Beatificacions i memòria històrica de la guerra incivil

He escrit altres vegades sobre el paper de la cúpula de l’Església Catòlica durant la II república, el cop d’estat de 1936 propiciat per l’empresariat conservador i reaccionari que donà suport al braç executor Francisco Franco i els seus generals colpistes; amb el suport i connivència dels  governs feixistes d’Alemanya i Itàlia que donaren a la guerra incivil.  Per a mi, malgrat sé que hi haurà persones que no estaran d’acord amb mi, fou un resultat de la lluita de classes.

L’església catòlica espanyola, no va acceptar mai el règim de la II república espanyola (recordem que l’església és jeràrquica i no democràtica)  i té les seves responsabilitats en el cop d’estat i la posterior guerra incivil.

No tan sols això, si no que va mantenir el seu poder i estatuts durant els quaranta anys de dictadura franquista ( els beneficis foren més que sucosos; entre ells el control complet de tota l’educació; d’altres dinerari ja n’escriure més endavant) i els segueix mantenint ara mateix en una pseudodemocràcia de caire neoliberal amb un sistema econòmic capitalista que darrerament s’ha tornat més agressiu que mai; i amb el seu vist  i plau, està massacrant les economies més febles, esbucant els drets de les classes populars, classes treballadores, aconseguits amb molts d’anys de lluita i repressió.

L’Església Catòlica no és que mantingui els seus rèdits i beneficis, si no que els està augmentant a diari. (No paga Impost de Béns Immobles i el seu patrimoni immobiliari és el més gran de l’estat espanyol, per exemple. Rep de l’estat espanyol més de tretze milions d’euros mensuals).

La cúpula de l’església catòlica va beneir els canons de Francisco Franco; i a més varen signar un manifest de suport tots els bisbes espanyols menys un que fou cessat. Varen beneir “la santa cruzada contra el ateismo y el marxismo”

Just ara mateix, quan encara no s’han curat les ferides de la guerra incivil; quan s’estan exhumant foses comuns perquè els familiars dels assassinats i assassinades pel règim dictatorial d’en Franco i puguin esser enterrats amb dignitat. Una altra denigració.

Amb el clar intent de provocació i fer el joc al Govern del PP de l’estat espanyol que ha derivat cap a l’extrema dreta ( de fet és manifesten junts amb els ultres, malgrat intentin disfressar-ho); la cúpula del Vaticà du a terme la beatificació de cinc-cents vint i dos capellans., bisbes..  “assassinats” ( alguns mitjans de comunicació IB3-PP3, en unes telenotícies emprava el terme)  durant el cop d’estat a la zona republicana.

Cap menció als altres republicans i republicanes assassinats, reprimits, i posteriorment molts repressaliats per combatre el feixisme i a favor de la llibertat democràtica. Cap mostra d’intentar tancar ferides. Cap mostra de compassió per uns altres éssers humans que també foren perseguits i executats a les cunetes  i prop de les tàpies dels cementiris. Cap mostra d’amor i de condemna en front d’una absurda i brutal injustícia.

Com sempre la cúpula de l’Església Catòlica té dues vares de mesurar. Aquesta Església ( no parl de la base si no de la cúpula)  que s’ha allunyat i es va allunyar milions d’anys llum del missatge del que diuen esser representants: Jesucrist.

Sé de ben certs que alguns dels republicans i republicanes, assassinats eren cristians.

I ara vaig a una altra part, ja que hi ha comprovacions, les armes de la Falange Española y  de las Jons, en alguns moments abans del cop d’estat foren guardades dins esglésies. Als llocs on triomfa el cop d’estat, es feren llistes negres; moltes d’elles sortiren de les parròquies. Altres les feren els “serenos”.

No estan exemptes molt de capellans de què persones que no tenien un comportament “com tocava” fossin executades i afusellades. No estan exempts d’escampar sospites infundades. Mentre el poble no tenia els més mínims recursos per sobreviure; ells continuaven nedant dins l’abundància i que consti que quan escric això no justific cap pena de mort, ja que sóc completament oposat a ella, perquè amb el que crec per sobre tot és amb la VIDA. Que ningú té dret sobre la vida i la mort d’altres éssers humans. NINGÚ!

Acab, Teresa Forcades ha demanat a l’Església Catòlica que demani perdó pel seu comportament durant el Franquisme. Tot han estat silencis com sempre. No volen que aquest tema surti a un debat clar i enriquidor i ho tapen: “Els draps bruts es renten a casa”.