dijous, 23 de juny del 2011

Manifestació 19 J i l’Assemblea de Sóller


Dia 19 de juny vaig anar a la manifestació convocada pel moviment “15 M: Democràcia real ja!” a Ciutat de Mallorca.
El dia anterior l’Assemblea de Sóller (abans indignats de Sóller) va preparar la  a la plaça d’Espanya, pancarta que portaríem a la manifestació,  ja que a la plaça de la Constitució ( possible plaça de l’Esperança) hi havia altres activitats.
Ens contemplava, mentre pintàvem la pancarta, el monument dedicat “A los Caidos” que porta un escut del que dubt de la seva legalitat: el de l’Àguila, significatiu de la Dictadura Franquista;  al qual, les nostres autoritats, cap consistori, ha aplicat  la Llei de la Memòria Històrica. I, la veritat és que no sé que esperen.
La pancarta, portava el lema que s’aprova: “Assemblea de Sóller: Persones indignades, però no callades”
Ens reunirem a Can Repic per a fer unes cotxades i baixar a Ciutat i arribar fins al Parc de la Mar, des d’on començaria la manifestació fent el recorregut pel Born, plaça de les Tortugues (em fa no sé que posar pça. Joan Carles I), Unió, Rambles, Avingudes fins arribar a la plaça d’Espanya (ara plaça D’Islàndia), on encara hi ha persones acampades del Moviment 15 J.
No tan sols ens movíem nosaltres, grups representatius de tots els pobles de Mallorca, si no que fou extensiva a tot l’Estat Espanyol, arribant al nombre de prop de dos milions de persones.
Un autèntic èxit de participació, complint estrictament amb el principi pacifista del moviment, del qual alguns mitjans de comunicació han volgut desprestigiar pels esdeveniments de plaça Catalunya i   la manifestació al parc de la Ciutadella, prop del parlament de la Generalitat, manipulant els vertaders fets, ja que he tingut informació de primera mà de persones solleriques que s’hi trobaven i res a veure amb el que han contat molts mitjans de comunicació. A les 5 del dematí la policia ja havia fet un cordó, perquè les autoritats arribessin en cotxe al Parlament. Algunes de les autoritats, enlloc d’emprar l’espai que havia preparat la policia, ho feren entre els manifestants ( provocació o no?); hi havia policia secreta de paisà i també violents no pertanyien al moviment ( això és més antic que el pastar); durant el Franquisme, s’infiltraven socials i gent d’extrema dreta). Amb tot aquest berenar Felip Puig, el conseller d’interior, va intentar justificar la burrada que va ordenà a Plaça de Catalunya, i a mi em sembla que li ha sortit el tir per la culata.
La barreja de xifres sempre ocorre amb el nombre de manifestants. Segons quins mitjans de comunicació a Ciutat érem prop de sis mil persones, i  “El Mundo” dona un recompte de deu mil.
Un autèntic èxit també en l’organització i amb tots els voluntaris que així ho feren possible.
Una anècdota fou que passant per davant del teatre Principal, s’estava representant l’opera “La Traviata” de Verdi i aturaren la representació debut al renou que hi havia en el carrer. Sortiren a l’escala del teatre i el tenor Bruno Ribeiro acompanyat del cor i en solidaritat amb la manifestació i el moviment, ens cantaren l’ària , coneguda com la del brindis.
Hi havia molts lemes i un dels més corejats fou “No ens representen” dirigit directament a la classe política i jo hi afegeix que a més ens costen un ull de la cara des que la política s’ha professionalitzat.
Altres lemes foren contra el sistema financer, per cert a pràcticament tots els bancs se’ls hi havien aferrats unes ferratines que hi posava explícitament: “Ladrones” i “lladres”. També fou prou criticat la “meravella” , per acabar d’asfixiar-nos, del “Pacte de l’euro”
Acabaré l’article, tornant a manifestar el principi pacífic i respectuós del 15 M i que segueix estrictament  l’Assemblea de Sóller, i ho demostrarem prou el dia de la Investidura del nou consistori.
Som persones indignades en situacions injustes que pateixen moltes de ciutadans i ciutadanes, inclusiu de Sóller, que per vergonya o no significar-se no venen a les assemblees, però hi ha més indignats dels que ens pensem i famílies que ho estan passant “canutes”.
Volem fer accions ciutadanes participatives i que no ens governin amb una política de despatxos que s’allunya molt de les nostres vertaderes prioritats, amb una democràcia real i baix el principi que he esmentat. No volem crear cap tipus d’enfrontament entre ningú. Ho he recalcat, perquè quedi prou clar.

divendres, 10 de juny del 2011

Nota de premsa de la presentació del Col•lectiu Albaïna

Dia 2 de juny, un grup de persones de Sóller, va crear el col·lectiu Albaïna que anirà treballant sobre uns principis acordats a la reunió:
Crear un Sóller integrador i socialment igualitari aprofundint amb la democràcia participativa, on els municipis siguin els motors en defensa de la llengua, la cultura i la identitat nacional.
Propugnar  un desenvolupament sostenible, equilibrat i ecològic.
Incentivar la dinamització del teixit associatiu amb un model de democràcia horitzontal i assembleària en la presa de decisions, sempre cercant el màxim consens i sense cap interferència dels partits polítics.

La seva presentació al poble de Sóller es farà amb un pa amb oli popular i una glosada, el dissabte dia 18 de juny a les 20 h  plaça del mercat. Esteu convidats a l’acte.

dissabte, 4 de juny del 2011

La revolució dels indignats


Dissabte 31 de maig, a la plaça de la Constitució de Sóller – que hi ha la intenció de batejar-la de bell nou, com s’ha fet amb la plaça d’Espanya de ciutat de Mallorca, actualment anomenada plaça d’Islàndia, per a celebrar el moviment i totes les consecucions que s’ha assolit en aquell país- es va celebrar la primera assemblea dels indignats de Sóller.
Unes dues-centes persones, en el moment de màxima assistència, ens  reunirem per a expressar lliurament el nostre, no tan sols descontent, terme massa suau, si no indignació amb la situació actual, tant econòmica, social com política.
Una persona de l’acampada de la plaça de ciutat de Mallorca, Carolina, fou qui exposà els principis del moviment “15 M per una Democràcia real ja” i posteriorment es va fer un debat on tots els que volguérem interveníem amb les nostres crítiques i propostes.
Durant l’acte se’ns van entregar unes fotocòpies on hi havia escrita la motivació del moviment i el que es pretenia fer, escrita per Enric Duran a Barcelona el dia anterior, del qual, transcric i tradueix la primera part.
“Qualque idees per a passar de la indignació a la consolidació d’aquesta revolta social”
“Fruit de la indignació en front d’un sistema capitalista que està esgotat, corrupte, esbocinat.
Un poder executiu que està controlat per la banca i dels grans poders econòmics.
Un poder legislatiu format per unes elits polítiques que no ens representen.
Un poder judicial igualment corrupte, mogut per interessos polítics i personals.
Uns drets socials desballestats totalment, els drets civils vulnerats repetidament pels propis dirigents polítics.
Una crisi ecològica i energètica, de cada vegada més greu i devastadora”
Això és el que ha provocat la creació del 15 M, afirmant que aquesta indignació popular s’ha cuinat a foc lent aquests darrers tres anys.
La frase “No ens representen” aporta en el document, que el moviment no vol esser tan sols de denúncia, si no de modificació i per això s’abroga per una gran fermesa organitzativa, tot a base d’accions ben pensades, ben meditades i ben votades.
Es concreta les places com a un punt de connexió de la mobilització, com a referent simbòlic fins que la capacitat organitzativa del moviment estigui consolidada i això és contemplat com a una estratègia fonamental.
Les accions han d’esser concretes, defensant uns drets, i jo afegeix que molts d’ells constitucionals, en relació a les hipoteques i desnonaments, del dret a un habitatge digne, fins a parlar d’una possible desobediència civil i fiscal.
El moviment no té cap conformació política, tipus partit, associació, etc si no assembleària, cada persona un vot i es fa transparent i a mà alçada. No existeix protagonisme absolut, molt habitualment dins les formacions polítiques. A mode d’exemple com s’ha gestionat dins el PSOE, que Rucalbaba s’ha convertit en hereu de Rodriguez Zapatero, i li han pegat una petita cosa al cul a Carme Chacon, que bastava veure-li la cara de pomes agres, quan feu les declaracions, dient que era lo millor pel partit. També ha  passat dins  altres partits i com  el llegat de Fraga Iribarne, dins d’AP, i posteriorment PP,  fins que trobà el delfí adequat Jose Maria Aznar.
La primera assemblea va acordar:  la concentració a la plaça el dissabte i quan surti publicat això ja s’haurà feta i posterior assemblea de diumenge, on hauran estat debatudes les propostes recollides el dissabte. També s’haurà portat una camiseta amb el lema del moviment “Indignats de Sóller”, per donar a conèixer el moviment.  
Consider que  la participació directa  ciutadana en la democràcia no és  tan sols anar a votar cada quatre anys. Tenim el dret i el deure de demanar als polítics i gestors, el compliment de les prioritats ciutadanes i si així no es fa emprar tots els sistemes possibles, i pacífics, per pegar-los una bona estirada d’orelles, inclusiu si es tracta d’accions reivindicatives en el carrer.
El cansament i la indignació sembla que és mundial, ja que aquest moviment i d’altres d’escaire semblant s’estan desenvolupant a molts països.
Acab, l’article, amb la consecució del poble Islandès, que voldria que crees un precedent. Un banc Islandès ha tornat a devers setanta mil ciutadans i ciutadanes el vint per cent dels interessos de les seves hipoteques pagats durant un dos o tres anys. Tot fruit de la seva mobilització. Exemple de la força que pot tenir la ciutadania, quan s’organitza i reclama els seus drets.