Inicio l’article després d’assabentar-me
dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya, donar la meva visió
totalment particular de com he vist aquest procés electoral i els resultats finals.
La majoria d’enquestes han relliscat. Sobretot a l’hora de donar els
nombre d’escons a CIU que auguraven una remuntada i ha estat ben a
l’inrevés. I és que el carrer i l’opinió
extreta al carrer, inclusiu a peu d’urna,
sembla bastant difícil i complicada de prediure.
L’anàlisi dels resultats d’aquestes
eleccions, hi ha un gran ventall d’opinions , i jo tinc la meva. Artur Mas
(CIU) no va saber escoltar la veu del Poble Català durant la Diada Nacional de 11 S, va jugar a “la puta i la ramoneta” i a més
havia fet unes retallades molt dures: el Poble no perdona, li ha costat dotze
escons.
La
segona força amb una remuntada, que esperem sàpiga aprofitar, per Esquerra
Republicana de Catalunya dobla el nombre de diputats, Junqueras ha sabut vendre
el missatge i ha calat.
Al PSC, molt proper a les consignes del PSOE de Madrid, i
també li ha passat una bona factura, perdent 8 diputats .
Iniciativa Catalana Verds puja 3
diputats A tot això el vot cap el sobiranisme ha augmentat amb escreix, i per acabar la gran sorpresa ( no tant per
a mi) la Candidatura
d’Unitat Popular, amb el nombre un David Fernàndez ha entrat amb força al
Parlament amb tres diputades/ats.
Les càbales sobre els presumptes pactes
i el futur referèndum popular respecte
al procés d’independència de Catalunya; es trobaran dia si i dia també sobre la
taula del President del Parlament, de segur que
Artur Mas, al qual li serà molt difícil fer marxa enrere o jugar al joc
que abans he esmentat.
Els
moviments socials d’esquerra s’estan consolidant amb força i per les nostres contrades sorgeixen noves formacions política allunyades dels partits polítics oficials, puix una vertadera democràcia participativa no rau
tan sols en votar cada quatre anys i deixar que els senyors polítics triats
facin una feina de despatxos, moltes vegades més que lluny de les vertaderes
prioritats ciutadanes; i és quan el poble, es comença a organitzar per
manifestar les seves prioritats reals i fer una crítica als gestors elegits,
evidenciant les seves contradiccions.
En un article de
que no fa tant vaig llegir, publicat a Contrainfo “Somniant realitats” d’Emyle Mas, on analitzava el seu compromís
polític i la tasca de les CUP, també parlava dels moviments sorgits a Mallorca:
Felanitx, Pollença i Sóller; els quals s’estan
organitzant i estan treballant perquè hi hagi una veu que no ens dóna tan sols
les urnes.
S’ha
creat una Plataforma d’Afectats per les Hipoteques Eivissa, per unir-se i
treballar conjuntament en contra de la sagnia que fa el sistema financer en
contra dels drets dels ciutadans ( Constitució; el dret a un habitatge digne).
Un sistema financer responsable de la situació de crisi que estem vivint i
sense depurar-se responsabilitats de la
nefasta gestió que es va fer ( intencionat o no?); tampoc dels polítics dels
dos grans partits que no han sabut o no han volgut gestionar la crisi.
Escrivia
David Fernàndez, que entra al Parlament per CUP, que a Catalunya on hi hagi tres milions de pobres, és una vertadera
aberració , i afegeix jo, que aquesta
realitat és extrapolable a moltes altres comunitats autònomes l’Estat Espanyol,
com també és el cas flagrant d’Andalusia. Mentre, no ens arriba la vertadera
informació de l’abast de la crisi per part
de segons quins canals de comunicació.
Calen veus que no estiguin formades per compromisos al
capital financer i que puguin dir sense embuts el que realment sent el Poble: Exclosos,
aturats, desnonats, amb retallades a educació i sanitat, amb un clar intent de
privatitzar-la; i la pèrdua dia si dia també, de consecucions de drets bàsics
amb anys de lluita. Calen aquestes veus, i moviments que no tenen el cul venut i que són
durament reprimits, amb detencions arbitràries i sancions aberrants.
Vaig
escoltar a “Els matins” de TV3, l’entrevista que el
passat dia 26 feren a David Fernàndez, qui confirmava que la
CUP, tindrà un peu al
Parlament i l’altre al carrer, tal volta altres formacions polítiques n’haurien
de prendre nota.
Catalunya
inicia una nova etapa, i jo crec que passa a passa, el poble s’anirà organitzant
per tenir la seva veu real a les més altes institucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada