He ennuat, massa, silencis,
a una estança difusa,
que em portava flaires de rescus.
Del que s'ha clivellat,
dins ma vida,
he barrat portes.
Ja no em serveix per res al meu present,
i el llast ha desaparegut, enmig d'un somni, somniat.
Volaré lliure, sense condicionants,
ni de vius, ni de morts.
La meva ànima, s'omplirà de flors novelles -alguna rossella que tant estimo-
per venerar la primavera del meu esperit
La por, s'ha exhaurit.
L'Univers, em nodrirà d'esperances.
Seguiré,
creixent,
i res , ni ningú em furtarà l'alegria.
Sempre,
sempre,
no desistiré, mai,
del camí que he triat.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
24 de març de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada