Començ amb una gran indecisió o dilema.
Per una banda, i que consti que de
moment, temptat estic, però no ho faig, sobre cap notícia dels setmanaris i les
gràcies del nostre Consistori, que les té totes.
No sé si escriure sobre l’Afer Esperanza
Aguirre “ que ha tornat demostrar esser “la còlera de dios” com fa estona la
vaig rebatejar, per les grans avingudes de los
Madriles; O si tan bé, escriure per
enèsima vegada ( fart un està) de la veritat reial ( no parlava ex-catedra, sols ho fan els
Papes) quan Juan Carlos I, inspirat pel cel, digué: “La justícia debe ser igual
para todos” ( Es permet fer un panxó de rialles, fins que saltin les llàgrimes)
.
Ho dic, perquè me n’he assabentat que
s’ha aprovat , que la Reina
( no de copes) si no d’Espanya i el Príncep hereu, de cop i volta tindran la
condició d’aforats ( hom que és mal pensat, se l’ocorre a veure si té res a
veure amb el Cas Noos, ja que si rebés l’hereu, tindríem un duet monàrquic amb
un plebeu passejar per les rampes dels jutjats de Via Alemanya). La condició
d’aforats ( no ho he arribat a entendre mai) la tenen altres càrrecs polítics.
O sia, la justícia ordinària ( que a nosaltres ens tocaria, si o si) , no els
pot ficar mà, sempre en el bon sentit metafòric de la paraula.
Anem per parts, que si no llavors
embullaré la troca i ja hi ha prou coses embullades ( que li demanin a “Na
trepitja Sa MoMa”) com perquè jo n’hi afegeixi més.
N’Esperanza, dona, possiblement futura
excandidata a l’alcaldia de Madrid) crec
que amb el seu afer, paciència, que ara va, ella mateixa s’ha exclòs.
La susodicha,
havia aparcat el seu cotxe – bastant bo per cert- en un carril bus de la
Gran Via , de Madrid, per més senyes. Un
agent de mobilitat, va al cotxe, altre se li posa davant amb la moto (
protocol) i quan arriba l’esmentada, li demanen la documentació ( ara corre que
no la tenia). Sembla que ella li va dir que com ja tenia la matrícula, la denuncies
i ni espera la multa, això després d’una conversa no gaire amigable pel to.
Sens que l’agent l’autoritzas a partir, ella arranca el cotxe, bona accelerada
i li pega un ceballot a la moto i la fot pel terra.
Segueix l’afer. Perseguida la fugada
fins a casa seva, parlen amb els guàrdies de seguretat, que són agents de l’autoritat,
guàrdia civils ( que paguem tots nosaltres) i després sembla que se’n van. Aguirre
ha contestat amb un comunicat. Ara veurem de quins delictes se li imputen. La
multa és de 200 € poca cosa, lo altre més car.
Vos puc assegurar, que si jo faig el
mateix, em duen exposat a comissaria després de la corresponent detenció, pas
el vespre al quarter i al se’n demà dematí em posen a disposició judicial, amén
del test d’alcoholèmia, diuen que perquè no va posar en perill la seguretat
dels conductors. Persecució per Madrid. I ara denúncia per desobediència a l’autoritat.
Entre sis mesos a un any de presó
Aguirre no li enflocà, allò tan emprat, pels cacics : “Usted no sabre con quien esta hablando”, ja
que xerrar ho feren poc, el temps de partir com ànima que se’n du el dimoni.
Si no fos per la serietat de la situació
a la qual he intentat donar-li un caire
humorístic, ja que és per llogar cadiretes, sobre tot les excuses que la dona,
li va escometre a l’agent: “Iba a retirar dinero al cajero, porque me han
robado la cartera” o “Me he parado a
comprar las entradas del circo, par llevar el domingo a mis churumbeles” La
segona és inventada meva, perdoneu. La primera no.
Durà més cua l’afer. Mereixedor d’una
glosa, l’altre també.
Respecte a l’aforament de la reialesa,
podria creure que és una mesura preventiva per si de cas, els rebentas el Cas
Noos; ja que d’esser així tindríem més imputats. El Rei,
ja li deia a n’Urdangarin que s’enretiràs d’aquest negoci. Que més segur és
caçar elefants. “Que no basta ser bo...”
Diuen que sap més el diable per vell,
que per diable. Quina família més irreal!
Ho deix aquí, ja que tinc una mandra
primaveral que no és de dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada