea generalitzada , acabant amb les reserves de paper higiènic. Preocupant el tema del deute grec i la seva negativa a pagar-lo tot. Pot ser un exemple a altres llocs si el Maig hi ha canvis de color.
Respecte al deute, per les nostres contrades també en tenim, un de més de disset milions d’euros, que pertoca a mil dos-cents per cada solleric i sollerica; que al fi i a la cap el pagarem cada un de nosaltres amb els nostres impostos degut a una nefanda gestió dels des governants de torn. Aquests darrers quatre anys comandat pel capità Simarro, expert en crispació,  basta veure la darrera, el desgavell amb Protecció Civil.
Tinc una gran curiositat i m’agradaria que afloràs la transparència: En que tronetes s’han arribat a gastar aquesta doblerada que ara la devem tots. En prioritats ciutadanes? Ca barret¡
Parlant de les nostres contrades i en relació a l’atac a altres formacions polítiques d’oposició, especialment amb dedicació quasi exclusiva a Catalina Esteva; els felicit  perquè han trobat una “ploma brillant”, que desgrana dos articles setmanals. L’estil el tinc bastant reconegut; de segons qui, seria menys que impossible una vessant “literària” . No deixa en “pau” a ningú de l’oposició i concretament a Catalina Esteva, “la increpadora” que no es cansa de demanar els comptes municipals i concretament els de Sóller 2010. I ara, de moment les espases estan en alt: cada setmana atacs i contestacions. Sembla que els fòrums dels plenaris no els basten per la vida pública i necessiten l’espai de premsa.
No sé si el front d’esquerres que sembla s’està formant preocupa al PP. Tampoc sé si arribarà a bon port i ho veuran  els meus ulls, ja que en política tot és possible. Quin programari polític i arguments trauran el PP en la campanya: Millors serveis públics? Ca¡ no se’ls creurà  ningú. El poble més net? Ca¡ Baixada d’impostos? Ca barret¡ Que idearan per intentar endur-se’n el peix al covo? ( metàfora adient a la recol·lecta de vots)
Ara arribarà  la Rua i em deman quina seria la disfressa adequada pels nostres des governants, tal volta no la necessiten ja que van disfressats tot l’any. Per Carlos Simarro, adient és de “Pinotxo”, el nas que li creixia quan mentia,  recordeu?
També em faig altres preguntes i em deman si vistes a les eleccions, com manejaran la loteria que els hi ha tocat en relació a la regulació amb el Jumeirah,  de mil dos-cents milions d’euros: Empedrat dels carrers, netejar i adequació de la xarxa d’il·luminació, repoblar el monument dels Caidos, dels pensaments ( flors altres també es troben igual) que han passat a millor vida? Quines sorpreses ens donaran.
I dels vuit-cents mil de la deixa de dona Adela, aniran a beneficiar a la gent major sense recursos, o no tindran temps i ja ho faran, si tornen governar?
També em deman qui serà l’artífex que prepararà la campanya electoral?
Quants dubtes irresolts¡

