El braç corrupte dels corruptes no es
troba dipositat a cap paradís fiscal. “Nóos lo temiamos”.
En canvi el braç incorrupte de Santa Teresa
que passejava Franco perquè li donàs sort amb les seves cuites feixistes i com
no, amb la creuada i eradicar el “contubernio judeo-masónico-marxista” i
després fent neteja a les cunetes i enterrant-los a les fosses comuns a tot el
que fes flaire de roig, encara es troba ben resguarda a L’església de la Mercè a Màlaga.
Els hereus del “cabdill de les espanyes”
es troben escampats arreu i clar que disposen calerons per portar a paradisos
fiscals, ja que, com diuen “ Quien a buen arbol se arrima, buena sombra le
cobija” i afegeix, ja que no tornaré xerrar els papers panamenys, quan per
Andorra es destapi qualcun dels secrets guardats dels calerons, ens posarem les
mans al cap.
El despotisme i els dèspotes tenen carta
blanca per amollar les pitjors animalades i disbarats i no passa res. Basta
veure-ho a diari dins tot l’estat espanyol, n’Albiol entre ells n’és un expert i diria que inclòs
ha creat escola. Tot i que, i també es pot veure, quan algú s’atreveix a
respondre, la verinada que li envien, aquests que tant bravegen de la llibertat
d’expressió ( exclusivament la seva) és de jutjat de guàrdia. S’ha de saber i constatar que per alguns dels
hereus del generalíssim, encara a hores d’ara “El cortijo és suyo” i això els
hi dóna també el dret de pernada.
I malgrat tot, no saben distingir la ironia
del sarcasme, degut a què el grau d’intel·ligència necessària per fer-ho,
habitualment sol escassejar. Basta veure les seves respostes als mitjans de
comunicació sobre tot a les televisions. El seu ridícul és sorprenent,
especialment el d’en Rajoy i corifeu.
No passeu cap ànsia que no tornaré
escriure sobre els “Papers Panama”; malgrat cada dia surten cares noves i també
cares guapes, que apareixen al llistat.
El darrer l’advocada dels que diuen
tenir les mans netes Virginia López i sembla que prou empastifades les tenen;
que presumptament també “pringada” , ha estat denunciada a Hisenda per tenir un
compte a Panamà i cobrar sense factura.
Per altra banda, han estat detinguts el
secretari general de Manos Limpias Miguel Bernad i el
president d'Ausbanc Luís Pineda per un presumpte delicte de xantatge i extorsió,
els quals sembla que arribaven fins i tot a extorquir
a persones o entitats per retirar les querelles que anaven presentant. Sembla
també que una d’elles i no va colar, fou en l’intent de fer-ho a la infanta Cristina imputada pel cas Noós, on
aquest sindicat ultradretà hi està com a
acusació particular. A aquests angelets
els acusen de: L’acusen d’un presumpte delicte d’extorsió, organització
criminal, frau contra la hisenda pública, falsedat documental i frau en
subvencions
O sigui, Alcapone, un pàrvul comparat a
ells, o no?
De la caterva d’oportunistes que empren
els seus estatus polítics per fer-se, no un coixinet, sinó un coixinot sobre l’esquena dels que treballam i tributam
( Hisenda som tots, deien, fins que una advocada de l’estat, digué que era pura
qüestió de publicitat”, no em ve gaire de gust escriure.
Ara que Jorge Fernández Diaz, ja té una
querella per presumpta prevaricació, del
Sindicat Unificat de Policia per haver anomenat comissari honorífic de policia a n’Enrique Marhuenda, Director del diari “La razón”.
Aquest ministre de l’interior que posa medalles a les verges, és d’un patetisme
il·lustrat. Tan sols em queda rellegir el llibre “La conjura de los necios” de John Kennedy Toole,
una lectura molt recomanable.
Ara bot a un altre lloc, després de quatre mesos de “pastelear” i com
vaig escriure no fa estona, ens estan preparant unes noves eleccions, que pagarem
tots els contribuents i un poc menys els que tenen els guanys als paradisos
fiscals.
Al principi dels principis, seguia la corrua dels líders. Ara ja no, prou
cansat de les cançonetes que ens ofereixen i cada dos per tres, canvien el
cantet.
Cada dia te’n trobes una de nova o un parell i ben mallorquí, de casos de
corrupció, de delictes que sembla que són d’una banda mafiosa, enlloc de
polítics democràtics. I vius amb l’ai al cor, de pensar i avui a qui tocarà,
tot i que semblen tranquils i impermutables quan els veus circular o detinguts
o a presó o pels jutjats. Deuen ésser d’una pasta especial suprahumana.
Josep Bonnín
