Les Marxes de la Dignitat contra la indignitat d’un Govern

Les estratègies del poder dictatorial són sempre les mateixes. S’han repetit a lo llarg de la història.

El poder no vol en cap cas la intervenció ciutadana en la política ( votar si i res pus). Altres intervencions, no; si no està degudament controlada. Sols es pot permetrà el que no mourà res i deixarà el seu estatus ben igual.

Poden permetrà uns certs “escapaments de pressió” perquè l’olla no rebenti i els ciutadans i ciutadanes tinguin la impressió que gaudeixen de llibertat. Cert és: Llibertat vigilada i controlada.

Amb la introducció, pas a analitzar com el poder i la informació ( quart poder) han influït en la Marxa de la Dignitat a Madrid a la seva conveniència.

En primer lloc, els mitjans de comunicació oficial i adeptes al règim o poder instituït, com sempre, minimitzaran el calat de les marxes. Restaran importància i procuraran no donar-les el més mínim de publicitat. Faltaria més fer l’efecte crida; ja que hi ha massa gent emprenyada que podria sortir també al carrer.

Les informacions seran prou estudiades i sobretot, els titulars; es faran com una obra d’enginyeria . Són la part de la notícia que més impacta.

La informació hauria d’esser veraç , com a dret fonamental ciutadà ,  article 20   de la Constitució Espanyola de 1978. I uns collons!

Els grups editorials poderosos al servei del poder i que són poder, tant paper com audiovisuals, s’encarregaran de desvirtuar la protesta, intentant  criminalitzar-la: de les paraules “radicals, antisistema, ultra esquerra que rebenta, i violents descontrolats” formen part del manual.

Faig un parèntesi, per referir-me a la ineptitud de segons quins governants, pocs se’n salven. Ada Colau, representant PAH, a les declaracions del PP Madrid en el twiter dient que la marxa estava organitzada per ultraesquerra i ultradreta a la vegada. Els hi contesta que: “Ells simplement són ultraestupidesa” Zas, en la boca com ara s’empra.

Les Marxa de la Dignitat, sis columnes de diversos llocs  de l’estat espanyol, confluents a Madrid ,  que han sumat prop de dos milions de persones, i que durant el seu transcorre se’ls hi han posat pals a les rodes per tot allà on passaven i estava desgovernat pel PP. Des de problemes per dormir, com a intentar fer pagar una doblerada per un dia d’emprar un espai públic; per part dels “demòcrates” de torn.

Dia 22 de març, l’acte de la Marxa per la Dignitat transcorre pacíficament i sense problemes. Aquesta imatge no interessa gaire als mitjans de comunicació adeptes al poder. Interessen més i millor enfrontaments. Imatges de ciutadans i ciutadanes apallissats pels antiavalots, perquè han aparegut grups provocadors de violents descontrolats ( Sempre presumptament, aquests provocadors poden esser infiltrats ben pagats o pagats amb favors; o membres policials camuflats, com ha passat més d’una vegada i hi ha proves fotogràfiques) .

Curiós, la càrrega de la policia contra una manifestació comunicada i autoritzada es fa abans del termini de la dissolució de la mateixa. Els provocadors, no sé si havien posat el rellotge a punt. 

Resultats de la càrrega, segons els mitjans de comunicació: 101 ferits. 34 manifestants 67 policies. 24 persones detingudes. Ja tenim les imatges que interessaven per criminalitzar la marxa.

Cristina Cifuentes, Delegada Govern de Madrid, diu que ha estat una llàstima que una manifestació pacífica hagués d’acabar així. Quan vessa la hipocresia, silenci tal volta?  

Les  estratègies que comporten un cert vessant feixista; són de llibre de manual.

Tant la dictadura franquista, com el III Reich, les va emprar i també afirmar que la majoria de “democràcies” del món i ja no parl de les Dictadures consentides pels països demòcrates, si interessen les empren igual.

Dia 23 tindran les imatges que es volien, sobre els bons antiavalots, ferits pels provocadors i els grups d’extrema esquerra que es dediquen a rebentar les manifestacions, dixit la Delegada del Govern de Madrid. I aquest serà el missatge que es comunicarà a la població.

Una imatge val més que mil paraules , i unes imatges manipulades, tergiversades i a més provocades, perquè passin, valen més d’un milió de paraules. Material de portada.

Un apunt de darrera hora, la mort  de  l’expresident del Govern Espanyol Adolfo Suarez, els hi anirà de conya, perquè el tema de la marxa no estigui en palestra i podeu estar ben segur que ho aprofitaran. Rajoy ja ha declarat tres dies de dol nacional. Possiblement actes d’homenatge. De conya, repeteix.

Maleïu als botxins dels vostres somnis!

No romandran

els meus silencis buits.

La meva tristor

ja no és per a mi.

Reneix en el meu cor

pels que menys tenen,

pels qui han obligat

a tenir l’estrellat com aixopluc

i malviuen als trespols dels carrers.

Malviuen amb mi

els mots que no transformen

vides, idees i  consciències

i ells tossuts m’obliguen

a esser temerari i provocador

expert en flastomies

que donen veu

als que no podem maleir

als botxins dels seus somnis.

Si ells no tenen futur

quin futur tindré jo?

Primera aportació al Dia de la Poesia Catalana a Internet

17/3/2014

Atemptats de falsa bandera. 11 M: més foscors que clarianes

Dia 11 farà 10 anys del brutal atemptat terrorista de l’11 M, orquestrat amb la xifra  “fatídica”de l’11 com l’11 S a Nova Iork a les Torres Bessones.

Dins la història han existit bastants atemptats de falsa bandera. Sol cal fer memòria històrica, tan necessària avui en dia.

L’11 S, li va anar perfectament al President d’EUA, George Bush, per a restringir llibertats civils i justificar la guerra contra Iraq a més posar sobre la taula del món, la creuada en contra d’un enemic nombre un que atacava als ciutadans i ciutadanes de tot el món i que ell es convertia amb el messies salvador que el combatria: Alqueda. Va aconseguir que retornés el patriotisme estatunidenc, que les banderes ondegessin arreu, i que una gran part del poble EUA, donàs suport al Govern d’aquells moments. A Més de demonitzar l’Islam. Bona feina va fer.

Aquell messies ara es troba desaparegut en un ranxo de Texas i no se n’ha tornat a saber res pus.

A l’Estat Espanyol, el resultat no fou el mateix. El govern del PP, a punt de perdre unes eleccions generals on la votació era dia 14 de març i dia 11 arriba el pitjor atemptat de la història de l’estat espanyol amb més de 190 morts al metro de Madrid.

Al final perdé la majoria absoluta i les eleccions.

La gestió del Govern d’aquell moment fou nefanda. Angel Acebes, ministre de l’interior  volia carregar el paquet de l’atemptat a ETA, versió que posteriorment va caure per si sola.

Zaplana jugant a muntar un aparell a veure si aconseguia que el mateix patriotisme que havia sorgit a EUA, també ressorgia a Espanya. No ho aconseguí ni ell ni en Rajoy.

Rajoy, sortint per televisió quan ciutadans i ciutadanes estaven congregats a les seus del PP, el dia de reflexió ( dia 13 de març) amb un gest provocatiu enviant a la gent a casa. Si mal no record  Almodovar, feu declaracions sobre que podria esser un cop d’estat encobert ( un relat amb el mateix nom vaig escriure que es troba publicat el meu llibre de relats breus “Sota la meva mirada” publicat el 2009) per intentar que s’anul·lessin les eleccions. Rajoy feu les declaracions com a candidat a la presidència en jornada de reflexió i la Junta Electoral, callada com un mort. Quan sorgí en Rajoy al seu darrera hi havia les sigles del PP i el seu log.

No sé si algú recorda de quina manera EUA, va aconseguir tenir l’excusa i justificació per declarar la guerra a Espanya i reconquerir les colònies espanyoles del Pacífic, Un auto atemptat al cuirassat Maine; i carregant la culpa a militars espanyols ( o sigui terroristes).

Tampoc sé si recordau com EUA, va tenir la justificació per entrar a la II guerra mundial contra el Japó. Bombardeig de la base naval de Pearl Harbour; amb prou dubtes històrics de què els comandaments no coneixeran que s’anava a fer el bombardeig i no feren res per evitar-lo, malgrat milers de soldats nord-americans hi varen morir.

No ve d’estrany els atemptats de falsa bandera o com s’ha deixat que existissin víctimes propiciatòries si ha interessat.

A dir que avui es poden preparar igualment si interessa per uns interessos obscurs de segons quins governants, no perdre el poder i tenir la justificació per fer coses que legalment no s’aguantarien en absolut.

Ho deix com a reflexió.

Dir que la Comissió de l’11 M, deixa més dubtes que clarícies. Un dia apareixerà la vertadera història de l’atemptat de l’11 M, perquè va ocórrer i qui hi havia darrera. Jo tinc les meves sospites.

Aznar en una compareixença per TV va donar una pista. Va dir que els ideòlegs de l’atemptat no es trobaven ni a colines llunyanes ni a deserts. Jo sé, malgrat encara no es pugui demostrar que estaven molt més propers. Amb aquestes declaracions hi estic completament d’acord.

Jo crec i presumptament, que els ideòlegs eren molt més propers. Vaig veure una entrevista a Aznar per TV5, posteriorment va desaparèixer el vídeo; on en unes declaracions va dir i ho pos en castellà: “Lo que querian los terroristas,,,” en aquell moment amb la seva ma dreta es va assenyalà el seu pit. No hi afegeix res pus.

Vull acabar aquesta reflexió que s’ha convertit amb un article, en record de totes les víctimes del brutal atemptat, de tots els ferits , de tot el dolor que varen viure els familiars. Per a ells, que tenen tot el dret, la veritat clara i transparent un  dia ha de sorgir. La memòria històrica que molts volen ocultar, apareixerà i sabrem qui foren els responsables d’aquella gran barbaritat i dels presumptes assassinats pels interessos que fossin.

Reflexió sobre els Partits Polítics i les Candidatures d’Unitat Popular

 

Una idea clara

Quan el Partit Popular no representa el poble i és un defensor del gran capital, sistema financer i multinacionals que formen el sistema econòmic capitalista, el qual amb la seva connivència, crea exclusions, atur, pobresa, carència del que és bàsic que es troba legislat a la Constitució Espanyola de 1978 i a la Carta de Drets Humans de  les Nacions Unides. I que quan es reclamen aquests drets, emprà la repressió directa contra el Poble que surt al carrer.  No parl dels casos de corrupció a balquena. No considerau prou motius per girar-los l’espatlla?   

Un PSOE, que no en té res de socialista i encara menys d’obrer i que quan governa segueix les mateixes passes dels altres. Mai la banca va tenir tant beneficis, com durant el mandat de Felipe Gonzalez.  Ara bé, espanyol si que ho és, bé ho són.

Quan ens venen falses promeses durant la campanya electoral, que molts saben que no podran complir o que els seus amos els impediran complir-les, si en tenien alguna intenció de fer-ho. Ens trobam vivint dins d’una plena mentida.

Res canvia amb el vot, simplement el repartiment de cadires, sous i privilegis. A vegades quan veig les urnes em dóna un repèl que no puc i he decidit no formar part de la comèdia. Sent que si vaig a votar, estic perpetuant el mateix sistema injust contra el qual estic lluitant des de fa molta estona, perquè s’esbuqui d’una vegada.

Desitjaria que un dia en una jornada electoral, hi hagués un 99.9% d’abstenció. Missatge conscient del Poble: No creiem en cap dels vostres projectes, ja que ens heu mentit massa vegades, per tant vos deslegitimam per a seguir “governant” pels vostres interessos i no pels nostres.

La llei d’Hondt, malgrat en teoria, una persona és un vot; el repartiment es fa a gust dels partits majoritaris. No la modificaran mai, ja que seria tirar-se pedres sobre les seves teulades.

El vot útil que he practicat a  contracor i m’ha fet sentir hipòcrita i de mala lluna després. No ha servit de res. Recordau la frase d’en Zapatero “ No os fallaré”  O d’Aznar “España va bien”? Mentides com una catedral.

Existeix alguna  alternativa d’esquerra no venuda al sistema?  Algun partit que no agrani cap a ell per intentar perpetuar-se, engrandir-se i tenir més quota de poder?  Un tan sols  he trobat, hi és la Candidatura d’Unitat Popular- Alternativa d’esquerra.

A més l'única opció democràtica de participació del “poble” és la de votar cada quatre anys i ja s’encarregaran amb les maquinàries de poder ( mitjans de comunicació i TV incloses) de vendre el seu producte (part amb doblers públics i part amb ajut d’empreses amigues,  que llavors hauran defensar els seus interessos).

Ambdós partits han tingut finançaments il·legals: PSOE cas Filesa, PP tema Barcenas. Per  les nostres contrades, tot el tema d’en Quart, Túnel de Sóller, Brokerval i  dimissió de Gabriel Cañellas i declarat no culpable per prescripció de delicte. Na Salom hi era per allà i ara per mèrits és la Presidenta del Consell Insular. Ret saber fer feina al costat dels qui toca.

Al que anava, després d’haver venut el peix, i haver aconseguit el vot, se n’obliden del poble que havien tingut en compte i retorna la política de pactes i de despatxos, per anar arreglant els “seus temes. "Lo nostro” No!. “Lo seu”. O sigui Governar pel poble, però sense el poble.

Durant el 15 M, es corejava i es duia el lema en pancartes: “No ens representen”

Personalment, ja he escrit que en l'única opció política en que crec ara mateix és amb les Candidatures d’Unitat Popular.

Aquestes candidatures sorgiren impulsades per la necessitat dels moviments socials de les quals sortiren, tinguessin representació a les institucions; sobre tot d’àmbit municipal, malgrat ara a Catalunya, tinguin tres representants en el Parlament.

La seva estructura és assembleari; els sous dels seus regidors/es, diputats/es, és coherent i la resta del que cobren va a la CUP pel finançament. No depenen de cap banc i poden dir-li a un banquer, lladre a la cara, com feu David Fernàndez Diputat al Parlament. Aquesta Alternativa d’esquerra, no és jeràrquica com si els altres partits a l’ús. Si sorgís una CUP, tindria clar a qui votar.

A Mallorca han anat  sorgint moviments d’esquerra que porten una alenada d’aire fresc. Per a mi són l'única opció de canvi i transformació.  El temps dirà.

Enmig de la incultura i la hipocresia: la ineptitud

                                                             Joana “Trepitja sa MoMA”

N’Otilio i en Pepe Gotera, eren o són uns personatges de TBO a l’igual que En Mortadelo i en Filemón·. Nosaltres, per les nostres contrades tenim un grapat de personatges similars, tot i que n’hi ha  un que se’n du la palma. Ja no sé si és de còmic o d’òpera bufa. O un personatge de “El empastre”.

“Na Joana Trepitja” i de llinatge “Sa MoMa” ja que per intentar-ho salar tot, també ho va fer amb “Museu of Modern Art” de Nova Iork. El rebatejà com “Sa MoMa”. Entre la traducció de l'informe PISA, segurament al bálêá,  per en TREPITJA i aquesta altra endemesa cultural. Hom no deixa de flipar. Que ho faci la Consellera d’Educació, Cultura i Universitat” Un es demana, de quina educació i de quina cultura? I com una persona amb aquest alt nivell “cul- tural”  pot ostentar tal càrrec.

Diuen que la ignorància és atrevida, gosada. En el cas de Na Trepitja Sa MoMa, és esperpèntica.

Bot de lloc. Me’n vaig a la manifestació en contra de les prospeccions petrolieres del passat dia 22 de febrer. Una part de la cúpula del PP ( a la colònia de Palma de Mallorca) hi assistiren i  intentaren de totes totes- ara mateix que s’acosten les eleccions- penjar-se la medalla com si fos seva la iniciativa. Sé amics que foren a la manifestació, que quan els veren, escaparen foragitats com ànima que veu el dimoni.

Pens que no era al carrer que tenien les feines, ja que bon sou cobren per fer la feina encomanada de defensar els interessos del Poble Mallorquí ( panxó de riure permès). Havien de partir cap  a Madrid a trobar i pressionar d’alguna manera el Ministre d’Indústria en Soria i venir baix el braç amb una promesa ferma que s’aturarien les autoritzacions a les esmentades prospeccions, pel dany que poden fer a les Illes Balears i Pitiüses que vivim en un gran percentatge de la industria hotelera.

Però Cà barret! , quatre dies després de la manifestació, agafen els atapins per anar a Madrid cinc, entre diputats i diputades del PP. A què no sabeu que votaran, idò si, votaran   a favor de què es fessin  les prospeccions petrolieres. Rajoy mana.

Qualificatius que ara mateix em surten: Esbart d’hipòcrites i traïdors al Poble de la colònia de les Illes Balears i Pitiüses? Si. Personatges esperpèntics de doble o triple moral? També. Que ens han venut en nocturnitat i traïdoria? Un altre que si. Què estic indignat? I tant com qualsevol que estima la nostra terra i la volen fer malbé.

Ineptitud, i incongruència i hipocresia “Marca España” que quan diuen que defensen “Lo nostro” pensen simplement que defensen “Lo seu”.

Carnestoltes? Idò hi ha elements que van disfressats tot l’any.

Dels personatges que lideren el PP a les nostres illes amb el cabdill del President Joserra I  El venut; no en tinc ganes d’escriure més; com tampoc de segons quins personatges com  d’en Pere Navarro I El visionari” i el seu ridícul permanent que està fent amb el procés sobiranista pel dret a decidir a Catalunya . L’ombra de Rubalcaba ( PSOE) planeja com un voltor; i -és que tant el PP, com el PSOE, dos partits centralistes i espanyolistes, posaran tots els entrebancs, perquè el poble català pugui fer un exercici clarament democràtic amb en referèndum del 9 N.

Ambdues formacions polítiques, duen a la pràctica allò tan conegut que és la seva definició de democràcia: Governar pel Poble, però sense el Poble.

Per les nostres contrades, tarannà, no  diré que de còmic, però si que el Poble els hi és un pet a la vela. Tan se’n foten si l’arruïnen amb impostos; si gasten els doblers a balquena. Si incrementen un deute que haurien d’intentar eixugar un poquet cada mes. Ca, amb la barrabassada de l’IBI, que ben aviat arribarà el període de pagament “voluntari” diuen, Au va, no em facis riure que si no el pagaves et toca el recàrrec.

Mentre ells, deuen  al Poble de Sóller prop de QUATRE MILIONS D’EUROS DE SUBVENCIONS DEL TÚNEL DE SÓLLER  i no els passa res de res. Simplement, deixen caure: “Quan hi hagi tresoreria ho pagarem” Idò si que n’han trobada de liquiditat  per pagar Transports i Farmàcies.

Al Govern Balear, el Poble de Sóller també li fa un pet a la vela.Veurem quan s’apropin les eleccions municipals.

Aplec, idò.