Aquests
darrers mesos, he pogut contemplar que existeix un clima de crispació, com no
havia vist mai en la meva vida. Agressions, insults, desqualificacions, un
esbart de barbaritats escrites que estan alterant una convivència social , tot
a dir que era falsa i ara mateix està surant la vertadera realitat.
Els
governs del PP, no parl dels altres, perquè em semblen que no han arribat a la
crispació que ells; no governen: Manen, comanden, manipulen i moltes vegades
agredeixen i habitualment ho fan a les classes populars.
Experts en crear crispació com mai, i el
resultat ha estat una resposta social també com mai s’havia vist.
Molts col·lectius s’han organitzats,
agrupacions com la PAH,
l’Assemblea de Docents, i molts altres, la llista seria inacabable; han sortit
al carrer i s’han enfrontat amb una manera de desgovern tendint al despotisme.
No
dialoguen, imposen els seus criteris des de l’àmbit de la concepció neoliberal;
no són demòcrates, si no que es fan una pseudodemocràcia a la seva mesura per
mantenir les cotes de poder i inclusiu poden arribar a
pactar amb el dimoni per mantenir-les. Els acords amb l’altre partit majoritari,
un bloc monolític, una social democràcia descafeïnada : PSOE, a vegades han estat de jutjat de
guàrdia.
El seu discurs és perillós. A vegades
s’apropa a un neofeixisme que reprimeix, censura, i criminalitza qualsevol
oposició ciutadana a les seves maneres de fer. Volen obediència cega.
Ells
no negocien, són messiànics i es creuen posseïdors de la veritat absoluta.
En
algunes ocasions, inclusiu incompleixen la legalitat i les lleis que ells
mateixos han creat.
Actuen de manera despòtica, caciquil i
es conjunta el masclisme, el patriarcat amb l’extrem més castrant i l’atac a la llibertat d’expressió.
Volen controlar-ho tot i inclusiu dins
el seu partit es dispara la tensió, com hem pogut veure amb el presumpte
assassinat ( encara no hi ha sentència i jo si que sóc respectuós amb la
legislació sempre i quan estigui a prop de la legitimitat, que per desgràcia
moltes vegades no hi està) d’Isabel Carrasco, per part d’una ex-militant
del PP i amb la seva filla com a còmplice.
Les
barbaritats que he vist escrites per part d’alts representants polítics del
partit de marres, són aberrant. I el màxim que els hi pot passar, és que quan s’adonen compte que han ficat la pota fins
l’extrem, és que demanin disculpes, com amb les afirmacions masclistes d’Arias
Cañete, que va a les eleccions europees com a cap de llista del PP.
S’estan ancorant cap a una extrema dreta
franquista. Que no és massa estrany ja que fent memòria, la creació d’Alianza
Popular, que desprès es convertiria amb PP, muntada per Manuel Fraga, amb
l’intent d’unificar totes les vessants de la dreta; hi va incloure des de Franquistes
fins a certs elements d’extrema dreta. O sigui, diguem el que sembres i et diré
el que recolliràs.
A
les nostres contrades, l’atac a la llengua, els atacs a l’educació a la nostra
dignitat i arrels de poble, feren arribar a una vaga indefinida de docents; i
just ara mateix la situació no es troba gens calma. Tant que s’ha arribat a una
decisió com la vaga de fam que està fent el professor de l’IES-Llucmajor, Jaume
Sastre per demanar una educació digna, de qualitat i en català i negociació i diàleg. Per part del Govern Bauzá, orelles sordes i desqualificació.
Creuen que haver obtingut una majoria absoluta, els dóna el dret de
cuixa i de pernada i poden imposar el que els hi vengui en ganes sense cap
tipus de diàleg ni participació de les altres forces polítiques, que també són
vots dels ciutadans i ciutadanes.
El
carrer hi ha violència! Però qui són els que l’han creada? Qui ha anat encenent
la caldera i posant llenya al foc? A qui li interessa que no existeixi
convivència social en absolut? Fàcil donar respostes. Els mateixos que després
criminalitzen als que ens enfrontem a ells, emprant els mitjans de comunicació i
periodistes adeptes al seu règim.
Veure com apareixen pudors neofeixistes
en plena “democràcia” és preocupant. El que passa a Europa, lleva la son, aquest increment dels partits d’extrema dreta,
en uns països amb democràcies ben consolidades: com Holanda i Regne Unit. I no és la primera vegada dins la nostra
història.
Ara
la bèstia negra són els immigrants, en un altre moment foren els jueus.
No
ens faran callar!
Josep
Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada