dissabte, 28 de febrer del 2015

Ejpañistan, l’estat de la nació i diàlegs de besucs




                                          

                                       -“!i tú más”                    -“Salta, salta la pelota y en el culo te rebota”



Quan em decideix a encetar l’article, hom que intenta posar paret a segons quins esdeveniments, es troba una mica perdut.
Després d’haver contemplat la ineptitud i la mediocritat a l’estat de la nació; d’un Rajoy que semblava recent sortit del museu de cera i d’un Pedro Sánchez, amb un discurs que feia aigua per totes parts; això si, amb un posat de “yuppie-flauta”: me’n vaig anar a dormir i no tan decebut, sinó un tant emprenyat, ja que els dos espècimens no són capaços, ni de convèncer ni d’argumentar que tronetes volen fer si governen (???). El “I tu més”, fou la tònica, la trista tònica de la compareixença; tan sols els mancava a Rajoy parlar de l’herència rebuda, tant de mode per part dels des governants de les nostres contrades.
Que la Presidenta del Congrés de Diputats Celia Villalobos, estàs jugant, durant la “inter-invenció” del seu cap, amb una tauleta a Candy Crush o al Frozen Free Fol ( em parlen en xinès, ja que jo no juc amb aquestes coses, m’estim més fer-ho amb el meu net) dóna a veure l’interès que despertava inclusiu en una dels seus. Per cert, això es pot fer al lloc de treball i més si és pagat amb doblers públics?
Aquesta Ejpañistan ens dóna uns personatges que semblen més del temps del “Lazarillo de Tormes” que del segle XXI., la picaresca és menys creativa.
La batllessa de València que feu un frit i bullit amb el valencià a la Crida de les Falles. Que semblava duia una bona “pájara” o un bon pedal com dèiem més per aquí de cazallera reconcentrada, n’és un exemple de com podem veure operes bufa per la televisió, que jo poc la veig.
En Barcenas de vacances per recuperar-se de l’estrès presidiari.
El cas polstergeist de la desaparició del sumari sobre els discos durs esbocinats o esborrats de l’ordinador de Barcenas ( el de la caja B)  i per afegitó ara sembla que el PP ( per què serà?) ha posat pals a les rodes per la seva recuperació.
De les causes de corrupció no hi entraré, ja que és com un autèntic laberint, basta intentar esbrinar l’organigrama de la Gürtel; molt més complicat que un arbre genealògic; per perdre’s  i no sortir.
A dir que per les nostres contrades, després del cantabile del tenor Rodrigo de Santos en relació al tema de Son Espases i les comissions que es cobraven; els temes dels doblers B que serviren per finançar presumptament la seu del PP de Palma, Barcenas dixit; a qui per lo vist, el jutge Castro l’ha tornat citar a declarar. Molt moviment.
Redoble de bateria, com es fa amb un número molt difícil al circ: En Joserra Bauzá, crea un compte de whatsapps, per convèncer als ciutadans que votaren al PP i estan  indecisos . Vídeo trist  de promoció al cantó de la gomina.
I per si no mancava dos rials pel duro, com si fos una consigna electoral, en menys de quaranta vuit hores, fa una imitació del seu cap,  el batlle de Sóller Carlos Simarro, surt a un setmanari, anunciant que també crearà un compte de Whatsapp, per convèncer als indecisos. No sé si dubte del vot de la tercera edat que tant cuida en cada campanya electoral. Sembla que hi ha més por de la que em pensava. Aixx, aquesta cadira quant estira!
El món prou desbaratat. Absurds visibles cada dia, el darrer que per no poder pagar un lloguer que no arribava a dos-cents euros, es desnona a una dona de 80 anys. S’han begut l’enteniment?
Ara en plena campanya electoral, sembla que els partits des governants han trobat una màquina de fabricar doblers ( abans plorinyaven que no tenien liquiditat)  i ara sembla que han fet un “obri Sèsam” i han trobat el tresor d’Ali-Baba. No he parlat dels quaranta lladres, que ja ens donaríem per conformats amb aquest número.
Alegria ciutadans i ciutadanes de Sóller i Fornalutx, la màquina de retornar quotes de la subvenció del túnel de Sóller, ara de quatre en quatre cada mes. Han trobat “negret” com deia mon pare.
Un poquet de salsa irònica, per fer més fàcil d’empassar el que escric, i no acabar amb agrura d’estómac.
Quan surti publicat l’article, estarem en plena Fira de la Gamba.
Gaudiu molt, que val més això que segons quin peix podrit que ens intenten de vendre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada