diumenge, 29 de novembre del 2015

La vertadera educació i l’ensenyança per la llibertat



  La detenció del pedagog Francesc Ferrer i Guardia


Amb les paraules que transcriuré i traduiré de Maria  Montessori, encetaré aquest article.
“Sembrem bones idees en els infants, malgrat no les entenguin; els anys s’encarregaran de desxifrar-les dins del seu enteniment i fer-les florir dins del seu cor”
Aquesta pedagoga crea un mètode alliberador.  
La pregunta que ens convé fer, és quines són les idees bones i quines són les dolentes, sense caure en un maniqueisme absurd. Tal volta la resposta, sigui prou subjectiva i dependrà en quins valors has estat educat.
Per a mi, qualsevol idea que crea harmonia, dissol la foscor, agombola, ajuda a esser més humà amb empatia cap els altres, essent capaços de posar-nos dins la seva pell o al manco intentar-ho, per obrir una mica de llum, d’il·lusió, d’esperança per una continuïtat per seguir la vida, en majúscules, seria una idea bona i a més sana.
Les idees que fonamenten valor ètics i morals d’ajuda, solidaritat, la persecució del bé comú, la justícia ( diferenciant el que és “just”  del  que és legítim, que per desgràcia no sempre coincideix) . Aquestes idees que valoren que el més important en la vida és mantenir la dignitat de persona i que ajuda als altres a recuperar-la.
Aquestes idees que fan que ens sensibilitzem sobre les tragèdies que ocorren a altres persones , i ajudant a combatre-les si han estat provocades per interessos foscos i obscurs de maldat.
Sempre he distingit entre un mestre i un ensenyant. El mestre transmet saviesa i ajuda a treure el millor de cadascú. No cerca que facis un discurs com un lloro, qu7e simplement memoristics ; sinó que esbrinis, recerquis dins tu mateix fins arribar a la veritable conclusió: la teva.
L’ensenyant per contra s’atura en la transmissió de coneixements,  que a vegades i a lo llarg dels anys no serveixen per massa, mentre que el mestre, en la teva recerca t’ajuda a trobar el que realment necessitis i que portaràs dins tu tota la vida, ajudant-te en moltes situacions: Educar per la vida.
S’han parlat molt de la intel·ligència emocional, molt important per mi, i una des les persones que admir per la tasca que ha fet és en Daniel Goleman, amb els diferents llibres que ha escrit sobre el tema. Aquesta intel·ligència quan ha estat conreada i alliberada perquè sorgeixi, ens permet donar unes respostes pròpies molt més encertades davant dels reptes de la vida; que la “intel·ligència” emprada per aconseguir segons quins objectius que inclusiu poden saltar-la la línia de l’ètica, podent arribar a esser immorals, per aconseguir els interessos del subjecte.
Seguint fent preguntes. Vol el sistema o model econòmic acceptat pel “funcionament” de la societat – actualment el capitalisme amb la seva ideologia neoliberal- que disposem d’una intel·ligència crítica, assertiva que ens porti a qüestionar les actituds i comportaments del mateix sistema que fan una societat dura, injusta, i despòtica que sols mira per l’acumulació de riquesa d’un nombre minvat de persones i que emprà tots els mitjans que ha creat per alienar al màxim de la població perquè no tinguin capacitat de resposta crítica a les seves aberracions, injustícies, al repartiment de misèria i de dolor? La resposta és meridianament clara.
A partir d’aquí podem analitzar quin tipus d’educació permetrà el sistema, i quins plans seran el que desenvoluparan els polítics col·locats com a braços executors del mateix.
Com és lògic hi haurà escoles que estaran ideades per crear els líders i ideòlegs per la continuïtat del sistema.
I n’hi haurà una altra, més mancada de possibilitats que serà per la majoria de la població.
 Recordem el  pacte de l’Esglesia Catòlica Espanyola amb en Franco, per donar suport a “la cruzada contra el ateismo y el comunismo” fou tenir plenament el control de l’educació.
El fet que existeixi una escola crítica i alliberada, no interessa. Recordeu l’execució i l’assassinat del pedagog Francesc Ferrer i Guardia, el creador de l’escola moderna i la pedagogia llibertari. Educació revolucionaria que li costa la vida.  El conservadors i el consell de guerra amb sentència de mort, culpant-lo dels esdeveniments de la Setmana Tràgica; una concorxa sense cap ni peus per llevar-se’lo del mig. Feia nosa.
Convé una escola massificada, que transmeti coneixements i que acompleixi el programa imposat per cada curs. Qui legislen els plans d’educació ho saben. I qui s’oposa és reprimit.
Lluitar pel canvi del sistema, és a la vegada lluitar pel canvi del sistema educatiu. Els polítics professionals ho saben i saben que si hi hagués un altre tipus de sistema, moltes prebendes i canongies s’acabarien.
 Una persona educada realment dins la llibertat, no és manipulable.

Josep Bonnín

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada