Quan
contemples la fòbia anticatalanista d’un
bon grapat de gonelles mallorquines i mallorquins, que no tenen el coratge
d’aixecar la veu en contra del Govern del PP a l’estat espanyol que ens està
espoliant i tractant com una colònia a les Illes Balears i Pitiüses, flipes en
colors per la incoherència i et demanes, malgrat immediatament es converteixi
en negació: entenen res?No
Les xifres canten. Mai hi ha hagut un
menyspreu tan gran en relació als doblers que se’n duen de ca nostra i l’almoina
que ens retornen. La mala anomenada “solidaritat” que ens ha passat de “germans”
a “primos”.
Com repercuteix aquesta manera de
tractar-nos en quant al dèficit fiscal en la vida diària de mallorquins,
menorquins, eivissencs i formenterencs?
La
resposta és diàfana: Retallades en tot: educació, sanitat, cultura, més atur,
manca d’inversions ( ja estem que el Govern Balear, ja ens té acostumats,
empraria els doblers per a beneficiar als seus, com fa sempre) però al manco hi hauria la possibilitat de
mobilitzacions socials exigint que una part de la menjadora arribada anés a les
vertaderes necessitats del Poble.
Mentre
el Govern Bauzá endoia i en Bauzá intenta recuperar el prestigi que va perdent
dia a dia, amb banys de multitud que normalment li surten foradats. No pot anar enlloc de la nostra geografia on no sigui escridassat i
esbroncat.
Un exemple evident fou la seva vinguda a
Sóller on ell i el Batlle Carlos Simarro foren esbroncats en estèreo.
Primer a l’estació de Sóller on un bon
grup de ciutadans i ciutadanes amb camisetes verdes a les mans, a més de
demanar la dimissió d’en Bauzá, cantaren
l’estaca com un himne de lluita que torna a esser tan vigent com record fa més
de trenta anys.
Més tard al Port de Sóller amb la performance d’un drac verd que portava
l’embut de la Plataforma Crida
i la llegenda amb lletres clavades a l’arena de la platja: “No al TIT” a l’altre
costat de carrer un bon grup de ciutadans i ciutadanes des d’un balcó d’un
edifici des Través, desplegaven dues pancartes una “No al TIL” i l’altre amb la
llegenda “Bauzá no ets benvingut”. Les cares de Simarro i en Bauzá. són de poema. En Simarro més encès que un
misto i en Bauzá mirant les pancartes amb uns ulls de mòpia com si li hagués
arribat una inspiració divina. Vessaven patetisme.
Després de la moguda reivindicativa,
s’organitzà un sopar a Can Dulce per aportar el benefici a la caixa de
resistència dels docents en vaga indefinida, que congregà més de cent cinquanta
persones; i una rifa on molts comerços, restaurants, cafeteries i persones particulars de Sóller havien
col·laborat amb els premis.
Quan
escric l’article la vaga indefinida ha estat suspesa temporalment. Per impedir
el joc brut de l’administració educativa del Govern Bauzá; que no tenia cap
intenció de negociar i el que pretenia allargant la vaga era un enfrontament (
desgast de la legitimitat de la vaga) entre docents i pares.
També el TIL li ha sortit per la culata
i ara amenatzen amb l’únic “argument” que tenen: la repressió amb expedients
sancionadors als centres que no apliquin el TIL. Una legislació imposada a la
força d’un decret-llei d’urgència i imposat en calçador.
Si
qualcú a hores d’ara encara pensa que estem governats per “demòcrates” pateix
un miratge que li ha besllumat el paisatge, no tan sols l’educatiu sinó molts
d’altres.
Anant
a un altre lloc, l’aprovació pel Parlament Popular Balear, de la moció de què
no som Països Catalans. Fa oi i una mica de peguera, malgrat sóc pacífic.
No existeix cap altra prioritat a les nostres
contrades? Desnonaments, serveis socials minvats, bancs d’aliments i menjadors
socials que no donen abastament; més atur; gent que viu al carrer que els bancs
van enganyar en connivència dels
polítics i ara els hi ha fotut la casa.
Mentre,
la tàctica marca PP, l’anticatalanisme
aporta vots i ja preparen les eleccions del 2015.
Tenim uns governants que ens xuclen la
sang amb impostos injusts i abusius, i els serveis , cada cop més precaris.
Fart de veure com tuden els nostres doblers; i els vesa la manca d’ètica i de moral.
El
sistema que vivim és altament cancerigen. En fase terminal ja que la metàstasi
ja ha arribat al cervell. I petarà, després sobre els enderrocs farem un món
nou on ells no hi tindran cabuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada