Fred

Cada estació ha de portar el que li pertoca. 

Ara bé, la natura , pot obeir cicles,  i ella sabrà el perquè. 

D'una certa temperatura primaveral,  a un fred gèlid, de  sobta. 

No tothom,  té les mateixes condicions per combatre el fred. 

Les situacions econòmiques,  les marquen i molts cops, injustament. 

No em agrada gens la demagògia. 

I dir, que el sistema capitalista,  és inhumà, sent que no és gaire demagògic. 

Qui disposa d'una bona calefacció,  i po

der pagar-la, no es sol preocupar massa de la temperatura gelida que fa al carrer.

Qui té un aixopluc amb condicions immillorables,  tampoc.

Un sistema econòmic que crea exclosos,  sistemàticament, no és just, se miri per on es miri.

Sent, que ningú,  tria el carrer per viure,  per voluntat pròpia, ni deixar de tindre condicions bàsiques de vida, que tothom les hauria de gaudir,  per pura justícia. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

31 de gener de 2023

Teléfon nou i un jubilat

Tot sembla, té un temps de duració.

El meu darrer mòbil l'he hagut de jubilar avui matí.

Funcionava a la perfecció, tot i que el connector de la bateria, no permetia carregar-la.

Ara, m'estic barallant, per entindre el nou.

Cada cop, més complicats...

El que tenies per mà en el vell, ara fer el mateix, costa déu i ajuda amb el nou. 

Acceptació i paciència. 

Ni el corrector de català he sabut posar.

De tot s'apren. I el dia que no hem aprés res, el trobo un dia una tant predut.

 

Josep Bonnín i Segura (en pràctiques nova tecnologia)

Vilafranca de Bonany

30 de gener de 2023

Esclafir de...

 Poemes càlids

Esclafir de somriure, d'esperit benevolent, i també de tendresa.

Percebre, assaborir, 

els prodigis de la bellesa.

Perfil de saviesa, 

que rellisca a contracor,

quan la humilitat és absent.

Cors gèlids, sense sentiments, 

la ignora.

Caliu d'estimació, artífex d'amor, 

amb flames de sentiments ineludibles.

Creadors de creativitat: destrucció o construcció; es troba a la nostra mà la tria.

 La nostra voluntat ho dirimeix.

Empremtes, que deixaran als cors, 

alens de gratitud.

Paraules hipòcrites, si els fets, no les acompanyen.

Regenerar la dolçor, 

en els instants ombrívols, 

amargs i aspres de la vida.

Laberint d'emocions.

Unes realcen, 

altres desprenen patiment inacceptable.

El cor sempre amunt, 

i l'ànima, per seguir el camí, 

tan neta com el somriure d'un infantó.

Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany

28 de gener de 2023

Despreniments

Curiosament,

 hi ha coses que te n'adones,

 ocorren contra la teva voluntat.

Ahir la nostra Xicarandana

 fou tallada. 

Encara manquen tres brancals, prou feixucs. Grua per fer-ho.

El nombre tres , és sagrat en  moltes religions i tradicions.

La triada, té component numerològic de pes.

Dues arrels de l'arbre, estaven a la terrassa. 

Sis anys de guardar-les, 

per fer alguna cosa creativa: Una làmpada, decoració...

 De cop i volta tallades també a trossos.

 Acceptació plena i que hi farem.

Ens porten calor i agombol a la llar de foc.

Hi ha coses, situacions de vida, 

que per molt que et puguis aferrar a elles, no es troba en la teva voluntat, mantindre-les 

Si no vols patir, les has d'amollar.

Si sols és des de la ment, no serveix.

El teu cor, ha de dir la darrera paraula.

Els anys, et fan palesa i evident 

aquest aprenentatge.

Et portarà saviesa.

Quan et toqui fer la passa endavant, 

cap aquell port, del que ningú retorna -sols amb somnis i percepcions subtils, ho fan- res et podràs endur.

Sols el que porti la teva consciència.

Quan ja no t'aferres a res ;prou complicat, no fer-ho-  retrobes la pau i perceps realment, quina és la teva essència.

Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany

26 de gener de 2023

Xicarandana en el record

 Poemes tristos

Les darreres branques d'un arbre estimat...

Déu i ajuda ens va costar prendre la decisió, l'estiu passat.

Era un arbre esplendorós, ple de vida, on aixoplugava quantitat d'ocells.

Una parella de tudons, hi feu el niu, 

i una mel·lera, cada primavera, ens regalava un concert harmònic de trins.

Unes flors violetes, amb un flaire captivador.

Ens va saber un greu de l'ànima, encomanar que la matessin.

Mai ho haguéssim fet, sinó hagués estat pels perills de les branques trencadisses, els dies de vent.

És de fusta molt fluixa, emprada per instruments musicals fa estona i esqueixa.

També perquè les arrels, perseguien la humitat de la cisterna de la cuina.

Del seu cos estimat, tindrem llenya tot l'hivern. 

Súmmum de generositat.

No em trobo alegre avui. Tot i que calia fer-ho.

En el nostre record, que mai oblidarem, tot el que ens va regalar.

Quan miri, per la finestra del dormitori, d'on la podíem admirar, 

notarem, que algú ens falta.

L'estimàvem i l'estimem.

Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany

Dia de la Conversió de Sant Pau, indicat per podar les parres.

Insubornable tendresa

 Poemes de gener

Insubornable tendresa

Si estimats, la reivindic! 

Hi ha tal quantitat de sentiments

definits plenament

per la paraula tendresa,

quan ens remouen el cor,

per la sensibilitat de reacció anímica

enfront una fotografia, una música,

unes paraules dolces i tendres, una mirada carinyosa, una carícia...

Hi ha mots, què copsen

profundament, 

un afable món agradós,

bondadós i harmònic.

Sóc un enamorat d'elles, 

què són capaces de descriure

aquesta bellesa,

 regalar-nos  la melodia del seu so

i el seu profund significat.

M'encanta escriure-les, 

llegir-les en veu alta,

i concentrat escoltar-les 

per gaudir la seva

estimada i preciosa musicalitat.

Sintonitzo des de fa estona

amb elles, i 

els hi don un lloc amatent i

espai preferent 

dins dels meus poemes.

Tendresa t'invoco

omple el món que vivim,

no hi siguis carent,

et necessitam com l'aire que respirem, 

perquè és denoti 

la vertadera essència 

de les persones! 

Vull una pluja de tendresa, 

què ens remulli de dalt abaix,

que s'escampi arreu,

amb gotims d'harmonia

i  xopi als éssers humans! 

Ho vull de cor i ho demano

a l'Univers de l'amor

doncs sé i perceb

que d'aquesta pluja càlida

sorgiran arbres preciosos,

esponerosos, 

amb dolços fruits d'estimació.

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany

23 de gener de 2022

M'he permès la llicència, de publicar un poema que m'ha trobat, escrit fa un any.

Preludis d'incertesa

 Poemes gèlides

Aspres mosseguen les inquietuds 

 i les preocupacions 

ens furten la pau,

de la que, inexcusablement,

 tenim tot el dret.

Preocupar-se

és travessar un llindar falç 

cap a un futur desconegut.

Ens enganyem a nosaltres mateixos, 

amb el tren imparable 

de les suposicions.

Ocupar-se, 

és saber viure el present, 

enfront qualsevol situació de vida.

Planificar i la vida, 

circula alegrement al seu aire, 

sense fer-se massa cas,

de les nostres cabòries incertes.

Va deixar escrit John Lennon: 

"La vida, és el que ens passa per davant, mentre fem plans pel futur"

Circumstàncies de la meva vida, 

m'han corroborat fefaentment

aquesta encertada reflexió.

Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany

21 de gener de 2023

Temporal indòmit

 Poemes de mar ulsurada 

a 

Serralada intrèpida

aguantes estoïca

les envestides virulentes

de la mar, 

que amb bravura,

t'escomet copejant-he.

Escumes blanques frontereres 

delimiten 

la mar embrevida,

del penya-segat serrat.

Clapes verdes d'arbreda, 

denoten l'esperança, 

d'un temps calmat, 

que arribarà, 

quan el vent potent, minvi

i el seu dur embat, 

retorni la serenitat, 

a la nostra mar estimada.

Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany

19 de gener de 2023

*L'espectacular fotografia és del meu amic Josep Valls Ribas.

Estètiques

 

Cadascú vibra amb certes estètiques .

La percepció de la bellesa,

sigui amb l'àmbit que sigui

és plenament personal i subjectiva.

L'atracció física d'un home

cap a una dona

o altres variants de gènere,

no sabem per quins motius es donen.

Lo lleig i lo guapo,

són com els colors,

n'hi ha per tots els gustos.

Hi ha apreciacions socials,

inclusiu des del poder,

o econòmiques i de classe

poden marcar una estètica determinada.

Durant alguns segles, sembla el XIX

sobretot per part de les dones riques

es preservaven molt bé del sol.

La blancor de la pell, denotava

que no feien feina i

el bru o pell colrada pel sol,

era propi de les “classes baixes”

Actualment cada “tribu urbana”

té una estètica que els identifica.

Els dissenyadors/es de moda ,

també marquen una estètica

amb el vestir, pentinats i maquillatges.

Aquesta publicitat pels mitjans d'informació,

fa que cada cert temps canvii.

A la memòria m'arriba l'estètica del hipisme

que va marcar a molts joves durant molt temps.

La barba, els cabells llargs, no portar sostenidor les dones,

l'estil de roba i altres activitats eren

un enfrontament contra el sistema econòmic i social.

Actualment, hi ha un gran llibertat estètica.

I alguns, com jo, que passen

olímpicament de les modes i imposicions

Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany

18 de gener de 2023

Endemeses del temporal de vent

 

Escrits ventolejats

La passada nit, un tant moguda.

El potent i brau vent, el soroll i renou m'han despertat molts cops

És una sensació d'intranquil·litat, no gaire còmoda.

La Xicarandana, que haguérem de matar, ja que les arrels ens entraven cap a la cuina i ja estava causant molts problemes , ens va fer decidir dràsticament i això que havíem fet l'impossible per a salvar-la. No va poder ser.

Avui, l'arbre, que es de fusta blana i encara per afegitó, estava seca, amb un temporal de vent de prop seixanta kilòmetres per hora, ha cruiat dues branques gruixudes , que han caigut a cal veïnat, gracies a Déu, sense fer massa estropici.

Li haurem de reposar una mica del canyís que ha romput.

La fusta ja seca de les branques -el matarem aquest estiu- no ha aguantat la virulència ni les envestides del vent i les ha tallades com si fossin escuradents.

Escorça i branquillons repartits per tota la terrassa, que cremarà bé a la foganya, ara que diuen que les temperatures es desplomaran.

Per fi, després de multitud d'intents fallits, dissabte que ve, sinó hi ha res de nou, vindran a tallar-la.

La llenya, malgrat no sigui massa calorífica- s'aprofitarà pels mesos d'hivern.

No m'agrada el vent tant fort i no conec a ningú que se l'estimi.

Així com altres fenòmens meteorològics, son més fàcils d'aguantar, a mi i a molta gent l'enèrvia i inclús els provoca mal de cap.

Segur que té una raó d'esser, a la Natura, tot ho té.

Quan la vinguin a tallar, ho faran als brancals superior i deixaran la soca i algunes branques gruixudes . Les ornamentarem amb eura que ja tenim sembrada a la garangola.

Esperem que aquest temporal de vent, no hagi produït cap víctima ni desgràcia personal.

Tot es pot adobar, menys la vida perduda inútilment.

Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany

17 de gener de 2023 . Sant Antoni Abat

Fogueró potencial i fogueró flamejant

 Escrit de revetlla de Sant Antoni

Fogueró potencial i fogueró flamejant

A la plaça de la Vila, malgrat el vent, la llenya , amuntegada espera el foc

 avui horabaixa -vespre.

Dels seus calius, quan el nostre dimoni, el encengui, s'ompliran les torredores, en aquesta revetlla popular de Sant Antoni, arribaran flaires de la torrada: Ventresca, llom, botifarrons i llonganissa, els protagonistes de la menja i el pa pagès, també vinet, que no manquin.

Amb bon humor, gloses dolces i picants, si algú s'anima, al so de la ximbomba, celebrem aquest recent encetat solstici d'hivern, un tant cristianitzat.

S'omplirà la plaça i confraternitzar, que és preciós.

Ara ja davant dels foguerons encesos pel dimoni i les torradores enllestides, els vilatans, recollim la menja, i cap a torrar.

Molts pobles de Mallorca, celebraran aquesta festa, que té a veure amb unes tradicions (no sempre llunyanes en el temps) que cal conservar pel que signifiquen.

Avui, enlloc de poeta, m'he convertit en cronista, que també sempre m'ha agradat.

Deixar constància i testimoni escrit i fotogràfic, d'unes vivències.

Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany 

16 de gener de 2023

* Moltes felicitats a totes les Antonies i Antonis, pel dia de demà.

Canvis

 Escrits d'hivern 

Per mitjans de gener, els poemes creixen casolans

i han recercat un aixopluc en un blog meu.

Ja no sé si respòn, a "Sota la meva mirada" primer llibre de narrativa breu publicat el 2009.

També podria ser portés el nom "Jo et portaré la llum" títol d'un poema molt antic, que m'estim molt.

Desprès de quasi quatre anys, d'escriure un poema cada vespre i a part del meu perfil de Facebook, a la pàgina de "Projecció cultural de ses nostres illes" i enviar-lo personalment a amics i amigues, he considerat, canviar el format.

Seguirà al meu perfil i a la pàgina de "Projeccions..." 

També al meu blog i veuré quin efecte té, no enviar-lo de manera personalitzada.

I si hi haurà comentaris, que abans es feien per WhatsApp, o Messenger, per on eren enviats.

Qui vulgui llegir els meus poemes, haurà de fer un petit esforç: cercar-me.

Qui tengui a bé fer-me algun comentari (n'he rebut bastants i em fan sentir acompanyat) perfecte.

També qui pel motiu que sigui, no el faci, cap problema.

Sabeu que tant n'Harmonia com jo, som sincers i anem amb la cara i el cor de front.

Ho havíem d'escriure, aquest final d'una etapa, d'un repte.

No, és gaire segur, que hi hagi un poema cada vespre.

Em prenc un temps de reflexió i tal volta escriure més reposat.

Gràcies a tots els que m'heu seguit durant aquest temps.

Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany

15 de gener de 2023

Batec de somnis

Inconsolàble,

batec d'ales no obertes

que mai tindran,

la percepció de cels amables,

on deixar

 les empremtes aèries

del seu traçat poderós.

Minvaran? , 

i els somnis de plomisó , 

recent nascut, 

ploraran estels, sons i fruits.

Difominaràn els colors 

i les deveses cobriran,

amb un mantell daurat, 

l'escassetat imaginativa.

Qui sap, 

si reviure el que he escrit

i  no ho he imaginat.

Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany

9 de gener de 2023

Teatre poètic

 Poemes d'hivern 

Fingir que tot és un teatre poètic i jo em convertiré en Arlequí.

Portaré una ploma penjant, de nom Harmonia, 

i vos convidaré a volar sense ales

pel món de la imaginació.

Peter Pan, serà un amic meu i 

l'ajudaré amb les cuites

 amb el Capità Garfi, els nins perduts, Wendy, Campaneta i el cocodril Tic-tac.

Vindrà a visitar-me, 

o tal volta, hi aniré jo, 

al país del Petit Príncep, veure la seva rosa d'enfora (s'empegueiex aviat) i podré veure una immensitat

de postes de sol, soc un enamorat d'elles.

Glasonia, el meu floc de neu, inventat i Starkia, que protagonitzà la desaparició de les estrelles, 

ens acompanyaran en aquesta posada en escena.

I també dos calcetins, desaparellats, 

que vaig descobrir, i sé n'havien lliurat de la rentadora,els polissons.

- Val Josep.

No trobes que el viatge i els personatges els avorriran? 

- Aix Harmonia, 

i sinó fem algun exabrupte imaginatiu, 

estaran aferrats a una realitat

no sempre alegre.

Deixem que els tregui un somriure, i 

que volin, mentre llegeixen.

- Pots ser tinguis raó, tot i que amb una mica de mesura, que et conec i quan et dispares...

- Està bé, Harmonia.

Vindrà na Campaneta volant i fent peripècies, mig taparà els focus del teatre, amb la seva ombra

 i na Wendy serà feliç somniant.

- Josep, acaba que en tens del nervis! 

-Bé, no t'enfadis.

Ni es varen casar, ni menjaren perdius, perquè era"codornices" 

el que rimava amb "felices"

- Josep, em trauràs de polleguera.

Tens uns... i no empraré la paraula grollera que penso.

Has fet un bon acabament, i tens una barra que te la trepitges.

Em fas desbarrà,  ets incorregible.

He fet una mitja rialla i ella també.

Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany

12 de gener de 2023

Èxtasi en el bosc

 Poemes d'hivern

Enmig del bosc, 

plena contemplació, 

mirada interna, 

sense etiquetes ni judicis, 

desapareixen els pensaments, 

sentint, 

la vertadera unitat

amb la Natura.

Les paraules, 

queden curtes, 

per abastir, 

la meravellosa percepció.

És una pau immensa, 

inexplicable.

Deixes 

que el sol amatent

te acaroni

i et capbusses

dintre del silenci antic

del seu llenguatge savi.

Neix la inspiració, 

desconeixes certament

com t'arriba, 

i manifestes, 

amb mots, 

el que t'estan regalant

amorosament.

Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany

11 de gener de 2023

Escorcollant paraules

 Poemes d'hivern

Escorcollant paraules 

Mentre al jardí, la temperatura fa una baixada significativa, prop de 8º, em preparo devora l'estufa per encalanti, paraules valeroses, que tinguin la gosadia, de fer-se presents.

Els meus dits, escorcollen mots avinents, 

que el meu cor,no ha après encara.

Agafo, suaument, Harmonia i juguem a fer jeroglífics amb la llengua que estimam.

Alguns ens reconeixen (els mots?) 

i ens saluden somrients.

Esperen, pacientment, el seu torn, 

sempre sense esvalotar massa i fan entre ells una xerrameca de les seves batalletes cal·ligràfiques.

Algunes han envellit amb mi, i jo amb elles. Son les que més estimo.

Harmonia posa ordre, no massa estricta, les mima com a una bona padrina, i alguna, se li escola. Fa els ulls grossos.

Dins del joc que ens permet la grafia, la cal·ligràfia a les meves llibretes, em dónen sorpreses i ho accepto de bon grat 

La transigència és una actitud, que pretenc conservar.

Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany

10 de gener de 2023

Poemes i reflexions d'hivern

   Escrits i reflexions d'hivern

Milers, cents de mil, milions, 

mils de milions de persones, a tot el món,

fan activitats i accions, desconegudes per mi.

Uns construeixen amb amor, estimació i empatia.

Altres destrueixen amb ràbia,  dolentia, pertorbacions i espargeixen patiment,  inclús,maten.

Es pot matar de moltes maneres, 

la física és la més evident: 

hi ha un cos delator.

Se'ns comuniquen, més sovint, 

els actes destructius, i deixen en silenci, els constructius, que segur són molt més.

Informació interessada, per fer-nos creure, que el model social no té remei, i deixem de fer coses positives i harmonioses, al manco, 

al nostre entorn.

Poques vegades en la meva vida, m'he trobat amb persones insanes, i he pagat cara aquestes topades.

Les podem trobar inclús dins la família més propera, amb qui has estimat i compartit molt.

L'enveja, i deixar-se manipular, solen ser detonants d'accions perverses.

Ara a dir, que les persones sanes, assertives, empàtiques, han estat moltes més.

Per les persones que deixen una petjada de bona voluntat, i marquen amb els seu fet de viure a moltes altres, el meu aplaudiments i agraïment. Son imprescindibles.

Em vull semblar a elles i he fet el possible per això.

Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany

9 de gener de 2023