Em ve al cap una pregunta, com
conceptuaran o avaluaran els mercats el triomf del PP i que Mariano Rajoy ( que no li ha bastant temps per telefonar
a na Merkel i demanar fulla de ruta) sigui president de l’estat espanyol?
Què se li exigirà, perquè la prima de
risc, estigui al seu valor adequat i no ens porti a la peremptòria situació (
si hagués guanyat el PSOE, altre gall cantaria)
d’un possible rescat d’Espanya?
Quines
mesures neocapitalistes seran les que haurà d’aplicar per mantenir les envestides
dels mercats cap a la seva “España” ? He dit per milers de vegades que jo estic
“español” ( en neg a escriure-ho amb la meva llengua:Català de Mallorca, agradi
o no) per imperatiu legal, o també letal, podria escriure.
Europa (llegiu Alemanya i França)
miraran amb comptafils, els moviments de l’economia, laboral, fiscal de Mariano
Rajoy i els corresponents ministres.
Rajoy ha promès moltes coses durant la
campanya electoral i un gran percentatge dels que l’han votat (lliurem senyor d’aquesta temptació que em portaria de capoll cap a
l’infern, si ho hagués fet o pensat), deuen estar esperant que tragui la
vareta màgica i ens retorni a la situació econòmica, de quan, no tots, fermaven
els cans amb llonganisses.
Hom no és que sigui mal pensat, més bé
els anys, en segons quins aspectes, l’han tornat pragmàtic i realista.
La gran bombolla immobiliària i de pas
especulativa, fou una màquina relativa de crear llocs de treball, no tan sols a
la construcció si no a totes les empreses emparentades que els hi proveïen dels
materials necessaris i precisos. Els bancs entregaven hipoteques més que
perilloses, però era temps de bonança, i el risc a canvi de treure més
beneficis que tenir els doblers estancats, bé valia la pena. I si els
treballadors per a complir havien de fer més hores, cap problema, hi havia
feina.
Avui, o millor dit, els darrers anys ha
esclatat la bombolla i ho ha omplert tot de merda: Quasi cinc milions
d’aturats, desnonaments a dojo per l’impagament d’aquelles hipoteques
concedides tan dolçament; persones als menjadors socials, o recercant menjar
pels contenidors de fems, o a recollir aliments als bancs ( no als que concediren
les hipoteques) si no als que organitzen
institucions humanitàries diverses. I més persones al carrer, tocant el llindar
de la pobresa.
Quina
vareta màgica pot esser capaç de treure don Mariano, que sigui capaç de
revertir la situació? O més que la vareta màgica, Sant Mariano Rajoy i adlàters
són capaços de fer miracles? Bé, n’han fet un, tot invocant-se a la sagrada i
santa llei d’Hond, que reparteix miraculosament vots i escons, han arribat a
una majoria absoluta que ni el seu patró Sant Ansar arribà.
En campanya electoral, als polítics,
vull dir a qui més qui manco, Santa Inspiració, els proveu de solucions
màgiques que llavors quan estan governant
un maleït virus fa que se’ls hi oblidin totes i no n’apliquin adequada i
correctament ni una. Mal que afecta als polítics d’arreu del món.
Diaris en català, que són els que compr,
parlen que Rajoy rep una herència enverinada, en refereix a Dbalears i Ara que
s’han ajuntat des del dia 20 N, on ni déu ha tingut memòria per l’aniversari de
la mort del “generalisimo”; ni els seus hereus.
Deien els diaris que el nou president de
l’estat espanyol, es trobarà una Espanya que encara ha de digerir la bombolla immobiliària,
completar la reforma del sistema financer i trobar una sortida a cinc milions
d’aturats. Hi podríem afegir més coses: Sanitat, jubilacions, etc.
Les
retallades que es preparen ( algunes ja
fetes) faran trontollar els drets dels ciutadans aconseguits amb anys de
lluites i reivindicacions. Jo hi afegeix l’espoli fiscal que a Catalunya i a
Illes Balears es farà més patent i possiblement més agressiu,
Per rebaixar el dèficit, que demana Brussel·les,
dues opcions: pujar impostos ( IVA de preferència) o despeses ( prestacions
d’atur i llei de dependència). Els inversors manen, i ells posaran el dogal per
a treure el màxim de rèdit i a més segur;
si no: Rescat. Hem entrat dins la dinàmica de la compra i venda de
països: Grècia, Portugal...
Reflexió
final: Votar per què? Si qui comanda són
aquests ogres de mercats, que marquen els que han de fer els polítics
siguin del color que siguin?
I ara ve Nadal i menjarem....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada