“Governar”
en contra de la ciutadania o sense comptar amb ella i fer una “oposició” tèbia
i sense cap tipus de control efectiu a
l’executiu que es troba en el poder , ans bé tot el contrari; ha quedat palès ha
tingut un gran cost electoral.
PP al govern i PSOE oposició han perdut
cinc milions de vots a l’Estat Espanyol en les eleccions europees.
Volen infinites excuses, inclusiu de què
els seus votants s’abstingueren i quedaren a casa, no cola. Volen fer creure
que la Mare de
Déu, nom Joana.
Fer
una autocrítica a la seva manera d’haver fet política: mel·líflua, entre dents
i amb la boca estreta. No és el seu estil, de cap dels dos partits majoritaris
( ara mateix ja no tant). El seu estil no és d’assumir responsabilitats de
segons quines pifiades ( PP, besant el cul a Angela Merkel i obeint als seus
mandats) i PSOE donant per bo la seva manera de fer.
Poques dimissions, quan cal i pertoca.
A dir que a Rubalcaba no li quedava més
remei després de la punxada estrepitosa.
Habitualment
la paraula dimissió no es troba dins del vocabulari de la classe política;
inclusiu com el que ha passat amb el cas de Manel Prats Director dels Mossos
d’Esquadra – i per uns altres motius,
sembla que li ha recomanat el psiquiatre-
és percep que ha estat pactada dins del Govern de CIU. Primer la darrera
animalada en la gestió de l’esbucament i assalt del Centre social autogestionari
de Can Vies a Sans ( Barcelona) i feta ara per dos motius: un, perquè no se li
exigís al Parlament i l’altre, perquè esquitxes més amunt. Espadaler i alguna
goteta de verrim a Artur Mas. Tot i que no anava per aquí, sols he fet un incís
per analitzar una dimissió de les poques que ocorren.
La sabatada a les urnes del
bipartidisme, ha estat d’època.
No analitzaré els resultats a l’Estat
Espanyol, si no en clau de Països Catalans,- agradi la denominació o no, tant se’m
fot- que realment és el que em va i cou als botiflers betzols.
Catalunya ha apostat pels partits
nacionalistes i per tant ha quedat reforçat – en l’enfrontament que es té amb
el Govern de la Nació-
el referèndum pel dret a decidir de dia 9 N.
Esquerra Republicana de Catalunya, força
guanyadora al Principat.
Al
País Valencià
A
les Illes Balears i Pitiüses , el PP i PSOE també han rebut de valent.
A
Sóller, el PP perd quatre-cents sis; un èxit després de la nefanda política que
ha fet en aquesta legislatura. Sotragada
pel PSOE perd sis-cents dinou vots, pitjors resultats a Sóller en les Europees
d’ambdós partits. Esquerra Republicana, que es presentava com EPDD doble els
vots i atenció, Podemos, queda la
quinta força després d’Esquerra Unida.
Crec que els resultats són un fort avís
pels navegants per les properes eleccions municipals.
No puc deixar de fer una referència al
partit PODEMOS, i el seu èxit obtingut, se li auguraven 2 eurodiputats i n’ha
tret 5. Una agrupació d’esquerra que
donarà molt que parlar a les properes eleccions municipals.
Repeteix, la prepotència i el despotisme
del PP, l’èxit grandiós amb la reforma laboral; les retallades a dojo; així com
l’apatia i indolència del PSOE a l’oposició; han fet acabar d’emprenyar a ciutadans i
ciutadanes. Que han fet un vot de càstig.
Per les nostres contrades, en clau
Joserra Bauzá, qui diu que és imprescindible treure la majoria absoluta per
governar: clarivident. És clar, no poden pactar ni amb el Tato.
Bauzá
ha fet un gran favor al PP ( La feina bruta orquestrada des de Madrid) a veure
com li recompensen. El president del Govern Balear, que s’ha enfrontat amb
quasi tots els sectors. Ha gestionat “impecablement” els enfrontaments amb la
societat civil, crispant-la: Llengua, retallades en educació, la situació amb
els docents. Inclusiu el sector hoteler, ha demanat que intervingui amb la vaga
de fam de Jaume Sastre. Segurament per
la imatge que es dóna de
república bananera que pot afectar al
turisme i a les seves butxaques.
Afirmar que la corrupció PP, PSOE, amb
200 i 264 causes per corrupció els hi hagi passat factura. Tot i que molt mèrit
han fet.
Cap
dels dos partits majoritaris s’esperaven l’endemesa. I aquí la tenim.