La detenció del pedagog Francesc Ferrer i Guardia
Amb les paraules que transcriuré i
traduiré de Maria Montessori, encetaré
aquest article.
“Sembrem
bones idees en els infants, malgrat no les entenguin; els anys s’encarregaran
de desxifrar-les dins del seu enteniment i fer-les florir dins del seu cor”
Aquesta pedagoga crea un mètode
alliberador.
La pregunta que ens convé fer, és quines
són les idees bones i quines són les dolentes, sense caure en un maniqueisme
absurd. Tal volta la resposta, sigui prou subjectiva i dependrà en quins valors
has estat educat.
Per
a mi, qualsevol idea que crea harmonia, dissol la foscor, agombola, ajuda a
esser més humà amb empatia cap els altres, essent capaços de posar-nos dins la
seva pell o al manco intentar-ho, per obrir una mica de llum, d’il·lusió,
d’esperança per una continuïtat per seguir la vida, en majúscules, seria una
idea bona i a més sana.
Les idees que fonamenten valor ètics i
morals d’ajuda, solidaritat, la persecució del bé comú, la justícia ( diferenciant
el que és “just” del que és legítim, que per desgràcia no sempre
coincideix) . Aquestes idees que valoren que el més important en la vida és
mantenir la dignitat de persona i que ajuda als altres a recuperar-la.
Aquestes
idees que fan que ens sensibilitzem sobre les tragèdies que ocorren a altres
persones , i ajudant a combatre-les si han estat provocades per interessos
foscos i obscurs de maldat.
Sempre he distingit entre un mestre i un
ensenyant. El mestre transmet saviesa i ajuda a treure el millor de cadascú. No
cerca que facis un discurs com un lloro, qu7e simplement memoristics ; sinó que
esbrinis, recerquis dins tu mateix fins arribar a la veritable conclusió: la
teva.
L’ensenyant
per contra s’atura en la transmissió de coneixements, que a vegades i a lo llarg dels anys no
serveixen per massa, mentre que el mestre, en la teva recerca t’ajuda a trobar
el que realment necessitis i que portaràs dins tu tota la vida, ajudant-te en
moltes situacions: Educar per la vida.
S’han parlat molt de la intel·ligència
emocional, molt important per mi, i una des les persones que admir per la tasca
que ha fet és en Daniel Goleman, amb els diferents llibres que ha escrit sobre
el tema. Aquesta intel·ligència quan ha estat conreada i alliberada perquè sorgeixi,
ens permet donar unes respostes pròpies molt més encertades davant dels reptes
de la vida; que la “intel·ligència” emprada per aconseguir segons quins
objectius que inclusiu poden saltar-la la línia de l’ètica, podent arribar a
esser immorals, per aconseguir els interessos del subjecte.
Seguint
fent preguntes. Vol el sistema o model econòmic acceptat pel “funcionament” de
la societat – actualment el capitalisme amb la seva ideologia neoliberal- que
disposem d’una intel·ligència crítica, assertiva que ens porti a qüestionar les
actituds i comportaments del mateix sistema que fan una societat dura, injusta,
i despòtica que sols mira per l’acumulació de riquesa d’un nombre minvat de
persones i que emprà tots els mitjans que ha creat per alienar al màxim de la
població perquè no tinguin capacitat de resposta crítica a les seves
aberracions, injustícies, al repartiment de misèria i de dolor? La resposta és
meridianament clara.
A partir d’aquí podem analitzar quin
tipus d’educació permetrà el sistema, i quins plans seran el que desenvoluparan
els polítics col·locats com a braços executors del mateix.
Com és lògic hi haurà escoles que
estaran ideades per crear els líders i ideòlegs per la continuïtat del sistema.
I n’hi haurà una altra, més mancada de
possibilitats que serà per la majoria de la població.
Recordem el pacte de l’Esglesia Catòlica Espanyola amb en
Franco, per donar suport a “la cruzada contra el ateismo y el comunismo” fou
tenir plenament el control de l’educació.
El
fet que existeixi una escola crítica i alliberada, no interessa. Recordeu l’execució
i l’assassinat del pedagog Francesc Ferrer i Guardia, el creador de l’escola moderna
i la pedagogia llibertari. Educació revolucionaria que li costa la vida. El conservadors i el consell de guerra amb
sentència de mort, culpant-lo dels esdeveniments de la Setmana Tràgica; una concorxa
sense cap ni peus per llevar-se’lo del mig. Feia nosa.
Convé una escola massificada, que
transmeti coneixements i que acompleixi el programa imposat per cada curs. Qui
legislen els plans d’educació ho saben. I qui s’oposa és reprimit.
Lluitar pel canvi del sistema, és a la
vegada lluitar pel canvi del sistema educatiu. Els polítics professionals ho
saben i saben que si hi hagués un altre tipus de sistema, moltes prebendes i
canongies s’acabarien.
Una persona educada realment dins la
llibertat, no és manipulable.
Josep
Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada