Va
a Sòria i apareix a Panamà. Començant amb una mica d’humor, malgrat totes les
notícies i esperpents que hem de patir.
És
com entretingut veure com hi ha gent que perd els papers, ara bé, tot menys el
de Panamà..
La marca “Espagna”, excel·lència en
corrupció dels personatges del partit del Govern (d’altres també es lluiexen, sobre tot els
que tenen les mans ben “netes”).
Ha
passat un impensable. No em puc ni creure la dimissió ( renuncia eufemisme) del
ministre ara (ex) en Soria. El mateix que ha traçat la llei per declarar
il·legals les plaques fotovoltaiques sinó es paga el cànon corresponent -anant
ben a l’inrevés altres països europeus com Alemany- que les afavoreix, per
fer-li un bon regal a les companyies elèctriques. Ara veure a on el
col·locaran; per allò de les portes giratòries.
En
Soria, que té uns lapsus mentis increïbles, tenia un compte amb prop de
sis-cents mil euros a un paradís fiscal i sembla que qui li havia tramitat és
la cèlebre societat Mossack Fonseca.
Calderilla segur, ja que ni se’ns recordava.
L’huracà de Panamà, papers per tot,
comencen a aparèixer personatges, personetes, voltors, o sigui, el milloret de
cada família.
És curiós que alguns dels apareguts,
ultra patriotes espanyols( no fantasmes, o si)
tot i que els doblers són els doblers i els impostos que deurien
tributar a la pàtria que diuen que tant estimen, els tenen en un
paradís fiscal per estalviar-se els seus deures tributaris. Això si que és
coherència. O sigui “España, que se joda” aquesta afirmació fou feta per la
filla d’un “senyor” que li han concedit el tercer grau per sortir de l’hotel les reixes, quan es parlava dels
aturats, en ple Congrés de Diputats.
La penúltima sorpresa o no, resulta que en Rato també
apareix a la llista, per dos comptes no declarats. I el llistat és molt sucós,
i espera que això segon diuen és tan sols la punta de l’iceberg.
He
escrit penúltima, ja que fa no res també m’he assabentat que “l’amiga intima”
del rei emèrit Juan Carlos, na Corinna, també surt a la llisteta dels papers de
Panamà, segons la informació del diari digital “El plural” i sembla que tenia unes accions d’una societat
radicada a les Illes Verges Britàniques i va intentar vendre-les a través del
despatx panameny esmentat, a una altra empresa que estava a Gibraltar. M’encantaria
que Gibraltar es destappas el que hi tenen els cèntims i encara ens duríem més sorpreses.
Segons
el Consorci internacional de periodistes d’investigació, són prop de dos mil ciutadans espanyols que es troben a l’esmentada
llista.
I mentre, que passa en el Govern de la Nació. Doncs que encara està en
funcions, el que em deman és si realment funciona, per segons que, sembla que
si, sinó que li demanin en Montoro que està arreglant els comptes, per si
arriben unes properes eleccions.
Vinc
a dir, que l’ha organitzada o “liada parda” com es diu ara. La seva vaca, la
que administra els doblers del Govern, sembla que sol ésser permissiva amb les
autonomies que governa el seu partit, i a les altres tancada d'aixeta i
llandera, per dolents que no saben administrar. Ara bé, al manco que no ens
vulgui prendre el pèl, ja que s’ha dirigit al Govern Balear, afirmant que això
no vol dir fer retallades, que part de les partides de l’exercici de l’any
actual hauran d’emprar-se per a pagar l’estat
perquè ell ha establert el límit de dèficit on es pot arribar.
Entenc. L’estat espanyol es queda amb
els nostres recursos i d’altres comunitats autònomes, i ens diu que si gastes més del que t’he donat permís,
ho hauràs de deduir de partides pressupostàries per pagar-li. O sigui que
retallades, que va. Brau al nepotisme conservador del centralisme d’aquesta
Espanya que tant ens estima.
A
qui li pot estranyar que existeixi un deute públic impressionant, on cada ciutadà
de l’estat espanyol li toca ( no és loteria) pagar entre vuit-cents a mil euros
més d’impostos degut als grans defraudadors fiscals. Tot i que no vos preocupeu
ells si que tenen les espatlles cobertes amb les lleis d’amnistia fiscal que els
hi fan a mida.
La
gran claveguera de la merda (escatologia pura) encara no ha acabat d’esclatar. Segur que apareixeran
personatges “llustres” i encara donarà més per escriure i també oiar-se.
S’han
perdut els papers i la vergonya!
Josep Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada