Peu de fotografia: "La monarquia travel.la o Urdangarin ha obert la Caixa de Pandora?
Hi ha
prou motius per a què un ciutadà amb una consciència política desenvolupada i un
grau de memòria històrica complerta i no
formi part del ramat , es declari rotundament : republicà i independentista
d’esquerres? Opció o declaració de principis? Per a mi, ara mateix declaració
de principis.
El començament no és per causa de l’afer del
gendre del rei “l’atlètic Urdangarin” com així s’hi refereix un article del
coronel de l’exèrcit espanyol Martinez Inglés, publicat al setmanal digital “Canarias-semanal.com”
on descriu amb pèls i senyals, el que
realment ha fet la monarquia per la seva “España” i com s’ha mogut la cort
borbònica. Si no l’empresonen , serà, perquè, o hi haurà qualcuna intervenció de la Verge de Lurdes,o sap més
del que escriu, ja que a Juan Carlos, el
defineix - transcric i tradueix- com el “...darrer representant de la banda de gats,
puters, idiotes, descervellats, cabrons, nimfòmanes, ganduls i malfactors; culpant-lo
de “...l’endarreriment, la ignorància, la pobresa, la degradació, l’odi i la misèria
generalitzada de centenars de generacions d’espanyols”.
Quan llegia aquesta notícia que venia amb el
títol: “Per què et calles ara?” ( també transcrit i traduït) no hi podia donar crèdit.
Hi ha molts dels fets on acusa a la monarquia, que coneixia
i que no m’han vingut de nou, inclusiu la
presumpta implicació a l’intent de cop d’estat 23 F, on el qualifica de “vil
auto colpista” com també dels negocis privats de Juan Carlos, amb rei del Marroc Hassam I l’entrega del Sàhara Occidental. Si mireu les hemeroteques,
podreu veure, que el considerava “el seu germà”.
Es
podria escriure, que Juan Carlos, tan
sols ha desenvolupat la genètica dels Borbons, quan el “Generalisimo” li deixa
les mans lliures per fer i desfer, imposant una Monarquia amb un salt successori,
bastant estrany, en relació a Juan de Borbon, Comte de Barcelona i com ha arribat a fer la seva
fortuna.
Al que anava, que l’afer Urdangarin, Fundació
Noos, que l’antic molt honorable Jaume
Matas, li entregués no sé quina doblerada i a tot dir com a justificació: “Si et ve el gendre del rei a demanar-t’ho,
tu que faries?(declaracions en un programa televisiu) Cap comentari a aquesta excusa.
Podria
esser que Urdangarin hagi obert la
Caixa de Pandora.
No em declar republicà, tan sols per un fet
econòmic, que podria esser un d’ells, i vos puc assegurar que surt molt més
barat un president de república, que el nou milions d’euros que ens costa la
despesa de la Casa Real,
cada any i que paguem equitativament, tots els ciutadans i ciutadans de l’estat
espanyol; o més ben dit, els que sofrim l’espoli fiscal com Catalunya i les
Illes Balears, encara ens toca a més per barba.
La transició
espanyola, amb un model d’estat, molt diferent al que en Francisco Franco,
s’havia carregat amb un cop d’estat, una guerra brutal de tres anys i després
amb una repressió de tot el que sonés a roig i republicà de quaranta anys; fou una autèntica
pantomima, on es dóna una llei
d’esborrany i taula rassa, a on els culpables de la repressió: Tortures, assassinats,
enfonsament de la dignitat, quedaran completament impunes. Inclusiu ara mateix, qui els
intenta esbrinar, pot resultar escaldat, i si no mireu, el que li ha passat al jutge
Baltasar Garzón, que si va iniciar el procés en contra dels militars de la Dictadura Argentina
i quan ho ha intentat a l’estat espanyol recercant les fosses comunes de la Guerra Incivil, ha rebut de valent.
Em
sent republicà pels valors i principis que defensa aquest model d’estat i
independentista perquè ha quedat meridianament clar, que a més que “Espanya ens
roba”, els seus polítics jacobins i centralistes, no obliden el seu intent d’esbucar
Catalunya(llengua, cultura i dignitat de nació que és la nostra) i impedir a
tota costa la constitució dels Països Catalans, perquè saben que amb la independència
de Catalunya i les Illes Balears, hi hauria moltes regions espanyoles que
menjarien les sopes més que clares. Inclusiu Peces-Barba,
pare de la Constitució,
s’atreví a justificar els bombardeigs de Catalunya durant la guerra incivil,
Quan el President Companys, declarà la República Catalana,
posteriorment fou perseguit, empresonat pels nazis alemanys, entregat als
repressors franquistes i executat. Un altre assassinat sobre les seves
espatlles.
Voleu
encara més motius, per declarar-me republicà i independentista d’esquerres?
Perquè vos puc assegurar que en tenc de sobres.
