Contra els miserables : La veritat!

 

                  Els rumors sempre són malintencionats perquè es fan amb nocturnitat i traïdoria!

Els miserables són persones amb un complex d’inferioritat que  salvaguarden amb la seva prepotència i arrogància. Interiorment el seu despotisme l’empren per sentir-se per sobre dels demés.

Quan té n’adones que segons quins tipus de mitjans de comunicació, el que menys els importa és informar amb objectivitat i rigor i el més important és el compte de resultats: Vendre!

Que el respecte a la vida humana i a la llibertat van condicionats per veure si augmenta la venda, malgrat la manera de donar la informació pugui ajudar a enfonsar vides, desprestigiant-les i criminalitzant comportaments abans que la justícia hagi dit la seva,  jugant amb la morbositat malèvola per augmentar vendes i crear un judici paral·lel i mediàtic per uns interessos prou foscos.  Vos puc assegurar que la vomitera em guanya, fins que també pren part la tristesa.

Hi ha miserables que acusen soterradament escampant rumors, i són realment els inductors de la crispació que es viu dins del poble de Sóller. Jo sé d’on surten  els rumors, però no tinc proves perquè de lo contrari la persona o persones que els han escampat tindríem una demanda  per injúries, calumnies i atemptat a l’honor en el jutjat de primera instància i instrucció. Per un altre costat, agraeix el suport de moltes persones amigues  del poble, que perceben on es troba la nocturnitat i la traïdoria.

A dir que als escampadors, la covardia els vessa i el rumor s’ha fet de manera soterrada sense donar la cara, malgrat sàpiga i no escamparé la font que m’ho ha assabentat. La intenció de criminalitzar Col·lectius que es troben a anys llum de la seva ideologia, ha estat més que evident. Tothom sabrà de qui estic parlant i per tant ni em molest a posar el seu nom. Ell criminalitza a tothom que no és de la seva corda, parla de principis morals qui ha mentit a tot el poble de Sóller.

Jo no sé quantes fonts m’han fet arribar que quan governa aquest “senyor”, el poble de Sóller  viu en el límit  de la crispació permanent. En un dels setmanaris passats, a la veu telefònica  es parlava a les clares de persones amenaçades, que no trobarien feina enlloc, i que serien ben rebudes a cap banda.

Jo afegeix que enlloc d’intentar crear pau i concòrdia en el poble, ha tirat llenya per mantenir encès el foc de la crispació i aquest és molt perillós ja que crea enfrontaments totalment innecessaris dins del poble. Fins i tot l’oposició, en el darrer ple, l’ha acusat a ell i al Consistori d’haver-se radicalitzat.

Ha aconseguit que hi hagi por dins del poble de Sóller. Ha intentat criminalitzar totes les ideologies dispars a la seva, fins arribar esquitxos a l’oposició i a membres de diferents formacions polítiques.

Es xerra d’amagat dins del poble, ben igual que en temps d’en Franco. La seva irresponsabilitat política i humana ha superat els límits. Ell si, que com va escriure el meu amic i company Joan Castanyer, ha passat totes les línies roges.

Que un setmanari publiqui que hi ha hagut presumptes amenaces, d’una persona de l’entorn del PP, per silenciar, segons quins comentaris al facebook, que no els hi agraden, té un nom que no escriure i que tots sabeu. 

No escric ni des de la ràbia i menys des de l’odi, ja que són dos sentiments que no he congriat en la meva vida; escric des de la decepció i l’oi de veure la prepotència i arrogància de segons quins personatges patètics, que es creuen tenir el poder i que com  es diu, com més dalt pugin més forta serà la caiguda, i quan els hi arribi la sotragada-  que segur els hi arribarà -  fotran de bec al clot de la merda, que ells mateixos han creat i escampat.

Aquests experts en “calumnia que alguna cosa  queda”, hauran de passar comptes davant de la història i del poble sobirà. Ells que practiquen ocultament i presumptament mètodes il·legals per a mantenir-se en el poder, usurpant uns drets que són nostres.

Aquests que empren un despotisme desllustrat, que volen un poble callat, emporugit , tenen els dies comptats.

I com digué Vicent Andrés Estelles: “No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu” i aquesta és la meva inspiració i la de molts companys i companyes de lluita en contra d’uns mètodes dictatorials dins d’una  democràcia.