divendres, 31 de març del 2023

Papallona d'ales blanques

 Sent que reflecteixen el meu esperit,  lliure de llastres.

Sovint,  se m'acosten i percep el seu missatge lleuger.

Em diuen: 

-Josep ,vola, que tu pots i en saps.

No t'acovardeixis...

I transmeteu.  Per favor.

Qui ens atormenta i no ens deixa volar? 

Em responen, sempre. 

-La vostra ment, que viu en un gran camp de suposicions. 

Nosaltres som papallones,  i sent-ho, no demanem res més. 

Vosaltres,  creeu falsos mons, i  vos imagineu qui no sou.

El treball que heu de fer ,  és  descobrir,  

que sou un esperit,  que ha triat un cos humà. 

Nosaltres,  som, això simplement. 

Per què vos costa tant a vosaltres,  comprendreu? 

Vaig mirar la papallona,  amb silenci. 

La seva veritat, em va emocionar i vaig percebre,  que m'explicava, una realitat tan senzilla  que nosaltres, inconscientment,  ens ocultavem. 

Sigilosament,  li vaig donar les gràcies. 

La saviesa arriba, del saber aprendre.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

31 de març de 2023

dijous, 30 de març del 2023

Poeta profètic o profeta poeta

 Caldrà ser forts, sense perdre la tendresa. 

Temps durs ens esperen.

Caldrà l'empatia a un grau superlatiu. 

Ens volen desunits. 

No caiguem, en el seu atzucac. 


Josep Bonnín i Segura 

Avui


dimecres, 29 de març del 2023

Paraules que escalfen

Avui ha estat un dia que m'ha alegrat molt. 

En primer lloc, l'arribada a canostra, del llibre "El secret del meu nom" de Teresa Saborit,  

publicat a través d'un verkami,  al que vaig participar. 

Una crak de la literatura i la comunicació. 

Sempre visca la cultura!

Després,  m'he topat amb unes paraules, a la xarxa, dedicades a mi.

L'estimat Norat,  administrador del grup "Projecció Cultural de ses nostres illes" ; 

m'ha dedicat unes paraules entranyables,  

envers la meva participació poètica dins el grup. 

M'ha regalat una balquena de qualificatius, preciosos. 

Acompanyades d'una glosa, i una imatge fantàstica. 

A dir que m'han emocionat,  com els comentaris posteriors,  

d'altres membres del grup.

Una cullerada de mel, sempre és ben rebuda; 

tot i que mai perdre la humilitat.  

Actitud vital, per fer camí endavant.

Al grup, 

cal mencionar,  

que existeixen unes persones amb una creativitat i sensibilitat infinita. 

Una d'elles, és Josep Valls, (magnífic fotògraf) amb qui he tingut una estreta col·laboració, 

de la que orgullós estic.

Qui em coneixeu,  sempre la gratitud per endavant. 

Si vas plantant bones llavors, sempre la recollida,  és un regal.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

29 de març de 2023


https://www.facebook.com/groups/709592003094757/permalink/1212873799433239/

Enllaç de les paraules  del meu amic Norat.

dimarts, 28 de març del 2023

Hort i piscina poètica

 Avui amb molta empenta,  

m'he posat per feina a l'hort. 

Selva verge, semblava.

Descuidat massa temps, herbes de mig metre.

Per arrodonir,  la maleïda grama,  

que s'escampa arreu, 

i és complicat exhaurir-la. 

Enguany,  desilusionats, pels resultats de l'hort,  de fa un any, no en férem.

Massa esforç,  per tan poc profit. 

Amb la calorada, tot és cremà. 

Queda feina,  els bloquets encastats,  de les parades que férem.

Cansat de culejar,  bany a la piscina, per llevar-me la pardeleria.  Feia calor.

Aigua, devers el 17⁰.

No habituat,  he fet dues piscines i he sortit gelat i a corre-cuita. 

Si ho torno repetir demà,  no serà la mateixa sensació. 

Valent què és un.

Emprar altres estris,  que no siguin la ploma, és més feixuc. 

Tot i que s'ha de cuidar la terra, 

i extreure i percebre la seva poesia. 

Enguany,  si Déu vol, menjarem albercocs. 

Bon regal. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

28 de març de 2023.

dilluns, 27 de març del 2023

Dia Mundial del Teatre

La natura, l'univers,  sent que és,  

un gran espai escènic. 

Dins la tramoia,  

no tots els personatges

són amb formes humanes. 

Dins l'àmplia escenografia,  existeixen molts personatges: alguns visibles,  altres invisibles. 

Sol, Lluna, planetes,  estrelles, constel·lacions, nebuloses... coneixen perfectament els seus papers. 

També tots els animals que l'habiten. 

Així com altres fenòmens,  dins la tramoia: 

Espais dels mars. El vent,  les muntanyes,  els rius i torrentons,  la neu, la pluja,  els niguls...

Dels invisibles,  com les fades,  els follets, els gnoms i els àngels ...

Qui ha escrit,  tan excelsa obra teatral,  on també,  la improvisació,  és prodiga? 

Mils obres de teatre escrites. Mils personatges creats.

Jo també soc un personatge de l'entramat,  i he representat molts papers dintre de les candilejas de la meva historia de vida.

Un dels que més goig m'ha fet i encara ho fa, és el d'escriptor i poeta. 

Malgrat els mons existents,  amb la paraula i la fantasia,  n'he inventat d'altres, donant vida, a personatges variats, 

que serien inexistents,  sense la inspiració,  quasi sempre prodiga. 

Molta merda, Amics de la faràndula !


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

27 de març de 2023

diumenge, 26 de març del 2023

"Sin-cero"

A vegades la informació 

que mai havies cercat, 

apareix de manera sobtada. 

Quant, desconeixem, 

del trànsit de les energies.

Artistes, escultors amb marbre, a Itàlia, 

alguns tapaven les esquerdes,  per dissimular-les, 

amb cera.

Quan el sol, els arribava,es derretien i veien els errors en l'escultura. 

A Itàlia,  els escultors,  marbristes, posaven al seu taller: "sin-cero"

i els seus clients,  sabien que no estaven amanyades,  amb cera.

Una mostra de confiança,  hi havia cap a ells.

La sinceritat,  és  una actitud,  que ens porta a mostrar-nos com som.

Res a amagar. A cor obert i sense por.

Sense cap artilugi,  per entabanar als altres.

A mi, ja sigui per ingenuïtat,  o innocència; 

m'han portat moltes vegades, a escoltar el sermó. 

No veia la maldat en altres, perquè jo no en tenia.

Prou mormes,  m'arriaren i cèntims em costaren.

Avui en dia ,soc més precavid. 

Qui, em seguiu,  sabeu que jo soc: 

"Sin-cero" 

El que veis i percebeu de mi, 

és el que hi ha.

I, humilment,  em sent orgullós de ser qui soc.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

26 de març de 2023

dissabte, 25 de març del 2023

Galimaties poètic

Empro tres dits, per sostindre la meva ploma Harmonia. 

El polsar, l'índex, i el del cor, la guia.

El polsar i l'index, li donen moviment,  

per transitar,  

sobre la plana en blanc.

Podria escriure amb els ulls closos com ara faig , 

i no em manca,

per la concentració. 

Mentre no escolto,  tot i que sent el ritme del rentavaixelles. 

La glicinia florirà esponerosa,  

i totes les plantes i arbres, ens regalen el florit primaveral al jardí. 

Passeig, 

devers tres quaderns i una mini plagueta,  

a la que hi escric, 

amb un retolador blau, ornamentat,  

amb dibuixos ètnics; 

que té l'opció, 

d'esborrar les gràfies. 

Avui he anat a veure els boiets i boietons de foc; amb vídeo de l'esdeveniment.

Diumenge,  de matinada, canvi d'horari; 

avançament d'una altra hora.

Soc molt reticent, amb aquesta mesura.

Un desequilibri,  que ens afectarà a tots, sobretot,  a nadons, infants  i a persones mol velles.

Es dubte, de la seva eficàcia. 

El dissabte,  es va morint,  poc a poquet. 

Sigau feliços!


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

25 de març de 2023

divendres, 24 de març del 2023

Declaració

He ennuat,  massa,  silencis,  

a una estança difusa, 

que em portava flaires de rescus. 

Del que s'ha clivellat,  

dins ma vida, 

he barrat portes.

Ja no em serveix per res al meu present, 

i el llast ha desaparegut, enmig d'un somni,  somniat. 

Volaré lliure, sense condicionants,  

ni de vius, ni de morts. 

La meva ànima,  s'omplirà de flors novelles -alguna rossella que tant estimo-

per venerar la primavera del meu esperit 

La por, s'ha exhaurit. 

L'Univers, em nodrirà d'esperances. 

Seguiré,  

creixent, 

i res , ni ningú em furtarà l'alegria.

Sempre, 

sempre, 

no desistiré, mai, 

del camí que  he triat.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

24 de març de 2023

dijous, 23 de març del 2023

Boires marines


Roques punxegudes, 

sobresurten enmig d'unes boires marines.

Els colors embadaleixen la mirada, que agosarada,  

es perd dins la llunyania. 

Recerca un horitzó,  i es troba amb unes muntanyes.

Somnis amatents de penya-segats. 

Aix, aquesta mar nostra, que ens amaga tans secrets i misteris.

Aquests matisos de colors, enveja de qualsevol paleta de pintores. 

Qui ha congelat el moment,  destaca la seva gran sensibilitat. 

Sempre,  

la gratitud,  als que, 

son capaços de vibrar amb la bellesa. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

23-3-23 


* La magnífica fotografia és de Margarida Carrió Artigues.  Agraït molt.

dimecres, 22 de març del 2023

Paraules i poc més

Pensarós,  

si vos transmet els flaires de les meves paraules,  els olorareu? 

Ara que la primavera,  ja és aquí,  elles precisen,  la vostra estimació,  

com un adob imprescindible. 

Em revinclaré, amb elles, construiré un arc, i enviaré les sagetes dels meus somnis i percepcions.

Van de cor a cor, i si deixeu la porta oberta,  

entraran sigiloses,  a ca vostra, amb molt respecte.

Si vos porten 

pau, esperança, alegria i força per seguir caminant; 

hauran fet la tasca que devien.

Doneu-li les gràcies a elles i no a mi.

Jo simplement,  soc un poeta, 

que les vos pot transmetre. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

22 de març de 2023

dimarts, 21 de març del 2023

Posta de sol i sensacions poètiques


Davant del teclat del telèfon,  m'arriba la percepció del record, 

de la fotografia d'un amic. Màgica. 

Poesia d'imatge amb tons rogencs, d'acomiadament solar.

 Posta de sol màgica i misteriosa. 

A quin cau poètic,  s'amaga el sol, després, de emprar el seu pinzell de melangia? 

Quins misteris i secrets, se'n porta -polissó que és- fins la propera albada? 

Tindrà recança,  de donar pàbul,  a les estrelles que engalanaran el cel nocturn? 

Poesia de Natura i de Vida.

Una persona sensible, congelarà l'instant,  únic i efímer. 

I un poeta, esmaperdut,  ilustrarà,  amb algunes paraules,

el món de màgia de l'instant. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

21 de març de 2021

#DiaMundialDeLaPoesia 

* fotografia del meu amic Josep Valls Ribas. Molt agraït.

I si fos...

 Dia mundial de la Poesia 


I si la Poesia,  

fos l'ànima que vibra, 

enfront de la bellesa,  

transcrivint el llenguatge del cor, 

mitjançant 

cal·ligrafies sigil·loses 

i subtils,

per expressar,  

les percepcions efímeres,  

d'uns secrets encriptats? 

Jo em declararia un fill seu, 

que ha recercat i recerca, 

els seus secrets i misteris,  

durant tota una vida.

Poc temps,

 tal volta, 

per la immensitat 

a captar,  

enmig de temporals d'emocions,  

que ens sacsegen,  

per remourer-nos 

per dintre, i

per fer-nos arribar 

a una essència,  

a cops, 

incomprensible. 


Harmonia i Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

21 de març de 2023

dilluns, 20 de març del 2023

Llum i espelmes

Tombant l'horabaixa cap al vespre,  

escriure a la llum de l'espelma,  

les ombres que percep, 

germanes de la flama rogenca. 

Les avaries elèctriques,  et porten a un món del passat, sense interruptors. 

També s'escrivia poesia; i les plomes estilografiques , devien pertànyer a la ment d'algun inventor,  

que pretenia deixar enrere,  

les plomilles i el paper secant. 

Quasi tot, per no dir tot, et porta una evocació que pots transcriure,  al manco intentar-ho.

La manca d'electricitat,  fa paleses unes carències,  a les que t'has de conformar i acceptar. 

Una gran dependència. 

Cap informació  del que ha ocorregut. 

Un servei d'avaries,  augura,  el retorn del servei,  a les 20.30 h.

Fas un acte de fe, tot i que, no de confiança. 

Contemples l'espelma,  i penses: d'aquí no res ben obscur, la nit caurà sobre el jardí, i se l'engolirà el món de la fosca. 

Demà lluna vella i dia Mundial de la Poesia. Veurem com es porta la meva inspiració.

 Avui solstici de primavera, estació amatent que tant estimo.

Silenci.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

20 de març de 2023, i a les fosques.

diumenge, 19 de març del 2023

Empelt

 Dedicat a l'aniversari del naixement de Miquel Martí i Pol(19 de març de 1929)

El poeta del Poble i el meu referent, en poesia catalana.


Fa tanta estona, 

que ja no ho recordo,  

em vaig  empeltar 

de poeteses,  poetes,  escriptors,  pintors, escultors,  fotògrafs,  actrius i actors; I

de tot el món de la faràndula creativa. 

El meu arbust de l'ànima,  jovençà,  devers els dotze anys, fou empeltat,  més enrere no ho recordo. 

Varen començar a florir: escrits, poemes; 

branques de dubtes, pors i certeses. 

Ma mare, Maria Teresa,  va cuidar els empelts, amb amorossida estima. Quan, insegur,  li llegia algun poema, em deia:

"Pep Lluís,  escrius molt bé! Segueix"

Així ho vaig fer, ara el meu primer puntal, la primera persona que va creure amb mi, és al cel; i jo, repartint els fruits, dels empelts,  que han nodrit,  aquelles branques joves i tendres. 

Si hagués manera d'agrair,  a tots els que cregueren,  ajudaren a que els empelts donessin fruits; i que, curosament,  posaren adob, a les meves arrels; la llista seria inacabable. 

Avui, als setanta anys, me n'adon,  que la vida, m'ha apropat als adobs necessaris,  perquè les branques dels empelts florissin i fructificasin  i encara ho fan.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

19 de març de 2023

dissabte, 18 de març del 2023

Agombol i conhort

Amic meu, has encertat. 

Sensiblement ho has expressat així: 

"Josep,  els teus escrits,  donen conhort " 

Quines paraules més  entranyables...

Defineixen, el que pretenc fer, 

amb elles, 

ja què al món que vivim, 

en manca a balquena.

Quanta alegria amic, 

que em facis saber,  

la teva percepció. 

M'has emocionat, i de la emoció,  ha nascut el poema,  que és una mica teu. 

Conhort!  

Paraula màgica, que 

crea un fet alquimic, en la vida d'altri,  com l'agombol. 

Del pou de la foscor, a la clariana de la llum i l'esperança.  Preciós!

Màgia pura!

Paraules,  gestos,

 accions...que encoratgen,  

a donar la primera passa,  

per deixar enfora la foscor.

Aconhorta-re 

els moments desesperançats,  

perquè hi entri una retxillera de llum,  

per veure un nou camí.

Tu pots! No ho dubtis. 

Que les meves paraules t'aconhortin. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

18 de març de 2023


* Dedicat al meu amic Vicenç Calonge Gustà ,que sense les seves paraules, tal volta,  no existiria  aquest poema.

Gràcies.

dijous, 16 de març del 2023

L'escorpi i les batalles

Es diu , no sé, si comprovat, 

que quan l'escorpí,  es veu rodejat per foc, 

es clava el seu l'agulló i es suïcida. 

No trobar cap sortida, enfront d'una situació,  també,  a vegades , porta a l'ésser humà,  a prendre la mateixa decisió. 

No jutjaré cap dels dos casos.

No em trobo, 

 ni en la ment, ni en el cor; 

ni de l'escorpí; ni de la persona. 

Com deia una frase: "Abans de jutjar a algú,  posat les seves sabates"

Ocupa't de les teves batalles!

Si ens surts victoriós,  feu amb humilitat. 

Si estàs derrotat, 

no t'esfonsis, i prepara't millor, per la propera. 

Serà una lliçó,  veure quins punts dèbils,  té la feren perdre. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

16 de març de 2023

dimecres, 15 de març del 2023

Enamorament volàtil


Em vaig enamorar de les plomes de les aus.

De les d'escriure també i en elles he deixat el meu amor. 

En cadascuna, 

que ha arribat a la meva vida. 

Tenen vida pròpia i cal arribar a ensemblar-se.

Sabeu, perquè resguardava les plomes d'aus -trobades per carrers I boscos-

dins dels meus quaderns; per regalar-les? 

Heu tocat, acariciat mai una ploma? 

La seva suavitat,  

em porta missatges llunyans,  

de la força que ha impulsat l'au a veure cels, a assolir el seu objectiu de vida.

Aquests cels que jo sols podré,  contemplar, o imaginar o tal volta, 

veure en els meus somnis. 

La primera vegada, que vaig recollir una ploma, a la calçada, em portà, 

la inspiració d'un poema: 

"Salvem de l'asfalt,  l'origen del vol" 

Cada cop que n'he regalada alguna,  ha anat acompanyada del poema,  verbalitzat o escrit.

Sempre en deferència i gratitud cap a elles.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

15 de març de 2023.

dilluns, 13 de març del 2023

Espàrrecs poètics

 


Subtil inquina,  

porten les esparregueres, 

per escapolir-se a que, 

li robis el fruit verdurer ,

que ella ha creat.

Amenaça punxeguda,  amb pues lacerants pels dits i les mans, dels qui van rera el recercat fruit , 

atractiu,d'un color verd preciós i comestible. 

Infinitat de receptes cassolanes, 

 l'empren des de l'antigor. 

Sens desmerèixer les altres, 

la principal és la truita. 

Gust amarg i efecte depuratiu en el nostre organisme. 

Millor si són ben tendres.

Ha esclatat la temporada i els cercadors, 

s'espavilen per trobar redols, poblats.

La natura, sempre ens regala coses amb amor, 

és la raça humana, que a cops, la tracta, cruelment i no s'ho mereix.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

13 de març de 2023

diumenge, 12 de març del 2023

Jo sóc natura

Conseqüentment, 

amb el que som,

desobeiex,  

els ordres establerts.

Vaig néixer indisciplinat,  i anàrquic,  com la natura, 

que té els seus cicles propis.

I jo, estimats amics,  talment com vosaltres,  sóc natura. 

Les caligrafies que ella em regala,  on sóc capaç de crear,  

omplen infinitats de vessants de la meva vida,  

i mai me n'he empenedit, ben el contrari. 

Gratitud sempre. 

Ella, és imaginativa,  i crea secrets i misteris; 

jo, com formo part d'ella, també. 

Déu,  és música, geometria i matemàtiques,  i jo , com a xispa, guspira seva,  també. 

Per intentar expressar-me empro 

la música de les paraules,  la geometria de les lletres, i

les matemàtiques dels sentiments. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

12 de març de 2023


* Per un escrit així,  no fa tans anys, la inquisició,  m'hagués condemnat a la foguera.

dissabte, 11 de març del 2023

Actituds i percepcions

Res més determinant que l'actitud. 

Si vols percebre la bellesa,

no tan sols, eduquis la mirada.

Si ella,

no vibra ni s'intercomunica 

amb la teva ànima; 

sols percebras miratges. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

11 de març de 2023

divendres, 10 de març del 2023

T'ho dic, perquè ho sento


 Si amb les meves paraules,  

et trasllat un bri d'esperança; 

que et porti confiança,amb tu mateix,  per seguir caminant, 

malgrat els entrebancs que visquis. 

Hauràs assolit,  el coratge,

per fer que els teus somnis es facin realitat. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

9 de març de 2023

* La magnífica fotografia és del meu amic Josep Valls Ribas. 

Encanteris de paraules

Desenterenyinar,  

el cel de niguls negres, que amenatçants,  són tan desconsiderats,  

que no deixen travessar,  

els raigs del sol amatent , que ens regali un camí de llum, m'engunia. 

Em posaré a la tasca, 

mitjançant,  

aquestes paraules fulgurants, que  facin la neteja polida que pertoca.

Conec el poder que tenen, 

ja què hem transitat junts, tota una vida.

Vull obrir retxilleres,  per vèncer la foscor. 

Hem travessat valls obscurs, plens de por i desorientació; 

tot i que, també,  

hem pujat a cims majestuosos i,

hem estès la mirada, 

cap a l'infinit, 

per trobar nous camins. 

Dintre del meu sarró,  vessen aquests mots, i 

vos puc assegurar,  

que han obrat miracles. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

10 de març de 2023

dimecres, 8 de març del 2023

Dones i dies internacionals

Si parlo de dona, 

ho faig, com a persona, 

amb els mateixos drets que els homes. 

La dona,  

com a gran creadora de vida; 

i durant molt temps, 

educadora dels fills.

Encara a hores d'ara. 

La seva repressió i opressió,  ha generat infinites injustícies; 

i les inquisicions,  dins la societat patriarcal han estat i són paleses. 

L'educació de la igualtat,  

s'ha de fornir dins casa, des de la família. 

Que és una cèl·lula de la constitució social. 

Quan le dones, han triat el camí de la llibertat,  per reivindicar els seus drets; han estat perseguides, reprimides  i molt cops assassinades. 

L'home,  no volia perdre el paper preponderant i no ho podia consentir.  

Tindria una competència massa forta? 

Tenia por i el seu únic discurs era la violència, a través de tot el que controlava, inclús "justícia"? 

La dona, posseïdora d'una intuïció superior,  a la dels homes que no han sabut integrar "lo femení " a les seves vides.

No em sabria gens greu, si hagués de tornar néixer,  fer-ho com a dona.

Voldria en aquest dia, no s'hagués de reivindicar res. 

Seria senyal certa, que la societat ha madurat i

que la injustícia cap a la dona, ha deixat d'existir. 

Mentre el sistema econòmic,  capitalista,  amb components filosofics,  neoliberals; 

el camí no serà senzill, 

per a tots els éssers humans sensibles i empatics. 

Caldrà continuar fent feina, amb la màxima honestedat.

Integrar "el femení " i "el masculí " perquè arribin a l'equilibri,  és una tasca dura, tot i que possible. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

8 de març de 2023

dimarts, 7 de març del 2023

Des d'on? No ho sé...

El teu millor poema,  no l'escriuras mai. 

Ets una recerca constant. 

Olores flaires que vols expressar. 

Desxifres...

Després,  t'aventures,  

amb la teva ploma (Harmonia) i deixes petjada. 


*******


La meva besada de gratitud,  destil·la tendresa. 

Accepta-la, si vols. 

Sols això,  et puc oferir. 


*********


Voldria  que em mirassis i descobrisis, que l'estimació,  

pot esvair boires. 


*******


Renaixem,  

quan enlloc d'acomodar-nos 

en les nostres pors; 

ens convertim,  

amb fars, d'esperances i somnis. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

7 de març de 2023

dilluns, 6 de març del 2023

Vertigen poètic


No m'interessa 

fer molts anys. 

Si,

els que arribi a viure, 

em portin a un equilibri,  

i a una maduresa. 


*******


Quan deix, 

que les mevés paraules,  

volin lliurament,  

m'identifico amb una àguila. 

Els mots, que neixen de la font del cor, 

et donen i regalen ales,

per a descobrir, 

 tots els cels. 

*******

Cadascú, 

es pot negar a assimilar,  

les vivències que li pertoquen. 

Més prest o tard,  

ho haurà de fer.

Si malgrat tot,  renúncia, 

de res li servirà; 

la moneda en que pagarà, serà el dolor. 


*******


Per comprendre el teu silenci,  

he escoltat,  

la vibració,  

de la meva ànima. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

6 de març de 2023

diumenge, 5 de març del 2023

Somriure

Sí m'expreses, 

els teus sentiments amagats,  amb un somriure;

em fixaré en els teus llavis i els teus ulls.

Si el que em regales, 

és net, 

la teva mirada aprofundirà en la meva, 

deixant la petjada del missatge. 

No hi cabrà ni la ironia ni el sarcasme. 

Serà una promesa sigilosa, 

que mai es trencarà. 

La guardaré en un jardí secret,  i,  

quan em manqui la força i l'esperança; 

tornaré a recordar-la, com un elixir màgic, 

dins l'espai amorós,  

que li hauré resguardat, 

dintre el meu cor.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

5 de març de 2023

dissabte, 4 de març del 2023

Conjuncions planetàries


Contemplar el cel nocturn,  sempre m'ha fascinat. 

Al jardí de casa, poca contaminació lumínica hi ha.

Veure les diverses estrelles i constel·lacions (malgrat no en sigui massa entès) m'embadaleix. 

Cada vespre, ara menys temps,  pel fred, 

gaudeix del majestuós espectacle, 

si no està ennigulat. 

Encuriosit per la conjunció: Júpiter-Lluna-Venus.  És una il·lusió òptica, els planetes estan allunyats,  cents de  milions de kilòmetres. 

Recercar, m'encanta, i rememorar,  també. 

Júpiter,  és un planeta benefactor. 

Els seus atributs: l'àguila, el llamp i el ceptre.  

Era l'equivalent,  al déu Zeus (grec) i el significat etimològic: "Pare de la Llum"

Representa: La saviesa,  el pensament i els doblers. 

Venus, o l'estel de l'alba,  s'associa a Afrodita. 

Deesa de l'amor:  eròtic,  no romàntic. 

La Lluna, representa, lo místic, lo ocult, la màgia i l'encantement. 

Aquesta conjunció,  astrologicament,  aportarà: èxit, confiança,  renovació i amplitud mental (que tant manca).

En un món,  on tot és mou a través d'energia i que grans savis i pensadors,  han afirmat: "tot és energia" 

com dubtar que aquests fenòmens,  influiran en nosaltres? 

Ho deix aquí,  per si voleu respondre o qüestionar. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

4 de març de 2023

divendres, 3 de març del 2023

Dia internacional dels escriptors... (Escriptores?)


Aprendre a percebre el que sents,  i transmetre,  través de les paraules,  

ho considero una feina de tota una vida.  

Apreciació personal. 

Sóc autodidacta  i he assolit,  

molts coneixements,  

d'altres escriptors i escriptores. 

He investigat i per les meves mans, 

han passat mils de llibres. 

He fet diversos cursos, de l'obra Cultural Balear,  per aprendre a escriure la meva llengua materna, reprimida i oprimida. 

També,  m'ha inspirat la Natura,  

i com no, la observació. 

La meva curiositat,  m'ha donat moltes alegries, a vegades, algunes tristors,  pel que he descobert. 

Al cap dels anys,  

he assolit,  el que m'havia proposat:

Escriure mitjanament bé. 

Vull dir, tenir un cabal de paraules,  suficients,  

per expressar sentiments i emocions. 

He anat sempre acompanyat de l'estimada imaginació. 

Difícilment, atreurà als lectors,  una persona sense imaginació, que intenti escriure. 

No em vull definir, ja què sent que fer-ho, és limitar-se,  

així i tot: Em declaro poeta. 

Mai he escrit res per a la posteritat. 

Si queda un llegat meu, estaré molt orgullós si algú l'aprofita.

La xarxa, Internet i altres aplicacions,  les aprofito per transmetre el que em cou per dintre. 

Em trobo content i satisfet de mi, 

tot i que, a hores d'ara,  

aprenc cada dia,

de molts mestres. 

Humilment,  

no puc ni  vull afirmar,  

que he arribat a certa saviesa. 

Sereu vosaltres,  qui amb el que heu llegit meu, ho podreu afirmar o negar. 

Les meves paraules,  sempre han sorgit del cor, i aquesta realitat,  

m'ha fet,  poder fer, vibrar el cor dels  altres. 

Fer-ho, ha estat un gran privilegi,  i 

anar  treballant el meu do, per millorar-lo, 

una tasca, que no acabarà mai.


Josep Bonnín i  Segura 

Vilafranca de Bonany 

3 de març de 2023

dijous, 2 de març del 2023

Contarelles d'en Lleopard


Nosaltres,  tenim un jardí màgic. 

Una lantana (ara podada,esperant a florir en primavera) ben igual que la buganvilla i altres arbres.

Les plantes variades dels cossiols,  han resistit la nevada. 

Tenim un hort que és una selva verge,  de males herbes.  

Hi ha un albarcoquer, un cirerer, una llimonera, una olivera petita i un llorer altissim. 

Tenim una piscina d'aigua salada que és un goig.

L'altre dia, fent el meu vol matiner, l'aigua és movia de manera estranya. 

Feia remolins i no estava en marxa la depuradora. 

M'hi vaig acostar,  amb precaució. 

No vos podeu imaginar l'ensurt,  quan vaig veure comparèixer el cap d'un cocodril. 

Em va mirar amb atenció i no es va fer l'estrany. 

Atentament li vaig demanar com havia arribat a la piscina. 

- Josep (sembla que molta fauna,  coneix el meu nom) .

M'estaven translladant en avió,  per portar-me a la selva.

Entrarem a una zona de turbulències i tot es va remoure. 

La porta de la bodega,  sobtadament,  es va obrir i jo -em dic Lleopard- broma d'un membre de la tripulació,  per les taques que m'havien sortit durant el trajecte.

Estava estorat,  coses estranyes passen, cap com aquesta. 

- Deu estar molt freda l'aigua, Lleopard. 

- Cert Josep, ara bé, aprofitaré, per fer el que havia de fer a la selva.

- Vols dir? I que era? 

em tens encuriosit. 

- Per aquesta època,  fem un canvi de pell.

La que està morta,  l'ens desempellaguem, i la nova ressorgeix brillant.

Vaig contemplar en Lleopard,  mentre giravoltava. 

Una pell, semblant a una escorça,  va surar enmig la piscina i ell ben ufanós. 

-I ara que penses fer Lleopard? 

- He enviat un correu electrònic als que m'han de vindre a cercar.

No tardaran gaire. 

Al cap d'una estona, el brogit de les ales d'un helicòpter,  una persona baixava amb una corda i portava un arnès per enganxar en Lleopard. 

-Josep, quina sort, haver encertat la piscina.  Fou un miracle. 

Quan ja el treien de l'aigua, ens acomiadarem. 

-Visc en un llac de Sud-àfrica,  si alguna vegada hi vas, vine'm a visitar, a la meva pell antiga, hi ha el meu telèfon.  Per Whasapp et donaré la localització. 

Sempre havia cregut,  que el cocodrils eren agressius,  i en Lleopard em va donar una sorpresa. 

Enganxat i pujant cap a l'helicòpter, va parlar: 

-Josep, escriu alguna cosa sobre mi, els que llegeixen els teus escrits estaran encantats. 

-Gràcies Lleopard,  així ho faré.  Bon viatge. 

Vaig treure la seva pell antiga, la vaig deixar al sol, sense saber, que n'arribaria a fer. 

Quan arribi la inspiració,  ja ho decidiré. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

2 de març de 2023