El passat dia 18 de novembre i abans de
seguir el debat polític paral·lel al que es donava per TV3 per part de David
Fernàndez número un de la llistes per la
CUP al parlament de Catalunya, vaig poder seguir una part de
l’acte d’inici de campanya de la CUP. Se’m varem
quedar curts els qualificatius: Emocionant, impactant, contundent, coherent,
revolucionari...
Més
de dos mil cinc-centes persones unides
per un somni del vertader alliberament del seu país, espoliat i colonitzat per
aquesta mala madrastra Espanya, que també tracta, igual o pitjor, a les Illes
Balears i Pitiüses; que malmena al País Valencià i que està fent lo possible i
lo impossible perquè no s’arribi a conformar la unitat històrica dels Països
Catalans, amb atacs directes i diaris a la nostra llengua comuna, cultura i identitat
com a Poble,
La burgesia catalana, si que vol esser
un estat d’Europa amb les mateixes regles de joc d’un sistema capitalista
injust, inmisericorde que ens ha portat a aquesta crisi inventada i
intencionada per robar els drets adquirits a la classe treballadora i a tot el
poble que no es troba en el llindar de la jerarquia executòria dels seus
interessos. Drets adquirits amb anys de lluites i reivindicacions. És l’Europa
dels mercaders. Hi ha un partit prou definitori CIU. I els altres agranen cap a
casa, ja que a l’hora de pactar passades les eleccions i fer el repartiment de
cadires, no volen en absolut enfadar-se els uns amb els altres. D’Alicia S.
Camacho (PP), m’estim més no escriure per no tan sols per no desbarrar, ja que
ella prou es defineix cada vegada que obre la boca, fa sumes, o capgira “Tercer
país amb Tercermundista”
Res
se’ns ha donat de franc a la classe treballadora, ni a l’estudiantil que no
hagi estat arravatat amb lluites i amb les seves conseqüents tortures,
repressions i assassinats. Els resultats de la Guerra Incivil: clar exemple!
Que
els governants en una gran part de la història no han estat a l’altura de les circumstàncies
i han preferit nedar i guardar la roba i estatus, abans que arribar a un
vertader compromís amb el poble, s’ha fet més que patent.
A més, la història es repeteix, ja ho he
escrit per activa i per passiva, cap
polític que tingui el cul venut al gran capital, deixarà d’esser el braç
executor dels interessos del mateix. Puc posar com un exemple molt proper,
les mesures per aturar la sagnia dels desnonaments. Els dos grans partits no
han arribat a un acord i el partit governant ha pres el camí d’enmig, amb una
espècie de pegàs que no resol la preocupació de moltes persones que s’han
vistes abocades a l’atur, a les borses de pobresa que ha general el gran
capital, i per conseqüència a no poder pagar la hipoteca. Quan s’han presentat al parlament la legislació per fer que la dació del
immoble liquidés la hipoteca completa. El PP, no gaire estranya ha votat en
contra, i el PSOE (esquerra es diuen) ha fet una abstenció i em sembla que per
tres vegades.
Que no ens enganin més, ni els uns ni
els altres, volem, necessitem una
vertadera alternativa d’esquerres que lluiti, que lluitem, pel canvi d’un
sistema injust, espoliador, mesquí i mafiós que ens ha portat i ens continua
portant a una situació d’esclavitud en ple segle XXI, aprofitant les
prerrogatives que els dóna una democràcia descafeïnada on el poble no hi té cap
acció veritablement participativa, si no és votar cada quatre anys ( això volen
que així continuï) i que crea exclosos i desnonats per seguir acumulant la
riquesa que cream nosaltres.
Aquesta alternativa la tinc molt clara,
i té un nom CUP (Candidatura d’Unitat Popular).
Les CUPs, entre altres principis, no
tenen cap compromís amb crèdits en cap Banc, com si tenen la gran majoria dels
partits oficials, per poder fer funcionar la seva maquinària. No els hi deuen
cap favor i per tant poden dir les coses clares i enfrontar-se directament al
poder financer que ens ha portat a aquesta situació d’injustícies
flagrants. No necessiten fer cap gest de
cara a la galeria, com fan els altres per acontentar al “senyor” o “la veu del
seu amo”. Tenen clar que no es poden servir dos senyors a la vegada: al poble i
al capital, ja que són totalment incompatibles.
Principis
com el Independentisme i la territorialitat dels Països Catalans estan més que
definits i aplicats, dins d’un socialisme que realment distribueixi la riquesa
de forma totalment equitativa, i un feminisme clar i no mel·liflu, ja que cap
canvi just i real, pot existir dins d’una societat patriarcal i masclista; en
tenim un clar exemple del que ha passat durant anys i encara a hores d’ara la
dona està discriminada en una gran part de llocs de feina i sous respecte a
l’home.
Celebraré com mai l’èxit que sé que
tindran, malgrat el seu vertader objectiu és la lluita diari, ben preparada i
al carrer, els diputats que arribin al Parlament de Catalunya de les CUPs, ja
que sent que per fi una veu del poble, assolirà un espai vertader a una de les
més altes institucions polítiques.
Si
em trobés a Catalunya amb dret a vot, ho tindria més que clar: CUP!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada