Les estratègies del poder dictatorial
són sempre les mateixes. S’han repetit a lo llarg de la història.
El
poder no vol en cap cas la intervenció ciutadana en la política ( votar si i
res pus). Altres intervencions, no; si no està degudament controlada. Sols es
pot permetrà el que no mourà res i deixarà el seu estatus ben igual.
Poden permetrà uns certs “escapaments de
pressió” perquè l’olla no rebenti i els ciutadans i ciutadanes tinguin la impressió
que gaudeixen de llibertat. Cert és: Llibertat vigilada i controlada.
Amb la introducció, pas a analitzar com
el poder i la informació ( quart poder) han influït en la Marxa de la Dignitat a Madrid a la
seva conveniència.
En
primer lloc, els mitjans de comunicació oficial i adeptes al règim o poder instituït,
com sempre, minimitzaran el calat de les marxes. Restaran importància i
procuraran no donar-les el més mínim de publicitat. Faltaria més fer l’efecte
crida; ja que hi ha massa gent emprenyada que podria sortir també al carrer.
Les
informacions seran prou estudiades i sobretot, els titulars; es faran com una
obra d’enginyeria . Són la part de la notícia que més impacta.
La informació hauria d’esser veraç , com
a dret fonamental ciutadà , article 20 de la Constitució Espanyola
de 1978. I uns collons!
Els grups editorials poderosos al servei
del poder i que són poder, tant paper com audiovisuals, s’encarregaran de
desvirtuar la protesta, intentant
criminalitzar-la: de les paraules “radicals, antisistema, ultra esquerra
que rebenta, i violents descontrolats” formen part del manual.
Faig
un parèntesi, per referir-me a la ineptitud de segons quins governants, pocs se’n
salven. Ada Colau, representant PAH, a les declaracions del PP Madrid en el
twiter dient que la marxa estava organitzada per ultraesquerra i ultradreta a
la vegada. Els hi contesta que: “Ells simplement són ultraestupidesa” Zas, en
la boca com ara s’empra.
Les Marxa de la Dignitat, sis columnes de
diversos llocs de l’estat espanyol,
confluents a Madrid , que han sumat prop
de dos milions de persones, i que durant el seu transcorre se’ls hi han posat
pals a les rodes per tot allà on passaven i estava desgovernat pel PP. Des de
problemes per dormir, com a intentar fer pagar una doblerada per un dia
d’emprar un espai públic; per part dels “demòcrates” de torn.
Dia
22 de març, l’acte de la Marxa
per la Dignitat
transcorre pacíficament i sense problemes. Aquesta imatge no interessa gaire
als mitjans de comunicació adeptes al poder. Interessen més i millor
enfrontaments. Imatges de ciutadans i ciutadanes apallissats pels antiavalots,
perquè han aparegut grups provocadors de violents descontrolats ( Sempre
presumptament, aquests provocadors poden esser infiltrats ben pagats o pagats amb
favors; o membres policials camuflats, com ha passat més d’una vegada i hi ha
proves fotogràfiques) .
Curiós, la càrrega de la policia contra
una manifestació comunicada i autoritzada es fa abans del termini de la dissolució
de la mateixa. Els provocadors, no sé si havien posat el rellotge a punt.
Resultats de la càrrega, segons els
mitjans de comunicació: 101 ferits. 34 manifestants 67 policies. 24 persones
detingudes. Ja tenim les imatges que interessaven per criminalitzar la marxa.
Cristina
Cifuentes, Delegada Govern de Madrid, diu que ha estat una llàstima que una
manifestació pacífica hagués d’acabar així. Quan vessa la hipocresia, silenci
tal volta?
Les estratègies que comporten un cert vessant feixista;
són de llibre de manual.
Tant la dictadura franquista, com el III
Reich, les va emprar i també afirmar que la majoria de “democràcies” del món i
ja no parl de les Dictadures consentides pels països demòcrates, si interessen
les empren igual.
Dia
23 tindran les imatges que es volien, sobre els bons antiavalots, ferits pels
provocadors i els grups d’extrema esquerra que es dediquen a rebentar les
manifestacions, dixit la
Delegada del Govern de Madrid. I aquest serà el missatge que
es comunicarà a la població.
Una imatge val més que mil paraules , i
unes imatges manipulades, tergiversades i a més provocades, perquè passin,
valen més d’un milió de paraules. Material de portada.
Un
apunt de darrera hora, la mort de l’expresident del Govern Espanyol Adolfo
Suarez, els hi anirà de conya, perquè el tema de la marxa no estigui en
palestra i podeu estar ben segur que ho aprofitaran. Rajoy ja ha declarat tres
dies de dol nacional. Possiblement actes d’homenatge. De conya, repeteix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada