Teatre poètic

 Poemes d'hivern 

Fingir que tot és un teatre poètic i jo em convertiré en Arlequí.

Portaré una ploma penjant, de nom Harmonia, 

i vos convidaré a volar sense ales

pel món de la imaginació.

Peter Pan, serà un amic meu i 

l'ajudaré amb les cuites

 amb el Capità Garfi, els nins perduts, Wendy, Campaneta i el cocodril Tic-tac.

Vindrà a visitar-me, 

o tal volta, hi aniré jo, 

al país del Petit Príncep, veure la seva rosa d'enfora (s'empegueiex aviat) i podré veure una immensitat

de postes de sol, soc un enamorat d'elles.

Glasonia, el meu floc de neu, inventat i Starkia, que protagonitzà la desaparició de les estrelles, 

ens acompanyaran en aquesta posada en escena.

I també dos calcetins, desaparellats, 

que vaig descobrir, i sé n'havien lliurat de la rentadora,els polissons.

- Val Josep.

No trobes que el viatge i els personatges els avorriran? 

- Aix Harmonia, 

i sinó fem algun exabrupte imaginatiu, 

estaran aferrats a una realitat

no sempre alegre.

Deixem que els tregui un somriure, i 

que volin, mentre llegeixen.

- Pots ser tinguis raó, tot i que amb una mica de mesura, que et conec i quan et dispares...

- Està bé, Harmonia.

Vindrà na Campaneta volant i fent peripècies, mig taparà els focus del teatre, amb la seva ombra

 i na Wendy serà feliç somniant.

- Josep, acaba que en tens del nervis! 

-Bé, no t'enfadis.

Ni es varen casar, ni menjaren perdius, perquè era"codornices" 

el que rimava amb "felices"

- Josep, em trauràs de polleguera.

Tens uns... i no empraré la paraula grollera que penso.

Has fet un bon acabament, i tens una barra que te la trepitges.

Em fas desbarrà,  ets incorregible.

He fet una mitja rialla i ella també.

Josep Bonnín i Segura

Vilafranca de Bonany

12 de gener de 2023