Les guerres oblidades , el capitalisme assassí i colonialisme segle XXI

                                                               Això és el que els queda

Dins tot el món, i resulta que els mitjans de comunicació poc o gens ens xerren, que  hi ha devers trenta i quatre guerres oblidades que com sempre han batejat  amb l’eufemisme de “guerres ètniques”

Els motius són sempre purament econòmics malgrat estiguin disfressats  d’enfrontaments tribals o de faccions.

Moltes de les faccions que lluiten i controlen zones, és per a mantenir uns beneficis econòmics de les matèries primeres que les multinacionals, lobis financer i centres de poder econòmic del món, se’n porten deixant al darrere països pobres, desestabilitzats i amb una violència diària; a canvi d’ells. Moltes vegades, quasi sempre, les multinacionals financen l’armament de la facció més propera que els facilita poder seguir practicant l’espoli sense massa mals de caps i poder continuar mantenint els seus interessos econòmics.

No tan sols existeix aquest espoli, si no que es practica diàriament l’esclavatge del capitalisme i les grans marques que venen a Europa, Països Àrabs, USA , Rússia, i que omplen les seves franquícies de productes elaborats a aquells països amb uns sous de misèria i unes condicions laborals d’esclaus.

Mentre un silenci absolut fins que de tant en tant es destapa la caixa de Pandora, ja sigui per un gran incendi a una d’aquestes fàbriques infrahumanes on cents de persones moren calcinades; o es parla d’un inici d’una possible intervenció militar com és en el cas de Síria; on poc es parla del més de dos milions de sirians i sirianes desplaçats que acabaran a un dels tants campaments de refugiats malvivint de les “almoines” que la Comunitat Internacional els aportarà, a vegades a través d’ONGs, algunes no massa transparents; i les ajudes humanitàries poden perfectament no arribar on toca.

Els països “demòcrates” que tenen la santa barra, d’emprar l’eufemisme de “països emergents”; són ells mateixos que escampen la pobresa i la misèria d’uns països posant al poder els governants, la majoria corruptes, que els hi convenen per preservar els seus interessos. Jo ho qualific com a “Colonialisme-Imperialisme del segle XXI”.

Poc els importa el joc que han de fer per mantenir l’espoli; tant si han d’organitzar una guerra civil com si han de muntar un cop d’estat donant suport a un dictador que llevi el Govern que els hi fa nosa. Aquesta afirmació la faig en memòria del cop militar de Xile, ara fa quaranta anys; on el Govern socialista de Salvador Allende fou derruït i ell mort al Palau de la Moneda pels exercits del colpista Pinochet, amb el suport de la CIA; ja que entre altres coses s’havia atrevit a nacionalitzar les mines de coure que es trobaven en les mans de diverses multinacionals nord-americanes. Li muntaren una vaga indefinida de transportistes per escalfar l’ambient i crear la desestabilització, perquè després pogués sortir un “salvador de la pàtria” ben igual com en Franco en el seu moment; i tornés les coses al seu lloc, respecte als interessos econòmics que Salvador Allende, havia intentat que revertissin en el Poble Xile.

La hipocresia és tan flagrant dels que diuen “exportar democràcia” que són capaços, com han estat de finançar per la permanència al poder als més sanguinaris dictadors d’Àfrica i Àsia.

Aquests països que han estat espoliat, durant anys i més anys, les classes més dèbils ( com sempre) no han pogut aixecar el cap i han hagut de viure dins la misèria i pobresa.

La usurpació del que és del poble s’ha fet patent i a l’Estat Espanyol en tenim un clar exemple amb com s’ha tractat a la nació Sahrauí degut els interessos que tant Franco com la Monarquia han tingut amb els diversos governs i reis del Marroc.

Des del Congo, als Grans Llacs ( on en Juan Carrero va denunciar la situació aberrant del poble   mitjançant una vaga de fam davant la seu de les nacions unides); Burundi amb la lluita entre Tutsis i Hutus; els conflictes bel:lics finançats per Nestlé per mantenir el preu del Cacau; els brillants ensangonats que es passegen per Ginebra, Israel de les grans mines africanes. Podria seguir enumerant  molts d’aquests drames oblidats i silenciats.

Nosaltres podem no comprar els productes d’aquestes multinacionals que estan actuant d’aquesta manera brutal i inhumana. A casa fa anys que no entra res de Nestlé; malgrat siguin bons alguns productes. És necessària una coherència si realment volem canviar aquestes situacions aberrants.

No podem dir que no tenim la informació. Ho deix com a reflexió.

Beatificacions i memòria històrica de la guerra incivil

He escrit altres vegades sobre el paper de la cúpula de l’Església Catòlica durant la II república, el cop d’estat de 1936 propiciat per l’empresariat conservador i reaccionari que donà suport al braç executor Francisco Franco i els seus generals colpistes; amb el suport i connivència dels  governs feixistes d’Alemanya i Itàlia que donaren a la guerra incivil.  Per a mi, malgrat sé que hi haurà persones que no estaran d’acord amb mi, fou un resultat de la lluita de classes.

L’església catòlica espanyola, no va acceptar mai el règim de la II república espanyola (recordem que l’església és jeràrquica i no democràtica)  i té les seves responsabilitats en el cop d’estat i la posterior guerra incivil.

No tan sols això, si no que va mantenir el seu poder i estatuts durant els quaranta anys de dictadura franquista ( els beneficis foren més que sucosos; entre ells el control complet de tota l’educació; d’altres dinerari ja n’escriure més endavant) i els segueix mantenint ara mateix en una pseudodemocràcia de caire neoliberal amb un sistema econòmic capitalista que darrerament s’ha tornat més agressiu que mai; i amb el seu vist  i plau, està massacrant les economies més febles, esbucant els drets de les classes populars, classes treballadores, aconseguits amb molts d’anys de lluita i repressió.

L’Església Catòlica no és que mantingui els seus rèdits i beneficis, si no que els està augmentant a diari. (No paga Impost de Béns Immobles i el seu patrimoni immobiliari és el més gran de l’estat espanyol, per exemple. Rep de l’estat espanyol més de tretze milions d’euros mensuals).

La cúpula de l’església catòlica va beneir els canons de Francisco Franco; i a més varen signar un manifest de suport tots els bisbes espanyols menys un que fou cessat. Varen beneir “la santa cruzada contra el ateismo y el marxismo”

Just ara mateix, quan encara no s’han curat les ferides de la guerra incivil; quan s’estan exhumant foses comuns perquè els familiars dels assassinats i assassinades pel règim dictatorial d’en Franco i puguin esser enterrats amb dignitat. Una altra denigració.

Amb el clar intent de provocació i fer el joc al Govern del PP de l’estat espanyol que ha derivat cap a l’extrema dreta ( de fet és manifesten junts amb els ultres, malgrat intentin disfressar-ho); la cúpula del Vaticà du a terme la beatificació de cinc-cents vint i dos capellans., bisbes..  “assassinats” ( alguns mitjans de comunicació IB3-PP3, en unes telenotícies emprava el terme)  durant el cop d’estat a la zona republicana.

Cap menció als altres republicans i republicanes assassinats, reprimits, i posteriorment molts repressaliats per combatre el feixisme i a favor de la llibertat democràtica. Cap mostra d’intentar tancar ferides. Cap mostra de compassió per uns altres éssers humans que també foren perseguits i executats a les cunetes  i prop de les tàpies dels cementiris. Cap mostra d’amor i de condemna en front d’una absurda i brutal injustícia.

Com sempre la cúpula de l’Església Catòlica té dues vares de mesurar. Aquesta Església ( no parl de la base si no de la cúpula)  que s’ha allunyat i es va allunyar milions d’anys llum del missatge del que diuen esser representants: Jesucrist.

Sé de ben certs que alguns dels republicans i republicanes, assassinats eren cristians.

I ara vaig a una altra part, ja que hi ha comprovacions, les armes de la Falange Española y  de las Jons, en alguns moments abans del cop d’estat foren guardades dins esglésies. Als llocs on triomfa el cop d’estat, es feren llistes negres; moltes d’elles sortiren de les parròquies. Altres les feren els “serenos”.

No estan exemptes molt de capellans de què persones que no tenien un comportament “com tocava” fossin executades i afusellades. No estan exempts d’escampar sospites infundades. Mentre el poble no tenia els més mínims recursos per sobreviure; ells continuaven nedant dins l’abundància i que consti que quan escric això no justific cap pena de mort, ja que sóc completament oposat a ella, perquè amb el que crec per sobre tot és amb la VIDA. Que ningú té dret sobre la vida i la mort d’altres éssers humans. NINGÚ!

Acab, Teresa Forcades ha demanat a l’Església Catòlica que demani perdó pel seu comportament durant el Franquisme. Tot han estat silencis com sempre. No volen que aquest tema surti a un debat clar i enriquidor i ho tapen: “Els draps bruts es renten a casa”.

Gonelles a Mallorca i un Govern Bauzá esperpèntic

                       En Bauzá contemplant les pancartes: "Bauzá no ets benvingut" i "No al TIL"

Quan contemples la  fòbia anticatalanista d’un bon grapat de gonelles mallorquines i mallorquins, que no tenen el coratge d’aixecar la veu en contra del Govern del PP a l’estat espanyol que ens està espoliant i tractant com una colònia a les Illes Balears i Pitiüses, flipes en colors per la incoherència i et demanes, malgrat immediatament es converteixi en negació: entenen res?No

Les xifres canten. Mai hi ha hagut un menyspreu tan gran en relació als doblers que se’n duen de ca nostra i l’almoina que ens retornen. La mala anomenada  “solidaritat” que ens ha passat de “germans” a  “primos”.

Com repercuteix aquesta manera de tractar-nos en quant al dèficit fiscal en la vida diària de mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs?

La resposta és diàfana: Retallades en tot: educació, sanitat, cultura, més atur, manca d’inversions ( ja estem que el Govern Balear, ja ens té acostumats, empraria els doblers per a beneficiar als seus, com fa sempre)  però al manco hi hauria la possibilitat de mobilitzacions socials exigint que una part de la menjadora arribada anés a les vertaderes necessitats del Poble.

Mentre el Govern Bauzá endoia i en Bauzá intenta recuperar el prestigi que va perdent dia a dia, amb banys de multitud que normalment li surten foradats. No pot anar enlloc de la nostra geografia on no sigui escridassat i esbroncat.

Un exemple evident fou la seva vinguda a Sóller on ell i el Batlle Carlos Simarro foren esbroncats en estèreo.

Primer a l’estació de Sóller on un bon grup de ciutadans i ciutadanes amb camisetes verdes a les mans, a més de demanar la dimissió d’en Bauzá,  cantaren l’estaca com un himne de lluita que torna a esser tan vigent com record fa més de trenta anys.

Més tard al Port de Sóller amb la performance d’un drac verd que portava l’embut de la Plataforma Crida i la llegenda amb lletres clavades a l’arena de la platja: “No al TIT” a l’altre costat de carrer un bon grup de ciutadans i ciutadanes des d’un balcó d’un edifici des Través, desplegaven dues pancartes una “No al TIL” i l’altre amb la llegenda “Bauzá no ets benvingut”. Les cares de Simarro i en Bauzá.  són de poema. En Simarro més encès que un misto i en Bauzá mirant les pancartes amb uns ulls de mòpia com si li hagués arribat una inspiració divina. Vessaven  patetisme.

Després de la moguda reivindicativa, s’organitzà un sopar a Can Dulce per aportar el benefici a la caixa de resistència dels docents en vaga indefinida, que congregà més de cent cinquanta persones; i una rifa on molts comerços, restaurants, cafeteries  i persones particulars de Sóller havien col·laborat amb els premis.

Quan escric l’article la vaga indefinida ha estat suspesa temporalment. Per impedir el joc brut de l’administració educativa del Govern Bauzá; que no tenia cap intenció de negociar i el que pretenia allargant la vaga era un enfrontament ( desgast de la legitimitat de la vaga) entre docents i pares.

També el TIL li ha sortit per la culata i ara amenatzen amb l’únic “argument” que tenen: la repressió amb expedients sancionadors als centres que no apliquin el TIL. Una legislació imposada a la força d’un decret-llei d’urgència i imposat en calçador.

Si qualcú a hores d’ara encara pensa que estem governats per “demòcrates” pateix un miratge que li ha besllumat el paisatge, no tan sols l’educatiu sinó molts d’altres.

Anant a un altre lloc, l’aprovació pel Parlament Popular Balear, de la moció de què no som Països Catalans. Fa oi i una mica de peguera, malgrat sóc pacífic.

No existeix cap altra prioritat a les nostres contrades? Desnonaments, serveis socials minvats, bancs d’aliments i menjadors socials que no donen abastament; més atur; gent que viu al carrer que els bancs  van enganyar en connivència dels polítics i ara els hi ha fotut la casa.

Mentre, la tàctica marca  PP, l’anticatalanisme aporta vots i ja preparen les eleccions del 2015.

Tenim uns governants que ens xuclen la sang amb impostos injusts i abusius, i els serveis , cada cop més precaris. Fart de veure com tuden els nostres doblers; i  els  vesa la manca d’ètica i de moral.

El sistema que vivim és altament cancerigen. En fase terminal ja que la metàstasi ja ha arribat al cervell. I petarà, després sobre els enderrocs farem un món nou on ells no hi tindran cabuda.

La lliçó magistral dels docents, pares i infants al Govern Bauzá

                                                                 Una gran lliçó

Després de la manifestació multitudinària, de més de cent mil persones que es transforma de marea verda a tsunami verd que ompliren el centre de ciutat de Mallorca. La vaga indefinida que ja porta tres setmanes  i la política immobilista i despòtica del Govern Bauzá, al qui li importen un rave, l’educació, els docents, pares, infants i una gran part de la societat civil de les Illes Balears i Pitiüses; s’estan succeint esdeveniments a diari.

Hi ha esdeveniments que m’alegren per la solidaritat que demostren com que més de mil cinc-centes persones es concentrin davant la Conselleria d’Educació el  vespre. Una concentració silenciosa de suport al comitè de vaga. On els representants de l’administració, en una clara falta de respecte, aturen la negociació per anar-se’n a sopar: patètic i insultant! Es veu que a ells si que els hi manca bastant educació.

Que a hores d’ara, el cap d’inspecció educativa hagi dimitit, perquè no va voler ordenar que es fessin les llistes dels infants que no anaven a escola .

El tema de llistes negres em recorden temps de Dictadura, Gestapo i anant més enrere Inquisició. El caciquisme del Govern Bauzá, està mostrant com s’està radicalitzant el conflicte i com els representants del Govern en educació, estan allargant la situació, perquè s’arribi a crear un enfrontament entre pares i docents.

Com les coses van a una velocitat increïble, resulta que el cap d’inspecció fa marxa enrere i continuarà en el seu càrrec.

Han creat la crispació a consciència, inclusiu hi ha opinions, que s’està allargant la vaga per a mentre estar fent polítiques no massa netes ( importació dels fems per cremar a TIRME i altres ) i així no hi hagi resposta social.

Ho estan prohibint tot, concentracions, inclusiu el concert a Porreres `per dia de suport a la vaga indefinida, han limitat els assistents a  cinc mil  persones quan l’aforament és de prop de vuit mil.

          

No existeix cap intent de negociació ni per part de la consellera d’Educació na Camps que ni s’atreveix a parlar amb els periodistes i únicament dona una entrevista a IB3-PP3 on no li faran cap pregunta que li faci un mínim de sang. Ni el responsable d’educació en Guillem Estarellas, el que ja no s’atreveix ni a passejar per Bunyola per les festes de Sant Mateu. Estan obcecats i encapirotats. Aquesta posició no és governar si no simplement comandar que és l’únic que saben fer.

En Bauzá no crec que faci cap mèrit per les seves ínfules a Madrid que és on voldria estar, ja que el conflicte es podria estendre a la resta de l’estat espanyol en matèria d’educació. A més la vaga indefinida, tant com la  manifestació ha traspassat fronteres i hi ha el suport de Catalunya, País Valencià, i Andalusia. Portades de periòdics estrangers portaren la fotografia de la manifestació i s’està seguint la vaga indefinida. No crec que a en Rajoy li faci massa gràcia.

El sentiment general és que ningú es creu les excuses de malpagador de les autoritats educatives que han consentit que la vaga anés per les tres setmanes sense abaixar-se de l’ase. Moltes vegades la legalitat està molt enfora de la legitimitat. Ells l’han perduda al carrer.

Per si no faltava res pels dos rals, una possible vaga indefinida amenatza en aturar tots els jutjats de l’estat espanyol. Es veu que el poble comença a estar-ne fart

Vull fer  una referència al sopar que es va fer a Can Dulce – Sóller,  el passat divendres  dia 4 en suport a la caixa de resistència dels docents en vaga on més de cent cinquanta persones ens hi reunirem. Molts comerços de Sóller participaren amb obsequis per una rifa.   

A dir que la presa de decisió per part de l’Assemblea de Docents de la suspensió temporal de la vaga indefinida sense desconvocar-la, s’ha de fer una reflexió profunda.

Queda clar i palès del sentiment que els i les docents tenen cap als pares, infants i la seva professionalitat en l’educació i en contra de la postura immobilista, despòtica i oposada a la negociació mínima per part de les autoritats educatives, que ham mostrat clarament el seu talant.

Gràcies docents per la lliçó veritablement democràtica, allunyada anys llum de la postura dels nostres desgovernants, que heu donat a la nostra societat. Aquest fet passarà a la història com la defensa  per la  dignitat del nostre Poble.

Gràcies!