Ejpañistan, l’estat de la nació i diàlegs de besucs

                                          

                                       -“!i tú más”                    -“Salta, salta la pelota y en el culo te rebota”

Quan em decideix a encetar l’article, hom que intenta posar paret a segons quins esdeveniments, es troba una mica perdut.

Després d’haver contemplat la ineptitud i la mediocritat a l’estat de la nació; d’un Rajoy que semblava recent sortit del museu de cera i d’un Pedro Sánchez, amb un discurs que feia aigua per totes parts; això si, amb un posat de “yuppie-flauta”: me’n vaig anar a dormir i no tan decebut, sinó un tant emprenyat, ja que els dos espècimens no són capaços, ni de convèncer ni d’argumentar que tronetes volen fer si governen (???). El “I tu més”, fou la tònica, la trista tònica de la compareixença; tan sols els mancava a Rajoy parlar de l’herència rebuda, tant de mode per part dels des governants de les nostres contrades.

Que la Presidenta del Congrés de Diputats Celia Villalobos, estàs jugant, durant la “inter-invenció” del seu cap, amb una tauleta a Candy Crush o al Frozen Free Fol ( em parlen en xinès, ja que jo no juc amb aquestes coses, m’estim més fer-ho amb el meu net) dóna a veure l’interès que despertava inclusiu en una dels seus. Per cert, això es pot fer al lloc de treball i més si és pagat amb doblers públics?

Aquesta Ejpañistan ens dóna uns personatges que semblen més del temps del “Lazarillo de Tormes” que del segle XXI., la picaresca és menys creativa.

La batllessa de València que feu un frit i bullit amb el valencià a la Crida de les Falles. Que semblava duia una bona “pájara” o un bon pedal com dèiem més per aquí de cazallera reconcentrada, n’és un exemple de com podem veure operes bufa per la televisió, que jo poc la veig.

En Barcenas de vacances per recuperar-se de l’estrès presidiari.

El cas polstergeist de la desaparició del sumari sobre els discos durs esbocinats o esborrats de l’ordinador de Barcenas ( el de la caja B)  i per afegitó ara sembla que el PP ( per què serà?) ha posat pals a les rodes per la seva recuperació.

De les causes de corrupció no hi entraré, ja que és com un autèntic laberint, basta intentar esbrinar l’organigrama de la Gürtel; molt més complicat que un arbre genealògic; per perdre’s  i no sortir.

A dir que per les nostres contrades, després del cantabile del tenor Rodrigo de Santos en relació al tema de Son Espases i les comissions que es cobraven; els temes dels doblers B que serviren per finançar presumptament la seu del PP de Palma, Barcenas dixit; a qui per lo vist, el jutge Castro l’ha tornat citar a declarar. Molt moviment.

Redoble de bateria, com es fa amb un número molt difícil al circ: En Joserra Bauzá, crea un compte de whatsapps, per convèncer als ciutadans que votaren al PP i estan  indecisos . Vídeo trist  de promoció al cantó de la gomina.

I per si no mancava dos rials pel duro, com si fos una consigna electoral, en menys de quaranta vuit hores, fa una imitació del seu cap,  el batlle de Sóller Carlos Simarro, surt a un setmanari, anunciant que també crearà un compte de Whatsapp, per convèncer als indecisos. No sé si dubte del vot de la tercera edat que tant cuida en cada campanya electoral. Sembla que hi ha més por de la que em pensava. Aixx, aquesta cadira quant estira!

El món prou desbaratat. Absurds visibles cada dia, el darrer que per no poder pagar un lloguer que no arribava a dos-cents euros, es desnona a una dona de 80 anys. S’han begut l’enteniment?

Ara en plena campanya electoral, sembla que els partits des governants han trobat una màquina de fabricar doblers ( abans plorinyaven que no tenien liquiditat)  i ara sembla que han fet un “obri Sèsam” i han trobat el tresor d’Ali-Baba. No he parlat dels quaranta lladres, que ja ens donaríem per conformats amb aquest número.

Alegria ciutadans i ciutadanes de Sóller i Fornalutx, la màquina de retornar quotes de la subvenció del túnel de Sóller, ara de quatre en quatre cada mes. Han trobat “negret” com deia mon pare.

Un poquet de salsa irònica, per fer més fàcil d’empassar el que escric, i no acabar amb agrura d’estómac.

Quan surti publicat l’article, estarem en plena Fira de la Gamba.

Gaudiu molt, que val més això que segons quin peix podrit que ens intenten de vendre.

Rua, desfressos i de la moguda política

                                       Aquest és el seu talant, pegar a un docent vestit de verd: Color de la Plataforma Crida

Ara que ja ha passat carnestoltes, carnaval, i rues; on per cert la comparsa de la rua de Sóller, “Ja ho val” del Col·lectiu Albaïna,  fou la més reivindicativa, agradi o no agradi, mostrant al públic el miracles de la Junta de Govern (PP) durant aquests anys de mandat. A dir que la tònica fou el respecte, tot i que la veu crítica, com les de Ciutat de Mallorca, fou palesa.

 Sols faré una reflexió aclaridora  i condemnatòria sobre la rua de Palma i uns descabalats.

Consider la rua com un espectacle, alhora lúdic, crític i reivindicatiu, i la veritat és que la comparsa del Grup d’Acció Baleâ ( no sé si ho escric bé, no sé Lapao-baleâ) es va passar com a set pobles.

La befa a un docent vestit de verd i amb la simbologia de la Plataforma Crida que reivindicaren contra el TIL i a favor d’una educació publica, gratuïta, de qualitat i en català.

Que el grup gonellista- al qual el Govern Balear ( no sé si canviarà a baleâ) gonellista també, que li dóna suport ideològic i dinerari ( cessió d’un local de balda per les seves activitats)- hagués fet una crítica a la postura dels docents, de la Plataforma Crida, amb un to lleuger i desenfadat, com sóc amant de la llibertat d’expressió ( ells no ho sé) ni ho hagués criticat. Ara bé, fer befa d’un docent, atonyinar-lo i que vingués una “padrina” cridant,”pega-li més fort” ho vaig trobar a més de misèrrim el missatge que estava donant en públic cap a com tractar la docència.

Per a mi una apologia gratuïta a la violència, que pot portar comportaments violents a les escoles ( ja basta els que hi ha, com per incitar-los més) , desqualificant la imatge del docent i la selva autoritat, em va semblà patètic i de vergonya ( no sé si en tenen massa).

Desconeix si hagués estat un docent qui hagués fet befa del seu grup, com haurien reaccionats; ja que tenen un demble ben pronunciat en presentar denuncies que no els porten enlloc, i en embullar la troca davant la justícia.

No sóc la persona adequada  per a dir si el missatge d’una apologia violenta en contra d’una persona docent, és susceptible o no d’esser denunciada davant la justícia i si hi ha prou fonaments.

Justificar una violència cap a un altre  per motius ideològics, té una clara connotació de feixisme i és denigrant. Els dels Grup d’Acció Baleâ, d’infants, els seus “coneixements” els hi arribaren per part d’un  o d’una docent. Quina feinada  perduda per arribar fins aquí.

Ells que tant parlen d’adoctrinament “pancatalanista quan veuen a persones al carrer en defensa de la llengua ( sempre aspecte positiu i constructiu)  el missatge que donaran marca una clara intenció ( en negatiu) de crear discòrdia i disharmonia.

Vaig fer algun comentari pel facebook, inclusiu una carta curta dirigida a un fiscal, a veure si hi havia motius per una investigació d’ofici. No anava dirigida a cap fiscal en concret, per tant no esper resposta.

M’agradaria saber si algun partit d’esquerra, que molts militants i cúpula han estat a les manifestacions en contra del TIL, i que es presentaran a les properes eleccions, no estudiarà una possible denuncia ( alguns tenen serveis jurídics)  o haurà de sortir de l’Assemblea de Docents, si arriba al cas. Com no sóc misser, no puc assegurar si hi ha hagut algun presumpte indici de delicte o falta.

Si el Grup d’Acció Baleâ, és l’únic missatge que pot fer arribar en relació a “educació” dels fills i filles dels membres del grup, anam ben arreglats. Al manco mostraren en públic el seu vertader tarannà.

Acabaré l’article, fent una petita repassada a les darreres notícies polítiques per la nostra contrada i la ja presentació en públic de la coalició “Junts per Sóller”.

Les reaccions de la part “governant” actual,  que han tret la  artilleria pesant al manco als setmanaris, sembla que hi ha nirvis. S’haurà d’estar vigilant, ja que la notícia es relativament tendre i alguns encara no l’han païda.

Radio Macuto, diu que comença a haver-hi mancances d’antidiarrèics i til·la. No em faceu massa cas, la font d’on surt podria  esser no massa fiable. Tot i que na Cospedal faci declaracions  del que passa a Sóller, que segurament ni la sap situar en el mapa,  seria bona pista.

Salut i bons aliments!

Josep Bonnín

Ruta de la Vergonya a Sóller i les veritats suren

Creu de Muleta dedicada al militar colpista “Jinetes de Alcalá” Lizazoain i homenatge als carrabiners vilment executats pels feixistes.

Dissabte dia 7 de febrer, fou organitzada per Memòria Històrica de Mallorca, i Col·lectiu Albaïna, la “Ruta de la Vergonya i homenatge als defensors de la legalitat republicana”

La denúncia pública dels monuments franquistes que vulneren la Llei de Memòria Històrica i que moltes institucions, inclusiu l’Ajuntament de Sóller se l’han passada per l’entrefolre.

Des del “Monumento a los caidos” passant per Es Llatzeret, que es convertí en presó dels republicans, fins arribar a la Creu de Muleta, dedicada al militar colpista i membre dels Jinetes de Alcalà Lizazoain; amb la veritat manipulada que acaba amb l'afusellament de dos carrabiners que procedint a defensar la legalitat de la república i després d’haver estat disparats quatre vegades pel militar; al intentar-lo desarmar i oposar resistència fou mort per uns dels carrabiners. El judici que portaria al dos al paredó fou plegat d’inconnexions i proves falses.

A la Creu de Muleta, em vaig trobar a una amiga de fa més de quaranta anys, Oliva Delgado, neta de Jose Muñoz, executat pels franquistes. Sembla que el món dóna moltes voltes i he tornat tenir contacte amb aquesta amiga, a qui li vaig dedicar un poema “Semilla”- escrit en castellà, ja que “gràcies” a l’escola franquista era analfabet amb la nostra llengua- quan estava  embarassada de la seva filla Amaranta.

He volgut fer una referència a aquest acte, ja que fou molt emotiu, a la Creu de Muleta, escoltar la intervenció, tant de n’Oliva com de l’altre net del carrabiner executat.

Des del 1936 i passant pels quaranta anys de dictadura franquista, hi ha moltes ferides obertes i no cicatritzades.

La Constitució Espanyola de 1978 i la Llei d’amnistia ( esborrany i compte nou) va deixar un marc per la impunitat dels crims perpetrats pels feixistes que “governaren” amb mà de ferro durant aquells foscos temps, amb una repressió sistemàtica i ben orquestrada. A dir que governants durant la democràcia han posat prou pals a les rodes perquè la veritat continuï tapada.

Esper que la Justícia Argentina arribi més enfora amb la causa dels repressaliats i assassinats durant el Franquisme, per retornar la dignitat a les víctimes, i als familiars i amics de les mateixes. Queda encara molt de camí per fer.

Quedi palesa la meva condemna ferma, amb els “governants” i poder judicial, que no permeti dilucidar d’una vegada tota la veritat.

Les diverses maneres d’injustícia de cada vegada són més flagrants i no vull deixar de denunciar, botant a una altra situació, el que passa a La Casa Llarga, on quan escric això, el meu amic Jaume Santandreu, al qui don tot el meu suport, s’haurà argollat en defensa d’aquest espai, dels que els volen treure defora la família propietària. S’ha declarat ja “Territori Okupat” i mentre els nostres “des governants” pul·lulant pel Vaticà a veure si santifiquen al Beat Ramon Llull, el que escrivia en “català de Mallorca”  i ho escric, perquè en Joserra i corifeu, porten la ignorància per bandera,

Mentre Jaume Santandreu està lluitant, perquè no es prengui un espai als exclosos d’aquesta Mallorca a vegades molt injusta; me n’he assabentat que unes monges de la Institució de Religioses de Sant Josep de Girona, apareixen a la llista Falciani perquè tenien, pobretes meves, 2’7 milions d’euros en un compte a Suïssa: Insultant i de pocavergonyes.

Darrerament s’estan destapant moltes absurditats, sembla que les veritats estan surant i no hi ha qui les pugui continuar amagant i surt a llum pública tota la porqueria amagada: Casos de corrupció a balquena, frau amb les més diverses maneres ( incomplir un programa electoral n’és un d’ells), estafes, i robatori a balquena  de doblers públics.

Per les nostres contrades, també hi ha veritats que són de vergonya, gastar-se prop de dos-cents mil euros en arreglar dos carrers i que la partida de serveis socials anual sigui de set-mil cinc-cents, clama al cel.

Sembla que amb l’arribada d’eleccions, els euros van a dojo, i  el que no es feu durant el mandat, ara sembla que es fa a esquerada. Una mica de mala olor si que fa.

Per les nostres contrades, les espases continuen en alt, fins arribar a la falta de respecte i com més es va apropant el més de maig, sembla que el combat encara serà més dur, entre els des governants” i membres de l’oposició.

I per avui tanc la paradeta., i quan surti publicat, ja haurà passat la rua.

Josep Bonnín

L’espoli mundial que ens perjudica a tots

Haver d’esser capaç d’engolir-se aquesta notícia de què la gran banca ha guanyat durant el 2014 DEU MIL VUIT-CENTS MILIONS D’EUROS , el que representa un 36% més que el 2013 i que quasi a continuació a Ciutat Meridiana de Barcelona es produeixi un desnonament exprés en el que no hi havia  ni serveis socials, d’una família amb un infant de quatre anys i que després d’anar d’Herodes a Pilats, han aconseguit que els obrissin la porta al manco per recuperar roba i aliments; se’m fa molt costa amunt. I els sentiments que em genera, el primer és una ràbia terrible, ja que el que li ha passat a aquesta família és el pa de cada dia durant fa molts anys.

Els treballadors i treballadores vivim insultats, menystinguts, malmenats fins a l’oprobi per les grans multinacionals, el mercat financer de la gran banca, amb la connivència dels governants venuts al gran capital a canvi de sucosos sous i la seva quota de poder, que perdran quan arribin al cementiri. Ningú queda per llavor, tot i que el mal que hauran fet seria per llevar la són a qualsevol si tinguessin consciència.

Que amb els doblers emprats pel rescat dels bans, podria haver-hi un món sense fam durant sis-cents anys, i que la mort per carència d’aliments i medicaments que a altres llocs els sobren; inclusiu que diàriament es tiren tones d’aliments en bon estat, i que grans supermercats, perquè no els recullin els fumiguen  amb productes tòxics, és una realitat que s’hauria de denunciar per l’aberració que representa.

El sistema econòmic capitalista ( ara més aberrant que mai, més agressiu)  és creador de les barbàries que estem vivint en el món, és assassí ja que no té ni ètica ni moral per assolir els seus fins i escampador de misèria per on passa. El Rei Midas de la destrucció humana. Tot el que toca ho converteix amb misèria pels altres i beneficis per ells.

Vull parlar ara del TTIP, del Tractat de l’Associació Transatlàntica del Comerç i la Inversió, que s’està negociant entre EUA i EU; el qual a més de carregar-se les economies locals serà destructiu eficient dels drets socials. És una aposta per donar més poder i control a les multinacionals, inclusiu a la imposició dels transgènics. Una altra passa en la dictadura dels mercats per seguir acumulant riquesa, assolir poder i repartir misèria.

Al manco alguns països, sobretot ciutats i associacions s’estan oposant al tractat i bastant s’estan declarant zones d’exclusió del mateix, o sigui que no el pensen complir ni aplicar. Sembla que aquesta vegada no ha estat tan senzill d’imposar com el Tractat de Lliure Comerç que encara patim. Grècia no el signarà. Una gran lliçó.

Comença a haver-hi un cert enfrontament ciutadà en contra de les resolucions dels que estan “comandant” i no volen que es qüestionin ni s’alci la veu en contra.

El resultat de les eleccions gregues n’és un clar exemple. El Partit Syriza, tot i que jo crec que les consecucions on estan arribant és una victòria clara d’una gran part del Poble grec ( on s’inicia la democràcia)  i s’han oposat a les polítiques de la Troika, fins al punt que el seu ministre d’Economia Sr. Varoufaquis, ha estat capaç d’afirmar que no la reconeix com a interlocutor.

El que ha passat a Grècia, inclusiu el plantejament de la negociació del deute ( no generat pels ciutadans grecs ni per cap ciutadà europeu, i que al final pagam nosaltres) pot fer que hi hagi un contagi a altres països europeus com a França, Itàlia, Portugal, Espanya, etc, que si els governants per les seves conveniències han acatat directament els mandats de la Troika dirigida per frau Merkel. Estan acollonits.,

El que fa tremolar a la Troika és que siguin els diversos països on el poble obligui als seus “representants democràticament triats” a recuperar la sobirania. Al replantejament de la política econòmica ( la política europea de la Troika, ha portat  a la ruïna a la classe treballadora i els altres s’han folrat: negoci del segle).

De cada vegada s’està pitjant  més per la formació d’un govern global i el qui controli l’economia alimentaria sobretot, i recursos energètics, serà el qui vertaderament comandarà en el món. Arribarà un punt que això serà més devastador que els exercits.

De moment res més per avui, la setmana que ve més.

Josep Bonnín