diumenge, 25 de gener del 2015

Evolució o involució de les guerres en el món






Escriure que pràcticament totes les guerres que hi ha hagut en la història de la humanitat s’han fet per motius econòmics, a hores d’ara sembla una perogrullada, tot i que em sembla una veritat indiscutible, que després es pot vestir pels parfalans que vulguin: ideologia, religió, etc.
A mida que els “avenços” no progrés, els exercits s’han anat fent més potents i la investigació en matèria militar, és la que posteriorment ha marcat la societat civil, i els estris han sortit al mercat per consum domèstic.
Un exemple és el làser d’us purament militar i que després ha sortit al mercat amb les vares, la qual gent en poca feina i el cervell enterbolit es dedica a crear bellumes als avions que aterren o s’enlairen.
De cada cop, el “soldat del futur”, es converteix amb una eina de matar més precisa, portant un armament més sofisticat, per poder esser més letal cap a l’enemic.
Els aparells emprats a les guerres, malgrat alguns han estat anomenats “intel·ligents” i són bastant tutups, ja que en els conflictes han fet matx sobre la població civil, anomenats “danys col·laterals”, com el cas de les “bombes intel·ligents.
Sempre les guerres han necessitat efectius d’infanteria, tot i que cada cop sembla que seran menys emprats per les accions destructives de gran envergadura.
També les tècniques fan que hi hagi menys riscos per segons quins militars, ho dic perquè l’altre dia sortia una noticia on un militar expert amb la utilització dels coneguts “drons”-que ja estan a l’abast del públic amb format domèstic- assegurava que l’enlairava, el portava a l’objectiu a traves dels comandaments precisos i allà, a matar. Paraules seves, no me les invent. La normalitat en el fet de matar, em fa calfreds.
Les noves tecnologies han incidit en el concepte de guerra dels segles XX i XXI, a dir que anteriorment també hi havia “noves tecnologies”, el telèfon i el llenguatge Morse ho foren. Malgrat tot, encara hi ha utilització de les conegudes “armes blanques, no sé, perquè són anomenades amb aquest color, rudimentàries tot i que efectives per matar, que ens situen a èpoques passades.
No escriure sobre la guerra química o bacteriològica, perquè m’entren calfreds pels seus terrorífics efectes. Des del temut gas mostassa emprat a la I Guerra Mundial, passant  Napalm(Vietnam: USA) , gas sarin, El que fou emprat per Saddam Husseim, no record el nom, pel genocidi Kurd i proveït pel pare del zombi George Bush; i els que no sabem respecte a les “armes de destrucció massiva”.
Aviació, vaixells de guerra, submarins nuclears, tancs més que perfeccionats, armes lleugeres i mortals; tot un arsenal que la seva fabricació s’ha convertit en un gran i sucós negoci i per aquest motiu, la pau sempre es troba en situació precària.
Si s’hagués investigat realment en millores per la societat civil, el que s’ha fet amb el fet militar, estaríem quasi en un “paradís”. Si els doblers dedicats a la indústria armamentística, fossin dedicats a cobrir les carències de la humanitat; vos assegur que no existiria l'absurda i brutal situació de què tres quartes parts de la humanitat passin fam.
Actualment existeix una altra vessant en la guerra, que abans no existia, encara no s’havia creat, i és l’informàtic. Em refereix als atemptats que alguns “hakers” que tenen en nòmina, segons quins governs, i també els “particulars”, amb uns certs coneixements, una connexió a  Internet  i un ordinador o ordinadors amb les adequades prestacions i potència d’acció; poden desbaratar els espais més segurs; no tan sols dels “governs enemics” sinó d’empreses com fou el cas de “SONY”.
Aquesta guerra va col·ligada amb la de la informació, en referència a Wikileads i Assange, que sol esser més conegut amb el desvetllament de secrets teòricament tan ben guardats, de les grans potències internacionals. Aquesta informació també corre per les xarxes, tot i que en període imprès ho cobreix “The guardian”.
Possiblement amb el temps, seran els robots que lluitaran entre si.
Veurem coses, que ni Jules Verne,  ni s’hagués imaginat.
Per conclusió, hi ha guerres més sagnants, altres, menys sagnants  com la del petroli  i són diverses maneres,  d’assolir el poder.
La sofisticació de les guerres ens està deshumanitzant. Una altra tàctica del poder. Veure sang ens estarrufa, mirar un bombardeig i que després ens diguin el nombre de morts, no.  No dic res pus.

dilluns, 19 de gener del 2015

Terrorisme integrista a França i tornar sacsejar el món





Al darrer article, no vaig escriure sobre els atacs del “terrorisme integrista” a França, i si sobre la gran hipocresia dels governants  occidentals , i ara afegeix al primer mandatari del Govern d’Israel Netanyahu,  després d’haver vist la fotografia que “encapsulaven” la manifestació a París a favor de la llibertat d’expressió, ja que sembla que és una “selfie” feta i que realment no l’encapsalaren.
Vaig escriure sobre el terrorisme d’estat i com les centrals d’intel·ligència, CIA, F16, Mossad i segurament en podria afegir d’altres, que tenen el cul pelat de fer operacions de falsa bandera, i que ara mateix corr per la xarxa que l’ocorregut a “Charlie Hebdo” en podria esser un.
Repeteix i sempre ho he fet, condemnar tots els assassinats siguin el que siguin, els facin qui els facin i en nom del qui diuen que el fan ( a vegades més falç que un duro sevillano)
També condemn l’abús de poder de segons quins exercits en contra de les poblacions civil i que en lloc d’aparèixer persones com tu i jo i nosaltres, ens donen uns nombres sense cara ni ulls dels assassinats, despersonalitzant i deshumanitzant les massacres.
Hi ha prop de 34 guerres repartides pel món, i les accions bèl·liques, no tan sols a Orient Mitjà, sinó a tot el món es cobren a l’any milions de persones assassinades. Orient mitjà, Síria amb prop de setanta mil morts i Iraq que crec que s’ha perdut el compte, i el que tinc darrer era de més d’un milió dos-cents mil morts, des de que els importaren la “democràcia “ EUA.
El nombre de persones que ho han perdut tot, menys la vida, si això que viuen se li pot dir vida, desplaçades a camps de refugiats sense el més mínim per subsistir és brutal i cada dia creix més.
A Gasa i a Síria, moren de fred.
La guerra i les accions bèl·liques interessades per mantenir l’hegemonia en el món de segons quins estats, que són els que armen i financen a las zones d’interès les faccions que els interessa, o inclusiu les creen, és brutal i sanguinari.
El negoci dels exercits i venda d’armes són una part forta de la injecció econòmica de molts països del món.
Cal fer memòria, les guerres estenen un colonialisme, com ho feu la IIª guerra mundial amb el repartiment del botí dels països guanyadors. Es repartiren el botí i d’aquells vents venen les actuals tempestats. A part de les diverses guerres que des d’aquell moment s’han anat creant.
Per mantenir i protegir recursos espoliats , no han tingut cap mania, inclusiu de posar al poder dictadors, muntar cops d’estat i el que sigui necessari.
França hauria de fer memòria, no fa tanta estona, que els seus Governs, assassinaven i torturaven i executaven  als militants dels Front d’alliberament Nacional  Algerià, ja que tenien el control colonial d’aquell país. El racisme i xenofòbia va estar ben viu a França cap als “Pieds noirs” , algerians que s’havien establert a França. Si en voleu una prova, mirau la pel·lícula  “La batalla d’Argel”. I estic parlant de fa seixanta  anys.
Quins seran els resultats visibles d’aquests atemptats: De moment a França s’han desplegat deu mil soldats al carrer per protegir punts que puguin esser d’interès pels terroristes. Conclusió: L’exèrcit al carrer.
Vaig escriure que les llibertats civils es veurien retallades; ja s’està parlant d’un nou control d’Internet i del Wats app al Regne Unit, i segurament un enduriment de les legislacions ( les poden aplicar quan els hi doni la gana i a qui els interessi si els fa nosa) i l’estat de dret tocat una altra vegada. Recordeu que un dels resultats de l’11 S, fou Guantanamo que el premi Nobel de la Pau Barak Obama, havia de tancar, i encara està oberta.
Segur que es torna a una vigilància extrema als aeroports com en aquells moments i ves a saber el que s’orquestren.
Aquesta és la vertadera llibertat d’expressió i de moviments? No. Cada cert temps se’n pesquen una per continuar amb el seu pla, i no pec de conspiranoic.
Tornam tenir notícies de capçalera – cortines de fum- que taparan d’altres que no interessaven, com la pèrdua d’hegemonia mundial d’EUA, la destrucció sistemàtica del planeta, el poder econòmic en mans de més pocs, la corrupció arreu....
Haurem de continuar vigilants, denunciar i que no ens prenguin el pèl a tots.

dimarts, 13 de gener del 2015

"Noia" Josep Llimona a Portlligat







Plany dolç.
en el silent del marbre:
arpegis de melangia
dins l’oblit d’un enyor.

Un desconsol
dins l’ànima
gravat en una pedra
que en dins porta
calfreds d’un altre món.

Sé que hi ets
i et percep femenina
escampant la dolçor
d’uns instants que mai moren.

Ens reclames
un viatge
dins l’esperit.
Dins del teu esperit
que transmuta
les notes cadencioses
de dolors viscuts
a frec de cor.

Cementiris,
que guareixen
les teves imatges
i el que no hi són
les vetllen.

Quants records estimats
que transformares
amb les imatges tendres
que flairaven nostàlgia!

Un retrobament.
Un nou significat càlid
que dins del marbre glaçat
ens obri altres mons
de l’esperança.

Josep Bonnín

dissabte, 10 de gener del 2015

Atemptats terroristes a França i la gran hipocresia occidental



Simbolitzi aquest llaç negra la meva condemna a tots els assassinats produïts per qualsevol casta de terrorisme; tant la de grups armats i finançats per estats que es diuen demòcrates pels seus interessos; com pels provocats per atemptats de falsa bandera. Sempre és el Poble que paga la seva barbàrie.




Estava temptat d’escriure sobre els atemptats ocorreguts a França. Com és molt recent i cada dia hi ha noves, hi haurà més informació aclaridora i no la campanya mediàtica hipòcrita occidental, no ho faré; ja que com he escrit altres vegades, hi ha molts vessants de terrorismes orquestrat per interessos, inclusiu d’alguns països o estats que bravegen de democràcia (Guerra d’Iraq i totes les altres d’orient mitjà; creació d’Al Queda i de l’Estat Islàmic i finançament; Armament i entrenament dels Talibans...). Que han creat aquests monstres.
S’han aixecat moltes veus analitzant el que ha ocorregut i sembla que aquesta campanya de “Je suis Charlie” ja té les seves veus disconformes. Jo en sóc un més. A vegades pens que les vides de segons qui valen més que altres. Res s’ha mogut mediàticament en relació a la matança feta per Talibans a l’escola de Peshawar quan  assassinaren cent quaranta i cinc infants i va quedar muda la premsa internacional i també els polítics i governants que ara es manifesten a favor de la llibertat d’expressió.
Condemn els assassinats, els faci qui els faci i sigui on sigui.
Llegir que Jorge Fernández Diaz (PP) Ministre d’interior, amolli: “Han atacado la esencia de la deemocrácia, la libertat de expresión” després d’esser el responsable de la llei mordassa, una de les més repressives de tota la democràcia, superant la “llei Corcuera” (PSOE) la de “la patada en la puerta”, és insultant a qualsevol intel·ligència que ell no disposa  i em repoteja el fetge. La vessant del PP cap el Franquisme és evident i ara es mostren com realment són:els hereus de Francisco Franco, emprant mètodes repressius més sofisticats.
Del que ha ocorregut a França i dels qui realment mouen els fils, hi haurà temps per escriure i ho vull fer amb la ment serena, el cervell fred, per fer una clara anàlisi.
Tot i que consti, que els tres terroristes abatuts per les forces especials franceses; m’ha retornat a la memòria l’assalt al pis de Leganés ( Atemptat 11 M) on també foren abatuts els terroristes i morí un cap dels GEOS. Moltes, massa similituds.
Sembla que no interessa agafar amb vida als terroristes, ni que siguin jutjats, tal volta interessa que no xerrin, ja que podrien destapar coses que no interessen als que realment mouen els fils.
El que veig més greu i em porta a  moments històrics horribles, és que es comenci la islamofòbia contra la comunitat musulmana assentada en molts països occidentals. El discurs de la dreta i extrema dreta cercant un cap de turc com es va fer durant  1918 i dues dècades següents a diversos països europeus; Rússia, Hongria, Polònia, Àustria amb els “progroms” a les comunitats jueves, fins arribar a la “solució final” hitleriana amb més de sis milions d’assassinats: Jueus, gitanos, discapacitats. És una manera de crear una confrontació entre ciutadans que abans no hi era.
Les fòbies són molts fàcils d’alimentar quan la situació econòmica està en crisi. Si ens inventam un possible culpable, li podrem tirar a sobre tota la merda i vull esser escatològic; per part de la ineptitud des polítics, que no n’han sabut o no han volgut gestionar-la ja que obeïen la veu dels seus amos: El mercat i els lobbys financers.
Els termes confusos i ambigus: “Terrorisme jihadista, terrorisme integrista islàmic, i d’altres sense cap tipus de base per part d’alguns mitjans de comunicació, tenen una tendenciositat, per intentar assimilar dins l’imaginari col·lectiu l’Islam amb el terrorisme.  A qui interessa?
Noam Chomsky ha escrit que “EUA fou qui crea l’Estat Islàmic”, que ho hagi afirmat ell, una autoritat prou competent , m’ha alegrat. Ja que quan ho ha escrit un tal Josep Bonnín, l'han fet el mateix cas que un pet a la vela; inclusiu ha estat acusat de tenir filies cospiranòiques.
 Vaig escriure no fa massa,  que el 2015 el marcaria en gran part l’Estat Islàmic, sembla que ha estat premonitori.
La cortina de fum, la pèrdua d’hegemonia en el món d’EUA i el que ha passat a França, em referma que es muntarà una altra “creuada anti terrorisme islamista o Jihadista”. Quin serà l’estat que l’encapçalarà?
Els mateixos que encapçalaren la guerra d’Iraq?  Estendre els atemptats terroristes a Europa, pot donar  bon profit per aconseguir socis i no haver de fer la inversió tan sols un. Veurem on queden les llibertats civils.
Haurem de seguir vigilants, com sempre.

dissabte, 3 de gener del 2015

Un clam esperançador pel 2015









El meu primer article escrit l’any 2015, desitjaria que no tractés, ni d’immoralitats, ni de baixeses, ni de corrupció. Ni d’assassinats; ni de mentides de baixades d’impostos, ni de la guerra bruta que fan els països o estats que dessagnen el planeta per imposar la seva hegemonia; ni de les vergonyes d’alguns partits, entre ells el PP; tampoc del fenomen de Podemos. Tampoc vull escriure sobre desnonaments, la brutal violència de gènere ni sobre cap tipus de violència, ni el comportament més que mafiós d’alguns que es creuen tocat amb la mà de deu, ni de misèria, ni d’ignorància, i menys d’ineptes i inútils des governants. Ja en tinc la mesureta plena del 2014.
M’encantaria que aquest any que encetem fos revulsiu; ja que gran part de l’any passat fou descoratjador , que acabà  amb dos mil imputats i prop de cent-quaranta casos de corrupció.
Sembla que pels meus desitjos tingui moltes coses en contra. Que per intentar millorar el món i el model de vida cap a una harmonia, respecte, valoració de les vertaderes prioritats i necessitats ciutadanes, m’ho estan posant bastant difícil. En el fons no m’espanten  els reptes.
Així i tot, serà un any per créixer, per no lamentar-se, per continuar amb la tasca començada fa estona i que per consciència i coherència no podem ni oblidar ni delegar.
Ara que s’han acabat les felicitacions, els bons desitjos i els brindis de cap d’any i que tan sols ens queda la festa dels Reis Màgics ( que  quan surti publicat aquest article ja haurà passat i retornarem a la normalitat) estic temptat d’escriure’ls una carta, si, una carta com les que  escriu Aïna Colom, col·laboradora del mateix setmanari en el que escric. I no crec fer-ho, per no repetir les seves mateixes paraules, que podria signar una a una.   
Crec que la carta als reis i els desitjos i consecucions que els demanem s’han de fer també amb el treball i la lluita diària per intentar modificar moltes situacions injustes que estem vivint. Ja he escrit tantes vegades, que no sé si em faig pesat en repetir-lo, tot i que hi ha moltes orelles de cònsol, que cada un des de les seves possibilitats té l’oportunitat de posar el seu gra d’arena perquè les situacions es modifiquin cap a millor.
Cert que a vegades  és molt lent i es fa bastant cansat; i que el més principal és no perdre l’harmonia, la il·lusió i l’esperança per fer-les.
El pitjor que ens pot passar és donar-los poder als “assassins de somnis”  (títol d’un poema del meu recull “Cadències quotidianes”) i que ens furtin l’alegria i l’empremta per continuar fent camí. Per desgràcia n’hi ha massa, però es delaten tot d’una. Cal estar vigilants, perquè són molt sibil·lins.
Passa a passa, si volem i amb constància i disciplina podem arribar a les fites que ens proposam. Tasca individual i col·lectiva a la vegada.
El repartir i compartir aquesta harmonia, respecte, primer de tot en l’entorn més proper: Família, amistats, treball. Si som capaços de crear aquesta illa d’harmonia podem aconseguir que n’hi hagi moltes i que el món vagi canviant.
Intentar transformar i transmutar els sentiments egoistes, egocèntrics. Compartir els nostres dons i les nostres capacitats per fer les coses cada cop millor.
No és una utopia irrealitzable, si som capaços de mantenir   el centre i l’equilibri i no afluixar, malgrat a vegades el camí es trobi ple de batzers.
Començ aquest 2015 amb un clam a l’esperança. No esperem en absolut que se’ns facin les coses. Diuen que “Si vols estar ben servit, servit  tu mateix”
Acabaré, felicitant i agraint la tasca que “Somnis Reciclats” ha fet amb l’apadrinament de cartes enviades als Reis Mags, aportant per moltes persones la joguina que diversos infants han demanat. Aconseguir que cap infant de famílies que ho estan passant malament econòmicament, es quedi sense la joguina que desitja, és una gran i sensible tasca.
Existeixen moltes iniciatives de solidaritat que realment porten un component d’esperança. A més d’elles, també crec amb  el treball per la justícia social, intentant que situacions molt injustes, acabin desapareixent.
Esper i desitj que les meves paraules vos serveixin, si estau malament vos agombolin i vos donin la  certesa que malgrat tota la foscor contra la cal lluitar de valent, indubtablement la llum sempre acaba vencent-la.

Bon i esperançador 2015¡

Josep Bonnín