«Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i finalment...”

                                            

                                          "Canvia en tu, el que vulguis veure canviat en el món"

Vista les portades dels dos setmanaris passats, he decidit que no escriure sobre els que manipulen la veritat, ni sobre els que “investiguen” a altres ciutadans, ni sobre la merda que alguns escampen sobre persones honrades. No s’ho mereixen.

Escriure sobre els que no ens conformam amb les “veritats oficials” que ens pretenen imposar per totes les maneres.

Sobre els que treballem per un món més just i no opressiu. No sexista ni repressiu, malgrat no se’ns entengui a vegades, se’ns ataqui i sigui condemnada la nostra tasca.

Escriure sobre els que estimam la nostra terra i no la volem plena de ciment i porqueria. Que estimam la nostra cultura, la nostra llengua i lluitam en contra dels que la volen fer desaparèixer. Sobre ells no escriuré, estic prou oiat per fer-ho.

M’he apuntat al taller de gloses amb en Mateu “Xurí” que ha organitzat el col·lectiu Albaïna, al que, agradi o no, estic orgullós de pertànyer. Aquest taller és una eina més per a poder preservar una tradició tan nostrada. I l’èxit ha estat considerable ja que s’hi han sumat prop de divuit  persones de distintes edats, que també estimen el que és nostre, i no una subcultura que ens volen imposar.

Avui  m’he pres la llicència de no escriure sobre els que escampen malsons en el poble que estim. En aquest poble on he congriat molts amics i amigues, des que el varem triar per viure-hi. Tampoc n’escriuré dels escurçons mal entranyats, amb els que per sort o desgràcia, m’he topat. I a aquests, agrair-los que m’han fet sentir profundament, que em trobava en el camí correcte, quan he sentit els seus atacs, i que estava encertada la meva tasca  en la que fa anys que estic treballant: Intentar crear un món més harmònic, més just i més humà. On la meva premissa, ha estat: Res menys que la veritat! Aquest ha estat un clam que m’ha acostat a moltes persones que sentim el mateix.

No escriure sobre els darrers sentiments que he hagut de viure: Oi, tristesa i decepció; ans tot el contrari, perseverança, fe, esperança que el meu, el nostre somni acabarà per a realitzar-se malgrat tots els atacs; i després de fer el procés, he renascut amb una força immensa per a continuar el combat en contra de la perversió i la barroeria.

Puc escriure i ho faré des del treball de formigueta de cada dia per reclamar  i lluitar perquè la nostra societat esdevingui més justa, no creï exclosos i no furti el present i el futur a moltes persones.

Lavoisier, un qímic  francès, del segle XVIII,  va dir “L’energia no es crea ni es destrueix, sols es transforma”. Vull dir que tant l’energia positiva, que neix d’uns sentiments nobles: amor, amistat, solidaritat, compartir, retorna a qui la practica de la mateix manera. I que els que empren l’energia negativa: odi, rancor, mentida, perversió, més pres o tard - i ara de cada cop arriba a més velocitat-  se’ls hi retorna amb la mateixa mesura i components que han emprat. L’energia porta un segell de fàbrica i retorna a llur origen, però no tota sola, si no recollint totes les energies semblants que ha trobat en el seu camí. Tant la que té un component de llum, com la que té un component de foscor.

Qui traeix la seva vertadera essència, té un problema. Qui s’allunya d’ella creient que, rere una prepotència i orgull mal entès, pot anul·lar-la i distorsionar-la, va de cap  a un pou del que quan arribi al seu fons, li costarà  un esforç titànic sortir-se’n, si és que ho arriba a aconseguir.

Els dons que ens han fiat en aquesta vida, són per a treballar-los per a millorar-nos com a essers humans i també per ajudar a crear harmonia en el nostre entorn, facilitant als altres que també facin el seu procés evolutiu cap a una millora en tots els sentits. Qui els malmena, qui els distorsiona, haurà de passar comptes.

Hi ha una justícia sobre la que no es pot sortir indemne, i no és precisament la humana, és l’univers qui marca unes normes inqüestionables.

Quan un es troba en la tercera fase, de la frase de Gandhi: «Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i finalment, guanyes». Quan s’ha fet manifest l’atac flagrant,  et trobes molt a prop de la victòria.

Salut i bona tardor.