Dins
tot el món, i resulta que els mitjans de comunicació poc o gens ens xerren, que
hi ha devers trenta i quatre guerres
oblidades que com sempre han batejat amb
l’eufemisme de “guerres ètniques”
Els motius són sempre purament econòmics
malgrat estiguin disfressats d’enfrontaments tribals o de faccions.
Moltes de les faccions que lluiten i
controlen zones, és per a mantenir uns beneficis econòmics de les matèries
primeres que les multinacionals, lobis financer i centres de poder econòmic del
món, se’n porten deixant al darrere països pobres, desestabilitzats i amb una
violència diària; a canvi d’ells. Moltes vegades, quasi sempre, les
multinacionals financen l’armament de la facció més propera que els facilita poder
seguir practicant l’espoli sense massa mals de caps i poder continuar mantenint
els seus interessos econòmics.
No
tan sols existeix aquest espoli, si no que es practica diàriament l’esclavatge
del capitalisme i les grans marques que venen a Europa, Països Àrabs, USA , Rússia,
i que omplen les seves franquícies de productes elaborats a aquells països amb
uns sous de misèria i unes condicions laborals d’esclaus.
Mentre un silenci absolut fins que de
tant en tant es destapa la caixa de Pandora, ja sigui per un gran incendi a una
d’aquestes fàbriques infrahumanes on cents de persones moren calcinades; o es
parla d’un inici d’una possible intervenció militar com és en el cas de Síria;
on poc es parla del més de dos milions de sirians i sirianes desplaçats que
acabaran a un dels tants campaments de refugiats malvivint de les “almoines”
que la Comunitat Internacional
els aportarà, a vegades a través d’ONGs, algunes no massa transparents; i les
ajudes humanitàries poden perfectament no arribar on toca.
Els països “demòcrates” que tenen la
santa barra, d’emprar l’eufemisme de “països emergents”; són ells mateixos que
escampen la pobresa i la misèria d’uns països posant al poder els governants,
la majoria corruptes, que els hi convenen per preservar els seus interessos. Jo
ho qualific com a “Colonialisme-Imperialisme del segle XXI”.
Poc
els importa el joc que han de fer per mantenir l’espoli; tant si han
d’organitzar una guerra civil com si han de muntar un cop d’estat donant suport
a un dictador que llevi el Govern que els hi fa nosa. Aquesta afirmació la faig
en memòria del cop militar de Xile, ara fa quaranta anys; on el Govern
socialista de Salvador Allende fou derruït i ell mort al Palau de la Moneda pels exercits del
colpista Pinochet, amb el suport de la
CIA; ja que entre altres coses s’havia atrevit a
nacionalitzar les mines de coure que es trobaven en les mans de diverses
multinacionals nord-americanes. Li muntaren una vaga indefinida de
transportistes per escalfar l’ambient i crear la desestabilització, perquè
després pogués sortir un “salvador de la pàtria” ben igual com en Franco en el
seu moment; i tornés les coses al seu lloc, respecte als interessos econòmics
que Salvador Allende, havia intentat que revertissin en el Poble Xile.
La hipocresia és tan flagrant dels que
diuen “exportar democràcia” que són capaços, com han estat de finançar per la permanència
al poder als més sanguinaris dictadors d’Àfrica i Àsia.
Aquests
països que han estat espoliat, durant anys i més anys, les classes més dèbils (
com sempre) no han pogut aixecar el cap i han hagut de viure dins la misèria i pobresa.
La
usurpació del que és del poble s’ha fet patent i a l’Estat Espanyol en tenim un
clar exemple amb com s’ha tractat a la nació Sahrauí degut els interessos que
tant Franco com la Monarquia
han tingut amb els diversos governs i reis del Marroc.
Des del Congo, als Grans Llacs ( on en
Juan Carrero va denunciar la situació aberrant del poble mitjançant una vaga de fam davant la seu de
les nacions unides); Burundi amb la lluita entre Tutsis i Hutus; els conflictes
bel:lics finançats per Nestlé per mantenir el preu del Cacau; els brillants
ensangonats que es passegen per Ginebra, Israel de les grans mines africanes.
Podria seguir enumerant molts d’aquests
drames oblidats i silenciats.
Nosaltres
podem no comprar els productes d’aquestes multinacionals que estan actuant
d’aquesta manera brutal i inhumana. A casa fa anys que no entra res de Nestlé;
malgrat siguin bons alguns productes. És necessària una coherència si realment
volem canviar aquestes situacions aberrants.
No podem dir que no tenim la informació.
Ho deix com a reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada