Campanya i eleccions pre-nadalenques i nervis a Madrid

Els que en venen el peix

Ens trobam amb una trista  una campanya electoral – pre-nadalenca-  per la presidència del govern de la nació ( quantes n’hi ha dins “Eggpanya”no ho volen saber: Quin ensurt!)

Promet per tots els sants, que no miraré cap programa de televisió on els candidats a president, es dediquin a fer espectacles esperpèntics, ni tampoc miraré programes on  Pedro Sánchez (PSOE); Albert Rivera (ciutadanos), que ens promet el TIL i el Baleà o en Pablo Iglesias (Podemos); i em vulguin vendre el “bueno, bonito y barato) . El discurs espanyolista els vessa pels quatre costats.

 D’en Rajoy, millor en plasma que faent  el ridícul cada cop que obre la boca.

La meva opinió és que en Rajoy no ha governat, que li han marcat el fill de ruta d’aquests nefands quatre anys. Del seu partit Na Soraya Saenz de Santamaria ( Que li farà el llit, sinó a un temps) i adlàters  i a nivell europeu Frau Merkel. És massa curt el pobre per governar amb idees pròpies; disposa neurones-plasma.

De tant en tant, mir les enquestes, el gran ball demoscòpic per la xarxa i estic convençut que no són per donar informació, sinó per conformar una opinió amb uns interessos concrets.

D’un dia a l’altre les previsions de vots poden canviar, segons qui faci el sondeig. Tant arribar a afirmar que el PP li traurà vuit punts al PSOE; com qui els pot pronosticar una debàcle brutal ( que sense esser analista polític, crec que seria lo lògic que passas si els votants fossin capaços d’analitzar les consecucions del partit del govern durant els darrers foscos 4 anys, llei de mordassa inclosa.

Com sempre ara tothom ven el peix a la llotja i llavors quan hagin ocupat les cadires, aquell peix que es venia com a “gerret que bota”, no és que estigui mort, és que a més està podrit i fa una pudor que ni un s’hi pot acostar.

En Rajoy, ven un peix estrany, promet fer lo contrari del que  ha fet els darrers 4 anys. I encara hi haurà il·lusos que se’l creuran,  

Els quatre candidats a la presidència ( els quatre genets de l’apocalipsi?), per mi deixen molt que desitjar. És trist però han desaparegut el que jo consider un vertader estadista. Caben més , a paradetes de vendre “cadires” que  com a governants veritables. Sense el suport mediàtic, comptats serien els miracles venuts.

Pedro Sanchez  sembla un gran mag que vol fer miracles i ja n’hem vist els suficients el temps Zapatero. Albert Rivera (ciutadanos, marca blanca del PP) Molt agut amb un discurs que fa tremolar. Governant, faria feredat. Una extrema dreta edulcorada que es vol mostrar com a centre. En Pablo Iglesias, que sorgeix del 15 M, amb molt bones intencions, però no veig els arguments de com les durà a terme.

Per les nostres contrades, crec que l'única proposta de futur i de representació dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears a la cort de Madrid,   és MÉS. Garantint sanitat pública, educació i serveis socials. Em dóna confiança aquesta opció.

Per a mi, una de les “virtuts” més bàsiques i importants en política, a part de la moralitat i l’ètica ( components notats a mancar darrerament); és la coherència.

Escric aquesta paraula que tant estim, coherència, ja que moltes promeses de campanya que ens fan els prometedors presidencials, saben que ni de conya podran complir. Si es té el cul venut o llogat  no tiraran  pedres als que els donen de menjar. La promesa de baixar impostos – quan han governada han fet lo contrari sobretot  les classes populars-  es deuen creure que som imbècils.  Per mantenir tots els “xupopteros” professionals de la política,  i la santa corrupció,  mai n’hi haurà suficient.

Botant a un altre lloc i referent a la coherència en el procés català i la  CUP per no investir a Artur Mas: també hi vull afegir un punt d’estratègia.  Quan l’enemic creu veure que els aliats s’estan barallant, es frega les mans. Però realment s’estan barallant? O fan temps per donar-los un bon ensurt passat el 20 D? Una guerra es pot guanyar quan es descobreixen les debilitats de l’enemic.

 Madrid, ho sap i està  molt nerviosa. Sense la conformació  del Govern de la Generalitat no pot actuar, sols enviant un missatge de por, què no s’aguanta.   Pobrets, pateixen i molt i s’ensumen el daltabaix passades les eleccions.

Josep Bonnín