La
notícia que m’ha arribat d’Arabalears, on ens informa que durant els primers
sis mesos de l’any actual, s’han desnonat mil tres-centes vuitanta sis famílies
a les Illes Balears, m’ha corprès pel drama, patiment i penúria escampada a
aquestes famílies senceres que els estan negant un dret que forma part dels
drets fonamentals legislats a la santa Constitució Espanyola de 1978, en
referència al dret a un habitatge digne que tenim tots els ciutadans i
ciutadanes de l’estat espanyol.
La gran trama especulativa del sistema
financer, la crisi creada – ho he denunciat moltes altres vegades- amb un pla i
traçat maquiavèl·lic per deixar més
riquesa en menys mans i amb connivència dels diversos governants de l’executiu
a aquesta Espanya més semblant a la del
“Lazarillo de Tormes” que a un estat modern; on han legislat per afavorir els interessos
d’aquest sistema despietat, agressiu que estem vivint. Tots tenim la roba a l’estenedor
i les injustícies aberrants es repeteix a les classes populars i treballadores.
La
situació és que hem tornat trenta anys enrere en referència als nostres drets. I
UE, vol seguir depredant amb la seva política neo liberal.
Se’ns està insultant diàriament,
massacrant a base de lleis injustes ( Taxes judicials, ara llei mordassa., etc)
s’han fet retallades aberrants als drets més bàsics: Sanitat, treball,
educació...); se’ns està reprimint a diari i la llibertat d’expressió es troba
en els mínims; a més se’ns aliena dia si dia també amb els mitjans de
comunicació controlats per les entitats financeres, on els seus directius
cobren uns bons sous trets sobre les nostres espatlles i reben pensions de
jubilació insultants; el darrer cas el d’un ex conseller del Banc Santander,Javier Marin, que si es prejubila als
quaranta vuit anys, cobrarà vuit-cents mil euros anuals ( jubilació baixa en
relació a altres ex consellers), en un país, on el salari mínim
interprofessional està en sis-cents quaranta i cinc euros i per cobrar una
pensió de misèria s’han d’haver cotitzat quaranta anys.
Respecte als polítics que amb 8 anys de
cotització tenen dret a una pensió i que pels sous que cobren és més que alta,
és tan indignant que no em surten les paraules.
Cobren uns bons sous i no els és
suficient, tant que encara han de ficar la mà dins la caixa dels doblers
públics. Com podeu veure pel que escric que estic bastant emprenyat.
No
parlaré dels casos de corrupció de cada dia, el darrer amb la dimissió de la
ministra de sanitat Ana Mato, que és de vergonya i si en tinguessin, en Rajoy ja
hauria d’haver dimitit, abans que ella per tota la porqueria de la trama
Gurtel.
Hem arribat a una situació d’emergència
social i que aquests maleïts tres anys de govern del PP, ha provocat. Les
desigualtats s’accentuen a diari en tot el món. Un sistema tòxic, enverinat i
podrit ho produeix i no s’aporten per lloc solucions per transformar-lo de dalt
a baix. Els doblers que haurien d’esser necessaris per crear unes situacions
més justes, retornen a les mans dels més “poderosos” com la indemnització a
Florentino Perez pel tema Castor. No puc escriure totes les aberracions, ja que
seria precís un llibre, i no un article.
Ara tornarem a entrar dins la dinàmica
nadalenca. No faré cap crítica al sentit consumista, ni a l’entrada dins
d’aquesta “solidaritat”, que prima durant aquest temps i després la resta d’any
s’oblida. Voldria que l’empatia duràs
molt més. No necessitem caritat, sinó justícia social per fer un món més
habitable, mes harmònic i menys injust.
Hauríem
d’esser capaços amb el nostre treball, d’obligar a les administracions que amb
els nostres doblers trets a base dels impostos, tinguessin unes prioritats més
humanes. Hem de trobar formules, no podem continuar d’aquesta manera.
Sé que el que escric ara, que he
denunciat tantes altres vegades, amb la creació dels exclosos del sistema, no
és nou. Vull afegir que tots tenim la responsabilitat si no fem res des del
nostre espai, per modificar aquest sistema.
I el que em faltava per acabar
d’indignar-me ha estat aquesta cosa rara del “black Friday”, una altra menjada
de tarro per consumir, consumir i tal volta morir-nos en l’intent.
Tanc
la paradeta! Com deia el senyor Bachs, presentador de TV3, amb programes com
“Filiprim”, una persona entranyable, que
ens ha deixat no fa gaire. Que estigui al cel de la bona gent.
