Eleccions catalanes: un nou espai polític sobiranista

             El que realment ha marcat les eleccions al Parlament de Catalunya- Diada Nacional 2012

Inicio l’article després d’assabentar-me dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya, donar la meva visió totalment particular de com he vist aquest procés electoral i els resultats finals.

La majoria d’enquestes han  relliscat. Sobretot a l’hora de donar els nombre d’escons a CIU que auguraven una remuntada i ha estat ben a l’inrevés.  I és que el carrer i l’opinió extreta al carrer, inclusiu a peu d’urna,  sembla bastant difícil i complicada de prediure.

L’anàlisi dels resultats d’aquestes eleccions, hi ha un gran ventall d’opinions , i jo tinc la meva. Artur Mas (CIU) no va saber escoltar la veu del Poble Català durant la Diada Nacional de 11 S,  va jugar a “la puta i la ramoneta” i a més havia fet unes retallades molt dures: el Poble no perdona, li ha costat dotze escons.

La segona força amb una remuntada, que esperem sàpiga aprofitar, per Esquerra Republicana de Catalunya dobla el nombre de diputats, Junqueras ha sabut vendre el missatge i ha calat.

Al PSC, molt  proper a les consignes del PSOE de Madrid, i també li ha passat una bona factura, perdent 8 diputats .

Iniciativa Catalana Verds puja 3 diputats A tot això el vot cap el sobiranisme ha augmentat amb escreix, i per acabar la gran sorpresa ( no tant per a mi) la Candidatura d’Unitat Popular, amb el nombre un David Fernàndez ha entrat amb força al Parlament amb tres diputades/ats.

Les càbales sobre els presumptes pactes i el  futur referèndum popular respecte al procés d’independència de Catalunya; es trobaran dia si i dia també sobre la taula del President del Parlament, de segur que  Artur Mas, al qual li serà molt difícil fer marxa enrere o jugar al joc que abans he esmentat.

Els moviments socials d’esquerra s’estan consolidant amb força  i per les nostres contrades sorgeixen  noves formacions política allunyades dels  partits polítics oficials, puix  una vertadera democràcia participativa no rau tan sols en votar cada quatre anys i deixar que els senyors polítics triats facin una feina de despatxos, moltes vegades més que lluny de les vertaderes prioritats ciutadanes; i és quan el poble, es comença a organitzar per manifestar les seves prioritats reals i fer una crítica als gestors elegits, evidenciant les seves contradiccions.

En  un article de  que no fa tant vaig llegir, publicat a Contrainfo “Somniant realitats” d’Emyle Mas, on analitzava el seu compromís polític i la tasca de les CUP, també   parlava dels moviments sorgits a Mallorca: Felanitx, Pollença i  Sóller; els quals s’estan organitzant i estan treballant perquè hi hagi una veu que no ens dóna tan sols les urnes.

 S’ha creat una Plataforma d’Afectats per les Hipoteques Eivissa, per unir-se i treballar conjuntament en contra de la sagnia que fa el sistema financer en contra dels drets dels ciutadans ( Constitució; el dret a un habitatge digne). Un sistema financer responsable de la situació de crisi que estem vivint i sense depurar-se  responsabilitats de la nefasta gestió que es va fer ( intencionat o no?); tampoc dels polítics dels dos grans partits que no han sabut o no han volgut gestionar la crisi.

Escrivia David Fernàndez, que entra al Parlament per CUP, que a Catalunya on hi hagi  tres milions de pobres, és una vertadera aberració , i  afegeix jo, que aquesta realitat és extrapolable a moltes altres comunitats autònomes l’Estat Espanyol, com també és el cas flagrant d’Andalusia. Mentre, no ens arriba la vertadera informació de l’abast de la crisi  per part de segons quins  canals de comunicació.

Calen veus  que no estiguin formades per compromisos al capital financer i que puguin dir sense embuts el que realment sent el Poble: Exclosos, aturats, desnonats, amb retallades a educació i sanitat, amb un clar intent de privatitzar-la; i la pèrdua dia si dia també, de consecucions de drets bàsics amb anys de lluita. Calen aquestes veus, i  moviments que no tenen el cul venut i que són durament reprimits, amb detencions arbitràries i sancions aberrants.

Vaig  escoltar a  “Els matins” de TV3, l’entrevista que el passat dia 26 feren a David Fernàndez, qui confirmava  que la CUP,  tindrà un peu al Parlament i l’altre al carrer, tal volta altres formacions polítiques n’haurien de prendre nota. 

Catalunya inicia una nova etapa, i jo crec que passa a passa, el poble s’anirà organitzant per tenir la seva veu real a les més altes institucions.

CUP : El vertader compromís polític d’esquerres i la veu del poble

                                                           Queda prou clar el missatge!

El passat dia 18 de novembre i abans de seguir el debat polític paral·lel al que es donava per TV3 per part de David Fernàndez número un de la llistes per la CUP al parlament de Catalunya, vaig poder seguir una part de l’acte d’inici de campanya de la CUP. Se’m varem quedar curts els qualificatius: Emocionant, impactant, contundent, coherent, revolucionari...

Més de dos mil cinc-centes  persones unides per un somni del vertader alliberament del seu país, espoliat i colonitzat per aquesta mala madrastra Espanya, que també tracta, igual o pitjor, a les Illes Balears i Pitiüses; que malmena al País Valencià i que està fent lo possible i lo impossible perquè no s’arribi a conformar la unitat històrica dels Països Catalans, amb atacs directes i diaris a la nostra llengua comuna, cultura i identitat com a Poble,

La burgesia catalana, si que vol esser un estat d’Europa amb les mateixes regles de joc d’un sistema capitalista injust, inmisericorde que ens ha portat a aquesta crisi inventada i intencionada per robar els drets adquirits a la classe treballadora i a tot el poble que no es troba en el llindar de la jerarquia executòria dels seus interessos. Drets adquirits amb anys de lluites i reivindicacions. És l’Europa dels mercaders. Hi ha un partit prou definitori CIU. I els altres agranen cap a casa, ja que a l’hora de pactar passades les eleccions i fer el repartiment de cadires, no volen en absolut enfadar-se els uns amb els altres. D’Alicia S. Camacho (PP), m’estim més no escriure per no tan sols per no desbarrar, ja que ella prou es defineix cada vegada que obre la boca, fa sumes, o capgira “Tercer país amb Tercermundista”

Res se’ns ha donat de franc a la classe treballadora, ni a l’estudiantil que no hagi estat arravatat amb lluites i amb les seves conseqüents tortures, repressions i assassinats. Els resultats de la Guerra Incivil: clar exemple!

Que els governants en una gran part de la història no han estat a l’altura de les circumstàncies i han preferit nedar i guardar la roba i estatus, abans que arribar a un vertader compromís amb el poble, s’ha fet més que patent.

A més, la història es repeteix, ja ho he escrit per activa i per passiva, cap polític que tingui el cul venut al gran capital, deixarà d’esser el braç executor dels interessos del mateix. Puc posar com un exemple molt proper, les mesures per aturar la sagnia dels desnonaments. Els dos grans partits no han arribat a un acord i el partit governant ha pres el camí d’enmig, amb una espècie de pegàs que no resol la preocupació de moltes persones que s’han vistes abocades a l’atur, a les borses de pobresa que ha general el gran capital, i per conseqüència a no poder pagar la hipoteca. Quan s’han presentat al parlament la legislació per fer que la dació del immoble liquidés la hipoteca completa. El PP, no gaire estranya ha votat en contra, i el PSOE (esquerra es diuen) ha fet una abstenció i em sembla que per tres vegades.

Que no ens enganin més, ni els uns ni els altres, volem, necessitem una vertadera alternativa d’esquerres que lluiti, que lluitem, pel canvi d’un sistema injust, espoliador, mesquí i mafiós que ens ha portat i ens continua portant a una situació d’esclavitud en ple segle XXI, aprofitant les prerrogatives que els dóna una democràcia descafeïnada on el poble no hi té cap acció veritablement participativa, si no és votar cada quatre anys ( això volen que així continuï) i que crea exclosos i desnonats per seguir acumulant la riquesa que cream nosaltres.

Aquesta alternativa la tinc molt clara, i té un nom CUP (Candidatura d’Unitat Popular).

Les CUPs, entre altres principis, no tenen cap compromís amb crèdits en cap Banc, com si tenen la gran majoria dels partits oficials, per poder fer funcionar la seva maquinària. No els hi deuen cap favor i per tant poden dir les coses clares i enfrontar-se directament al poder financer que ens ha portat a aquesta situació d’injustícies flagrants.  No necessiten fer cap gest de cara a la galeria, com fan els altres per acontentar al “senyor” o “la veu del seu amo”. Tenen clar que no es poden servir dos senyors a la vegada: al poble i al capital, ja que són totalment incompatibles.

Principis com el Independentisme i la territorialitat dels Països Catalans estan més que definits i aplicats, dins d’un socialisme que realment distribueixi la riquesa de forma totalment equitativa, i un feminisme clar i no mel·liflu, ja que cap canvi just i real, pot existir dins d’una societat patriarcal i masclista; en tenim un clar exemple del que ha passat durant anys i encara a hores d’ara la dona està discriminada en una gran part de llocs de feina i sous respecte a l’home.

Celebraré com mai l’èxit que sé que tindran, malgrat el seu vertader objectiu és la lluita diari, ben preparada i al carrer, els diputats que arribin al Parlament de Catalunya de les CUPs, ja que sent que per fi una veu del poble, assolirà un espai vertader a una de les més altes institucions polítiques.

Si em trobés a Catalunya amb dret a vot, ho tindria més que clar: CUP!

T’han furtat la mirada!

Dedicat a Ester Quintana , a qui una bala de goma, disparada el dia de la manifestació de la darrera Vaga General,   li ha robat la visió d’un ull

Stop a les bales de goma!

Ester, t’han furtat la mirada

d’uns ulls blaus

que esperaven contra la desesperança

d’esser malmenats com a bèsties

per una mà de psicòpates uniformats.

Ens han robat aquesta mirada

volen furtar-nos aquests botxins

la llum de la llibertat i no podran!

Ells tenen bales de goma

i nosaltres el coratge dins nostre

i sabem que nostre és el carrer

i ells uns mercenaris uniformats

que defensen un poder injust

emprant la violència absurda.

Nosaltres som el poble

i posseïm el vertader poder!

T’han trencat la mirada

Ester,

ens han trencat a totes

i a tots la mirada!

Meu és el teu dolor

i sent contra  mi la indignitat

que han comès amb tu!

que estan cometent amb totes

i tots els que clamam per la llibertat!

Jo, Ester, també sóc tu!

 

Les grans màquines de recaptar impostos: Paga Poble!

Em sembla que la imatge reflecteix el que està passant amb la crisi creada, i el clar intent de liquidar drets aconseguits en anys de lluita.

Si dic que els partits polítics majoritaris s’han convertit en maquines de recaptar per poder mantenir els seus privilegis, no crec tenir massa veus crítiques en contra.

La gestió de les necessitats ciutadanes ( moltes vegades allunyades de la seva visió i prioritat) entre elles els serveis públics, ens surt caríssima ( no aprovarien en absolut duent una economia domèstica habitual), a més que amb l’opacitat completa, que fa que entreguin la gestió a empreses “públiques” gestionades per persones afins al partit, no hi ha déu que pugui aclarir l’entrellat, ja que no tenen l’obligació de tenir els seus comptes l’abasta dels ciutadans i ciutadanes, i com és clar, tampoc dels partits de l’oposició.

Per les nostres contrades, exemples com: “Aqualia”, amb el marró de la concessió i la sentència en contra de la mateixa; Gesba-Acciona ( quan el PP els hi va concedir un Conveni prou lucratiu per devers 10 anys; que el pacte no va poder pagar part del servei, i que entre uns i els altres generaren un deute amb aquesta empresa de devers tres milions d’euros, que ara està al jutjat) ; el tema tanatori-funerària; segons quines despeses absurdes per crear uns serveis (llegiu Poliesportiu de Son Angelats/piscines) que s’ha fet amb els peus i no sé com es poden demanar responsabilitat.

Vull dir fan uns projectes que costen una doblerada i llavors no es poden mantenir. Fan com el conte de la lletera, primer fan la gran inversió i després estudien el que necessiten per a cobrir el rendiment i mai els hi surten els números.  Però cap problema. Si l’empresa es converteix en deficitària (Paga poble paga amb els teus impostos, ja havies pagat abans  la infraestructura , que pot acabar tancada), o simplement es tanca: Simarro dixit!, que si no hi havia les inscripcions necessàries així es faria.

Pregunta del milió: Que ha costat amb impostos als ciutadans i ciutadans del poble de Sóller? Parlava de la màquina de recaptar impostos i justificar-ho i que és per un bé de la ciutadania. I un be negre amb  potes roses!

L’aparcament de Sa Calatrava (dominé), ara ampliat a l’ORA de dilluns a dissabtes- diumenges tancat; quan passeges pels carrers on s’ha fet la darrera ampliació i estan buits de cotxes. El manteniment de les piscines de Son Angelats, una part es pagaria amb el que es recaptés de l’ORA. Simarro dixit. S’ho creu o continua amb el conte de la lletera? Sembla que tant li dóna, no ho pagarà ell.

 Què costa el manteniment de Sóller 2010? Compensa tenir oberta aquesta empresa  per les gestions que fa i quina part li arriba a l’Ajuntament d’uns serveis públics que podria gestionar ell? I  per què es continuen pagant canongies a persones adeptes al règim, dos, tres càrrecs = dos, tres sous, i després retallen de les necessitats més bàsiques: serveis socials per exemple?

Els dos grans partits estatals mantenen les seves consignes marcades. I està clar que ambdós mantenen un pacte de no agressió- però ens agredeixen a nosaltres- ja que fa no fa, per mantenir les seves maquinàries bèl·liques, fan una política molt semblant. Sense el suport dels bancs farien els ous al terra i com és clar sempre legislen a favor d’ells, no mossegaran la mà que els dóna tantes llepolies. Per exemple, la votació al parlament espanyol , sobre el tema da la dació dels immobles per cancel·lar la hipoteca; PP, normal, voten en contra, i PSOE, no sigui coses que li estiren les orelles, s’abstenen. Els preocupen els desnonaments que s’estan produint a diari i afecten a hores d’ara a cents de mils de ciutadans/es? En absolut!, per tant, la conclusió és que pagats amb els nostres doblers, legislen en contra de nosaltres. Situacions semblants es poden veure als plenaris de Sóller, on fan la política, i no vos enganeu, ens afecta a tots i a totes.

Ara ens tocarà l’IBI, l’altre dia vaig parlar amb una senyora que d’un immoble a horts i tarongers amb terreny, pagava  quaranta tres euros (va reconèixer que era baix) però ara en pagarà sis-cents. Quants ciutadans i ciutadanes patiran  el mateix? Quans hauran de vendre patrimoni familiar, del treball de generacions, per poder-ho pagar ? Violenten aquestes mesures  al ciutadà? Podeu contestar, malgrat hi haurà persones que no s’atreveixen i callen, la majoria silenciosa, no?

I mentre ells van fent i nosaltres fotuts!

Roda de Ter recorda el poeta Miquel Martí i Pol nou anys després de la seva mort

Roda de Ter recorda el poeta Miquel Martí i Pol nou anys després de la seva mort

Persecucions polítiques en plena democràcia segle XXI

Els partits majoritaris en el poder, lluiten dins  les seves guerres internes per assolir cotes de poder perdurables. Foren triats com a gestors de la cosa pública i es converteixen en braços executors dels qui els financen.

Venc a dir, els cap pares no tan sols cobraran uns bons  sous i canongies,  mentre estiguin en el poder, pagats pels ciutadans i ciutadanes,  si no que quan els hi toqui aplegar , per la coneguda alternança, rebran uns bons càrrecs a les empreses privades que han favorit ( Multinacionals, holdings financers, etc) si han actuat amb  excel·lència.

La terminologia: esquerra- dreta, comença a no definir absolutament res en relació als partits oficials. Els partits conservadors ,  tenen un clar ideari polític i intenten mantenir el seu cau de negoci el més tranquil i assossegat possible; per tant qualsevol opció ideològica veritablement d’esquerres, i ara mateix les opcions d’esquerra independentista (fora dels partits oficials), és reprimida i perseguida policíaca i judicialment ( ambdós,  sobretot quan tenen majories absolutes, com és ara el PP,  legislen cap aquest objectiu)

Tampoc havia vist mai tanta repressió en contra de l’opció d’esquerra independentista, i sobretot a Mallorca que m’agafa més a prop, amb detencions absurdes, contubernis policials , sancions arbitraries de quantitats brutals.

El poder repressiu de l’executiu  ha de tenir un fre dins d’un vertader estat de dret, a través del poder judicial, i s’ha vist en l’absolució i arxivament d’algunes causes.

En Governs del  PSOE, la repressió cap a l’esquerra no oficial ha estat molt dura. Recordem que les  imputacions del 4 independentistes mallorquins durant la diada de Mallorca de 2010, el Delegat de Govern era Ramon Socias (PSOE).

Bé, el partit abans esmentat, que en campanyes electorals ha emprat termes teòricament despectius cap a l’altre partit majoritari (PP) com a “la derechona”, també ha emprat l’argument de la por; també han reprimit les ideologies d’esquerra real que els hi feien nosa, han exercit el seu clientelisme particular com els altres, i també han exercit com a executors de la veu del seu amo. Venc a dir que governi qui governi, dins d’un sistema capitalista té el cul venut.

Ara amb el procés electoral del 25 N a Catalunya -dels processos electorals passats de País Basc i Galícia, no m’hi entraré - dels que com diuen alguns, “deriva independentista”; ressorgeixen els fantasmes, per part d’ambdós partits, centralistes i jacobites, en defensa de la coneguda “unidad de España” recordant aquell antic lema patriòtic franquista : “Una, grande y libre”

Però a Catalunya hi ha una força política  independentista d’esquerres que s’ha anat consolidant – a dir que d’unes eleccions municipals amb 20 regidors electes va passar a més de 100 a les altres) i que just ara ha donat la passa per presentar-se al parlament de Catalunya. Em refereix com és clar a les Candidatures d’Unitat Popular (CUP)

A dir que a CIU i a PSC, els hi fan bastant nosa, però més a ERC. Aquestes CUP, reforçades i fonamentades des dels moviments socials populars, d’estructura assembleària transversal, a l’esquerra oficial de partit, que  veuen el seu avenç i  els hi  fa més por que una tronada

Vaig esser dia 11 S a la Diada de Catalunya i el clam català per la independència fou prou clar. Mai havia vist tantes estelades als carrers de Barcelona.

Conec al cap de llista de les CUP, que es presenta per Barcelona al Parlament de Catalunya David Fernàndez, que va venir a Sóller, amb Quin Arrufat qui va en tercer lloc, arrel de què el Col·lectiu Albaïna els convides a la presentació del seu llibre sobre el municipalisme. Crec és molt necessari que a Mallorca  es conegui de primera mà, el funcionament de les CUP com a alternativa a l’esquerra oficial, la qual moltes vegades fa una política de despatxos oblidant les vertaderes prioritats ciutadanes i funciona amb estructura jeràrquica.

Les CUP, per una altra banda, la seva manera de finançaments és molt més justa i equitativa, que la dels partits tradicionals que funcionen amb el suport dels bancs a qui es deuen i a ells estan condicionats.

Sense una lluita cap a un canvi de sistema econòmic, cap al socialisme res es mourà. Tot seguirà “atado y bien atado”.

No sóc home de partit; però de cada vegada em consider més  home de CUP.

Acab amb les paraules de David Fernàndez a una entrevista de Catalunya informació: “Som una alternativa  a l’esquerra que acaba governant com la dreta”, el qual es trobarà a Ciutat de Mallorca proper dimecres dia 7 a les 19.30 h.  a Can Alcover, per fer una xerrada sobre el perquè de la presentació de la CUP al Parlament de Catalunya a la que vaig comptes d’assistir-hi