“Les seves guerres: els nostres morts”

També pregam per a tots els països on l’imperialisme i els interessos ha armat a aquests mercenaris descervellats, ha fabricat les guerres pels seus interessos i no ha tingut cap mania en deixar milers i milions de persones assassinades

Escriure amb el cor destrossat, ben igual que en altres atemptats terroristes que han banyat de sang els carrers d’altres llocs del món, on la barbàrie ha obrat essent moltes vegades els braços executors per interessos polítics, econòmics i geo estratègics de diverses potències mundials ( expertes i principals productores i venedores d’armes, al que pagui) ; ho he fet massa vegades, per desgràcia, a lo llarg que escric.

Sentir el dolor, el patiment de milers, a vegades milions d’éssers humans innocents que han estat assassinats, sacrificats per interessos obscurs, siguin del país que siguin, m’ha encès la sang. Jo si que no tinc diverses vares de mesurar les morts.

He escrit massa vegades sobre atemptats terroristes de falsa bandera ( 11 S- 11 M...) que pels mateixos interessos han deixat que passassin i que no seria gaire estrany que de manera que nosaltres desconeixem  hagin creat aquests grups terroristes executors – que executen les seves accions en els moments que interessa- inclusiu els hagin armat, entrenat i finançat. No crec que arriben a saber la procedència de les armes que han emprat els terroristes “jihadistes” a París.

Donar el condol a tots els morts assassinats, tant a les víctimes del darrer atemptat a París com també ho he fet amb totes les víctimes sense nom de les guerres orquestrades per aquests maleïts interessos i intentar ( molt difícil des d’una terra on pots estar tranquil·lament al carrer sense por) posar-me a la seva pell, és una tasca quasi impossible.

De cop la vida d’aquestes persones que han vist com els desapareixien de la vida éssers estimats: fills, esposes, marits, amics, padrins, nets, amigues; d’una manera absurda i aberrant que segur encara no s’han assabentat plenament del que ha ocorregut. L’estat de xoc ha d’esser brutal, tant de les persones que han quedat que han estat supervivents com dels ferits que no entendran en absolut el que ha passat, ben igual que les persones de Síria que recullen  els cadàvers dels familiars després d’algun bombardeig, de qualsevol país pertanaixent a l’OTAN, o dels atemptats a Beirut o a qualsevol altre lloc del món, on la premsa internacional no li sol donar massa cobertura.

Escriure sobre el gran negoci de la fabricació i venda d’armament  i com molts països les faciliten a aquests grups que són un esbart de fanàtics mercenaris programats per la crueltat i que res tenen que veure amb l’Islam, com res té a veure en cap religió les diverses guerres fetes en nom de Déu a lo llarg de la història de la humanitat. Els motius sempre han estat molt més terrenals, sobre tot de  negocis i economia i espoliació de recursos de molts països amb la imposició del colonialisme i imperialisme de les màximes potències.

Molts governants tenen les mans sollades de sang i són responsables de crims de lesa humanitat on han mort milers per no dir milions de persones ( recordeu la Guerra d’Iraq i el recompte de més d’un milió i mig de morts des del començament)

Com sempre el poble ha pagat amb la seva sang, el seu dolor i la seva mort.

Posar nom dels responsables? La llista es faria inesgotable. Absurditats sense nom, com que Obama, immers amb moltes guerres brutes, rebi el premi nobel de la pau.

Que les polítiques de països occidentals hagin provocat que els grups terroristes apareguin o inclusiu siguin creats  i que actuïn en el moment adequat, sembla que és una veritat massa vegades escrita.

La crisi dels refugiats ( molts d’ells fugen de les guerres creades i no aturades pels interessos que ja he escrit) i es troben amb murs, tanques amb ganivetes i estiguin esperant en condicions inhumanes és absurd i intolerant.

Europa, dia 14 de novembre s’ha aixecat consternada amb el que ha ocorregut a París; que és lo habitual que passi quasi a diari, a altres països d’Orient Mitjà.

Mai he vist la mateixa consternació quan passa a llocs diferents d’Europa, ni una convocatòria de silenci o manifestacions pels atemptats de Síria, Turquia, Nigèria...

Em dol la doble vara hipòcrita de mesurar.

Tardarem mesos, en entendre, perquè ha ocorregut a París i els interessos que amagava. De moment la crisi de refugiats passarà a segon terme i la seguretat als països europeus s’incrementarà com cada vegada que passa un fet així .

Tots els morts, assassinats que hi ha al món, són els nostres morts com a components d’una espècie humana embogida i alienada que ha perdut l’empatia cap el seu germà.

Viure aquestes realitats, cada cop se’m fa més difícil, més costa amunt.

Acab amb la frase que he posat com a títol, no és meva: “Les seves guerres: els nostres morts”

Prou clarificadora.

Josep Bonnín