Creu de Muleta dedicada al militar colpista “Jinetes de
Alcalá” Lizazoain i homenatge als carrabiners vilment executats pels feixistes.
Dissabte
dia 7 de febrer, fou organitzada per Memòria Històrica de Mallorca, i
Col·lectiu Albaïna, la “Ruta de la
Vergonya i homenatge als defensors de la legalitat
republicana”
La denúncia pública dels monuments
franquistes que vulneren la Llei
de Memòria Històrica i que moltes institucions, inclusiu l’Ajuntament de Sóller
se l’han passada per l’entrefolre.
Des
del “Monumento a los caidos” passant per Es Llatzeret, que es convertí en presó
dels republicans, fins arribar a la
Creu de Muleta, dedicada al militar colpista i membre dels Jinetes de Alcalà Lizazoain; amb la
veritat manipulada que acaba amb l'afusellament de dos carrabiners que
procedint a defensar la legalitat de la república i després d’haver estat
disparats quatre vegades pel militar; al intentar-lo desarmar i oposar
resistència fou mort per uns dels carrabiners. El judici que portaria al dos al
paredó fou plegat d’inconnexions i proves falses.
A la Creu de Muleta, em vaig trobar a una amiga de fa
més de quaranta anys, Oliva Delgado,
neta de Jose Muñoz, executat pels franquistes. Sembla que el món dóna
moltes voltes i he tornat tenir contacte amb aquesta amiga, a qui li vaig
dedicar un poema “Semilla”- escrit en castellà, ja que “gràcies” a l’escola
franquista era analfabet amb la nostra llengua- quan estava embarassada de la seva filla Amaranta.
He
volgut fer una referència a aquest acte, ja que fou molt emotiu, a la Creu de Muleta, escoltar la
intervenció, tant de n’Oliva com de l’altre net del carrabiner
executat.
Des del 1936 i passant pels quaranta
anys de dictadura franquista, hi ha moltes ferides obertes i no cicatritzades.
La Constitució
Espanyola de 1978 i la Llei
d’amnistia ( esborrany i compte nou) va deixar un marc per la impunitat dels crims
perpetrats pels feixistes que “governaren” amb mà de ferro durant aquells
foscos temps, amb una repressió sistemàtica i ben orquestrada. A dir que
governants durant la democràcia han posat prou pals a les rodes perquè la
veritat continuï tapada.
Esper que la Justícia Argentina
arribi més enfora amb la causa dels repressaliats i assassinats durant el
Franquisme, per retornar la dignitat a les víctimes, i als familiars i amics de
les mateixes. Queda encara molt de camí per fer.
Quedi
palesa la meva condemna ferma, amb els “governants” i poder judicial, que no
permeti dilucidar d’una vegada tota la veritat.
Les diverses maneres d’injustícia de
cada vegada són més flagrants i no vull deixar de denunciar, botant a una altra
situació, el que passa a La Casa Llarga,
on quan escric això, el meu amic Jaume Santandreu, al qui don tot el meu
suport, s’haurà argollat en defensa d’aquest espai, dels que els volen treure
defora la família propietària. S’ha declarat ja “Territori Okupat” i mentre els
nostres “des governants” pul·lulant pel Vaticà a veure si santifiquen al Beat Ramon
Llull, el que escrivia en “català de Mallorca”
i ho escric, perquè en Joserra i corifeu, porten la ignorància per
bandera,
Mentre
Jaume Santandreu està lluitant, perquè no es prengui un espai als exclosos
d’aquesta Mallorca a vegades molt injusta; me n’he assabentat que unes monges
de la Institució
de Religioses de Sant Josep de Girona, apareixen a la llista Falciani perquè
tenien, pobretes meves, 2’7 milions d’euros en un compte a Suïssa: Insultant i
de pocavergonyes.
Darrerament s’estan destapant moltes
absurditats, sembla que les veritats estan surant i no hi ha qui les pugui
continuar amagant i surt a llum pública tota la porqueria amagada: Casos de
corrupció a balquena, frau amb les més diverses maneres ( incomplir un programa
electoral n’és un d’ells), estafes, i robatori a balquena de doblers públics.
Per
les nostres contrades, també hi ha veritats que són de vergonya, gastar-se prop
de dos-cents mil euros en arreglar dos carrers i que la partida de serveis
socials anual sigui de set-mil cinc-cents, clama al cel.
Sembla que amb l’arribada d’eleccions,
els euros van a dojo, i el que no es feu
durant el mandat, ara sembla que es fa a esquerada. Una mica de mala olor si
que fa.
Per les nostres contrades, les espases
continuen en alt, fins arribar a la falta de respecte i com més es va apropant
el més de maig, sembla que el combat encara serà més dur, entre els des
governants” i membres de l’oposició.
I per avui tanc la paradeta., i quan surti
publicat, ja haurà passat la rua.
Josep
Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada