Poemes d'hivern
Escorcollant paraules
Mentre al jardí, la temperatura fa una baixada significativa, prop de 8º, em preparo devora l'estufa per encalanti, paraules valeroses, que tinguin la gosadia, de fer-se presents.
Els meus dits, escorcollen mots avinents,
que el meu cor,no ha après encara.
Agafo, suaument, Harmonia i juguem a fer jeroglífics amb la llengua que estimam.
Alguns ens reconeixen (els mots?)
i ens saluden somrients.
Esperen, pacientment, el seu torn,
sempre sense esvalotar massa i fan entre ells una xerrameca de les seves batalletes cal·ligràfiques.
Algunes han envellit amb mi, i jo amb elles. Son les que més estimo.
Harmonia posa ordre, no massa estricta, les mima com a una bona padrina, i alguna, se li escola. Fa els ulls grossos.
Dins del joc que ens permet la grafia, la cal·ligràfia a les meves llibretes, em dónen sorpreses i ho accepto de bon grat
La transigència és una actitud, que pretenc conservar.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
10 de gener de 2023
Renaixement del blog
ResponEliminaÉs un nou intent de fer renàixer el blog
ResponElimina