Les grans màquines de recaptar impostos: Paga Poble!

Em sembla que la imatge reflecteix el que està passant amb la crisi creada, i el clar intent de liquidar drets aconseguits en anys de lluita.

Si dic que els partits polítics majoritaris s’han convertit en maquines de recaptar per poder mantenir els seus privilegis, no crec tenir massa veus crítiques en contra.

La gestió de les necessitats ciutadanes ( moltes vegades allunyades de la seva visió i prioritat) entre elles els serveis públics, ens surt caríssima ( no aprovarien en absolut duent una economia domèstica habitual), a més que amb l’opacitat completa, que fa que entreguin la gestió a empreses “públiques” gestionades per persones afins al partit, no hi ha déu que pugui aclarir l’entrellat, ja que no tenen l’obligació de tenir els seus comptes l’abasta dels ciutadans i ciutadanes, i com és clar, tampoc dels partits de l’oposició.

Per les nostres contrades, exemples com: “Aqualia”, amb el marró de la concessió i la sentència en contra de la mateixa; Gesba-Acciona ( quan el PP els hi va concedir un Conveni prou lucratiu per devers 10 anys; que el pacte no va poder pagar part del servei, i que entre uns i els altres generaren un deute amb aquesta empresa de devers tres milions d’euros, que ara està al jutjat) ; el tema tanatori-funerària; segons quines despeses absurdes per crear uns serveis (llegiu Poliesportiu de Son Angelats/piscines) que s’ha fet amb els peus i no sé com es poden demanar responsabilitat.

Vull dir fan uns projectes que costen una doblerada i llavors no es poden mantenir. Fan com el conte de la lletera, primer fan la gran inversió i després estudien el que necessiten per a cobrir el rendiment i mai els hi surten els números.  Però cap problema. Si l’empresa es converteix en deficitària (Paga poble paga amb els teus impostos, ja havies pagat abans  la infraestructura , que pot acabar tancada), o simplement es tanca: Simarro dixit!, que si no hi havia les inscripcions necessàries així es faria.

Pregunta del milió: Que ha costat amb impostos als ciutadans i ciutadans del poble de Sóller? Parlava de la màquina de recaptar impostos i justificar-ho i que és per un bé de la ciutadania. I un be negre amb  potes roses!

L’aparcament de Sa Calatrava (dominé), ara ampliat a l’ORA de dilluns a dissabtes- diumenges tancat; quan passeges pels carrers on s’ha fet la darrera ampliació i estan buits de cotxes. El manteniment de les piscines de Son Angelats, una part es pagaria amb el que es recaptés de l’ORA. Simarro dixit. S’ho creu o continua amb el conte de la lletera? Sembla que tant li dóna, no ho pagarà ell.

 Què costa el manteniment de Sóller 2010? Compensa tenir oberta aquesta empresa  per les gestions que fa i quina part li arriba a l’Ajuntament d’uns serveis públics que podria gestionar ell? I  per què es continuen pagant canongies a persones adeptes al règim, dos, tres càrrecs = dos, tres sous, i després retallen de les necessitats més bàsiques: serveis socials per exemple?

Els dos grans partits estatals mantenen les seves consignes marcades. I està clar que ambdós mantenen un pacte de no agressió- però ens agredeixen a nosaltres- ja que fa no fa, per mantenir les seves maquinàries bèl·liques, fan una política molt semblant. Sense el suport dels bancs farien els ous al terra i com és clar sempre legislen a favor d’ells, no mossegaran la mà que els dóna tantes llepolies. Per exemple, la votació al parlament espanyol , sobre el tema da la dació dels immobles per cancel·lar la hipoteca; PP, normal, voten en contra, i PSOE, no sigui coses que li estiren les orelles, s’abstenen. Els preocupen els desnonaments que s’estan produint a diari i afecten a hores d’ara a cents de mils de ciutadans/es? En absolut!, per tant, la conclusió és que pagats amb els nostres doblers, legislen en contra de nosaltres. Situacions semblants es poden veure als plenaris de Sóller, on fan la política, i no vos enganeu, ens afecta a tots i a totes.

Ara ens tocarà l’IBI, l’altre dia vaig parlar amb una senyora que d’un immoble a horts i tarongers amb terreny, pagava  quaranta tres euros (va reconèixer que era baix) però ara en pagarà sis-cents. Quants ciutadans i ciutadanes patiran  el mateix? Quans hauran de vendre patrimoni familiar, del treball de generacions, per poder-ho pagar ? Violenten aquestes mesures  al ciutadà? Podeu contestar, malgrat hi haurà persones que no s’atreveixen i callen, la majoria silenciosa, no?

I mentre ells van fent i nosaltres fotuts!