Poemes d'hivern
Enmig del bosc,
plena contemplació,
mirada interna,
sense etiquetes ni judicis,
desapareixen els pensaments,
sentint,
la vertadera unitat
amb la Natura.
Les paraules,
queden curtes,
per abastir,
la meravellosa percepció.
És una pau immensa,
inexplicable.
Deixes
que el sol amatent
te acaroni
i et capbusses
dintre del silenci antic
del seu llenguatge savi.
Neix la inspiració,
desconeixes certament
com t'arriba,
i manifestes,
amb mots,
el que t'estan regalant
amorosament.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
11 de gener de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada