Els
partits majoritaris en el poder, lluiten dins les seves guerres internes per assolir cotes de
poder perdurables. Foren triats com a gestors de la cosa pública i es
converteixen en braços executors dels qui els financen.
Venc a dir, els cap pares no tan sols
cobraran uns bons sous i canongies, mentre estiguin en el poder, pagats pels
ciutadans i ciutadanes, si no que quan
els hi toqui aplegar , per la coneguda alternança, rebran uns bons càrrecs a
les empreses privades que han favorit ( Multinacionals, holdings financers,
etc) si han actuat amb excel·lència.
La terminologia: esquerra- dreta,
comença a no definir absolutament res en relació als partits oficials. Els partits conservadors , tenen un clar ideari polític i intenten
mantenir el seu cau de negoci el més tranquil i assossegat possible; per tant
qualsevol opció ideològica veritablement d’esquerres, i ara mateix les opcions
d’esquerra independentista (fora dels partits oficials), és reprimida i
perseguida policíaca i judicialment ( ambdós, sobretot quan tenen majories absolutes, com és
ara el PP, legislen cap aquest objectiu)
Tampoc havia vist mai tanta repressió en
contra de l’opció d’esquerra independentista, i sobretot a Mallorca que m’agafa
més a prop, amb detencions absurdes, contubernis policials , sancions
arbitraries de quantitats brutals.
El
poder repressiu de l’executiu ha de
tenir un fre dins d’un vertader estat de dret, a través del poder judicial, i
s’ha vist en l’absolució i arxivament d’algunes causes.
En Governs del PSOE, la repressió cap a l’esquerra no oficial
ha estat molt dura. Recordem que les imputacions del 4 independentistes mallorquins
durant la diada de Mallorca de 2010, el Delegat de Govern era Ramon Socias
(PSOE).
Bé,
el partit abans esmentat, que en campanyes electorals ha emprat termes teòricament
despectius cap a l’altre partit majoritari (PP) com a “la derechona”, també ha
emprat l’argument de la por; també han reprimit les ideologies d’esquerra real
que els hi feien nosa, han exercit el seu clientelisme particular com els
altres, i també han exercit com a executors de la veu del seu amo. Venc a dir
que governi qui governi, dins d’un sistema capitalista té el cul venut.
Ara amb el procés electoral del 25 N a
Catalunya -dels processos electorals passats de País Basc i Galícia, no m’hi
entraré - dels que com diuen alguns, “deriva independentista”; ressorgeixen els
fantasmes, per part d’ambdós partits, centralistes i jacobites, en defensa de
la coneguda “unidad de España” recordant aquell antic lema patriòtic franquista
: “Una, grande y libre”
Però
a Catalunya hi ha una força política
independentista d’esquerres que s’ha anat consolidant – a dir que d’unes
eleccions municipals amb 20 regidors electes va passar a més de 100 a les altres) i que just
ara ha donat la passa per presentar-se al parlament de Catalunya. Em refereix
com és clar a les Candidatures d’Unitat Popular (CUP)
A dir que a CIU i a PSC, els hi fan
bastant nosa, però més a ERC. Aquestes CUP, reforçades i fonamentades des dels
moviments socials populars, d’estructura assembleària transversal, a l’esquerra
oficial de partit, que veuen el seu
avenç i els hi fa més por que una tronada
Vaig esser dia 11 S a la Diada de Catalunya i el clam
català per la independència fou prou clar. Mai havia vist tantes estelades als
carrers de Barcelona.
Conec
al cap de llista de les CUP, que es presenta per Barcelona al Parlament de
Catalunya David Fernàndez, que va venir a Sóller, amb Quin Arrufat qui va en
tercer lloc, arrel de què el Col·lectiu Albaïna els convides a la presentació
del seu llibre sobre el municipalisme. Crec és molt necessari que a Mallorca es conegui de primera mà, el funcionament de
les CUP com a alternativa a l’esquerra oficial, la qual moltes vegades fa una
política de despatxos oblidant les vertaderes prioritats ciutadanes i funciona
amb estructura jeràrquica.
Les
CUP, per una altra banda, la seva manera de finançaments és molt més justa i
equitativa, que la dels partits tradicionals que funcionen amb el suport dels
bancs a qui es deuen i a ells estan condicionats.
Sense una lluita cap a un canvi de
sistema econòmic, cap al socialisme res es mourà. Tot seguirà “atado y bien
atado”.
No sóc home de partit; però de cada
vegada em consider més home de CUP.
Acab
amb les paraules de David Fernàndez a una entrevista de Catalunya informació:
“Som una alternativa a l’esquerra que
acaba governant com la dreta”, el qual es trobarà a Ciutat de Mallorca proper
dimecres dia 7 a
les 19.30 h. a
Can Alcover, per fer una xerrada sobre el perquè de la presentació de la CUP al Parlament de Catalunya
a la que vaig comptes d’assistir-hi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada