Eleccions europees i garrotada al bipartidisme

“Governar” en contra de la ciutadania o sense comptar amb ella i fer una “oposició” tèbia i sense cap tipus de control efectiu  a l’executiu que es troba en el poder , ans bé tot el contrari; ha quedat palès ha tingut un gran cost electoral.

PP al govern i PSOE oposició han perdut cinc milions de vots a l’Estat Espanyol en les eleccions europees.

Volen infinites excuses, inclusiu de què els seus votants s’abstingueren i quedaren a casa, no cola. Volen fer creure que la Mare de Déu, nom Joana.

Fer una autocrítica a la seva manera d’haver fet política: mel·líflua, entre dents i amb la boca estreta. No és el seu estil, de cap dels dos partits majoritaris ( ara mateix ja no tant). El seu estil no és d’assumir responsabilitats de segons quines pifiades ( PP, besant el cul a Angela Merkel i obeint als seus mandats) i PSOE donant per bo la seva manera de fer.

Poques dimissions, quan cal i pertoca.

A dir que a Rubalcaba no li quedava més remei després de la  punxada  estrepitosa.  

Habitualment la paraula dimissió no es troba dins del vocabulari de la classe política; inclusiu com el que ha passat amb el cas de Manel Prats Director dels Mossos d’Esquadra  – i per uns altres motius, sembla que li ha recomanat el psiquiatre-  és percep que ha estat pactada dins del Govern de CIU. Primer la darrera animalada en la gestió de l’esbucament i assalt del Centre social autogestionari de Can Vies a Sans ( Barcelona) i feta ara per dos motius: un, perquè no se li exigís al Parlament i l’altre, perquè esquitxes més amunt. Espadaler i alguna goteta de verrim a Artur Mas. Tot i que no anava per aquí, sols he fet un incís per analitzar una dimissió de les poques que ocorren.

La sabatada a les urnes del bipartidisme, ha estat d’època.

No analitzaré els resultats a l’Estat Espanyol, si no en clau de Països Catalans,- agradi la denominació o no, tant se’m fot- que realment és el que em va i cou als botiflers betzols.

Catalunya ha apostat pels partits nacionalistes i per tant ha quedat reforçat – en l’enfrontament que es té amb el Govern de la Nació- el referèndum pel dret a decidir de dia 9 N.

Esquerra Republicana de Catalunya, força guanyadora  al Principat.

Al País Valencià

A les Illes Balears i Pitiüses , el PP i PSOE també han rebut de valent.

A Sóller, el PP perd quatre-cents sis; un èxit després de la nefanda política que ha fet en aquesta legislatura.  Sotragada pel PSOE perd sis-cents dinou vots, pitjors resultats a Sóller en les Europees d’ambdós partits. Esquerra Republicana, que es presentava com EPDD doble els vots i atenció, Podemos, queda la quinta força després d’Esquerra Unida.

Crec que els resultats són un fort avís pels navegants per les properes eleccions municipals.

No puc deixar de fer una referència al partit PODEMOS, i el seu èxit obtingut, se li auguraven 2 eurodiputats i n’ha tret  5. Una agrupació d’esquerra que donarà molt que parlar a les properes  eleccions municipals.

Repeteix, la prepotència i el despotisme del PP, l’èxit grandiós amb la reforma laboral; les retallades a dojo; així com l’apatia i indolència del PSOE a l’oposició;  han fet acabar d’emprenyar a ciutadans i ciutadanes. Que han fet un vot de càstig.

Per les nostres contrades, en clau Joserra Bauzá, qui diu que és imprescindible treure la majoria absoluta per governar: clarivident. És clar, no poden pactar ni amb el Tato.

Bauzá ha fet un gran favor al PP ( La feina bruta orquestrada des de Madrid) a veure com li recompensen. El president del Govern Balear, que s’ha enfrontat amb quasi tots els sectors. Ha gestionat “impecablement” els enfrontaments amb la societat civil, crispant-la: Llengua, retallades en educació, la situació amb els docents. Inclusiu el sector hoteler, ha demanat que intervingui amb la vaga de fam de Jaume Sastre. Segurament per  la imatge que es dóna  de república bananera  que pot afectar al turisme i a les seves butxaques.

Afirmar que la corrupció PP, PSOE, amb 200 i 264 causes per corrupció els hi hagi passat factura. Tot i que molt mèrit han fet.

Cap dels dos partits majoritaris s’esperaven l’endemesa. I aquí la tenim.