Hort i piscina poètica

 Avui amb molta empenta,  

m'he posat per feina a l'hort. 

Selva verge, semblava.

Descuidat massa temps, herbes de mig metre.

Per arrodonir,  la maleïda grama,  

que s'escampa arreu, 

i és complicat exhaurir-la. 

Enguany,  desilusionats, pels resultats de l'hort,  de fa un any, no en férem.

Massa esforç,  per tan poc profit. 

Amb la calorada, tot és cremà. 

Queda feina,  els bloquets encastats,  de les parades que férem.

Cansat de culejar,  bany a la piscina, per llevar-me la pardeleria.  Feia calor.

Aigua, devers el 17⁰.

No habituat,  he fet dues piscines i he sortit gelat i a corre-cuita. 

Si ho torno repetir demà,  no serà la mateixa sensació. 

Valent què és un.

Emprar altres estris,  que no siguin la ploma, és més feixuc. 

Tot i que s'ha de cuidar la terra, 

i extreure i percebre la seva poesia. 

Enguany,  si Déu vol, menjarem albercocs. 

Bon regal. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

28 de març de 2023.