Discurs monàrquic de Nadal i l’herència rebuda

M’ha semblat molt definitòria la imatge

En el marc dels insults monàrquics als que varem lluitar per la vertadera democràcia en contra de la dictadura fanquiusta i que formàvem part de l’esquerra rupturista; traïda i perseguida- no tan sols per la dreta i extrema dreta d’aquells moments- sinó també pels que acceptaren i orquestraren la transició=traïció; el darrer discurs de Nadal del Rei Felip VI; amb l’accentuació de la unitat nacional, aquella trista “España, una , grande y libre” ha estat a lo llarg dels anys una banderilla més.

Reescriure que Francisco Franco va alliçonar ( ensinistrar?) a Juan Carlos I, perquè tot quedas “atado y bien atado” fent-lo jurar “los principios del movimiento” i que el joc “monarco-democràtic”  que continua la figura d’Adolfo Suárez i que posteriorment amb tots  els governs  “partitocràtics” (PP-PSOE) ; hagin continuat la mateixa dinàmica que va instituir el cop d’estat, la guerra civil i la posterior dictadura; sense qüestionar en absolut la monarquia, i fer passes per un referèndum per consultar al Poble de l’Estat Espanyol si preferia una monarquia a una república ( regim legalment constituït i enderrocat per Francisco Franco); tot tenint en compte que el referèndum sobre la Constitució, fou condicionat per la incultura, l’alienació política, seguida de la repressió i de la por; al que ni en aquell moment ni ara mateix li don cap validesa ni ètica ni moral., i que va donar la victòria al “Si” fou una  manipulació carrinclona i aprofitada de la història. Era imprescindible també l’anterior llei d’amnistia per aprovar la impunitat dels crims i criminals franquistes.( Cal recordar i esbrinar quin era el passat polític del primer president Adolfo Suárez, triat pel rei Juan Carlos, per liderar la “transició”.

Algú s’ha atrevit a escodrinyar com s’ha fet la fortuna de la que ara disposa Juan Carlos, a hores d’ara o a lo llarg del seu mandat?

Qualcú sap si tots els seus negocis eren prou legals, i em refereix entre ells el que tenia amb el Rei del Marroc, al qual durant el temps que Juan Carlos fou preparar per la successió; se li havia regalat una part del Sàhara occidental perquè disposa d’una de les majors mines de fosfats del món i que deixar al Poble Sahrauí tancat en un campament de refugiats fins ara segle XXI?

Quina responsabilitat va tenir Juan Carlos I en l’intent de cop d’estat del 23 F ( 1981)?

De les aventures i desventures d’aquest Borbó ( moltes desgràcies hem patit dels Borbons els que estimam la nostra terra) ; des del decret de Nova Planta ( Felip V)  fins ara mateix amb la manca de delicadessa del rei Felip VI, el qual dins la sumptuositat del Palau Nacional, es dirigia també, a més de vint milions de ciutadans i ciutadanes de l’estat espanyol que es troben devora del llindar de la pobresa, també als quasi cinc milions d’aturats; inclusiu als que no cobren ni un cèntim de prestació, així com als treballadors i treballadores que tenen treball i que cobren un sou-esclavatge que  no els hi basta per cobrir les necessitats bàsiques.

El discurs ha estat prou analitzat; cert que no va tocar en absolut el tema de la corrupció i si el de la igualtat. Normal, ja que d’aquí no res es seuran al banc dels acusats pel cas Noós, el seu cunyat i la seva germana la infanta Cristina . O sigui, millor no parlar de corrupció, “no se nombra la cuerda en casa del ahorcado”

Respecte al cas Noós hi ha massa dubtes, vera que Juan Carlos, advertí al seu gendre Urdangarin que es retirés d’aquests negocis; devien esser no massa dignes, ni ètics ni pulcres o el podien esquitxar?  També un es demana si l’actual rei i amic del seu cunyat, en sabia res?  Diego Torres ( exsoci d’Urdangarin) afirmà que si en sabia i que la Casa Reial amparava els negocis.

I posat a demanar, perquè fou tan ràpida l’abdicació del rei Juan Carlos, amb la santa excusa, que jo no me la crec, de la vellesa? La monarquia en aquell moment vivia hores baixes: i hom presumeix que es veia que podia esclatar algun altre escàndol i per si de cas fer el canvi. Aquesta és l’herència que rep Felip VI, qui advocava la responsabilitat i la unitat d’Espanya, ja que sap que si el procés o possibles processos independentistes prenen  força menjarà prou clares les sopes.

A tot dir, que els ciutadans han perdut interès pel discurs. Més d’un milió i mig no en seguiren en relació a l’any passat, i juraria que dels que tenien qualcun canal pel que es transmetia, estaven per altres feines; preparant el sopar de Nadal.

Recordem, que a l’estat espanyol, hi ha hagut monàrquics, Joan Carlistes; però Felipistes i Leticistes, em sembla que poquets, poquets

Josep Bonnín

De reflexionar, la visceralitat i la jornada de reflexió

Per sort o per desgràcia n’hi ha governants, polítics i altres personetes i personatges que no els hi arriben

Només una setmaneta i ens trobarem en plena jornada de reflexió d’unes eleccions que al meu mode de veure seran prou complicades a l’hora d’exercir el vot.

Jo reflexion cada dia, però ja m’està bé que cada eleccions hi hagi un dia per aquesta tasca, que podria jurar i perjurar que hi ha segons quins elements, personatges i personetes que no ho fan, reflexionar em refereix,  ni en aquesta data senyalada.

Segons el diccionari Català-Valencia-Balear, reflexionar és pensar atentament, amb insistència i la reflexió és pensament, consideració atenta, i ve a esser pensar amb judici i seny... quantes vegades he trobat a faltar això i molt en diversos polítics i governants o des governants.

Mai la visceralitat és sinònim de reflexió, a la que segons quins elements ens tenen acostumats, ans bé són conceptes oposats per si mateixos. Si el fet de reflexionar parteix del cervell, ment diria jo, la visceralitat ja ho explica la mateixa paraula, surt de les vísceres. O sigui una explosió emocional d’incontinència sense cap ni peus, de la  qual n’he patides algunes vegades darrerament en la meva vida, de les que escriuré quan arribi el moment.

Normalment maneres de comportament visceral, venen de persones amb un baix coeficient d’intel·ligència, que rebenten sense posar esment amb el que van a fer, inclusiu amb el que encomanen que es faci. Moltes vegades, quan els resultats de la visceralitat passa al cervell o ment, després s’empenedeixen, tot i que el mal està fet.

Davant les propostes electorals que tenim, vist que ens trobam que sempre ens han tractat com una colònia d’ultramar, hagi qui ha estat en el Govern de l’estat; ens convindria un vot a formacions polítiques de caire sobiranista. Al manco, presumim, que defensaran els nostres interessos davant la cort madrilenya i vetllaran per ells. Per a mi que tenim molt poques opcions a les Illes Balears, i més a Mallorca, per no dir una sola.

Desconfio molt en  segons quines opcions de dreta regionalista, quan alguns dels seus integrants estaren a la dreta això vol dir PP i ja sabem quina política empraren cap a les nostres illes: la bona i convenient pels seus amiguets i capelletes ( algunes plenes de gom a gom de corrupció, malgrat se’ns sortissin per la porta de prescripció del delicte). Que bo tenir bons missers pagats amb doblers públics que perllonguin el cas fins arribar a aquests resultats. La gent corrent no ho pot fer.

Respecte al PSOE, no puc dir que pugui estar gaire content amb la seva manera de Governar cap a les Illes seguint les consignes de Madrid, com habitualment fan tots els partits d’àmbit estatal.

Crec amb els governants que treballen pel bé comú i no pel seu partit o grup d’amics.

En clau municipal que és la més propera al ciutadà i ciutadana, sempre he considerat que la persona triada com a batlle; ho ha d’esser de tots. Tant com els que l’han votat com els que no l’han votat. Que ha d’esser capaç de crear el màxim de concòrdia entre els veïnats i no enfrontament, malgrat sigui per uns interessos inconfessables. Tampoc que emprin el càrrec de poder per afavorir a uns o desprestigiar i menysvalorar a uns altres, que pel que sigui, no combreguin amb la seva manera de pensar o del partit que pertanyen, actuant com un carronyaire sense escrúpols. No és gaire bo per la democràcia i la convivència en els pobles.

Dia 19 D reflexionarem. Cal fer-ho sinó volem tenir governant a segons quina gent que ja hem vist com se les manegen. Tot i que, em sembla que existeix prou inconsciència política, i que la màxima reflexió, es fa llegint periòdics d’esports massius.

Quatre anys d’aguantar a Marianito “el corto” que no ha tingut la gosadia d’aparèixer als debats dels canals audiovisuals i ha enviat a Soraya Sáens de Santamaria, de mal nom “la menina”. Ha estat molt fort per la intel·ligència i també pel fetge. Si sou afeccionats a l’hemeroteca, podreu veure quins miracles ha fet aquest “bon” home i el seu partit en el poder. També veure la llista immensa de casos de corrupció com tema Barcenas, Gürtel... que ens ha costat a tots un ronyó. Els milions d’euros  que ens han fotut dels nostres impostos.

De l’oposició m’estim més no parlar. 

Pel nostre bé, més en cal reflexionar. Vos ho assegur.

Josep Bonnín

Campanya i eleccions pre-nadalenques i nervis a Madrid

Els que en venen el peix

Ens trobam amb una trista  una campanya electoral – pre-nadalenca-  per la presidència del govern de la nació ( quantes n’hi ha dins “Eggpanya”no ho volen saber: Quin ensurt!)

Promet per tots els sants, que no miraré cap programa de televisió on els candidats a president, es dediquin a fer espectacles esperpèntics, ni tampoc miraré programes on  Pedro Sánchez (PSOE); Albert Rivera (ciutadanos), que ens promet el TIL i el Baleà o en Pablo Iglesias (Podemos); i em vulguin vendre el “bueno, bonito y barato) . El discurs espanyolista els vessa pels quatre costats.

 D’en Rajoy, millor en plasma que faent  el ridícul cada cop que obre la boca.

La meva opinió és que en Rajoy no ha governat, que li han marcat el fill de ruta d’aquests nefands quatre anys. Del seu partit Na Soraya Saenz de Santamaria ( Que li farà el llit, sinó a un temps) i adlàters  i a nivell europeu Frau Merkel. És massa curt el pobre per governar amb idees pròpies; disposa neurones-plasma.

De tant en tant, mir les enquestes, el gran ball demoscòpic per la xarxa i estic convençut que no són per donar informació, sinó per conformar una opinió amb uns interessos concrets.

D’un dia a l’altre les previsions de vots poden canviar, segons qui faci el sondeig. Tant arribar a afirmar que el PP li traurà vuit punts al PSOE; com qui els pot pronosticar una debàcle brutal ( que sense esser analista polític, crec que seria lo lògic que passas si els votants fossin capaços d’analitzar les consecucions del partit del govern durant els darrers foscos 4 anys, llei de mordassa inclosa.

Com sempre ara tothom ven el peix a la llotja i llavors quan hagin ocupat les cadires, aquell peix que es venia com a “gerret que bota”, no és que estigui mort, és que a més està podrit i fa una pudor que ni un s’hi pot acostar.

En Rajoy, ven un peix estrany, promet fer lo contrari del que  ha fet els darrers 4 anys. I encara hi haurà il·lusos que se’l creuran,  

Els quatre candidats a la presidència ( els quatre genets de l’apocalipsi?), per mi deixen molt que desitjar. És trist però han desaparegut el que jo consider un vertader estadista. Caben més , a paradetes de vendre “cadires” que  com a governants veritables. Sense el suport mediàtic, comptats serien els miracles venuts.

Pedro Sanchez  sembla un gran mag que vol fer miracles i ja n’hem vist els suficients el temps Zapatero. Albert Rivera (ciutadanos, marca blanca del PP) Molt agut amb un discurs que fa tremolar. Governant, faria feredat. Una extrema dreta edulcorada que es vol mostrar com a centre. En Pablo Iglesias, que sorgeix del 15 M, amb molt bones intencions, però no veig els arguments de com les durà a terme.

Per les nostres contrades, crec que l'única proposta de futur i de representació dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears a la cort de Madrid,   és MÉS. Garantint sanitat pública, educació i serveis socials. Em dóna confiança aquesta opció.

Per a mi, una de les “virtuts” més bàsiques i importants en política, a part de la moralitat i l’ètica ( components notats a mancar darrerament); és la coherència.

Escric aquesta paraula que tant estim, coherència, ja que moltes promeses de campanya que ens fan els prometedors presidencials, saben que ni de conya podran complir. Si es té el cul venut o llogat  no tiraran  pedres als que els donen de menjar. La promesa de baixar impostos – quan han governada han fet lo contrari sobretot  les classes populars-  es deuen creure que som imbècils.  Per mantenir tots els “xupopteros” professionals de la política,  i la santa corrupció,  mai n’hi haurà suficient.

Botant a un altre lloc i referent a la coherència en el procés català i la  CUP per no investir a Artur Mas: també hi vull afegir un punt d’estratègia.  Quan l’enemic creu veure que els aliats s’estan barallant, es frega les mans. Però realment s’estan barallant? O fan temps per donar-los un bon ensurt passat el 20 D? Una guerra es pot guanyar quan es descobreixen les debilitats de l’enemic.

 Madrid, ho sap i està  molt nerviosa. Sense la conformació  del Govern de la Generalitat no pot actuar, sols enviant un missatge de por, què no s’aguanta.   Pobrets, pateixen i molt i s’ensumen el daltabaix passades les eleccions.

Josep Bonnín