dilluns, 26 de desembre del 2011

Als que no es seuran a taula...



Avui, és un dia que he començat el mig dia amb molta mala llet, fins que a la caiguda d’horabaixa s’ha transformat en tristor.
Aquest poema neix d’aquesta tristor que me corprèn i l’he escrit no tan sols per jo, si no per a totes les persones que han perdut essers estimats, ja sigui fa estona, o molt recentment; i que donarien el que fos per tornar-los tenir a taula, percebre una carícia seva, una altra abraçada.

Als que no es seuran a taula...

A tots els llars del món
hi haurà essers estimats
que no es seuran a taula
ni  en la nit de Nadal
ni el dia de la festa.

Se n’anaren fa estona
en un llarg viatge
del que no hi ha tornada,
malgrat mitigarem la seva absència
amb els records del cor.

Que hi seran presents a casa
no cal ni dubtar-ho!
i que els retrobarem un dia
quan facem el mateix viatge
ho sent més que segur.

A vegades, les llums i les garlandes
em fan una nosa de no dir,
la tristor m’embolcalla
amb un abrigall que no desitj
negant-me altre opció.

Molts instants no oblidats
malgrat el pas del temps,
part de les nostres ànimes
que foren cruelment furtades
per la dama de negre i de la falç.

I amb el temps, piadós
són vius dins del record
i viuen dins nosaltres,
malgrat a quins moments
es fa més patent la seva absència.

divendres, 23 de desembre del 2011

Als que no es seuran a taula


Avui, és un dia que he començat el mig dia amb molta mala llet, fins que a la caiguda d’horabaixa s’ha transformat en tristor.
Aquest poema neix d’aquesta tristor que me corprèn i l’he escrit no tan sols per jo, si no per a totes les persones que han perdut essers estimats, ja sigui fa estona, o molt recentment; i que donarien el que fos per tornar-los tenir a taula, percebre una carícia seva, una altra abraçada.

Als que no es seuran a taula

A tots els llars del món
hi haurà éssers estimats
que no es seuran a taula
ni  en la nit de Nadal
ni el dia de la festa.

Se n’anaren fa estona
en un llarg viatge
del que no hi ha tornada,
malgrat mitigarem la seva absència
amb els records del cor.

Que hi seran presents a casa
no cal ni dubtar-ho!
i que els retrobarem un dia
quan facem el mateix viatge
ho sent més que segur.

A vegades, les llums i les garlandes
em fan una nosa de no dir,
la tristor m’embolcalla
amb un abrigall que no desitj
negant-me altre opció.

Molts instants no oblidats
malgrat el pas del temps,
part de les nostres ànimes
que foren cruelment furtades
per la dama de negre i de la falç.

I amb el temps, piadós
són vius dins del record
i viuen dins nosaltres,
malgrat a quins moments
es fa més patent la seva absència.

dissabte, 17 de desembre del 2011

Els regals de Nadal de l’equip de govern del PP al Poble de Sóller


                              Responsables directes de les retallades socials al Poble de Sóller


En el darrer ple de l’ajuntament de Sóller, en el que botant-me la promesa que vaig fer en articles passats de fer un “mutis por el foro” i no tornar assistir a cap; vaig contemplar un espectacle bastant depriment.
Sabia que basant-se en el rodet de la majoria absoluta, traurien endavant un conveni amb Sóller Invest (empresa que té la concessió de la Residència Bell Entorn)  i li regalarien 20 de les 30 places subvencionades per l’Ajuntament.
Conveni aprovat en Junta de Govern, pràcticament sense la intervenció de l’oposició que també és representativa dels vots de molts de ciutadans i ciutadanes de la Vall, als que se’ls hi ha negat la seva participació en un tema molt preocupant i al mateix temps, sense ni una simple reunió amb els familiars dels residents que es podien veure afectats per l’acord.
Un conveni enrevessat on es deixa que les 10 places que queden, es trobin a l’abast de subvencions ( ja sabem com funciona, si hi ha doblers si, i si no hi ha et  fots). Una retallada d’un dret social on tant el Batlle Sr. Simarro, com els vuit regidors que hi votaren a favor, portaran sobre la seva consciència, això si en algun moment no ho pateixen, vist que ells també tenen familiars que poden necessitar aquest servei geriàtric.
Malgrat les intervencions de l’oposició, que foren escoltades, com qui escolta ploure, em va semblar que no varen tenir en compte per a res, malgrat el Batlle se no tingué gaire  en compte , que no es tractava de números, si no d’ancians de la Vall.
Resultat final: 20 places privatitzades durant dos anys i les altres 10 amb uns barems que serveis socials dictaminarà. Pel que jo he entès, quasi per poder entrar a la residència ( això si en  queden cap de les subvencionades, si no a pagar prop de dos mil dos-cents euros mensuals) hauràs d’esser pobre de solemnitat.
La Sala Magna estava plena de familiars dels residents i altres ciutadans i ciutadanes de Sóller sensibilitzats i solidaritzats amb la situació dramàtica d’aquestes famílies, on la direcció de la residència, ja els va advertir ben clar i llampant que si a 1 de gener de 2012, o pagàvem la quota sencera de prop de mil vuit-cents euros, ja que l’Ajuntament deixava de subvencionar o se’n portaven els seus ancians a casa seva. El consistori del PP, els hi ha fet un càlid i bon regal de Nadal 2011; així com a tots els sollerics i solleriques que en algun moment necessitin d’aquesta atenció geriàtrica i no hi puguin accedir per falta de doblers o perquè les places que s’haurien d’haver garantit, estiguin ocupades per persones que s’ho puguin pagar, amb un clar benefici, no pel poble de Sóller, si no per l’empresa Sóller Invest. Queda clar com se segueix, amb la política de privatitzacions ( llegiu, Gesba-Acciona; Aqualia, i ara Residència Bell Entorn)
Quan es feu la votació a aquest punt, un bon grapat de les persones assistents aixecarem uns cartells amb els lemes: “No a la privatització de la residència” i “L’ajuntament de Sóller contracta corruptes i engega ancians”. Després, amb una clara decisió de rebuig, abandonarem la sala, en silenci.
La situació del conveni amb la Residència Bell entorn no s’acaba aquí. Que les mobilitzacions i altres accions reivindicatives continuaran fins a recuperar totes  les places que barroerament  han retallat.
L’altra endemesa de regal nadalenc, és l’acomiadament, de  devers 14 funcionaris; on la insensibilitat cap a aquestes persones i famílies, durant aquestes festes nadalenques, ha estat notòria. No haguessin pogut esperar una mica, eren tan sols dues setmanes, a donar-los aquest ensurt? No són les maneres estimat Consistori de Sóller,  no són les maneres.
Tampoc són maneres que cap representant de l’Ajuntament, acudís  a la celebració d’Estel Nou. Em sembla una manca al  respecte que es mereixen. A no ser, que es considerin per sobre d’ells, i ni els tinguin  aquesta consideració. Torna a esser qüestió de sensibilitat, que manca més que en sobra.
No vull acabar, sense desitjar  al Consistori, un Bon Nadal, i que els Reis Mags, els portin un sac de sensibilitat, de bones formes, i de vertadera democràcia, on governin realment pel poble de Sóller i les seves prioritats; i no per  les prioritats d’empreses amicals i per col·locar a càrrecs sucosos als adeptes al partit.
Molts d’anys i bones festes!

dimarts, 13 de desembre del 2011

Opacitat i manca de transparència del nou Consistori de Sóller

Avui dimarts dia 13 es ratificarà en el ple ( usant i abusant de la seva majoria absoluta) el Conveni signat amb la direcció de la Residència Bell Entorn; fet en Junta de Govern, sense cap tipus de participació de l’oposició ( representativa del vot de ciutadans i ciutadanes solleriques) ; retallant 20 de les 30 places subvencionades pels residents de Sóller.

Sobtada privatització d’un servei que fins el dia d’avui donava l’ajuntament i ara el nega, tot justificant-se amb la situació econòmica, quan si té doblers per moltes altres despeses supèrflues.
Afavoriment dels interessos de l’empresa ( que ara disposarà d’aquestes 20 places i podrà posar el preu que és de (2200€ mensuals) i els ciutadans i ciutadanes de Sóller, que no disposin de la situació econòmica  per fer front al pagament, es quedaran sense el servei.

Aquesta és la nova política del Consistori del PP, quan el Batle en la presa de possessió de la Vara, va dir que seria la vara, de l’honestedat i de la transparència i sembla que és la de l’opacitat.
El poble de Sóller li pot estar ben agraït d’aquest regal de Nadal, que ha donat a tots els ciutadans i ciutadanes de la Vall.

dissabte, 10 de desembre del 2011

Espanya ens roba i Europa ens castiga


Peu de fotografia: "La monarquia travel.la o Urdangarin ha obert la Caixa de Pandora?

Hi ha prou motius per a què un ciutadà amb una consciència política desenvolupada i un grau de memòria històrica complerta  i no formi part del ramat , es declari rotundament : republicà i independentista d’esquerres? Opció o declaració de principis? Per a mi, ara mateix declaració de principis.
El començament no és per causa de l’afer del gendre del rei “l’atlètic Urdangarin” com així s’hi refereix un article del coronel de l’exèrcit espanyol Martinez Inglés, publicat al setmanal digital “Canarias-semanal.com” on descriu amb  pèls i senyals, el que realment ha fet la monarquia per la seva “España” i com s’ha mogut la cort borbònica. Si no  l’empresonen , serà, perquè, o  hi haurà qualcuna intervenció de la Verge de Lurdes,o sap més del que escriu, ja que a Juan Carlos, el defineix  - transcric i tradueix- com el  “...darrer representant de la banda de gats, puters, idiotes, descervellats, cabrons, nimfòmanes, ganduls i malfactors; culpant-lo de “...l’endarreriment, la ignorància, la pobresa, la degradació, l’odi i la misèria generalitzada de centenars de generacions d’espanyols”.
Quan llegia aquesta notícia que venia amb el títol: “Per què et calles ara?” ( també transcrit i traduït) no  hi podia donar crèdit.
Hi ha molts  dels fets on acusa a la monarquia, que coneixia i que no m’han vingut  de nou, inclusiu la presumpta implicació a l’intent de cop d’estat 23 F, on el qualifica de “vil auto colpista” com també dels negocis privats de Juan Carlos, amb  rei del Marroc Hassam I  l’entrega del Sàhara Occidental. Si mireu les hemeroteques, podreu veure, que el considerava “el seu germà”.
Es podria escriure,  que Juan Carlos, tan sols ha desenvolupat la genètica dels Borbons, quan el “Generalisimo” li deixa les mans lliures per fer i desfer, imposant una Monarquia amb un salt successori, bastant estrany, en relació a Juan de Borbon, Comte  de Barcelona i com ha arribat a fer la seva fortuna.
Al que anava, que l’afer Urdangarin, Fundació Noos, que l’antic molt honorable Jaume Matas, li entregués no sé quina doblerada i a tot dir com a justificació: “Si et ve el gendre del rei a demanar-t’ho, tu que faries?(declaracions en un programa televisiu) Cap comentari  a aquesta excusa.
Podria esser que Urdangarin hagi obert la Caixa de Pandora.
No em declar republicà, tan sols per un fet econòmic, que podria esser un d’ells, i vos puc assegurar que surt molt més barat un president de república, que el nou milions d’euros que ens costa la despesa de la Casa Real, cada any i que paguem equitativament,  tots els ciutadans i ciutadans de l’estat espanyol; o més ben dit, els que sofrim l’espoli fiscal com Catalunya i les Illes Balears, encara ens toca a més per barba.
La transició espanyola, amb un model d’estat, molt diferent al que en Francisco Franco, s’havia carregat amb un cop d’estat, una guerra brutal de tres anys i després amb una repressió de tot el que sonés a roig  i republicà de quaranta anys; fou una autèntica pantomima,  on es dóna una llei d’esborrany i taula rassa, a on els culpables de la repressió: Tortures, assassinats, enfonsament de la dignitat, quedaran completament impunes. Inclusiu ara mateix,  qui els intenta esbrinar, pot resultar escaldat, i si no mireu, el que li ha passat al jutge Baltasar Garzón, que si va iniciar el procés en contra dels militars de la Dictadura Argentina i quan ho ha intentat a l’estat espanyol recercant les fosses comunes de la Guerra Incivil,  ha rebut de valent.
Em sent republicà pels valors i principis que defensa aquest model d’estat i independentista perquè ha quedat meridianament clar, que a més que “Espanya ens roba”, els seus polítics jacobins i centralistes, no obliden el seu intent d’esbucar Catalunya(llengua, cultura i dignitat de nació que és la nostra) i impedir a tota costa la constitució dels Països Catalans, perquè saben que amb la independència de Catalunya i les Illes Balears, hi hauria moltes regions espanyoles que menjarien les sopes més que clares. Inclusiu Peces-Barba, pare de la Constitució, s’atreví a justificar els bombardeigs de Catalunya durant la guerra incivil,
Quan el President Companys, declarà la República Catalana, posteriorment fou perseguit, empresonat pels nazis alemanys, entregat als repressors franquistes i executat. Un altre assassinat sobre les seves espatlles.

Voleu encara més motius, per declarar-me republicà i independentista d’esquerres? Perquè vos  puc assegurar que en tenc de sobres.

dissabte, 3 de desembre del 2011

Els “shows” i els Betlems de l’Ajuntament







                                         Concentració pel pagament de la subvenció del Túnel de Sóller. Al dia d'avui entrarà una esmena als pressupostos de 2012 per proveir el pagament amb una partida d'un milió i mig d'euros. Cal sortir al carrer perquè ens escoltin!

Mentre escoltava el bram d’un ase, la meva dona cercava bolets i jo llegia al solellet agradable de tardor, enmig de la muntanya de Muleta ( que alguns pretenen  tornar urbanitzar, però ens hi trobaran); se’m va venir al cap que el nostre ajuntament té un Betlem bis.
 El primer a l’atri de les Cases de la Vila i l’altre al carrer, amb els ciutadans, que amb els diversos articles llegits als setmanaris i comunicats, no tan sols l’esbronquen si no que els hi diuen de tot menys “guapos”.
Sembla que la legislatura de l’actual Batlle de Sóller, no serà tan tranquil·la, ja que els ciutadans i ciutadanes de la Vall , n’estan fins allà que no es pot dir i a més just ara , manifesten el seu profund malestar i descontent als carrers.
Em venen al cap, una de les lletres de Lluís Llach, de la cançó “Silenci” : “Que no en sap cap greu / dur la boca tancada/ sou vosaltres qui heu fet/ del silenci paraula" Si m’heu de fer callar/que sigui ara/que sigui ara”.
La clau electoral del nou consistori ( és un costum general queixar-se de l’herència dels altres, però sempre els que es queixen, fan el que poden per tornar a ocupar cadires, algun significat deu tenir, no?)  sembla que es troba enfora de les vertaderes prioritats ciutadanes. Inclusiu el màxim representant , qualifica de “shows” quan els ciutadans es queixen i es manifesten. Falta de sensibilitat? Ca home!
Ja han aparegut al carrer les primeres retallades, tot basant-se en aplicar el dret que teòricament dóna una majoria absoluta, que han creat molt descontent dins d’un poble que està començant a agafar la paraula; i repeteix que no és un “show” com en premsa, el batlle ha volgut ridiculitzar un fet democràtic i d’organització ( fora dels àmbits dels polítics)  i de llibertat d’expressió com un dret de la ciutadania, emparat a la Constitució de 1978, de la que tant se n’omplen la boca quan convé. Caldria, que abans de fer, segons quines manifestacions,  li tornessin pegar una rellegida.
Retallades en educadora de carrer, 37 nins sense futbolet i les famílies demanen al regidor corresponent que vagi a explicar-li als infants que es quedaran sense aquesta activitat.
Intent sobtat, sembla, de privatitzacions de les places concertades i subvencionades de la residència Bell Entorn, amb un comunicat del Col·lectiu Albaïna. I pregunta: On són els doblers que pagaren, a l’ajuntament durant 17 mesos els ciutadans que tenen els familiars a Bell Entorn i s’havien de pagar a la residència, prop d'un milió d’euros? Pregunta dirigida a l’actual Consistori i a l’anterior.  
Gir pàgina i més residència. Pujada de tarifes d’Aqualia(que afecta als que menys consumeixen, com sempre i allibera els grans consumidors: sostenibilitat? No gràcies).   Tenen destre la mà amb les privatitzacions: Gesba-Acciona, Aqualia, i les que vindran.
Claustre de professors de Sant Vicent de Paul, que també diuen la seva.
Recollida de signatures de la plataforma per una revisió cadastral justa, ja que sembla que se’ns ha valorat el sol i edificacions  de Sóller, quasi al mateix preu que a la urbanització Son Vida. Moguda que pel que llegeix, en breu El batlle  i el Regidor Sr. Beltran, tenen una reunió amb el cap d’oficina del cadastre Luis Bachiller; tal volta per dir-li que s’han passat set pobles amb la valoració, podria esser, no?
Vinc a dir que quan les ciutadanes i ciutadans, van socarrats, i els hi sembla que vessa, surten al carrer a manifestar el descontent. I no són, “Shows” estem avesats que segons quins  “espectacles-xous” els facin habitualment els polítics de torn.
A una vertadera democràcia, no s’acaba quan els ciutadans voten cada cert temps. S’ha de recordar als “elegits” que ho són per a gestionar un bé comú, establir les vertaderes prioritats ciutadanes, no les seves i que simplement són gestors,  freqüentment se’ls hi oblida; i llavors s’estranyen que els ciutadans s’emprenyin, quan veuen que mai es responsabilitzen dels seus errors.
La partitocracia està molt allunyada de la democràcia. I els privilegis que tenen els polítics: sous, jubilacions, cotxes oficials, i altres prebendes que paga el  ciutadà de carrer, no es legitimen gaire, a l’hora de demanar que ens ajustem els cinturons, quan ells els duen ben balders, i s’asseguren un bon tren de vida, sobre les espatlles ciutadanes.

“Perdoneu, però algú ho havia de dir”

dijous, 1 de desembre del 2011

Reflexions a un mes d’acabar l’any


Em ve al cap una pregunta, com conceptuaran o avaluaran els mercats el triomf del PP i que Mariano Rajoy ( que no li ha bastant temps per telefonar a na Merkel i demanar fulla de ruta) sigui president de l’estat espanyol?
Què se li exigirà, perquè la prima de risc, estigui al seu valor adequat i no ens porti a la peremptòria situació ( si hagués guanyat el PSOE, altre gall cantaria)  d’un possible rescat d’Espanya?
Quines mesures neocapitalistes seran les que haurà d’aplicar per mantenir les envestides dels mercats cap a la seva “España” ? He dit per milers de vegades que jo estic “español” ( en neg a escriure-ho amb la meva llengua:Català de Mallorca, agradi o no) per imperatiu legal, o també letal, podria escriure.
Europa (llegiu Alemanya i França) miraran amb comptafils, els moviments de l’economia, laboral, fiscal de Mariano Rajoy i els corresponents ministres.
Rajoy ha promès moltes coses durant la campanya electoral i un gran percentatge dels que l’han votat (lliurem senyor d’aquesta  temptació que em portaria de capoll cap a l’infern, si ho hagués fet o pensat), deuen estar esperant que tragui la vareta màgica i ens retorni a la situació econòmica, de quan, no tots, fermaven els cans amb llonganisses.
Hom no és que sigui mal pensat, més bé els anys, en segons quins aspectes, l’han tornat pragmàtic i realista.
La gran bombolla immobiliària i de pas especulativa, fou una màquina relativa de crear llocs de treball, no tan sols a la construcció si no a totes les empreses emparentades que els hi proveïen dels materials necessaris i precisos. Els bancs entregaven hipoteques més que perilloses, però era temps de bonança, i el risc a canvi de treure més beneficis que tenir els doblers estancats, bé valia la pena. I si els treballadors per a complir havien de fer més hores, cap problema, hi havia feina.
Avui, o millor dit, els darrers anys ha esclatat la bombolla i ho ha omplert tot de merda: Quasi cinc milions d’aturats, desnonaments a dojo per l’impagament d’aquelles hipoteques concedides tan dolçament; persones als menjadors socials, o recercant menjar pels contenidors de fems, o a recollir aliments als bancs ( no als que concediren les hipoteques)  si no als que organitzen institucions humanitàries diverses. I més persones al carrer, tocant el llindar de la pobresa.
Quina vareta màgica pot esser capaç de treure don Mariano, que sigui capaç de revertir la situació? O més que la vareta màgica, Sant Mariano Rajoy i adlàters són capaços de fer miracles? Bé, n’han fet un, tot invocant-se a la sagrada i santa llei d’Hond, que reparteix miraculosament vots i escons, han arribat a una majoria absoluta que ni el seu patró Sant Ansar arribà.
En campanya electoral, als polítics, vull dir a qui més qui manco, Santa Inspiració, els proveu de solucions màgiques que llavors quan estan governant  un maleït virus fa que se’ls hi oblidin totes i no n’apliquin adequada i correctament ni una. Mal que afecta als polítics d’arreu del món.
Diaris en català, que són els que compr, parlen que Rajoy rep una herència enverinada, en refereix a Dbalears i Ara que s’han ajuntat des del dia 20 N, on ni déu ha tingut memòria per l’aniversari de la mort del “generalisimo”; ni els seus hereus.
Deien els diaris que el nou president de l’estat espanyol, es trobarà una Espanya que encara ha de digerir la bombolla immobiliària, completar la reforma del sistema financer i trobar una sortida a cinc milions d’aturats. Hi podríem afegir més coses: Sanitat, jubilacions, etc.
Les retallades que es preparen ( algunes ja  fetes) faran trontollar els drets dels ciutadans aconseguits amb anys de lluites i reivindicacions. Jo hi afegeix l’espoli fiscal que a Catalunya i a Illes Balears es farà més patent i possiblement més agressiu,
Per rebaixar el dèficit, que demana Brussel·les, dues opcions: pujar impostos ( IVA de preferència) o despeses ( prestacions d’atur i llei de dependència). Els inversors manen, i ells posaran el dogal per a treure el màxim de rèdit i a més segur;  si no: Rescat. Hem entrat dins la dinàmica de la compra i venda de països: Grècia, Portugal...
Reflexió final: Votar per què? Si qui comanda són  aquests ogres de mercats, que marquen els que han de fer els polítics siguin del color que siguin?
I ara ve Nadal i menjarem....