Escrits ventolejats
La passada nit, un tant moguda.
El potent i brau vent, el soroll i renou m'han despertat molts cops
És una sensació d'intranquil·litat, no gaire còmoda.
La Xicarandana, que haguérem de matar, ja que les arrels ens entraven cap a la cuina i ja estava causant molts problemes , ens va fer decidir dràsticament i això que havíem fet l'impossible per a salvar-la. No va poder ser.
Avui, l'arbre, que es de fusta blana i encara per afegitó, estava seca, amb un temporal de vent de prop seixanta kilòmetres per hora, ha cruiat dues branques gruixudes , que han caigut a cal veïnat, gracies a Déu, sense fer massa estropici.
Li haurem de reposar una mica del canyís que ha romput.
La fusta ja seca de les branques -el matarem aquest estiu- no ha aguantat la virulència ni les envestides del vent i les ha tallades com si fossin escuradents.
Escorça i branquillons repartits per tota la terrassa, que cremarà bé a la foganya, ara que diuen que les temperatures es desplomaran.
Per fi, després de multitud d'intents fallits, dissabte que ve, sinó hi ha res de nou, vindran a tallar-la.
La llenya, malgrat no sigui massa calorífica- s'aprofitarà pels mesos d'hivern.
No m'agrada el vent tant fort i no conec a ningú que se l'estimi.
Així com altres fenòmens meteorològics, son més fàcils d'aguantar, a mi i a molta gent l'enèrvia i inclús els provoca mal de cap.
Segur que té una raó d'esser, a la Natura, tot ho té.
Quan la vinguin a tallar, ho faran als brancals superior i deixaran la soca i algunes branques gruixudes . Les ornamentarem amb eura que ja tenim sembrada a la garangola.
Esperem que aquest temporal de vent, no hagi produït cap víctima ni desgràcia personal.
Tot es pot adobar, menys la vida perduda inútilment.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
17 de gener de 2023 . Sant Antoni Abat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada