Haver
d’esser capaç d’engolir-se aquesta notícia de què la gran banca ha guanyat
durant el 2014 DEU MIL VUIT-CENTS MILIONS D’EUROS , el que representa un 36%
més que el 2013 i que quasi a continuació a Ciutat Meridiana de Barcelona es
produeixi un desnonament exprés en el que no hi havia ni serveis socials, d’una família amb un
infant de quatre anys i que després d’anar d’Herodes a Pilats, han aconseguit
que els obrissin la porta al manco per recuperar roba i aliments; se’m fa molt
costa amunt. I els sentiments que em genera, el primer és una ràbia terrible,
ja que el que li ha passat a aquesta família és el pa de cada dia durant fa
molts anys.
Els
treballadors i treballadores vivim insultats, menystinguts, malmenats fins a l’oprobi
per les grans multinacionals, el mercat financer de la
gran banca, amb la connivència dels governants venuts al gran capital a canvi
de sucosos sous i la seva quota de poder, que perdran quan arribin al
cementiri. Ningú queda per llavor, tot i que el mal que hauran fet seria per
llevar la són a qualsevol si tinguessin consciència.
Que
amb els doblers emprats pel rescat dels bans, podria haver-hi un món sense fam
durant sis-cents anys, i que la mort per carència d’aliments i medicaments que
a altres llocs els sobren; inclusiu que diàriament es tiren tones d’aliments en
bon estat, i que grans supermercats, perquè no els recullin els fumiguen amb productes tòxics, és una realitat que
s’hauria de denunciar per l’aberració que representa.
El sistema econòmic capitalista ( ara
més aberrant que mai, més agressiu) és
creador de les barbàries que estem vivint en el món, és assassí ja que no té ni
ètica ni moral per assolir els seus fins i escampador de misèria per on passa.
El Rei Midas de la destrucció humana. Tot el que toca ho converteix amb misèria
pels altres i beneficis per ells.
Vull
parlar ara del TTIP, del Tractat de l’Associació Transatlàntica del Comerç i la Inversió, que s’està
negociant entre EUA i EU; el qual a més de carregar-se les economies locals
serà destructiu eficient dels drets socials. És una aposta per donar més poder
i control a les multinacionals, inclusiu a la imposició dels transgènics. Una
altra passa en la dictadura dels mercats per seguir acumulant riquesa, assolir
poder i repartir misèria.
Al manco alguns països, sobretot ciutats
i associacions s’estan oposant al tractat i bastant s’estan declarant zones
d’exclusió del mateix, o sigui que no el pensen complir ni aplicar. Sembla que aquesta vegada no ha estat tan
senzill d’imposar com el Tractat de Lliure Comerç que encara patim. Grècia no
el signarà. Una gran lliçó.
Comença a haver-hi un cert enfrontament
ciutadà en contra de les resolucions dels que estan “comandant” i no volen que
es qüestionin ni s’alci la veu en contra.
El
resultat de les eleccions gregues n’és un clar exemple. El Partit Syriza, tot i
que jo crec que les consecucions on estan arribant és una victòria clara d’una
gran part del Poble grec ( on s’inicia la democràcia) i s’han oposat a les polítiques de la Troika, fins al punt que el
seu ministre d’Economia Sr. Varoufaquis, ha estat capaç d’afirmar que no la
reconeix com a interlocutor.
El que ha passat a Grècia, inclusiu el
plantejament de la negociació del deute ( no generat pels ciutadans grecs ni
per cap ciutadà europeu, i que al final pagam nosaltres) pot fer que hi hagi un
contagi a altres països europeus com a França, Itàlia, Portugal, Espanya, etc,
que si els governants per les seves conveniències han acatat directament els
mandats de la Troika
dirigida per frau Merkel. Estan acollonits.,
El
que fa tremolar a la Troika
és que siguin els diversos països on el poble obligui als seus “representants democràticament
triats” a recuperar la sobirania. Al replantejament de la política econòmica (
la política europea de la
Troika, ha portat a la ruïna a la classe treballadora i els
altres s’han folrat: negoci del segle).
De cada vegada s’està pitjant més per la formació d’un govern global i el
qui controli l’economia alimentaria sobretot, i recursos energètics, serà el
qui vertaderament comandarà en el món. Arribarà
un punt que això serà més devastador que els exercits.
De moment res més per avui, la setmana
que ve més.
Josep
Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada